Dos anys de Govern: Objectiu l’educació

Els infants d’entre 0 i 3 anys de Catalunya estan d’enhorabona. I els seus pares, encara més: les places públiques d’escola bressol estan creixent, per fi, d’una manera clara i decidida gràcies al Govern de Pasqual Maragall, al contrari del que havia passat durant 23 anys sota els governs de Jordi Pujol. Els socialistes vàrem prometre 30.000 places públiques noves aquesta legislatura. Dos anys de govern i aquest comprimís s’ha complert en un 75%. Un ritme mai vist, certament.

La clau per a aquest creixement ha estat la relació que la Generalitat ha establert amb els municipis, adequada a les necessitats de cadascun. S’han signat 264 acords pels quals cada part es compromet a fer una aportació: els terrenys, tants diners d’inversió per cada alumne, una subvenció… sempre amb la finalitat d’aconseguir crear les places que cada municipi necessita.
El resultat és que quan acabi el 2006 s’hauran invertit 76 milions d’euros en aquest àmbit, i el que era un compromís haurà esdevingut una realitat palpable. A la comarca d’Osona, haurem acomplert amb escreix: s’hi preveia crear 780 noves places, i de moment ja n’hi ha 947 de compromeses.

Els governs de Pujol es queixaven que no hi havia prou diners. L’actual govern de Maragall aplica el mateix sistema de Finançament –el pactat entre CiU i el PP, per cert- i, malgrat tot, se’n surt prou bé. On està el secret? El desconec, però m’atreviria a aventurar, per exemple, que nosaltres no ens gastem milionades de diners públics en enquestes sobre el nostre partit, ni paguem gent per fer informes sobre l’orientació política dels periodistes de Catalunya, ni usem els pressupostos de Benestar Social per omplir autocars de gent gran i fer actes electorals al Palau Sant Jordi. Conclusió: els diners per fer polítiques socials sempre han estat allà, una altra cosa és que els governs de CiU no ho consideressin prioritari i preferissin invertir-lo en altres polítiques menys beneficioses per al conjunt dels ciutadans, però que ells consideraven més rendibles electoralment.

El 26 de febrer de 1999, el conseller Francesc Xavier Hernàndez (UDC) va prometre al Parlament, en un ple monogràfic sobre Ensenyament, que en sis anys es crearien 30.000 places de llars d’infants a Catalunya. Quatre mesos després, matisava que no totes aquestes places serien públiques, i que en tot cas es deixava en mans dels ajuntaments la possibilitat de fer-ne més (a càrrec dels pressupostos municipals, és clar). Els sis anys van passar, sense pena ni glòria. Hernández va deixar de ser conseller, i CiU va perdre el govern de Catalunya sense resoldre el problema de les llars d’infants.

Però això no és tot: S’han creat 2.200 noves places de professorat noves a l’inici del curs 2004-2005 i s’han convocat 3.680 places d’oposicions tan a primària com a secundària. S’han invertit 454,539 milions d’euros en construccions escolars, que entre noves construccions i ampliacions afecten 152 centres. S’han posat en marxa 63 nous centres escolars aquest curs 2005-2006. Es preveuen 370 actuacions constructives i de millores per aquest curs, amb una inversió final de 520 milions d’euros. S’han eliminat 112 barracons.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC.

Publicat al setmanari Osona Comarca (3-març-2006).