COMENÇA EL COMPTE ENRERE

El proper divendres, 30 de setembre, és el dia en què es votarà al Parlament, el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, i el dia en què Artur Mas haurà d’haver pres la decisió que ha ajornat durant vint mesos: està disposat a permetre que un Estatut que millorarà la vida dels catalans i les catalanes s’aprovi en una legislatura en què el president de la Generalitat és Pasqual Maragall? O, per contra, primaran els interessos partidistes i serà capaç de tirar per la borda un Estatut en què hem esmerçat tants esforços, només per veure si aconsegueix ser president?

El dubte és aquest: Mas realment vol un bon Estatut per a Catalunya o vol que el de 1979, ja obsolet, continuï vigent una bona temporada més? Perquè si vol un bon Estatut, el que tenim fet és prou potent i ja hi ha altres comunitats autònomes que ens l’estan copiant. Només cal que CiU s’atreveixi a dir “sí” el dia de la votació.

No li envejo, a Mas, la situació en què viurà aquesta setmana. El seu entorn l’ha convençut que, si l’Estatut s’aprova amb Pasqual Maragall com a president de la Generalitat, ell serà incapaç de guanyar les properes eleccions. Però no li han explicat que si maquina contra l’Estatut i contra Catalunya, també és probable que els ciutadans i les ciutadanes li passin factura i el facin quedar-se a l’oposició.Artur Mas pot passar a la història com el responsable del fracàs de l’Estatut.

La pasada legislatura Catalunya ja va perdre l’oportunitat de tenir un nou Estatut, CiU va pactar amb el PP que no empendria cap reforma estatutaria i així amb el seu suport està quatre anys més al poder i poder preparar a Artur Mas com a candidat.

Primer els interessos del partit i després els de Catalunya. Aquesta és la postura que malauradament els catalans i les catalanes anem descobrint de la mà de CiU.

Si Artur Mas continua defensant el seu sistema de Finançament, ignorant el dictamen del Consell Consultiu i, per tant, saltant-se la Constitució, l’Estatut no s’aprovarà. Davant l’actitud de CiU, que en el fons és obstruccionista, els socialistes defensem un Estatut ambiciós i al mateix temps constitucional. És a dir: no només aspirem a més i millor autogovern, sinó que a més treballem perquè aquestes millores es puguin fer realitat ben aviat i no quedin en paper mullat.

D’això s’han d’adonar Mas i tota la gent de CiU aquesta setmana que els queda: només hi pot haver un objectiu CATALUNYA i la seva gent, el seu progrés i el seu benestar. Ho han de veure abans del dia 30. Si se n’adonen el dia 1 d’octubre... hauran fet tard.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada PSC al Parlament de Catalunya