L’Estatut camina cap al Senat i cap al Referèndum

El passat dijous dia 30 de març es va aprovar el projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Congrés dels Diputats, i per tant, avança amb pas ferm cap a la seva aprovació en referèndum pel poble de Catalunya.

La votació va ser inequívoca, amb un total de 189 vots a favor (PSOE-PSC, CiU, PNV, IU-ICV, BNG i Coalició Canària), 154 vots en contra (PP, ERC i Eusko Alkartasuna) i 2 abstencions (Chunta Aragonesista i Nafarroa Bai).
Com ja hem dit en reiterades ocasions, el text que es va aprovar suposa un innegable salt endavant en matèria d’autogovern, de finançament, de drets i deures i de reconeixement de la singularitat nacional catalana.

El projecte d’Estatut aprovat pel Congrés dels Diputats és un gran avenç per a Catalunya, que assoleix la major quota d’autogovern des del 1714 i millora substancialment el seu finançament. El nou Estatut és indiscutiblement millor que el de 1979 i el de 1932.

ERC pot dir que no és el seu Estatut, però no es pot oposar que Catalunya el tingui. Si bé ERC té dret a pensar que aquest Estatut és insuficient, està obligada a acceptar que és millor que el que tenim. Sembla que el tacticisme i les raons electoralistes estan marcant clarament els motius de la decisió de no donar suport al millor Estatut de la història de Catalunya, seria del tot lamentable arribar al referèndum pensant més en els redits electorals que en el futur del país

En l’ enquesta publicada a La Vanguardia el 56% dels catalans votaria a favor de l’Estatut, el 16% hi votaria en contra, el 9% ho faria en blanc, el 13% s’abstindria i el 6% no ho sap o no contesta.

D’aquí a poc temps, el poble de Catalunya haurà de decidir en referèndum, caldrà que una gran majoria de ciutadans i ciutadanes vagin a votar, perquè una baixa participació donaria arguments als que, des de la més absoluta irresponsabilitat i des d’una òptica 100% partidista, han menyspreat, i injuriat el millor Estatut que mai hem tingut els catalans i catalanes

Si som pocs els que anem a votar, farem un favor als sectors més refractaris a l’evolució de l’Estat de les autonomies. El PP ens dirà que tenia raó, que tot això no valia la pena i que l’únic que volíem els catalans era agafar els diners i marxar

Dir sí al nou Estatut és dir sí a Catalunya. Quan més alt sigui el percentatge de vots a favor, menys arguments tindran Mariano Rajoy, Ángel Acebes i Eduardo Zaplana. Hem de dir sí per fer callar el PP, que des que es va començar a tramitar la reforma no ha parat d’atacar i calumniar Catalunya.

Amb el nou Estatut, Catalunya tindrà més competències, més i millor finançament, és a dir, més capacitat d’autogovern.

Ara, tots els que creiem que Catalunya ha d’avançar amb pas decidit cap a uns objectius de modernitat, justícia social i estat del benestar, hem de saber explicar a la ciutadania el contingut del nou Estatut, cal que els ciutadans i ciutadanes vagin a votar amb el convenciment de que tot això serà possible i que mantenir-nos en l’actual Estatut, suposaria un fre als reptes que Catalunya ha d’assolir al llarg del segleXXI.

Flora Vilalta i Sospedra.
Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC-CpC.

Publicat al setmanari Osona Comarca (21 d'abril de 2006).