Ara sí, els papers de Salamanca tornen a casa

Les coses com siguin: Haurien tornat mai a Catalunya els arxius de Salamanca sota la presidència d’un president del PP a Espanya? Encara més: Haurien retornat els papers amb un pacte de govern CiU-PP, com els que vam patir del 1996 al 2004? No! Els papers de Salamanca han tornat perquè avui, a Espanya, hi ha un Govern sensible amb la realitat catalana, amb la nostra memòria històrica. La ministra Carmen Calvo no s’ha deixat intimidar en cap moment per les amenaces i la intransigència demostrada pels líders del PP –Acebes, Zaplana i companyia- i ha complert la seva paraula. A Salamanca hi ha hagut manifestacions, concentracions i protestes alimentades pels populars, que han utilitzat la polèmica al voltant de l’arxiu per desgastar el Govern. L’últim exemple, amb l’esperpèntic esforç per evitar a última hora el trasllat dels lligalls en denegar el permís perquè les furgonetes del Ministeri aparquessin prop l’edifici de l’Arxiu per carregar els documents. Els ha sortit, però, el tret per la culata, perquè el socialisme no s’ha deixat intimidar i aquest dijous els documents espoliats a institucions i particulars catalans per les tropes franquistes -quan aquestes van irrompre a Catalunya el 1938, en plena Guerra Civil- han posat rumb cap a casa.

Els papers han tornat perquè la consellera de Cultura, Caterina Mieras, ha sabut negociar amb perícia i discreció. Els papers tornen a Catalunya perquè la Comissió de la Dignitat ha fet un treball impagable. Els papers tornen sense que Salamanca hi perdi res, al contrari: La ciutat acollirà el Centre de Documentació i Investigació sobre la Guerra Civil i el Franquisme, que serà un gran equipament cultural especialitzat dotat amb el personal i recursos necessaris per catalogar i microfilmar els fons documentals. L’Arxiu de Salamanca esdevindrà un centre de referència internacional ineludible per als estudiosos de la Guerra Civil. Amb la posada en marxa del Centre de Documentació es complirà una altra –ja en van moltes- de les promeses electorals que els socialistes vam fer en la campanya de les eleccions generals de 2004.

A Catalunya, l’Arxiu Nacional rebrà la primera remesa, que conformen els lligalls de la Generalitat Republicana. Una mostra significativa del fons nodrirà l’exposició que el Departament de Cultura esta preparant al Palau Moja de Barcelona. Posteriorment seran transferits a Catalunya la resta de documents, tal com preveu la llei aprovada per les Corts Generals amb el suport de tots els partits menys el PP.

El retorn dels arxius de Salamanca espoliats als catalans per Franco constitueix un pas importatíssim per a la recuperació i restitució de la memòria històrica. Ha estat una decisió política valenta del Govern que presideix José Luis Rodríguez Zapatero, que es complementarà amb accions que, per la seva banda, està impulsant el Govern de la Generalitat, com la creació del Memorial Democràtic o la nova normativa per a l’exhumació de fosses de la Guerra Civil. Paral·lelament, des de l’Executiu espanyol s’impulsa també la llei de la Memòria, que serà debatuda properament a les Corts.

Que els papers de Salamanca tornin a Catalunya és un èxit de tots, malgrat la virulenta campanya intoxicadora del PP. Hem d’esperar que, amb el temps, els ànims dels que s’oposen frontalment al retorn dels documents es calmaran i la veritat històrica s’imposarà. El temps ens donarà la raó, perquè la tenim.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada PSC al Parlament de Catalunya.

Publicat al setmanari El9Nou el 23-1-2006.