SÍ A L’ESTATUT, SÍ A L’ESTATUT DE LES PERSONES
Un sí a l’Estatut és un sí a més drets per la ciutadania i un sí a més recursos per a les polítiques socials.
Amb el nou Estatut, per primera vegada, els Serveis Socials es converteixen en el quart pilar de l’estat del benestar, juntament amb la salut, l’educació i les pensions. L’Estatut instaura un sistema de protecció social que garanteix el benestar dels catalans i les catalanes.
El nou Estatut, en el seu capítol de drets i deures, impulsa un model socialment més avançat i instaura “el dret universal als Serveis Socials”. Desapareixen filtres com el nivell de renda de les famílies i estipula que qualsevol ciutadà/na té accés als serveis socials en funció de la seves necessitats.
És l’Estatut de les persones, perquè té en compte als joves, aposta perquè tinguin ple accés a la ciutadania i per la seva emancipació.
Fa possible la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, garanteix “la no discriminació” de la dona per raons de gènere.
Dóna respostes a les necessitats de la gent gran, marca estratègies per evitar que l’edat sigui un factor d’exclusió social.
Pel que fa a la protecció dels menors, la Generalitat adquireix competències exclusives en aquest àmbit.
El nou Estatut garanteix que les persones que viuen en situació de pobresa tinguin accés a la renda mínima de ciutadania, que els asseguri uns ingressos per viure en dignitat.
Les politiques socials a Catalunya faran un gir important i la ciutadania podrà ser la beneficiària de totes aquestes millores. Davant de tot això un es pregunta quins arguments poden donar aquells que demanen un no a l’Estatut o aquells que diuen que ara no toca?. De ben segur que els ciutadans i les ciutadanes que viuen en el seu dia a dia situacions d’exclusió social, manca de recursos per accedir a un habitatge, gent gran que viu sola i que necessita atenció, dones que cobren salaris més baixos fent la mateixa feina que els homes, persones amb discapacitats... tindran moltes dificultats per entendre que algú els demani que diguin “no” a la possibilitat de millorar la seva situació.
Catalunya i la seva gent no poden permetre quedar-se enrere, ni renunciar a res mentre la resta de comunitats autònomes ja han posat fil a l’agulla per solucionar problemes semblants, millorant els seus Estatuts.
Només la victòria del “sí “, permetrà solucionar els nostres problemes i seguir sent capdavanters com a país.
Flora Vilalta i Sospedra
Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya.
Amb el nou Estatut, per primera vegada, els Serveis Socials es converteixen en el quart pilar de l’estat del benestar, juntament amb la salut, l’educació i les pensions. L’Estatut instaura un sistema de protecció social que garanteix el benestar dels catalans i les catalanes.
El nou Estatut, en el seu capítol de drets i deures, impulsa un model socialment més avançat i instaura “el dret universal als Serveis Socials”. Desapareixen filtres com el nivell de renda de les famílies i estipula que qualsevol ciutadà/na té accés als serveis socials en funció de la seves necessitats.
És l’Estatut de les persones, perquè té en compte als joves, aposta perquè tinguin ple accés a la ciutadania i per la seva emancipació.
Fa possible la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, garanteix “la no discriminació” de la dona per raons de gènere.
Dóna respostes a les necessitats de la gent gran, marca estratègies per evitar que l’edat sigui un factor d’exclusió social.
Pel que fa a la protecció dels menors, la Generalitat adquireix competències exclusives en aquest àmbit.
El nou Estatut garanteix que les persones que viuen en situació de pobresa tinguin accés a la renda mínima de ciutadania, que els asseguri uns ingressos per viure en dignitat.
Les politiques socials a Catalunya faran un gir important i la ciutadania podrà ser la beneficiària de totes aquestes millores. Davant de tot això un es pregunta quins arguments poden donar aquells que demanen un no a l’Estatut o aquells que diuen que ara no toca?. De ben segur que els ciutadans i les ciutadanes que viuen en el seu dia a dia situacions d’exclusió social, manca de recursos per accedir a un habitatge, gent gran que viu sola i que necessita atenció, dones que cobren salaris més baixos fent la mateixa feina que els homes, persones amb discapacitats... tindran moltes dificultats per entendre que algú els demani que diguin “no” a la possibilitat de millorar la seva situació.
Catalunya i la seva gent no poden permetre quedar-se enrere, ni renunciar a res mentre la resta de comunitats autònomes ja han posat fil a l’agulla per solucionar problemes semblants, millorant els seus Estatuts.
Només la victòria del “sí “, permetrà solucionar els nostres problemes i seguir sent capdavanters com a país.
Flora Vilalta i Sospedra
Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya.
Publicat al Setmanari Osona Comarca i al Setmanari Torelló (2 de juny de 2006).
posted by Flora Vilalta at
5:45 p. m.
