30 de març, Visca el Nou Estatut

El 30 de març, vaig assistir al Congres de Diputats, amb un grup de companys diputats i diputades, al Ple on es va aprovar el nou Estatut de Catalunya.
No cal dir que va ser un dia ple d’emocions, que posava fi a un llarg període de treball i negociacions.
Desprès d’escoltar les intervencions dels grups parlamentaris, vaig poder constatar que aquest és un molt bon Estatut per Catalunya que permetrà tenir un millor autogovern i molts més recursos per tirar endavant politiques socials i de cohesió que faran de Catalunya un país capdavanter en el conjunt d’Europa.
Ara caldrà saber explicar molt bé a la ciutadania que suposa aquest nou Estatut, per tal de que hi hagi molta participació en el referèndum i Catalunya pugui encarar una nova etapa de prosperitat , com li correspon.

EL PACTE NACIONAL D’EDUCACIÓ

Aquesta setmana s’ha signat el Pacte Nacional d’Educació,no ha estat gens fàcil arribar al final amb un consens tant ampli però desprès de molts mesos de negociació el resultat ha estat positiu.
Aquest pacte educatiu suposa més estabilitat del sistema educatiu, més qualitat de l’educació, més innovació pedagògica i organitzativa i igualtat d’oportunitats per a tothom.

El pacte recull moltes de les propostes que el PSC va presentar en el seu programa electoral del 2003 com ara: la sisena hora, acords amb els centres privats concertats,increments de les plantilles de professors, gratuïtat dels llibres de text, programes de transició de l’escola a la feina, promoure la inserció de l’escola en l’activitat del poble o barri... .

El pacte educatiu és pot sintetitzar en cinc grans eixos tot i que cal considerar-los de forma transversal:

Famílies i educació:
La sisena hora, destinada a activitats de reforç i aprofundiment. Obertura dels centres a primers de setembre, fins a finals de juny. Programa cooperatiu per a la reutilització dels llibres de text. Reconeixement del paper de les AMPA.

Servei públic educatiu únic:
Contracte-programa amb les escoles concertades. Compromís en la distribució equilibrada dels alumnes. Ajudes econòmiques per tirar endavant els compromisos i arribar en el temps a la gratuïtat.

Autonomia de centres:
Autonomia curricular, de gestió,organitzativa i de recursos.

Corresponsabilitat amb els ajuntaments:
Subsidiarietat i autonomia municipal per situar els serveis a l’alumnat i a les famílies en el marc de la proximitat, els ajuntaments podran esdevenir administracions educatives.

Professorat:
Modificacions en la normativa de funció pública. Afavorir la promoció professional. Major reconeixement dels càrrecs directius.

La importància del pacte educatiu és la suma de les més de 60 mesures concretes proposades, la seva garantia d’executar-les és el compromís econòmic que les acompanya, el més gran que mai hagi fet la Generalitat en matèria educativa, i sens dubte la coresponsabilitat de cadascun dels sectors de la comunitat educativa implicats.
Des del PSC volem expressar que el contingut conceptual i les mesures exposades en el text del Pacte Nacional per a l’Educació serviran per orientar la futura Llei Catalana de l’Educació, i alhora indiquen la direcció a seguir respecte als grans temes de la política educativa de Catalunya pels propers anys.

Flora Vilalta i Sospedra.
Regidora d’educació de l’Aj. de Torelló
Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC.

Publicat al 9Nou (24-3-2006).

ALTO EL FOC PERMANENT

El 22 de març de 2006, pot ser el dia que el somni de l'Ernest Lluch es comenci a fer realitat.

La Comissió Constitucional del Congrés de Diputats va aprovar el preàmbul del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya i amb aquest pas podem afirmar que ja tenim nou Estatut per a Catalunya.

Estem sens dubte davant del millor Estatut de la història de Catalunya, que millora l’autogovern, que estableix un molt bon finançament i que reconeix la singularitat nacional catalana, tal com va establir el Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005.


Des del punt de vista estadístic, de 226 articles, sols hi ha hagut tres discrepàncies entre la majoria de la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i la majoria de la Delegació del Parlament de Catalunya (seleccions esportives, gestió de ports i aeroports, i circumscripció electoral europea). De 23 disposicions addicionals, transitòries i finals, sols hi ha hagut una discrepància (gestió de ports i aeroports). Per tant, de 249 preceptes, només 4 discrepàncies, l’1,6%.

Aquest Estatut no hagués estat possible sense el convenciment ferm del president de la Generalitat i el del president del Govern espanyol. Aquesta oportunitat no es podia desaprofitar i de fet no la desaprofitarem, i complirem així una de les principals promeses electorals del PSC i un dels principals reptes del Pacte del Tinell. El que demostra aquest Estatut és que els governs de progrés compleixen davant dels ciutadans.

DONES I TREBALL

El 60’7% de les dones catalanes tenim un lloc de treball retribuït. La dada, així, fredament, no ens diu gran cosa, però els que hi entenen saben que aquesta taxa d’ocupació femenina està per sobre de les previsions que la UE tenia per a l’any 2010. Les dones conscienciades de la discriminació que hem patit i patim sabem també que aquesta dada està per sota de l’ocupació masculina, que és del 70’9%.

Treballar per acabar amb aquest diferencial és un dels objectius marcats per la conselleria de Treball.

És cert que aquest diferencial encara no s’ha eliminat, però també és cert que una discriminació amb dècades –per no dir segles- d’història no es capgira en qüestió de dos ni de quatre anys. El cas és que aquesta és una de les preocupacions d’un Govern que, per primera vegada, és conscient que això no pot seguir d’aquesta manera.

Gràcies a les polítiques de gènere del govern de Maragall en conjunt, i els esforços de la conselleria de Treball en particular, el nombre de dones que s’han incorporat al mercat de treball retribuït aquests anys ha fet que arribem a un màxim històric: actualment som 1.413.000 les dones que cotitzem a la Seguretat Social a Catalunya.

Som moltes, però no hi som totes, perquè encara hi ha massa empresaris que no volen contractar una dona competent i amb experiència, pel simple fet que potser passa dels cinquanta; o que no volen contractar una dona competent i amb experiència, perquè potser es voldrà quedar embarassada i tenir fills aviat. A algunes i alguns ens sembla mentida, amb els temps que corren, en ple segle XXI, però el cert és que encara hi ha alguna mentalitat ancorada en temps remots i pretèrits que pensa que les dones no servim per a gran cosa...

Per anar reciclant aquestes mentalitats, la Conselleria ha emprès un seguit de mesures, entre les que destaca la creació de la figura de l’Agent per a la Igualtat, que s’encarrega de supervisar totes les accions encaminades a introduir les polítiques de gènere en les actuacions del Departament. És un gest molt significatiu, perquè fins ara les polítiques de gènere en matèria de Treball eren quelcom dispers, que CiU no s’havia ocupat mai de coordinar per aconseguir una efectivitat real en aquest camp.

Però amb gestos no n’hi ha prou. Per això, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) destina 5 milions d’euros a programes de foment de la igualtat de gènere, i la Direcció General de Relacions Laborals atorga subvencions per un valor global d’un milió d’euros més a empreses que elaboren Plans d’Igualtat.

D’altra banda, la inspecció de treball ha ampliat els criteris d’avaluació d’empreses per poder detectar també les que posen traves a l’accés de dones als llocs de treball, o que no els permeten promocionar-se dins l’empresa amb les mateixes condicions amb què ho poden fer els homes.

Paral·lelament, s’està fent una feina d’informació sobre aquest tema als representants sindicals, perquè en la negociació col·lectiva sigui cada vegada més habitual la incorporació de clàusules a favor de la igualtat.

Darrerament m’he trobat amb molta gent que retreu als polítics catalans en general que només ens preocupem de l’Estatut i de temes que a la pràctica no tenen cap repercussió entre els ciutadans. Amb aquest repàs a unes polítiques concretes d’un departament concret em penso que queda prou clar que, malgrat tot, treballem de valent per als ciutadans, com a gent d’esquerres que som.

Flora Vilalta i Sospedra
Responsable de les polítiques d’igualtat de l’Ajuntament de Torelló.
Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC.

Publicat al setmanari El9NOU(6 de març de 2006)

8 de Març Dia internacional de les Dones

Estem davant d’un altre 8 de març i malauradament les reivindicacions de les dones continuant sent les mateixes, hem de reconèixer que de mica en mica anem avançant però les desigualtats encara són massa grans en alguns àmbits, com per exemple, en el món laboral.
Les desigualtats salarials, les dificultats per accedir a llocs de responsabilitat en igualtat de condicions, la manca de flexibilitat en les horaris que impedeixen la conciliació de la vida laboral i familiar, són algunes de les moltes realitats que evidencien que les desigualtats encara existeixen. L’entorn socio-laboral encara està pensat des d’un punt de vista masculí, encara hi ha massa llocs on es prenen decisions, ocupats per homes que obliden tenir en compte el tema igualitari.
Enguany el PSC, vol posar l'accent en algunes d’aquestes reflexions en el seu manifest del 8 de març http://socialistes.org/ambit/Dona/ .

Com a responsable de les politiques de igualtat d’oportunitats dones/homes de l’ajuntament de Torelló, hem organitzat diferents actes, un d’ells va ser la xerrada-col·loqui amb la periodista Margarita Rivière que portava per títol, Ser dona és un plaer?, hi va haver una bona assistència i el col·loqui va resultar molt participat.

Dos anys de Govern: Objectiu l’educació

Els infants d’entre 0 i 3 anys de Catalunya estan d’enhorabona. I els seus pares, encara més: les places públiques d’escola bressol estan creixent, per fi, d’una manera clara i decidida gràcies al Govern de Pasqual Maragall, al contrari del que havia passat durant 23 anys sota els governs de Jordi Pujol. Els socialistes vàrem prometre 30.000 places públiques noves aquesta legislatura. Dos anys de govern i aquest comprimís s’ha complert en un 75%. Un ritme mai vist, certament.

La clau per a aquest creixement ha estat la relació que la Generalitat ha establert amb els municipis, adequada a les necessitats de cadascun. S’han signat 264 acords pels quals cada part es compromet a fer una aportació: els terrenys, tants diners d’inversió per cada alumne, una subvenció… sempre amb la finalitat d’aconseguir crear les places que cada municipi necessita.
El resultat és que quan acabi el 2006 s’hauran invertit 76 milions d’euros en aquest àmbit, i el que era un compromís haurà esdevingut una realitat palpable. A la comarca d’Osona, haurem acomplert amb escreix: s’hi preveia crear 780 noves places, i de moment ja n’hi ha 947 de compromeses.

Els governs de Pujol es queixaven que no hi havia prou diners. L’actual govern de Maragall aplica el mateix sistema de Finançament –el pactat entre CiU i el PP, per cert- i, malgrat tot, se’n surt prou bé. On està el secret? El desconec, però m’atreviria a aventurar, per exemple, que nosaltres no ens gastem milionades de diners públics en enquestes sobre el nostre partit, ni paguem gent per fer informes sobre l’orientació política dels periodistes de Catalunya, ni usem els pressupostos de Benestar Social per omplir autocars de gent gran i fer actes electorals al Palau Sant Jordi. Conclusió: els diners per fer polítiques socials sempre han estat allà, una altra cosa és que els governs de CiU no ho consideressin prioritari i preferissin invertir-lo en altres polítiques menys beneficioses per al conjunt dels ciutadans, però que ells consideraven més rendibles electoralment.

El 26 de febrer de 1999, el conseller Francesc Xavier Hernàndez (UDC) va prometre al Parlament, en un ple monogràfic sobre Ensenyament, que en sis anys es crearien 30.000 places de llars d’infants a Catalunya. Quatre mesos després, matisava que no totes aquestes places serien públiques, i que en tot cas es deixava en mans dels ajuntaments la possibilitat de fer-ne més (a càrrec dels pressupostos municipals, és clar). Els sis anys van passar, sense pena ni glòria. Hernández va deixar de ser conseller, i CiU va perdre el govern de Catalunya sense resoldre el problema de les llars d’infants.

Però això no és tot: S’han creat 2.200 noves places de professorat noves a l’inici del curs 2004-2005 i s’han convocat 3.680 places d’oposicions tan a primària com a secundària. S’han invertit 454,539 milions d’euros en construccions escolars, que entre noves construccions i ampliacions afecten 152 centres. S’han posat en marxa 63 nous centres escolars aquest curs 2005-2006. Es preveuen 370 actuacions constructives i de millores per aquest curs, amb una inversió final de 520 milions d’euros. S’han eliminat 112 barracons.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC.

Publicat al setmanari Osona Comarca (3-març-2006).