Ara sí, els papers de Salamanca tornen a casa

Les coses com siguin: Haurien tornat mai a Catalunya els arxius de Salamanca sota la presidència d’un president del PP a Espanya? Encara més: Haurien retornat els papers amb un pacte de govern CiU-PP, com els que vam patir del 1996 al 2004? No! Els papers de Salamanca han tornat perquè avui, a Espanya, hi ha un Govern sensible amb la realitat catalana, amb la nostra memòria històrica. La ministra Carmen Calvo no s’ha deixat intimidar en cap moment per les amenaces i la intransigència demostrada pels líders del PP –Acebes, Zaplana i companyia- i ha complert la seva paraula. A Salamanca hi ha hagut manifestacions, concentracions i protestes alimentades pels populars, que han utilitzat la polèmica al voltant de l’arxiu per desgastar el Govern. L’últim exemple, amb l’esperpèntic esforç per evitar a última hora el trasllat dels lligalls en denegar el permís perquè les furgonetes del Ministeri aparquessin prop l’edifici de l’Arxiu per carregar els documents. Els ha sortit, però, el tret per la culata, perquè el socialisme no s’ha deixat intimidar i aquest dijous els documents espoliats a institucions i particulars catalans per les tropes franquistes -quan aquestes van irrompre a Catalunya el 1938, en plena Guerra Civil- han posat rumb cap a casa.

Els papers han tornat perquè la consellera de Cultura, Caterina Mieras, ha sabut negociar amb perícia i discreció. Els papers tornen a Catalunya perquè la Comissió de la Dignitat ha fet un treball impagable. Els papers tornen sense que Salamanca hi perdi res, al contrari: La ciutat acollirà el Centre de Documentació i Investigació sobre la Guerra Civil i el Franquisme, que serà un gran equipament cultural especialitzat dotat amb el personal i recursos necessaris per catalogar i microfilmar els fons documentals. L’Arxiu de Salamanca esdevindrà un centre de referència internacional ineludible per als estudiosos de la Guerra Civil. Amb la posada en marxa del Centre de Documentació es complirà una altra –ja en van moltes- de les promeses electorals que els socialistes vam fer en la campanya de les eleccions generals de 2004.

A Catalunya, l’Arxiu Nacional rebrà la primera remesa, que conformen els lligalls de la Generalitat Republicana. Una mostra significativa del fons nodrirà l’exposició que el Departament de Cultura esta preparant al Palau Moja de Barcelona. Posteriorment seran transferits a Catalunya la resta de documents, tal com preveu la llei aprovada per les Corts Generals amb el suport de tots els partits menys el PP.

El retorn dels arxius de Salamanca espoliats als catalans per Franco constitueix un pas importatíssim per a la recuperació i restitució de la memòria històrica. Ha estat una decisió política valenta del Govern que presideix José Luis Rodríguez Zapatero, que es complementarà amb accions que, per la seva banda, està impulsant el Govern de la Generalitat, com la creació del Memorial Democràtic o la nova normativa per a l’exhumació de fosses de la Guerra Civil. Paral·lelament, des de l’Executiu espanyol s’impulsa també la llei de la Memòria, que serà debatuda properament a les Corts.

Que els papers de Salamanca tornin a Catalunya és un èxit de tots, malgrat la virulenta campanya intoxicadora del PP. Hem d’esperar que, amb el temps, els ànims dels que s’oposen frontalment al retorn dels documents es calmaran i la veritat històrica s’imposarà. El temps ens donarà la raó, perquè la tenim.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada PSC al Parlament de Catalunya.

Publicat al setmanari El9Nou el 23-1-2006.

Dos anys treballant per a les persones

Fa dos anys vàrem signar els acords del Tinell amb la intenció de portar millores a la vida quotidiana dels catalans i les catalanes. Ho hem aconseguit. Queda moltíssim per fer, d’acord, però el cas és que hem començat a caminar en aquesta direcció després de 23 anys de govern encarcarat de CiU –vuit dels quals, directament atrofiat gràcies als pactes amb el PP. Dos anys no és gaire temps, per a un Govern que havia de suportar la pesada llosa d’un passat tan feixuc, però en tot cas han estat suficients per deixar clar que les coses es podien fer millor, i que el govern catalanista i d’esquerres és el més indicat per dur a terme aquests canvis.
La màxima del president de la Generalitat, “Mestres, Metges, Mossos” comença a donar els seus fruits. En aquests dos anys, Catalunya té més mestres –que a més van veient millorada la seva situació laboral, després del menyspreu amb què els va tractar constantment CIU-; té més mossos d’esquadra, que s’han desplegat ja amb èxit a la ciutat de Barcelona; i té més metges, més CAPs, més hospitals i més atenció domiciliària. I això és el començament, perquè no es pot redreçar en 24 mesos el que no s’ha fet en 23 anys.
Davant d’aquestes polítiques socials de l’actual govern, CiU ha quedat desarmada. El seu líder, Artur Mas, s’està dedicant darrerament a presentar com a alternativa un conjunt de propostes neoliberals. “Llibertat per escollir”, proclama. El problema és que quan Mas parla d’aquesta llibertat, es refereix a la llibertat de les famílies amb més recursos que ja des de sempre han pogut escollir serveis d’elit, degut al seu alt poder adquisitiu.
Els socialistes : volem portar els fills a les escoles i instituts del barri , volem que ens visitin metges qualificats als CAPs dels nostres barris, i ens atenguin en hospitals públics amb equipaments i personal de primera qualitat, i que els nostres avis estiguin ben atesos en el lloc on han viscut sempre, on hi tenen els seus records, la seva família i els seus amics.
És per això que CiU ho té magre per tornar a governar: fins que no entengui què volen i què necessiten els ciutadans i ciutadanes, no pot anar dient que té solucions: primer cal encertar a diagnosticar el problema, i en aquest cas el problema, durant 23 anys, va ser CiU. Els mateixos, doncs, que van pactar vuit anys amb el PP i que des de fa dos anys critiquen els acords del Tinell. Des de bon començament van dir que l’interès de país no justificava aquest pacte de Govern: potser consideren que la millora de l’atenció sanitària, l’atenció domiciliària, la creació de places d’escola-bressol, la contractació de mestres, l’èxit del desplegament dels Mossos d’esquadra a tot el territori… no són de l’interès del país?

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada del grup parlamentari PSC-CpC

Publicat al Setmanari El 9NOU (30-12- 2005)

Contra la violència de gènere

El passat 2 de desembre l'ajuntament de Torelló, va presentar una campanya de prevenció i informació sobre la violència de gènere. Com a responsable de les Polítiques d'igualtat entre homes i dones vaig fer la presentació del tríptic, a continuació podreu llegir les paraules que vaig adreçar al públic assistent.

Enguany l’ajuntament de Torelló, ha aprovat el Pla d’igualtat dona-home, aquest pla ha estat elaborat juntament amb la resta de municipis que formen el Consorci de la Vall del Ges-Orís i Bisaura. Aquest Pla recull tot un conjunt d’accions, que tenen com a objectiu el foment de la igualtat entre les dones i els homes i que cada municipi desenvolupa des de la seva pròpia autonomia, des del coneixement de les seves necessitats i d’acord amb el seus recursos pressupostaris.

Tot i que a començaments del segle XXI ens pugui semblar estrany haver de continuar reivindicant aquesta igualtat, tant en l’àmbit privat, com en l’àmbit social,com en l’àmbit laboral, constatem que la realitat és tossuda i les desigualtats més o menys encobertes continuen existint.

D’aquí que les administracions tinguem la responsabilitat de fomentar polítiques igualitàries conjuntament amb els ciutadans i ciutadanes.

La violència de gènere és la manifestació més brutal de la desigualtat que encara persisteix en la nostra societat. Es tracta de una qüestió de drets humans i de l’ exercici de les llibertats fonamentals.

Drets i llibertats absolutament incompatibles amb la por d’una dona a ser agredida, precisament en l’espai on les persones ens hem de sentir més segures,l’espai de la nostra intimitat familiar.

La violència envers les dones, és un autèntic acte criminal, perquè és un crim atemptar contra la seva vida, la seva integritat física, el seu dret a la llibertat, al respecte, a la capacitat de decisió i a l’autoestima.

La violència de gènere es presenta de múltiples formes. Des de la violència coneguda com domèstica,massa anys legitimada, fins a les agressions sexuals, el tràfic de dones i la prostitució, les mutilacions genitals i altres formes, de vegades subtils, d’opressió i violència.


Segons un recent informe de l’OMS, per a les dones entre els 16 i els 44 anys, la violència de gènere és la principal causa de mort i/o invalidesa, per sobre de les morts provocades pel càncer i els accidents de trànsit.

L’any 2005, les morts per violència de gènere han disminuït lleugerament, en canvi han augmentat el nombre de denuncies, no podem baixar la guàrdia, davant d’aquests actes criminals, ens calen polítiques de prevenció i informació.

Augmenten també les denuncies de violència dels fills envers els seus pares ( principalment mares) i les denuncies de violència exercida en la gent gran.

L’ajuntament de Torelló té un protocol d’actuació, per atendre a les persones víctimes de violència de gènere.

Aquest protocol enguany, s’ha revisat, amb tots els agents que intervenen o poden intervenir en aquests casos, CAP de Torelló, serveis socials de l’ajuntament, policia local, MMEE...

Un cop revisat el protocol, hem decidit iniciar una campanya informativa i preventiva, perquè tothom sàpiga que si és o se sent víctima de qualsevol forma de violència, té al seu abast un seguit de recursos i professionals que poden ajudar.

L’àmbit local és l’adien per impulsar mesures i marcs d’actuació que permetin optimitzar recursos, coordinar esforços i intervencions, i contribuir a la lluita contra la violència de gènere.

Aquest fullet que avui els presentem, el farem arribar a totes les llars del nostre municipi.

Volem un poble lliure de violència de gènere,apostem clarament, pel foment de la democràcia, la cultura de la pau i les activitats educatives preventives, per això des de la regidoria d’educació i joventut , hem iniciat uns tallers pel foment de les relacions igualitàries, adreçats als joves

Volem un poble inclusiu on tots, homes i dones hi tinguem cabuda en igualtat, sense violència i sense discriminacions.

Per acabar el meu agraïment a tots els professionals i institucions que hi ha col·laborat i a vostès per la seva assistència.

Flora Vilalta.

Torelló 2 de desembre de 2005.