Flora Vilalta

dilluns, de novembre 29, 2010

Intervenció del President Montilla la nit electoral

Molt bona nit,

Vull en primer lloc agrair els ciutadans i ciutadanes de Catalunya l’afecte i el respecte que
m’han dispensat al llarg del meu mandat com a president.

En aquests moments, el meu cor està al costat de tots aquells i aquelles que m’han donat
suport en aquesta campanya electoral i en aquestes eleccions.

Al costat dels centenars de milers d’homes i dones que enmig d’una gran crisi econòmica,
d’incerteses sobre el futur, de desencís amb respecte de la política, de tensions sobre el nostre
autogovern, han decidit fer confiança en mi i en el Partit Socialista.

La meva actuació política a partir d’ara els tindrà com a principal referència i font d’inspiració.
Tinc en el pensament els milers d’homes i dones de la família socialista. He pogut comprovar al
llarg d’aquests mesos la fortalesa del seu compromís i les seves conviccions. La nostra
organització és sòlida, portadora de valors i esperances, memòria de combats i promesa d’un
futur millor.

Avui hem perdut unes eleccions però no hem estat derrotats en les nostres conviccions que
segueixen vives en tots i cadascun de nosaltres, en la confiança dels que no es resignen a una
societat injusta, en l’esperança dels que volen escriure la seva pròpia història.

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han parlat: els socialistes hem estat derrotats en
aquestes eleccions i els nostres adversaris, als que felicito, han obtingut una victòria àmplia.
Correspondrà, doncs, a Artur Mas la formació del futur govern. Com li he dit personalment fa
uns moments li desitjo el màxim encert per afrontar una situació econòmica difícil.
Als socialistes de Catalunya ens correspon a partir de demà mateix reflexionar sobre aquests
resultats i obrir un procés de canvis per respondre a les demandes de la societat catalana, dels
treballadors i dels sectors progressistes.

Hem de construir una alternativa al nou govern, controlant la seva acció i col·laborant en la
lluita contra la crisi en coherència amb el que hem plantejat al llarg de la campanya electoral.

Vaig anunciar abans de les eleccions que no tornaria a ser candidat a la presidència. Avui
anuncio també que en el proper Congrés del PSC no tornaré a ser candidat a la primera
secretaria del partit. Caldrà reflexionar sobre els resultats. Caldrà impulsar canvis interns i
renovar el nostre projecte polític, mirant al futur, tan lluny de nostàlgies com d’inèrcies.

Caldrà seguir afrontant la crisi econòmica i els seus efectes des d’allà on els ciutadans vulguin
que ho fem. El nostre partit ha d’endegar una reflexió profunda sobre les seves propostes
polítiques per Catalunya, les seves formes organitzatives, els seus lideratges, la seva connexió
amb la societat. Ha de fer-ho amb la màxima obertura de mires, recollint el millor que conté i
essent capaç també d’expressar les demandes i energies dels progressistes que no en formen
part.

Vull ser impulsor i garant d’aquest procés. Crec que aquest servei ha de constituir el nucli de
les meves preocupacions i dedicacions en el futur immediat.

El nostre partit segueix exercint importants responsabilitats de govern a nivell municipal i
d’Estat, segueix representant un part molt important de la societat catalana i defensa els
interessos dels treballadors i els sectors populars que han de trobar en nosaltres la seva més
genuina expressió política.

Personalment no tinc més que paraules d’agraïment pels electors i electores socialistes i per la
militància del meu partit. Estaré en el lloc que em correspongui en els combats que compartim i
que millor serveixi els interessos i els valors pels que he treballat tota la vida.

Moltes gràcies.

dissabte, de novembre 27, 2010

galeria fotos campanya novembre 2010











divendres, de novembre 26, 2010

Catalunya vot a vot

Montilla crida a anar a votar perquè “quanta més participació hi hagi, més legitimitat tindrà el Parlament”

Alerta que “un govern de dretes faria que tinguéssim més confrontació amb Espanya”

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha cridat avui a anar a votar perquè “quanta més participació hi hagi, més legitimitat tindrà el Parlament i el Govern que surti”, tot afegint que “serà legítim en qualsevol dels casos, però serà molt més legítim quanta més gent voti”. En aquest sentit, Montilla ha instat en aquestes últimes hores de campanya ja que “encara queden hores” per a “fer un darrer esforç per tractar que veïns, companys, amics” exerceixin el seu dret de vot el proper diumenge.

Montilla ha fet aquestes declaracions en el segon míting-llampec dels que té programats per avui, en aquest cas a Vilafranca del Penedès, on ha recordat la “transcendència” de les eleccions del 28 de Novembre, “pel moment que vivim fruït de la crisi econòmica”. És per això que el candidat socialista ha assegurat que per “lluitar contra aquesta crisi necessitem un govern socialista i d’esquerres”, doncs, segons ell, “és el que augura una sortida progressista de la crisi”.

D’aquesta manera, el president Montilla ha alertat que “no és el mateix un govern de dretes, que el que fa és retallar prestacions i que posa en perill l’Estat del Benestar, i que en el cas de Catalunya - ha apuntat – el que faria seria també és més confrontació amb Espanya, i no centrar-s’hi en el que ens hem de centrar tots plegats, que és crear ocupació i generar confiança, i no buscar altres problemes”, ha sentenciat. “Si hi ha una participació molt important i una victòria de l’esquerra que asseguri les polítiques socials, aconseguirem que no acabin pagant més la crisi els que ja l’estan patint”.

dimecres, de novembre 24, 2010

Lectura recomanada

19 noviembre 2010

Las próximas elecciones autonómicas
en Catalunya del 28-11

Tengo que admitir que tal respuesta me sorprendió, pues aquellos
que se alegran de que no se restituya el tripartito de nuevo, están
celebrando que no vaya a haber de nuevo un gobierno de izquierdas
en Catalunya, pues no hay ninguna otra posibilidad de que las
izquierdas gobiernen en Catalunya si no es sumando los escaños
parlamentarios pertenecientes a estos tres partidos de izquierda, es
decir, PSC, ERC e ICV-EUiA, los tres mayores partidos de izquierda
en Catalunya. Por lo visto, tales voces prefieren que se constituya
un gobierno socialista en alianza con CiU a que se reproduzca el
tripartito. Esta preferencia parece basarse en dos hechos. Uno es
que tales voces se encuentren más cómodas con las políticas
económicas, fiscales y sociales de CiU que con las políticas
económicas, fiscales y sociales del gobierno tripartito. Esto aplica en
especial al equipo económico del gobierno socialista español, de
clara sensibilidad liberal.

Pero otro hecho es la percepción equivocada de que CiU no es
independentista, con lo cual se tranquilizan, pues consideran que el hecho
de que ERC (un partido explícitamente independentista) estuviera en el
gobierno tripartito ha creado grandes tensiones a nivel de España, que han
sido capitalizadas por el nacionalismo reaccionario del PP, poniendo al PSOE
a la defensiva. Comprendo, pero no comparto, esta lectura basada en un
escaso conocimiento de lo que es y significa CiU en Catalunya y en España.
El hecho de que la derecha dominante en España sea el PP (una derecha
que, debido a sus orígenes históricos y a sus posturas frecuentemente
ultraderechistas, no es homologable a la mayoría de la derecha europea)
explica que sectores de las izquierdas gobernantes definan a CiU como un
partido de centro.


CiU, sin embargo, es un partido de derechas, y es el mayor partido de las
derechas en Catalunya, donde el PP no es un partido mayoritario sino
minoritario. CiU es una coalición de dos partidos, CDC y Unión Democrática,
que tienen sensibilidades distintas. El CDC es liberal (en realidad,
neoliberal), perteneciente a la Internacional Liberal, y Unión es democracia
cristiana (perteneciente a la misma familia política europea que el PP).Y tal
coalición está hegemonizada por CDC, que ha sido siempre independentista,
aunque es parte de su carácter y personalidad jugar a las ambivalencias.
Pero, por fin, Artur Mas declaró, sin ambigüedades, que él mismo está a
favor de la independencia, en el reciente programa “Tengo una pregunta
para usted” de TVE. De ahí que en el panorama actual, preferir a CiU sobre
ERC para establecer un gobierno en Catalunya, sería preferir a un partido
de derechas que, en la práctica, presionará para alcanzar la independencia
(y que sería probablemente la fuerza mayoritaria en el gobierno de la
Generalitat) a un partido minoritario independentista y que, además, es de
izquierdas. CiU ha apoyado todas las políticas fiscales, económicas y
sociales regresivas propuestas por el gobierno Aznar en las Cortes
Españolas, que han afectado negativamente el bienestar social de las clases
populares de España, incluyendo las de Catalunya. Gobernó con el PP
durante el periodo 1996-2000, apoyando también las políticas del gobierno
Aznar durante el periodo 2000-2004. No así ERC.


Naturalmente que sería preferible que las izquierdas no independentistas
tuvieran mayoría por sí solas. Pero PSC e ICV-EUiA no sumaron ni sumarán
mayoría. Preferir que los socialistas se aliaran con CiU en lugar de con ERC
es anteponer sus prejuicios (basados en un conocimiento erróneo de la
realidad catalana) a los intereses de las clases populares de Catalunya y,
por cierto, también de España. ERC ha votado a favor de la mayoría de las
medidas progresistas en las Cortes Españolas, no por ser independentista,
sino por ser de izquierdas. Nunca voté a ERC, ni pienso votarlos, y si
hubiera un referéndum por la independencia en Catalunya, votaría en
contra. Pero prefiero más a ERC que a CiU. Y lo hago porque mi mayor
compromiso es con el bienestar de las clases populares, no sólo de
Catalunya, sino de toda España.


EL IMPACTO DE CiU EN CATALUNYA
CiU fue el partido gobernante de Catalunya durante veintitrés años y es, en
parte, responsable de que Catalunya en el año 2003 (cuando terminó su
mandato) tuviera uno de los gastos públicos sociales por habitante más
bajo de la UE. Durante tal mandato priorizó las políticas públicas a favor de
reforzar la identidad nacional catalana (estableciendo instituciones propias
como los Mossos de Escuadra, Televisión y Radio públicas de la Generalitat
de Catalunya, y otras instituciones) y a favor de los servicios privados (tales
como sanidad y educación privada concertada) a costa de la subfinanciación
de los servicios públicos. No hay plena conciencia en España del retraso del
estado del bienestar catalán, que CiU atribuyó al déficit fiscal, es decir, a
que Catalunya recibía del estado central menos fondos de los que le
correspondían (incluso después de haber contribuido a los fondos de
solidaridad) por el nivel de desarrollo económico que tenía Catalunya y la
carga fiscal que tenía. Este déficit existe y responde a una realidad, y su
negación, acusando a Catalunya de insolidaria, egoísta, y otros epítetos que
utiliza la derecha española, ha creado una gran frustración en amplios
sectores de la población catalana, que ha beneficiado electoralmente a CiU
que se ha presentado como la defensora de Catalunya. Tal déficit existe,
como lo ha reconocido el propio gobierno Zapatero. Según el Instituto de
Estudios Fiscales del Ministerio de Economía y Hacienda, tal cantidad
responde a un 6.55% del PIB de Catalunya. Ahora bien, asignando la mayor
cantidad de estos recursos al estado del bienestar en Catalunya, éste
tendría 965 euros per cápita más de lo que tiene, una cantidad importante,
pero insuficiente para corregir el enorme déficit de gasto público social por
habitante que Catalunya tiene con el promedio de la UE-15, que es de
2.735 euros. Este enorme déficit se debe al escaso ingreso de fondos al
estado, al cual han contribuido los recortes de impuestos llevados a cabo
por el PP (1996-2004) con el apoyo de CiU (y por el PSOE en la época
2004-2008). De esto, como es de esperar, CiU no habla nunca aunque tales
políticas han sido la causa del déficit estructural del estado español (el 50%
del déficit estructural actual del estado español se debe a la reducción de
ingresos debido a la crisis económica, 40% a la reducción de impuestos
durante todos estos años, y sólo un 10% a los incrementos de gastos
públicos, sobre todo en seguro del desempleo, que han actuado como
estímulo económico).

Estos déficits de gasto público social se han corregido sustancialmente
durante el periodo tripartito (ver “Comparación de la evolución del gasto
público social en Catalunya: periodo CiU vs Tripartito”, y “La campaña
mediática contra el Tripartito en Catalunya (y en España), en
www.vnavarro.org). Pero tales correcciones se han visto oscurecidas,
cuando no ocultadas, por el debate del Estatut de Catalunya, que ha sido
utilizado electoralmente por CiU para desacreditar al gobierno central y al
gobierno tripartito de la Generalitat de Catalunya, con la ayuda de los
medios públicos catalanes (TV3 y Catalunya Ràdio) que, con notables
excepciones, han continuado dominados por un pensamiento nacionalista
(cercano al independentismo) y neoliberal. Ejemplos de esta campaña de
descrédito en los medios públicos hay miles. Una voz representativa fue
Pilar Rahola (que ha escrito una biografía acaramelada de Artur Mas,
candidato a la Presidencia de la Generalitat por CiU), que tiene un enorme
protagonismo en el espacio mediático de TV3 (además de su columna diaria
en La Vanguardia, el diario más anti-tripartito de Catalunya, conocido
coloquialmente como Masguardia). Al día siguiente de que el Tribunal
Constitucional anulara elementos importantes del Estatut, Pilar Rahola
escribió que tal anulación era una muestra de que “España no nos quiere”,
identificando al Tribunal Constitucional con España, e ignorando
maliciosamente que las Cortes Españolas, representantes del pueblo
español, habían aprobado por gran mayoría todo el Estatut. Un tanto
semejante ocurre con Joan B. Culla, el tertuliano más utilizado por TV3 y
Catalunya Ràdio (que Gramsci definiría como el intelectual orgánico del
“pujolismo”) que constantemente, a través de su columna en El País
(edición catalana), selecciona citas de la derecha y ultraderecha españolas
como representativas de España, olvidando maliciosamente otras citas de
otros españoles que cuestionan las anteriores. Y como no, el ultraliberal
Sala i Martín, claramente promocionado por TV3 (y que en su día comparó
el gobierno tripartito con la dictadura del Norte de Corea) presenta
constantemente al tripartito como un desastre, ignorando que tal gobierno
ha sido, entre otros hechos, el que ha aumentado más el gasto público
social por habitante en la historia de Catalunya, modernizando su estado del
bienestar. Las estridencias y manipulaciones de datos de este ultraliberal
independentista, son bien conocidas en Cataluña (y en EEUU, por cierto). El
locutor de TV3, Jaume Barberá, pujolista acérrimo, que le promocionó (a
Sala i Martín) en TV3 en sus orígenes, dedicó su programa “Singulars”, dos
días antes de la Huelga General, a atacar a los sindicatos y promocionar una
postura neoliberal anti-clase trabajadora. Y así un largo etcétera. Catalunya
tiene sus Jiménez Losantos, lo que ocurre es que son mucho más
sofisticados que tal locutor.


LA EXPERIENCIA DEL GOBIERNO CiU
CiU cuando gobernó lo hizo en términos muy parecidos a lo que fue la
democracia cristiana italiana, la cual se estableció a base de unas redes
clientelares a lo largo del territorio italiano, con unos comportamientos
caciquiles que reflejaban una corrupción generalizada. CiU no es la
democracia cristiana italiana, pero tiene algunos elementos comunes con
ella. Ni que decir tiene que grandes sectores de tal partido son ajenos a
prácticas corruptas, y la mayoría de su electorado conservador estaba, y
continúa estando, motivado por razones ideológicas afines al ideario
nacionalista conservador catalán, meritorio de ser debatido y estar presente
en la sociedad catalana. Pero el equipo dirigente de CiU, sin embargo, sí
que ha estado imbuido en una cultura clientelar que incluyó,
frecuentemente, casos de corrupción. CiU, ha utilizado la bandera catalana
–la patria catalana, la definían- para fines financieros partidistas y
personales. La acusación de Pasqual Maragall, Presidente del Primer
Tripartito, a la dirección de CiU, entonces liderada por Artur Mas, de que la
Generalitat convergente había exigido el pago de un 4% a sus proveedores
privados para fines del partido, estaba basada en un hecho real. El único
error es que la tajada, en realidad, fue en muchas ocasiones incluso mayor.
El caso Palau de la Música (instrumentalizado por CiU) muestra el grado de
corrupción al que se llegó en la financiación de aquel partido y sus
fundaciones. Y el caso ADIGSA, en el que está involucrado el nº 2 de Artur
Mas, el consejero Felip Puig, es otro caso de los muchos que se conocen en
Catalunya. El que fue Consejero de Economía del gobierno CiU, Macià
Alavedra, y el vicesecretario general de Presidencia de la Generalitat, Lluis
Prenafeta, ambos estrechos colaboradores de Jordi Pujol en los gobiernos
CiU fueron detenidos en otra operación anti-corrupción (para beneficio
personal) que se desarrolla en Barcelona, dirigida hasta hace poco por el
Juez Baltasar Garzón, predeciblemente un juez muy impopular en círculos
de CiU. Y el padre del candidato Artur Mas, Artur Mas Barnet, es uno de los
defraudadores fiscales descubiertos en la operación Jade Limusina del Fiscal
Anticorrupción que investiga una fuga de capitales (2 millones de euros en
el caso de este señor) a través del Banco LGT de Liechtenstein.

Por otra parte, Unión Democrática es la rama política de la Iglesia catalana,
una iglesia profundamente conservadora, aunque no reaccionaria como lo
es la Iglesia española. Durán i Lleida, hostilmente anti-tripartito ha acusado
al gobierno catalán de ignorar las familias, ocultando que tal gobierno ha
dedicado cuatro veces más recursos (transferencias públicas y servicios
públicos) a las familias en Catalunya que el gobierno CiU en un periodo de
tiempo comparable (últimos ocho años de su mandato). La falta de rigor en
las declaraciones de la dirección de CiU sólo queda sobrepasada por las de
Alicia Sánchez Camacho, candidata del PP de Catalunya cuyo catastrofismo
es su carácter definitorio (la última intervención electoral del tal candidata
ha sido hacer un videojuego en el que se eliminan (¿asesinan?) a los
inmigrantes ilegales y a los independentistas).
Las críticas de Durán i Lleida al Tripartito reflejan una falta de comodidad
por parte de la Iglesia catalana hacia la redefinición de la unidad llamada
familia por parte del tripartito, expandiendo para incluir otras familias
además de la familia tradicional. Unión Democrática parece considerar
familia sólo la versión que incluye al hombre en el trabajo, la mujer en casa,
cuidando de los niños y de los ancianos. La inauguración de la Basílica de la
Sagrada Familia por el Papa reflejó la visión de la familia que tiene la Iglesia
catalana. La única vez que aparecieron mujeres en las solemnidades
religiosas fue cuando cuatro monjas aparecieron para lavar el suelo y
limpiar la mesa donde aparecería más tarde el hombre pontífice. Esta
Iglesia está ahora indignada y junto con los fundamentalistas nacionalistas
(estimulados por el comportamiento del Tribunal Constitucional y las
siempre presentes voces jacobinas en el panorama español) están muy
movilizados, causa del pronóstico favorable a CiU en las encuestas.
El electorado de izquierdas, sin embargo, está muy desmovilizado,
resultado primordialmente de las políticas de austeridad desarrolladas por el
gobierno Zapatero, enormemente impopulares, y que afectan en su
desánimo, primordialmente al PSC, pero también a ERC e ICV-EUiA, pues al
gobernar conjuntamente en coalición, les afecta también, por mucho que
sus políticas económicas, fiscales y sociales sean diferentes. El equipo
económico del gobierno PSOE está dañando al tripartito, y de no cambiar,
afectará muy negativamente a la totalidad del socialismo español.
Subrayar esto, que es evidente, no implica que el tripartito no cometiera
errores, y uno de los mayores fue el no cambiar los medios públicos TV3 y
Catalunya Ràdio, permitiendo la promoción de la conocido costra
nacionalista y neoliberal continuadora del pujolismo anterior. Y ello fue
primordialmente debido a la influencia de ERC (y su alianza con CiU en el
consejo rector de tales medios) y que significó un gran error, pues en su
ansia (legítima) de promocionar el independentismo, mantuvo a aquellos
equipos heredados de la época anterior, que reprodujeron la versión
conservadora neoliberal que ha beneficiado a CiU. Este ha sido uno de sus
mayores errores, pues la dimensión social –el mayor éxito del tripartitoapenas
ha sido visible mediáticamente. Pero el mayor problema negativo
desmovilizador ha sido la crisis y la respuesta errónea a la crisis llevada a
cabo por el gobierno Zapatero. El PSC debería haberse distanciado de tales
políticas.
Por otra parte, PP y CiU fueron los mayores responsables de las políticas
que incubaron la crisis en Catalunya y en España (tales como la reducción
de impuestos), continuadas algunas de ellas por el gobierno PSOE. La
sustitución del tripartito por uno hegemonizado por CiU y más tarde por PPCiU
en España, representará el ataque frontal más acentuado que habrá
visto el estado del bienestar catalán y español. Su propio pasado (la
experiencia del gobierno CiU y PP) y las propuestas que han hecho (bajar
impuestos y reducir el gasto público, así como desregular todavía más el
mercado del trabajo) son las medidas que llevarán a una situación que
dañará todavía más a las clases populares de Catalunya y de España.

* El día 18 de octubre se colgó una versión incompleta de este artículo. El
texto definitivo es el que se puede leer ahora. Lamentamos profundamente
el error.

Vicenç Navarro, Catedrático de Políticas Públicas de la Universidad
Pompeu Fabra y Profesor de Public Policy. The Johns Hopkins
University
Publicado en Sistema Digital

divendres, de novembre 19, 2010

Tots al Palau Sant Jordi



José Montilla convoca als socialistes, progressistes, catalanistes i gent d’esquerres a “omplir de gom a gom el Palau Sant Jordi el proper dia 25”


El candidat socialista a la reelecció proposa una mesura “per donar més qualitat de vida a les persones cuidadores de dependents”

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha cridat al combat polític en els propers dies per tal que “el PSC torni a guanyar la presidència de Catalunya”, i ha convocat als socialistes, progressistes, catalanistes i gent d’esquerres “a omplir de gom a gom el proper dia 25 el Palau Sant Jordi de Barcelona”. “El 25 omplirem el Palau, i el 28 omplirem les urnes de vots per fer possible el govern socialista que Catalunya necessita. Us convoco, no em falleu”, ha instat el líder dels socialistes catalans.


En un acte celebrat a La Farga de L’Hospitalet, que ha aplegat a més d’un miler de persones, i on Montilla ha compartit cartell amb l’alcaldessa Núria Marin, el candidat Celestino Corbacho i l’ex ministre Josep Borrell, el candidat del PSC ha reiterat que “enfront de la dècada conservadora que pretén Artur Mas, jo us proposo quatre anys més de polítiques d’esquerres, amb un govern socialista, un govern per lluitar contra la crisi”.


Montilla ha apel•lat directament als ciutadans que han decidit votar en blanc i els ha demanat que “si teniu el cor a l’esquerra no deixeu en blanc el vostre vot”. El president català els ha demanat una reflexió perquè “del vostre vot dependrà el futur del país, ens heu de donar una segona oportunitat”.


Més qualitat de vida pels cuidadors de dependents


Durant la seva intervenció el candidat socialista ha anunciat una altra de les seves propostes per governar Catalunya, “una cosa ben senzilla que afecta a moltes persones però especialment les dones: més qualitat de vida per a les persones cuidadores de persones dependents”. Montilla ha apostat per “donar més suport a les persones cuidadores” dedicant-hi més de 107 M€ per millorar la seva qualitat de vida a través de programes de formació, més atenció telefònica i creació de grups d’ajuda mútua o suport d’un professional per a les tasques més complexes.

dimecres, de novembre 17, 2010

Unir el país




El president de la Generalitat i candidat del PSC a la reelecció, José Montilla, ha assegurat avui que “sóc i seré un President que facilita els acords que uneixen al país”, en referència a la mesura que ha fet pública avui i que serà la primera que prendrà com a president: un Pacte per la Competitivitat i l’Ocupació.

“No sóc un president que proposa mesures que divideixen, que porten a un carreró sense sortida i conflictiu, i que no se centren en la principal preocupació que és lluitar contra la crisi”, ha manifestat Montilla, que s’ha mostrat confiat “a garantir aquesta aliança social pel progrés de Catalunya i contra la crisi: tenim les propostes, tenim la cultura de l’acord, i sóc la persona adequada, estic convençut, per liderar una resposta col•lectiva i consensuada”.

En un acte celebrat a Terrassa, on també han intervingut el president d'Aragó i secretari d’Organització del PSOE, Marcelino Iglesias, i l’alcalde de Terrassa i membre de l’Executiva socialista, Pere Navarro, el president de la Generalitat ha volgut deixar clar que “no m’interessa la política ficció, ni la política melancòlica ni victimista: sóc un líder pràctic, orientat a l’acord i que facilita el consens” i s’ha mostrat convençut que “aquesta és la meva principal fortalesa i això és, crec, el que més li cal a Catalunya en aquests moments”.

“Hem d’acordar, junts, totes les mesures d’estímul econòmic i de creació d’ocupació a Catalunya”, ha indicat el President, que ha destacat que per arribar en aquests acords ja es disposen de les bases, com són l’Acord Estratègic, les 30 Mesures contra la crisi o els Pactes Nacionals Sectorials.



Catalunya emprèn

José Montilla ha aprofitat també per destacar la proposta ‘Catalunya emprèn’, presentada avui i que, ha assegurat, està pensada perquè aquelles persones que volen muntar una empresa “tenen múltiples necessitats”, i “per donar resposta a totes elles, l’administració ha de preveure la resposta més eficaç”.

“Amb totes aquestes mesures, els socialistes volem que Catalunya es posi al capdavant dels països de la Unió Europea amb majors facilitats per crear i consolidar una empresa, i donar millor resposta a tots els emprenedors i emprenedores”.

La garantia, Montilla


De la seva banda, Marcelino Iglesias ha advertit que "en aquestes eleccions Catalunya s'hi juga vàries coses", tot argumentant que "o bé seguir endavant amb el president Montilla o bé ficar-nos en un embolic". D'aquesta manera, Iglesias ha indicat que "els adversaris del PSC són la dreta neocentralista espanyola del PP", que ha qualificat de "partit xenòfob, amb unes teories de la immigració que avergonyirien a qualsevol partit de la dreta europea", o "el bloc dels nacionalistes de la dreta i de l'esquerra amb un substrat comú, que sabem com comencen però no com acaben". "La garantia, la solidesa, les ofereix el Govern de Montilla; la resta, aventures molt perilloses".

diumenge, de novembre 14, 2010

Viladecans, s'ha desbordat








Montilla: “Vull que la Catalunya silenciosa parli i decideixi. No vull un país d’esquerres amb un Govern de dretes”



El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha assegurat avui que “vull que la Catalunya silenciosa parli i decideixi”, i ha afegit que “no vull un país d’esquerres amb un Govern de dretes. Vull tots els vots de la majoria, que no en falti cap, perquè després no ens haguem de penedir”. En aquest sentit, Montilla ha instat a anar a votar perquè “som majoria els que volem progrés, la justícia social i l’autogovern”, tot afegint que “hem d’anar tots a votar per no fer passos enrere, ja que una majoria que no camina, no avança; una majoria que no parla, calla i atorga; i una majoria que s’ho mira, acaba veient com es retallen els seus drets”.

Montilla ho ha dit davant de més de 2.500 persones en el pavelló Cúbic de Viladecans, que s’ha desbordat, i acompanyat pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, la número 10 de la llista per Barcelona, Eva Granados, i l’alcalde del municipi, Carlos Ruiz. El candidat socialista ha ressaltat la importància d’aquestes eleccions on “està el joc el futur de Catalunya i el model de societat que tots volem”. D’aquesta manera, Montilla ha recordat que els nacionalistes “han votat cada any contra els pressupostos del PSOE, vitals contra al crisi i per les inversions de Catalunya”, i ha lamentat que el líder de Convergència “prefereixi el líder del PP, Mariano Rajoy, com a president a Espanya”. “Ja no ho dissimula”.

Tanmateix, el líder socialista ha explicat que Mas diu que aquestes eleccions “no són unes eleccions entre esquerres i dretes, sinó entre el present que volem i el futur que volem”, i per dir tal cosa, segons Montilla, “s’ha de tenir desvergonyiment”. “Aquests professionals de la dreta diuen sempre el mateix, que les diferències entre l’esquerra i la dreta són coses antigues, del passat, que ja no serveixen, però ho diuen sempre els mateixos, els conservadors, els que semblen diferents, més moderns, més acceptables, més elegants, però que són el que són, llops que es disfressen amb pells de xai, i no una altra cosa”, ha denunciat Montilla.

Suport incondicional de Zapatero

De la seva banda, José Luis Rodríguez Zapatero ha volgut donar “tot el seu suport” al president Montilla, tot explicant-li que “tot i que partim d’una situació difícil i que mai ningú no ens ha regalat res, sabem que tenim força i compromís, i amb aquesta força i amb aquest compromís el dia 28 podem donar la sorpresa; la remuntada està en marxa, ara, per la sorpresa”.
A més, el president del govern espanyol li ha demanat al PP que “mai no tornin a fer una política contra Catalunya per intentar guanyar vots, que respectin l’Estatut i el català, Rajoy té l’oportunitat de rectificar, i que fins que no ho facin, que Artur Mas digui públicament que no pactarà amb el Partit Popular”.

dissabte, de novembre 13, 2010

“Mas diu que eliminarà impostos per valor de 800M€. Jo li pregunto: què vol retallar? Vull respostes clares”

José Montilla alerta que CiU “per fora són estatutaris, per dins sobiranistes, i en el pinyol, independentistes. Però tots, de dretes. Independentistes de dretes”

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha volgut advertir avui de la mesura que ha anunciat el candidat de CiU, Artur Mas, “que diu que eliminarà els impostos per valor de 800 milions d’euros”, i li ha demanat “respostes clares”, tot preguntant-li “què vol retallar, quants metges, mossos i mestres vol acomiadar i si vol tancar escoles”. En aquest sentit, Montilla ha assegurat que “menys ingressos són més despeses” i que “no s’hi val enganyar la gent”. “Per això a mi no m’escoltareu rebaixar impostos, i menys a qui més té”, ha explicat el líder socialista, i ha afegit que “per això us dic que hi ha gent que no és de fiar, i el candidat de CiU no ho és”.


Montilla ha fet aquestes declaracions davant més de 1.300 persones al Palau Firal de Tarragona, acompanyat del vicepresident del govern i Ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, pel cap de llista per Tarragona, Xavier Sabaté, i l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. El candidat socialista ha explicat que “jo no em resigno davant la crisi i els seus efectes", i ha reiterat que “lluitaré, lluitaré i lluitaré contra la crisi”. “El meu objectiu principal és que tothom pugui treballar i progressar. Sóc i seré President de la Catalunya de l’esforç, el treball i el rigor, no el de les falses dreceres i les passes enrere. Seré la vostra garantia”. Montilla també s’ha volgut referir a les “dues dretes” que, segons ell, s’amaguen sota les sigles de CiU, una la “dreta estatutària” i, una altra, “la dreta sobiranista”, que és la que “mana” a la federació nacionalista, “la que dirigeix Mas, la que vol governar Catalunya, la del concert econòmic i la que vol trencar i separar-se d’Espanya”. “Per fora són estatutaris, per dins sobiranistes, i en el seu cor, en el pinyol, independentistes”, ha afirmat el candidat socialista, tot afegint que “tots són de dretes, la dreta que admira Cameron i que exclou un pacte amb el PP. Tot el contrari, en el fons és el que desitgen i el que estan preparant”.


Rubalcaba demana a Mas si pactarà amb el PP de la catalanofòbia

El vicepresident del govern espanyol i Ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba ha demanat a Artur Mas que es pronunciï clarament sobre “si pactarà amb el Partit Popular, el partit que amb el seu líder al capdavant, Mariano Rajoy, va recórrer l’Estatut, va inventar la catalanofòbia i que enfronta Catalunya amb la resta d’Espanya; que ho digui, que en campanya els partits s’han de retratar”, ha sentenciat. “Perquè semblen haver oblidat que Rajoy demanava poble rere poble un referèndum i emetien cunyes de ràdio a Andalusia advertint que a Catalunya no es podria parlar en castellà”.

dijous, de novembre 11, 2010

Cinc Compromisos per Catalunya

El president Montilla anuncia a través de Twitter els seus Cinc Compromisos per Catalunya

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha anunciat aquesta tarda a través de @fetsandtwitts els seus Cinc Compromisos per Catalunya, uns compromisos que presentarà públicament aquest vespre durant l’acte d’inici de campanya que tindrà lloc a Barcelona.
Aquests compromisos, tal i com els ha formulat el president, són:

1. No pactaré amb el PP, en cap circumstància. Ni un pas enrere en polítiques socials.

2. Defensaré l’Estatut, tot l’Estatut i res més que l’Estatut. No volem falses dreceres.

3. No convocaré, promouré o toleraré un referèndum il•legal i inconstitucional sobre la independència.

4. Lideraré la lluita contra la crisi amb les reformes que calguin per garantir la recuperació econòmica.

5. Faré un Govern socialista, d’esquerres, progressista i catalanista. GARANTIA DE PROGRÉS.

El president Montilla ha avançat així a què es compromet per continuar governant el país i ho ha fet a través del @fetsandtwitts, la nova eina de comunicació 2.0 que ha posat el marxa el PSC per relatar el dia a dia de la campanya i del candidat. El president s’ha acomiadat dels seguidors d’aquest canal fins aquest vespre en què s’iniciarà “la campanya més important de la història de Catalunya”.

dilluns, de novembre 08, 2010

MONTILLA, Garantia de progrés



















El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha presentat avui el lema de la campanya del PSC per les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Envoltat de les persones que l’acompanyen a la llista, Montserrat Tura, Celestino Corbacho, Laia Bonet, i els candidats territorials, Joaquim Nadal, Joaquim Llena i Xavier Sabaté, Montilla ha defensat el lema de campanya "Garantia de progrés", "que és el meu compromís, la meva garantia i la meva paraula", assegurant que “a Catalunya li convé una majoria socialista amb idees clares, i un projecte clar, perquè per abordar el futur del país calen solucions i no problemes”.

En aquest sentit, el candidat socialista ha assegurat que “el PSC, els socialistes, i jo ens oferim com la garantia del progrés, del diàleg i de la justícia social” i s’ha compromès a desenvolupar una campanya de “més Catalunya, més Estatut i més Justícia”, sense “aventures, falses dreces, ni invents, ni passes enrere”.

El candidat a la reelecció ha reiterat que els socialistes “parlem clar i català, i fem propostes davant el silenci dels nostres principals adversaris, que amaguen les seves propostes, o bé perquè no en tenen, o bé perquè no volen que coneixem les seves intencions, com va fer David Cameron al Regne Unit, o bé perquè tenen compromisos ja adquirits que volen amagar”. Així, el president Montilla ha instat a “continuar, en aquesta línia, la de presentar propostes de progrés econòmic, per la justícia social, defensant l’autogovern i desplegant l’Estatut”.

divendres, de novembre 05, 2010

Lluita contra la pobresa

Montilla aposta per la creació d’un Pla de lluita contra la pobresa

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció avisa que des de CiU “pensen fer la fragmentació i desmuntatge del sistema de salut de Catalunya, basat en el servei públic, sigui quina sigui la seva fórmula de gestió”

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha anunciat avui el compromís de posar en marxa un Pla de lluita contra la pobresa, que “serà una acció coordinada amb l’objectiu de reduir en dues legislatures el nombre de famílies amb fills en situació de pobresa”. En aquest sentit, Montilla ha destacat la necessitat de “finalitzar amb la transmissió de pobresa d’una generació a la següent, una de les més grans injustícies socials”, i ha afegit que “això es pot aconseguir combinant mesures universals amb mesures específiques per als infants i famílies més vulnerables”.

D’aquesta manera, el dirigent socialista ha reiterat que “les polítiques socials estan al capdamunt de les nostres preocupacions, són consubstancials al model de societat que defensem”, alhora que ha recordat que “defensem l’Estat del Benestar com a garant del nostre model de societat, i tot i que pensem que ha de ser més eficient, no creiem, en absolut, que calgui retallar-lo”. És per aquest motiu que Montilla ha mostrat la seva sorpresa per “les propostes que parlen de que cal integrar el sector privat en el model de salut, perquè ja hi és”.

Així doncs, el líder socialista ha contraposat els plantejaments que “fem els socialistes catalans d’implicació del sector privat en estratègies de país, sota el lideratge i l’impuls econòmic de les institucions” als que proposen CiU, com proposar avantatges fiscals per als usuaris de mútues. Per a Montilla, “les paraules d’Artur Mas en aquest sentit confonen i són un atac directe a un dels serveis públics més ben valorats per la ciutadania, i només poden llegir-se en termes de que CiU i el senyor Mas pensen fer la fragmentació i desmuntatge del sistema de salut de Catalunya, basat en el servei públic, sigui quina sigui la seva fórmula de gestió”.

dimecres, de novembre 03, 2010

Declaració del president Montilla sobre la presumpta vinculació de CDC amb el cas Palau

Ahir vam conèixer la decisió de la Fiscalia de demanar al jutge Solaz que imputi els
senyors Colom i Osàcar en una peça separada del cas Palau de la Música.

No cal subratllar que es tracta d’un fet d’una enorme transcendència.
Quan la Comissió d’Investigació creada pel Parlament de Catalunya va abordar el cas
Palau, els responsables de CDC amb Artur Mas al capdavant van afirmar que el
“Daniel” mencionat en el sumari no era Daniel Osàcar, home de confiança d’Artur Mas
i responsable de finances de CDC.

Segons la Fiscalia això no és cert.

Avui Artur Mas en comptes de donar cap mena d’explicació i com a única resposta a
l’actuació de la Fiscalia es limita a dir que la Fiscalia ha entrat en campanya.
És una afirmació del tot irresponsable venint del màxim dirigent de CDC.
Els partits democràtics hem de respectar les institucions i els procediments
democràtics.

En defensa de l’honorabilitat de la política i per evitar que el procés electoral es vegi
distorsionat per aquest procediment judicial, és absolutament necessari que
Convergència es mantingui en la línia de respectar les institucions, la independència de
la justícia i la lliure actuació de la fiscalia.

D’altra banda, no és concebible iniciar una campanya electoral amb una ombra de
dubte tan gran pel que fa al finançament de la fundació d’un dels principals partits
catalans.

La ciutadania espera de tots un capteniment rigorós i responsable. I que la campanya
electoral no es vegi alterada per un debat com aquest. Jo no ho desitjo.

Per això demano solemnement a Artur Mas que parli clar als catalans. Que doni la seva
paraula d’honor que ni CDC ni la seva Fundació s’han finançat irregularment, que no hi
ha cap mena de relació entre l’adjudicació d’obra pública a una empresa i donatius al
Palau de la Música que arribaven d’una o altra forma a la Fundació de CDC o als seus
successius responsables de finances.

Crec en l’honorabilitat d’Artur Mas i crec que els catalans confiaran en la seva paraula.
Tant si és per dir que no hi ha res de res com per acceptar que potser s’ha comès
alguna irregularitat.

Tot menys el silenci. Tot menys menystenir el paper de la justícia i de la fiscalia en
aquest afer.

Li demano a Artur Mas un gest de sinceritat i de responsabilitat que la ciutadania, ben
segur, sabrà reconèixer.