DONES I TREBALL

El 60’7% de les dones catalanes tenim un lloc de treball retribuït. La dada, així, fredament, no ens diu gran cosa, però els que hi entenen saben que aquesta taxa d’ocupació femenina està per sobre de les previsions que la UE tenia per a l’any 2010. Les dones conscienciades de la discriminació que hem patit i patim sabem també que aquesta dada està per sota de l’ocupació masculina, que és del 70’9%.

Treballar per acabar amb aquest diferencial és un dels objectius marcats per la conselleria de Treball.

És cert que aquest diferencial encara no s’ha eliminat, però també és cert que una discriminació amb dècades –per no dir segles- d’història no es capgira en qüestió de dos ni de quatre anys. El cas és que aquesta és una de les preocupacions d’un Govern que, per primera vegada, és conscient que això no pot seguir d’aquesta manera.

Gràcies a les polítiques de gènere del govern de Maragall en conjunt, i els esforços de la conselleria de Treball en particular, el nombre de dones que s’han incorporat al mercat de treball retribuït aquests anys ha fet que arribem a un màxim històric: actualment som 1.413.000 les dones que cotitzem a la Seguretat Social a Catalunya.

Som moltes, però no hi som totes, perquè encara hi ha massa empresaris que no volen contractar una dona competent i amb experiència, pel simple fet que potser passa dels cinquanta; o que no volen contractar una dona competent i amb experiència, perquè potser es voldrà quedar embarassada i tenir fills aviat. A algunes i alguns ens sembla mentida, amb els temps que corren, en ple segle XXI, però el cert és que encara hi ha alguna mentalitat ancorada en temps remots i pretèrits que pensa que les dones no servim per a gran cosa...

Per anar reciclant aquestes mentalitats, la Conselleria ha emprès un seguit de mesures, entre les que destaca la creació de la figura de l’Agent per a la Igualtat, que s’encarrega de supervisar totes les accions encaminades a introduir les polítiques de gènere en les actuacions del Departament. És un gest molt significatiu, perquè fins ara les polítiques de gènere en matèria de Treball eren quelcom dispers, que CiU no s’havia ocupat mai de coordinar per aconseguir una efectivitat real en aquest camp.

Però amb gestos no n’hi ha prou. Per això, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) destina 5 milions d’euros a programes de foment de la igualtat de gènere, i la Direcció General de Relacions Laborals atorga subvencions per un valor global d’un milió d’euros més a empreses que elaboren Plans d’Igualtat.

D’altra banda, la inspecció de treball ha ampliat els criteris d’avaluació d’empreses per poder detectar també les que posen traves a l’accés de dones als llocs de treball, o que no els permeten promocionar-se dins l’empresa amb les mateixes condicions amb què ho poden fer els homes.

Paral·lelament, s’està fent una feina d’informació sobre aquest tema als representants sindicals, perquè en la negociació col·lectiva sigui cada vegada més habitual la incorporació de clàusules a favor de la igualtat.

Darrerament m’he trobat amb molta gent que retreu als polítics catalans en general que només ens preocupem de l’Estatut i de temes que a la pràctica no tenen cap repercussió entre els ciutadans. Amb aquest repàs a unes polítiques concretes d’un departament concret em penso que queda prou clar que, malgrat tot, treballem de valent per als ciutadans, com a gent d’esquerres que som.

Flora Vilalta i Sospedra
Responsable de les polítiques d’igualtat de l’Ajuntament de Torelló.
Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC.

Publicat al setmanari El9NOU(6 de març de 2006)