SÍ A L’ESTATUT, SÍ A L’ESTATUT DE LES PERSONES

Un sí a l’Estatut és un sí a més drets per la ciutadania i un sí a més recursos per a les polítiques socials.
Amb el nou Estatut, per primera vegada, els Serveis Socials es converteixen en el quart pilar de l’estat del benestar, juntament amb la salut, l’educació i les pensions. L’Estatut instaura un sistema de protecció social que garanteix el benestar dels catalans i les catalanes.
El nou Estatut, en el seu capítol de drets i deures, impulsa un model socialment més avançat i instaura “el dret universal als Serveis Socials”. Desapareixen filtres com el nivell de renda de les famílies i estipula que qualsevol ciutadà/na té accés als serveis socials en funció de la seves necessitats.
És l’Estatut de les persones, perquè té en compte als joves, aposta perquè tinguin ple accés a la ciutadania i per la seva emancipació.
Fa possible la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, garanteix “la no discriminació” de la dona per raons de gènere.
Dóna respostes a les necessitats de la gent gran, marca estratègies per evitar que l’edat sigui un factor d’exclusió social.
Pel que fa a la protecció dels menors, la Generalitat adquireix competències exclusives en aquest àmbit.
El nou Estatut garanteix que les persones que viuen en situació de pobresa tinguin accés a la renda mínima de ciutadania, que els asseguri uns ingressos per viure en dignitat.
Les politiques socials a Catalunya faran un gir important i la ciutadania podrà ser la beneficiària de totes aquestes millores. Davant de tot això un es pregunta quins arguments poden donar aquells que demanen un no a l’Estatut o aquells que diuen que ara no toca?. De ben segur que els ciutadans i les ciutadanes que viuen en el seu dia a dia situacions d’exclusió social, manca de recursos per accedir a un habitatge, gent gran que viu sola i que necessita atenció, dones que cobren salaris més baixos fent la mateixa feina que els homes, persones amb discapacitats... tindran moltes dificultats per entendre que algú els demani que diguin “no” a la possibilitat de millorar la seva situació.
Catalunya i la seva gent no poden permetre quedar-se enrere, ni renunciar a res mentre la resta de comunitats autònomes ja han posat fil a l’agulla per solucionar problemes semblants, millorant els seus Estatuts.
Només la victòria del “sí “, permetrà solucionar els nostres problemes i seguir sent capdavanters com a país.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya.

Publicat al Setmanari Osona Comarca i al Setmanari Torelló (2 de juny de 2006).

L’ESTATUT I EL FUTUR DE CATALUNYA

Des de fa molt temps, potser fins i tot massa, la ciutadania sent a parlar del nou Estatut de Catalunya. En realitat aquest no és un tema menor. A principis del segle XXI, al nostre país se li plantegen reptes importants i cal buscar solucions i respostes apropiades.

L’Estatut de Sau ens queda curt, la societat ha avançat a un ritme vertiginós: la nostra presència a Europa, l’immigració, els nous models de família, la nostra gent gran, la mobilitat, el paper de la dona ... i un llarg etcètera de fenòmens, que gairebé eren impensables ara fa més de vint-i-cinc anys, ens porten a impulsar la redacció d’un nou Estatut que doni resposta a aquestes necessitats i alhora plantegi una nova manera de relacionar-nos amb Espanya, una Espanya cada cop més plural i també cada cop més necessitada de noves estratègies federals.
La molta o poca experiència que aquests anys de democràcia ens han donat no han de ser excusa per pensar que les coses no es poden canviar, ans el contrari, cal estar disposat a plantejar noves maneres de relacionar-se i d’avançar cap a una societat que ha aprés de manera molt ràpida que significa viure en l’estat del benestar i que en demanda més, la qual cosa és del tot lícita.
Aquests podrien ser alguns dels arguments, de ben segur que n’hi ha més, per justificar que necessitem un nou Estatut. La política del “peix al cove” ja no és vàlida, cal actuar des de la seguretat i des de l’ estabilitat, independement de quines siguin les forces polítiques que governin a Espanya i a Catalunya i de les aliances que es creïn.

L’objectiu més important que Catalunya té en aquests moments és tenir un nou Estatut, el millor de la seva història. Per això, la decisió del president de la Generalitat de cessar els consellers d’ERC té un únic propòsit: ser coherent amb la convicció que el més important és que Catalunya tingui el nou Estatut .

No hi pot haver cap conseller de la Generalitat de Catalunya amb una posició diferent a la que el Govern considera que és el millor pel país.

Amb la seva decisió, el president de la Generalitat ha volgut “esvair la incertesa i evitar confusions”. La ciutadania no entendria la divisió del Govern en aquest moment tan transcendental per a Catalunya.
El trajecte que L’Estatut ha fet no ha estat fàcil, el PP ha posat molts pals a les rodes i ha exhibit un anticatalanisme fora de qualsevol lògica democràtica, el no a l’Estatut, forma part del seu patrimoni anticatalanista.
El PSC és bolcarà a treballar per aconseguir la victòria del SÍ.
El dia del referèndum la ciutadania serà cridada a votar un nou Estatut i que ningú es deixi enganyar per les veus que ja parlen de primàries, vots de càstig..., el propi president de la Generalitat ja ha anunciat que es celebraran eleccions anticipades abans d’acabar l’any. Ara votem el futur de Catalunya, ara votem l’Estatut que ha de fer possible, una Catalunya més rica i plena.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya.

Publicat al Setmanari El9Nou (22 de maig de 2006)

DEBAT DE L'ESTATUT A LA COMISSIÓ GENERAL DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES

El 3,4 i 5 de maig, l'Estatut es va debatre a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat.

Jo formava part de la delegació de diputats/des del Parlament de Catalunya i el meu grup parlamentari en va encarregar el Títol de drets i deures, al qual el PP havia presentar una esmena de supressió.

A continuació, transcric el text de la meva intervenció:

Els catalans i les catalanes estem especialment satisfets de que en el nostre Estatut i figuri un títol de drets i deures i principis rectors.

L’Estatut del 79 no contemplava aquest apartat. Ara a principis del segle XXI creiem que es fa necessari que l’Estatut parli dels drets i dels deures dels ciutadans. En cap cas estem parlant de que les persones que viuen a Catalunya tinguin més drets i/o més deures que la resta de ciutadans i ciutadanes de l’Estat, això ha quedat clar en el redactat que avui estem debatent. És l’administració la que haurà d’assumir noves obligacions.
La lluita per aconseguir un estat democràtic ha estat sens dubte una lluita per aconseguir una societat més igualitària, més justa i més cohesionada i això s’ha aconseguit reconeixent els drets i deures dels homes i les dones.

Estem segurs que la resta de comunitats autònomes inclouran en les redaccions dels seus nous Estatuts, un títol de drets i deures semblant al que avui ens ocupa. En gran mesura, la Comunitat Valenciana ja ho ha fet.

En realitat el que hem fet és escriure i subscriure un gran pacte social que permet avançar en les relacions entre la ciutadania i els seus representants escollits democràticament.

Si de això és tracte, a qui li ha de fer por, a qui realment li incòmode, sentir parlar dels drets de les famílies, dels infants, de la educació, de la protecció del medi ambient, del dret a la feina, dels joves, de la participació de la societat...?. Pel que hem anat veient i sentint, incòmode i molt als representants del Partit Popular i de manera ostentosa als seus màxims líders que no han escatimat en res per tal de mentir davant de la ciutadania dient que l’Estatut de Catalunya permetia l’eutanàsia, la poligàmia i un llarg reguitzell de barbaritats més.

Durant tots aquests mesos vostès han fet creïble aquella dita que diu que” la ignorància és atrevida”,

Però vostès no ho han fet des de d’ignorància sinó des del coneixement i des del convenciment que tot plegat, que aquest embolica que fa fort els reportaria redits electorals, i un desgast important al govern d’Espanya i al govern de Catalunya.

Vostès no han fet propostes noves en busca del consens, s’han limitat a demanar la supressió del capítol de drets i deures, han intentat enfrontar territoris i fer creure als ciutadans que Catalunya , els catalans i catalanes volem ser tractats diferents i gaudir de privilegis. Res més allunyat de la realitat, Catalunya ha estat i continuarà sent una lluitadora incansable per les llibertats de les persones, de totes les persones, des de la seva solidaritat amb tots els pobles d’Espanya. No hi ha res de inconstitucional en aquest reconeixement de drets i deures del nou Estatut, ho diu clarament l’informe del lletrat i no hi ha cap dret ni cap deure que no pugui ser exercit per qualsevol ciutadà o ciutadana amb independència del territori on visqui.

Nosaltres apostem per conviure en una societat on homes i dones se sentin plenament representats i on els seus drets i els seus deures estiguin plenament recollits i garantits, creiem que aquesta és la única manera de viure en una societat justa i equitativa, prospera i moderna on no hi caben els tabús ni les pors.

Per tot això votarem en contra de qualsevol proposta que vulgui eliminar o distorsionar el títol de drets i deures que va quedar recollit en el ple del congres de diputats.

Flora Vilalta i Sospedra.