Osona es beneficia de la Llei de Barris

El Govern adjudica la sisena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris a 26 nous projectes

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha adjudicat avui els 99 MEUR d’ajuts de la sisena convocatòria de la Llei de barris, que beneficiaran els projectes presentats per 26 municipis. Aquesta convocatòria marca l’inici d’una nova etapa en el desplegament de la Llei, dividint els ajuts en tres línies d’actuació:

S’impulsen 10 nou projectes de regeneració integral

S’inclouen 15 nous projectes de viles de menys de 10.000 habitants amb ajuts de fins al 75% del total del seu cost

Se signa el primer contracte de barri, de suport a aquells que ja han finalitzat el seu projecte, amb el Districte II de Terrassa

Es genera una nova inversió de més de 167 MEUR en 26 barris, dels quals 99 MEUR els aporta la Generalitat i, la resta, els ajuntaments

La inversió pública total a través del Programa s’aproparà ja als 1.200 MEUR i s’arribarà a 117 barris amb actuacions de regeneració en marxa.
Una nova etapa

El dia 2 d’abril d’enguany, el DOGC publicava la resolució del conseller Joaquim Nadal per la qual s’obria una sisena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris, ara dividida en tres línies d’actuació. Aquest fet respon a la voluntat del Govern de garantir la continuïtat del programa, quatre anys després del seu inici amb 92 barris amb projectes en marxa, tot mantenint l’alt grau d’atenció específica i curosa que actualment es dedica a cadascun d’ells. A més, cal tenir en compte que els primers projectes de barris ja són una realitat i es poden avaluar tant els resultats com les necessitats futures.

És per això que, a partir d’aquesta sisena convocatòria d’ajuts, la Llei de barris es divideix en tres línies, que permeten donar resposta a les diverses situacions dels municipis. Una destinada a nous projectes d’intervenció integral; una per a municipis de menys de 10.000 habitants, i una altra per a acompanyar als que ja han finalitzat els seus projectes. En total, s’han adjudicat un any més 99 MEUR en ajuts.

A aquesta convocatòria, que ha endegat la nova etapa, es van presentar 74 projectes, dels quals 30 optaven als ajuts de regeneració integral, 42 als ajuts per a municipis de menys de 10.000 habitants i 2 al contracte de barri per a municipis que ja han finalitzat les seves actuacions.

L’adjudicació dels ajuts de la sisena convocatòria de la Llei de barris permet passar dels 92 als 117 barris amb projectes de regeneració integral en marxa i el primer contracte de barri. El Govern concedirà una subvenció total de 99 MEUR, que s’afegiran a la part que aportaran els ajuntaments beneficiaris. En total amb aquesta convocatòria es generarà una inversió pública de 167 MEUR en els 26 barris beneficiats. Així, entre les sis convocatòries, s’arriba a prop de 1.200 MEUR d’inversió pública compromesa per a la millora integral dels barris d’arreu de Catalunya.

Criteris de selecció
Un cop finalitzat el termini de presentació de sol·licituds per a cadascuna de les modalitats, la Comissió de Gestió del Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes ha valorat la llista dels 74 projectes que s’hi han presentat i que podien ser finançats segons els criteris que fixen la Llei i el Reglament, així com la quantitat concreta que en cada cas es proposa. Posteriorment, ha fet una proposta al conseller de Política Territorial i Obres Públiques perquè dictés la resolució definitiva.
Els criteris d’avaluació per determinar els barris beneficiaris han tingut en compte la problemàtica urbanística i els dèficits d’equipaments i serveis de la zona. També s’han valorat les característiques demogràfiques, les problemàtiques socials i econòmiques més paleses, com ara la taxa d’atur, el nombre de persones beneficiàries de pensions assistencials o el percentatge de població en risc d’exclusió.

Tres modalitats d’ajuts

Els 26 projectes beneficiats finalment es distribueixen entre les tres línies d’ajuts de la següent manera:

Projectes d’intervenció integral

Fins ara, el programa de barris abastava 92 projectes i beneficiava més de 804.000 persones (un 11% de la població catalana). Per tal de mantenir l’atenció individualitzada a cadascun dels projectes i evitar que un nombre excessiu de municipis amb actuacions cofinançades desnaturalitzés els objectius del Programa, s’ha volgut mantenir el número de municipis amb projectes en marxa en un centenar.

Per això, en aquesta nova convocatòria es destinen 53,81 MEUR a donar entrada a 10 nous barris al Programa ordinari:

Torelló
Casc Antic
8,26 MEUR
4,13 MEUR


Viles amb projectes

Es concedeixen un total de 43,03 MEUR per als 15 projectes triats per al nou programa “Viles amb projectes”, en el marc del qual s’impulsaran programes de regeneració integral en municipis de menys de 10.000 habitants. En aquest cas, ateses les capacitats pressupostàries d’aquests ajuntaments, el percentatge de finançament dels projectes arribarà fins a un màxim del 75% del cost, una possibilitat que ja preveu la mateixa Llei de barris.


Han resultat beneficiaris d’aquest tipus d’ajuts els següents projectes:
Centelles
Nucli antic
5 MEUR
3,75 MEUR

Roda de Ter
Nucli antic
5 MEUR
3,75 MEUR

Sant Bartomeu del Grau
Casc antic
3,43 MEUR
2,57 MEUR





La sisena, barri a barri

Projectes de regeneració integral

Torelló, casc antic: municipi situat al cor de la Vall del Ges. És la tercera població en número d’habitants de la comarca, després de Vic i Manlleu. L’àmbit d’intervenció engloba el nucli antic i una zona esportiva a la perifèria contigua.

Les actuacions més destacades són el condicionament de carrers i de la Ronda Pollancredes; la millora ambiental del riu Ges, del parc municipal i d’”Els Comuns”; la rehabilitació d’elements comuns dels edificis; la construcció de la sala polivalent annexa al pavelló; el soterrament de contenidors de recollida selectiva; la construcció d’un aparcament dissuasori de vehicles en els accessos al nucli antic, i l’impuls de programes socials destinats a gent gran i a la diversitat de la població.



Viles amb projectes

Centelles, nucli antic: el municipi va néixer a l’entorn de l’església de Santa Coloma, a la sagrera. La població seguí creixent al llarg de l’antic camí ral que anava de Vic a Caldes de Montbui i al voltant del nucli antic trobem els creixements del segle XVIII.

Es preveu la compra i rehabilitació del Palau dels Comtes per a l’ús com equipament; la reurbanització de places i carrers principals, així com del torrent i de la font de la Cira; la restauració de l’antic edifici de Correus per a l’ús com Espai Jove i l’impuls d’un Projecte de diversificació i promoció del comerç urbà al nucli antic.

Roda de Ter, nucli antic: àrea on s’agrupen espais emblemàtics i de gran valor arquitectònic i simbòlic, com el passeig del riu Ter, la fàbrica La Blava o Can Planoles, però amb un alt grau de degradació i abandonament, així com un llegat cultural i humà important, derivat de la presència d’escriptors de gran renom.

Entre les actuacions previstes hi ha un nou equipament municipal a la Blava; la rehabilitació de Can Planoles com a equipament de barri; la dotació d’un fons per a la rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis; la urbanització del carrer Pere Almeda, Plaça Major i Ramon Martí, i l’impuls del Programa Roda Jove.

Sant Bartomeu del Grau, nucli antic: l’àrea d’intervenció consta de dues zones ben diferenciades; d’una banda, el casc antic del poble desenvolupat resseguint la carretera- Carrer Vell i de l’altra, les naus de recinte de la antiga fàbrica Puigneró.

Les principals actuacions es concentraran a la Plaça nova i vial transversal; la remodelació integral del Carrer Vell; la creació d’un centre cívic i d’un centre de dia, l’adaptació d’una nau com a pista poliesportiva coberta, i l’impuls de programes de recuperació de locals inactius, foment del comerç sostenible i gestió d’horts ecològics.

DISSABTE ROIG A VIC I MANLLEU

Desenes de persones s'han acostat a les carpes que el PSC ha instal·lat a Vic i a Manlleu per rebre informació sobre el nou finançament i l'acció de govern de la Generalitat.

ELS QUATRE FRACASSOS DE CiU

El gran fracàs polític de CiU


Miquel Iceta ha constatat el gran fracàs polític de Convergència i Unió, que ha decidit rebutjar l’acord amb l’argument que és il•legal. L’actitud de la federació nacionalista només pot explicar-se a través de la constatació dels seus “quatre fracassos”: “un gran fracàs polític, perquè aspiraven a fer caure els Governs de Catalunya i d’Espanya utilitzant com a palanca el finançament amb una aliança objectiva amb el Partido Popular; un fracàs d’oposició, per haver fet un ridícul espantós donant fins a 11 xifres diferents durant el procés; un fracàs estrepitós i profund del patriotisme, per haver desaprofitat la ocasió de posar els interessos del país per davant dels petits interessos de partit; i un fracàs social, per haver quedat completament aïllats en la societat catalana amb l’única companyia del PP en la seva croada contra l’acord”.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Bona tarda,

L’Acord sobre el finançament que el nostre Estatut exigia, arriba a bon port. Finalment, tindrem un nou model, plenament estatutari, des del primer dia.

En aquestes, les meves primeres paraules vull demanar-vos disculpes pel soroll i la incertesa excessius que, potser, entre uns i altres hem provocat.

Sé que ha estat un procés llarg, massa llarg, difícil i incomprensible en molts moments. Però negociar una xifra és una cosa relativament fàcil. Canviar tot un model de finançament, és molt més complicat. Però ho estem aconseguint.

Catalunya ha demostrat que sap dir no, quan toca. I que sap dir sí, quan la proposta és justa i estatutària. Aquest serà un gran acord… que farà gran a Catalunya, a la seva gent i els valors col·lectius que representem. Perquè garantirà, alhora, la solidaritat i la justícia.

Aquest Acord no serà una victòria d’uns contra d’altres. Ni de Catalunya contra Espanya. Ni del govern de Catalunya contra el govern espanyol. Ni d’unes comunitats contra d’altres. Ni tampoc d’unes forces polítiques contra d’altres.

Serà la victòria de la justícia.

No era legítim, ni justificable, ni convenient penalitzar als que més aportem. Catalunya veurà, finalment, reconeguts els seus drets i el que és també molt important els seus arguments i les seves raons.

Espero que algun dia la història jutgi com es mereixen aquells qui no han tingut cap escrúpol a minar i malmetre les bases de la convivència entre Catalunya i els altres pobles d’Espanya, llençant contra el nostre país tantes mentides i tantes calúmnies. Aquells que fins i tot avui segueixen negant-nos el que és just.

I també espero que es reconegui l’esforç de tots els que hauran fet possible aquest Acord. Jo ho faré. És de justícia.

Les claus d’aquest èxit col·lectiu són diverses. I molts els protagonistes. El meu reconeixement al Govern d’Espanya que, malgrat les circumstàncies difícils, ha complert els compromisos bilaterals amb Catalunya.

El suport de la societat civil ha estat clau: la seva exigència, la seva crítica constructiva, les seves aportacions i, finalment, el seu suport. Perquè governar Catalunya no és una tasca només del seu Govern. Tots fem país, tots som responsables del seu destí i del seu futur.

Vull agrair el treball dels màxims responsables de les forces polítiques que donen suport al Govern. Mantenint la fermesa i la coordinació imprescindibles. Parlo del Partit dels Socialistes de Catalunya, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, i parlo, en particular, d’Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta part final de la negociació.

Rigor, força i ambició combinades, han fet imparable la força de Catalunya. Cadascú ha fet el que havia de fer, i tots junts, hem fet el que calia. Tots treballant per Catalunya.

Vull destacar, especialment, l’habilitat i la fermesa de la negociació encapçalada pel nostre conseller d’Economia, Antoni Castells. Està dirigint un procés negociador llarg i complex, Per assolir els nostres objectius com a país.

Avui he parlat amb els líders de totes les forces polítiques representades en el Parlament de Catalunya. A tots els he traslladat la meva convicció política i moral de la bondat d’aquest Acord. Temps hi haurà de fer tot tipus de valoracions. És un Acord que ens permetrà obtenir, amb la màxima ambició, el que preveu l’Estatut i que compleix, escrupolosament, tots els seus preceptes.

Catalunya, des del primer dia, rebrà uns recursos per sobre de la mitjana, i obtindrem una xifra que es correspon als més ambiciosos objectius que ens havíem fixat col·lectivament. Una xifra similar a la que havien indicat algunes de les més importants institucions econòmiques del país.

Com a President, vull dir-vos que tinc l’esperança que un cop tancat el llarg procés de negociació del nou finançament, viurem aquest èxit com un èxit de país, i convido a tots els catalans a que el facin seu, més enllà de les lògiques partidàries.

També convé treure lliçons d’aquesta llarga negociació, per a afrontar nous reptes. El treball rigorós, la tenacitat, la fermesa, la unitat política i la prudència combinada amb l’ambició legítima, converteix els reptes, en objectius; i transforma els objectius, en fets.

Tindrem un nou finançament. Un bon Acord. Podem estar satisfets…, sí; però dediquem immediatament ja tots els nostres esforços a fer servir aquests recursos per garantir la cohesió social, per a lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI.

Moltes gràcies.

La Llei d’Educació de Catalunya


Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’Educació de Catalunya, una llei que ha comptat amb un ampli consens polític.

El consens educatiu i polític és la condició imprescindible per
assegurar una Llei duradora en el temps i
no subjecte, com ha succeït amb les lleis estatals, a constants canvis,
conseqüència de l’alternança dels governs. L’acord amb les principals
forces polítiques assegura un marc estable i, al mateix temps, ens deixa
un espai ben fèrtil per desenvolupar en el futur el model educatiu català. Així, la Llei és una Llei de país, una Llei de tots, ancorada,
en el seu esperit i en la seva lletra, en premisses netament progressistes.

El text de la LEC està orientat a fer possibles, coordinadament, dos objectius cabdals: l’equitat i l’excel·lència.

Només el valor afegit del saber pot fer competitiu el nostre model de producció
a escala europea i internacional, tot preservant el drets laborals i les garanties
de l’estat del benestar. Per aquesta raó, la LEC vol enfortir i renovar les escoles
catalanes, perquè el potencial humà que elles generen ha de ser l’eix d’una
nova economia, arrelada en el coneixement.

Només una millora dels resultats educatius de tot l’alumnat pot garantir la
cohesió social. Per aquesta raó, la LEC apunta cap a fites noves i exigents,
centrades en la qualitat educativa i en la funció de les escoles com a eina per a
la superació de les desigualtats d’origen. Perquè la veritable qualitat educativa
cal mesurar-la en termes d’equitat i excel·lència, amb independència de les
diferències culturals, econòmiques i socials de què parteixen els i les alumnes.

La LEC, en conseqüència, reflecteix l’opció per un model propi de l’educació i
fa realitat, així, algunes de les competències que l’Estatut atribueix a la
Generalitat.

El concepte de coresponsabilitat té una vessant important: el de la
coresponsabilització de tots els centres públics i privats concertats en
l’escolarització equilibrada de l’alumnat, d’acord amb criteris territorials o de
zona, com a punt neuràlgic que ha de garantir que tots aquests centres tenen
les mateixes obligacions en matèria de satisfacció del dret de la ciutadania a
l’escolarització.

La LEC referma el català com a llengua pròpia de Catalunya i com factor
d’inclusió social. Reforça la importància del català a l’escola i el seu
aprenentatge. Aposta, al mateix temps, per la potenciació del plurilingüisme i
vol assegurar un bon nivell d’aprenentatge d’una tercera llengua.

La LEC no pretén proposar nous models organitzatius i curriculars detallats. No
pretén novament canviar-ho tot, però fa possible tots els canvis.
Els canvis que possibilita la LEC són canvis estructurals. L’actual caràcter homogeni i uniformitzador del sistema educatiu no dóna resposta a la pluralitat
de l’alumnat. Cal canviar les regles de joc i donar suport a les bones pràctiques
per tal que els centres puguin atendre aquesta pluralitat. La clau que fa
possible aquest canvi és l’autonomia escolar: un concepte ben arrelat tant en
les bones pràctiques que realment han reeixit en els centres com en les
reivindicacions per a la millora de l’educació.

La LEC modela la direcció dels centres públics com lideratge distribuït, on
l’accent recau, no en la persona individual, sinó en els òrgans col·legiats, en
l’equip directiu i, eventualment, en el consell de direcció. Aquest reforçament
institucional dels centres ha de garantir el respecte de les normes, dels
compromisos educatius i de les responsabilitats professionals.

Un dels trets més destacables de la LEC és que posa els centres públics i els
privats concertats en peu d’igualtat. Ambdós tipus de centres, considerats com
a complementaris, queden englobats en la prestació del Servei d’Educació de
Catalunya.

La millora dels resultats educatius no és possible sense la complicitat de les
famílies. La LEC manté els Consells escolars, amb representació de mares i
pares, com a òrgans de participació i govern dels centres docents. Introdueix,
però, mitjançant la carta de compromís educatiu, un nou mecanisme de
participació i implicació explícita de cada família en l’educació escolar dels fills.

Aquesta carta expressa els objectius necessaris per assolir un entorn de
convivència i respecte en el desenvolupament de les activitats educatives i
compromet mútuament les famílies i els centres.

La Llei d’Educació aprofundeix la cultura de l’avaluació, com a camí que ha de garantir la millora dels resultats.
L’avaluació abastarà tots els àmbits educatius: alumnat, professorat,
direccions, centres. Estarà regulada pels principis d’objectivitat, rigor i
transparència i serà responsabilitat d’una Agència d’Avaluació del Sistema.

El Govern de la Generalitat de Catalunya es compromet novament, com ja ho
va fer amb el Pacte Nacional, a incrementar progressivament els recursos
econòmics destinats a l’educació, per tal de situar-los en la mitjana europea.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada al Parlament de Catalunya pel grup Socialista.

Publicat al setmanari El9Nou (3 de juliol de 2009).