Manifest d’alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors del
Partit dels Socialistes de Catalunya
en suport al
Projecte de Llei d’Educació de Catalunya


En l’ideari polític del socialisme català, l’educació i el municipalisme, són una prioritat.

Són les nostres senyes d’identitat.

En els municipis on tenim responsabilitats de govern, el nostre partit ha fet sempre una defensa decidida perquè se senti la veu dels ajuntaments a l’hora de prendre decisions al voltant de l’educació dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.

El nostre compromís amb l’educació està guiat per dos principis. En primer lloc, defensem el dret a l’educació de tota la ciutadania, garantint una plaça escolar de qualitat a tots els infants i joves. En segon lloc, entenem l’educació com un factor imprescindible —l’autentica clau de volta— de la cohesió social.

En els municipis on el PSC ha governat, governa, i governarà, l’educació és i serà l’eix principal de les nostres actuacions. Ens hem implicat a fons en l’organització d’activitats escolars i extraescolars. Treballem per donar la màxima qualitat a l’ensenyament entre els 0 i els 3 anys, als ensenyaments artístics, als ensenyaments professionals i a la formació de les persones adultes. Hem estat constants generadors de serveis i programes adreçats a l’educació de la ciutadania i al conjunt de la comunitat educativa.

Amb el projecte de Llei d’Educació de Catalunya, i amb el nou marc que estableix l’Estatut d’Autonomia de 2006, fem un pas endavant: s’obre l’oportunitat de fer de la coresponsabilitat una realitat. Fins ara, des dels ajuntaments hem fet un exercici de responsabilitat per completar i donar força a les accions i polítiques del Govern de la Generalitat. Amb la nova llei passem a ser legalment coresponsables de l’educació dels nostres ciutadans i ciutadanes. El concepte de coresponsabilitat confereix a Catalunya un model propi, un model de país, de relació entre les administracions. Aquest model atorga més capacitats i un major potencial per construir plegats, des dels principis progressistes i d’esquerres, el sistema educatiu que Catalunya necessita.

Tenim el ple convenciment que la futura Llei d’Educació de Catalunya farà possible que en cada vila, poble o ciutat tinguem els millors centres educatius, els que es mereixen els nostres conciutadans i conciutadanes.

I tenim aquest convenciment, perquè la Llei d’Educació de Catalunya, tot reconeixent les administracions locals com administracions educatives coresponsables amb el Govern de la Generalitat, estableix la proximitat com un eix bàsic de l’acció política. Perquè la Llei d’Educació de Catalunya defineix un model educatiu sostingut en els principis d’igualtat d’oportunitats en l’accés, d’equitat, de coeducació, de suficiència, d’excel·lència i de gratuïtat de l’educació obligatòria. Perquè d’acord amb l’Estatut, la Llei estableix el Servei d’Educació de Catalunya, en el qual s’integren els centres públics i els centres privats concertats, que ha de fer possible una distribució més equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Perquè la Llei dibuixa un model integrador i cohesionador, articulat al voltant de les zones educatives, que ha de permetre corregir les desigualtats d’origen a l’interior del sistema educatiu i abordar amb garanties d’èxit la integració escolar de l’alumnat nouvingut. Perquè la Llei dóna nova embranzida a les Oficines Municipals d’Escolarització, a les aules mixtes de planificació escolar, als plans educatius d’entorn, als programes de transició al treball, a les activitats extraescolars i complementàries. Perquè la Llei farà possible les modificacions que l’escola necessita, potenciant que cada centre faci els canvis que consideri adients per adequar-se a la diversitat del seu alumnat per tal de millorar-ne els resultats acadèmics i la cohesió social. Perquè la Llei ve acompanyada d’una memòria econòmica que garanteix el finançament adequat per a la seva posada en marxa, alhora que preveu els recursos suficients per afrontar la prestació dels serveis que es traspassin o es deleguin als ajuntaments.

Com a alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores tenim l’ambició i la responsabilitat d’aprofitar les oportunitats de millora educativa que representa aquesta Llei per als ciutadans i ciutadanes del present i del futur de Catalunya. Els qui apostem per la millora educativa en els nostres municipis estem apostant pel seu futur. Estem convençuts i convençudes que l’èxit escolar és la base de l’èxit social, i aquest és el nostre compromís. Des dels ajuntaments no podem quedar-nos al marge dels canvis que necessita el sistema educatiu de Catalunya. Així doncs, per tot el que hem dit anteriorment, els alcaldes i alcaldesses, regidores i regidors socialistes, mitjançant el present manifest, expressem el nostre suport al Projecte de Llei d’Educació de Catalunya.


Barcelona, 19 de febrer de 2009

Flora Vilalta

Regidora d'Educació de l'Ajuntament de Torelló

Secretària d'Educació del PSC. d'Osona

Mesures per fer front a la crisi

Davant la situació de crisi econòmica que patim, el conseller Antoni Castells ha presentat en roda de premsa les diferents mesures adoptades per la Generalitat per fer-hi front.

1.- Principals paquets de mesures :

1. Pla de mesures de dinamització i de suport als sectors socials més afectats per la desacceleració (15 d’abril de 2008)
2. Decret llei de mesures urgents en matèria fiscal i financera (1 de juliol de 2008)
3. Mesures de control de la despesa de la Generalitat durant l’exercici pressupostari 2008 (15 de juliol de 2008)
4. Mesures anunciades pel President de la Generalitat al Debat de Política General (30 de setembre de 2008), i aprovades pel Parlament de Catalunya a través de la Resolució 301/VIII sobre l’orientació política general del Govern (2 d’octubre de 2008)
5. Mesures de suport a empreses i treballadors (16 de desembre de 2008)
6. Mesures extraordinàries en matèria d’habitatge (23 de desembre de 2008). A més, cal tenir en compte que els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (aprovats pel Parlament el 16 de desembre de 2008) també es van elaborar amb una clara orientació per fer front a la crisi i protegir els sectors més vulnerables de manera que són, una plasmació de bona part de les mesures incloses en aquests paquets.

2.- Línies d’actuació prioritàries:
En total, el Govern de la Generalitat ha presentat 61 mesures, que s’estructuren en vuit línies d’actuació:

- Inversió en obra pública
- Polítiques de promoció i millora de l’accés a l’habitatge
- Finançament i impuls de l’activitat empresarial
- Fiscalitat
- Polítiques actives d’ocupació i d’acció social
- Tràmits administratius i marc regulador
- Impuls i adaptació de les actuacions de caràcter estructural en curs
- Austeritat pressupostària


3.- Principals mesures adoptades i estat d’execució
D’aquestes 61 mesures, entorn de dos terços estan en una fase d’execució avançada, més d’un quart s’estan gestionant per una molt propera execució (al llarg del primer trimestre de 2009) i només quatre estan encara pendents d’execució ja sigui perquè estan en estudi o en procés de negociació amb altres ens o administracions. Més concretament, entre les mesures que ja estan en plena execució cal destacar les següents:

• Pel que fa a la inversió en obra pública:

- Anticipació de la licitació i adjudicació de diversos eixos viaris (entre altres, Olost-Olvan, Palamós-Platja d’Aro, variant sud de Lleida, eix diagonal entre Vilanova i la Geltrú i Manresa) per un import de 576,6 M€ (adjudicacions fetes entre el 25 de setembre i el 4 de desembre de 2008 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques).

• Pel que fa a les polítiques de promoció i millora de l’accés a l’habitatge:

- Increment de la deducció al tram autonòmic de l’IRPF en un 1,5% de les quantitats dedicades a la rehabilitació de l’habitatge habitual del contribuent (art.3 del Decret llei de mesures urgents en matèria fiscal i financera del Departament d’Economia i Finances, aprovat pel Govern l’1 de juliol de 2008).

- Garantia (avalloguer) de cinc mesos als propietaris d’un habitatge davant de situacions d’impagament del lloguer (Decret 171/2008 del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de 26 d'agost, pel qual es modifica el Decret 54/2008, d'11 de març, pel qual s'estableix un règim de cobertures de cobrament de les rendes arrendatícies dels contractes de lloguer d'habitatges i s'estableix la seva entrada en vigor).

- Nova línia de l’ICF de 100 M€ per al finançament d’operacions de compra o urbanització de sòl per a promocions d’habitatge protegit (conveni entre el Departament d’Economia i Finances i el Departament de Medi Ambient i Habitatge signat el 4 de novembre de 2008).

- Avançament del 60% de les subvencions de rehabilitació d’habitatges i d’edificis d’habitatges per tal de facilitar-ne el finançament (mesura del Departament de Medi Ambient i Habitatge en execució des del gener de 2009).

• Pel que fa al finançament i impuls de l’activitat empresarial:

- Ampliació dels avals per a fons de titulització de crèdits per a pimes de les entitats financeres: el quart trimestre de 2008 es van concedir avals per 1.200 M€ (article 35.1 c) de la Llei 16/2007, del 21 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008) i el 2009 se’n concediran 1.500 M€ més (article 38.1 c) de la Llei 15/2008, del 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009).
- Ampliació de la línia ICFcrèdit fins a 300 M€ per al 2008, el 20% més que l’any 2007. Fins a la data s’han disposat prop de 191 M€ (conveni amb les entitats financeres signat el 21 de juliol de 2008).

• Pel que fa a les polítiques actives d’ocupació i d’acció social:

- Ajuts per a polítiques actives per part de les entitats locals al llarg del període 2008-2009, per valor de més de 100 M€ (Ordre TRE/165/2008 del Departament de Treball, de 15 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per a la realització de projectes i accions per a l’ocupació amb les entitats locals i s’obre la convocatòria per al període 2008-2009).
- Nova línia de préstecs de mediació, en condicions preferents, de 100 M€, per finançar cursos de millora professional de persones aturades, que s’articula mitjançant un conveni entre l’ICF i el Departament de Treball. Fins a la data, s'han presentat 55 sol·licituds (Acord de Govern del 25 de novembre de 2008).

• Pel que fa als tràmits administratius i marc regulador:

- Implementació del Pla per a la facilitació de tràmits a l’activitat econòmica i empresarial i la simplificació administrativa, que ha suposat fins ara un estalvi estimat de 228 M€, fruit de la reducció de tràmits i desplaçaments (Decret 106/2008 de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica, aprovat pel Govern del 6 de maig de 2008).

• Pel que fa a l’impuls i adaptació de les actuacions de caràcter estructural:

- Revisió i nou impuls de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011, amb un pressupost total de 33.195 M€, dels quals 9.061,1 M€ corresponen al 2009 (Acord de Govern de l’1 de juliol de 2008).
- Pla de mesures contra la inflació: un 79,5% de les 39 mesures es troben en fase molt avançada o estan totalment implementades. Només una de les 39 mesures no s’ha iniciat.

• I finalment, pel que fa a l’austeritat pressupostària:

- Contenció de la despesa corrent durant el 2008, amb una reducció en un 25% de determinades partides (que ha suposat un estalvi de 73 M€), la contenció en el creixement de les plantilles de la Generalitat i limitacions a noves autoritzacions de compromisos de despeses amb càrrec a exercicis futurs i a nous programes, convocatòries d’ajuts i actuacions de caràcter no recurrent (Acord de Govern del 15 de juliol de 2008).


En relació amb les mesures de propera execució o que estan en una fase molt inicial d’execució, cal assenyalar:

• L’Incasòl facilitarà l’accés al sòl de la seva propietat a les empreses, mitjançant l’atorgament al seu favor d’un dret de superfície a llarg termini, pel desenvolupament de la seva activitat (a partir del març-abril de 2009).

• La Generalitat donarà garantia a les entitats financeres per a la concessió de préstecs als compradors d’habitatges protegits, comprometent-se a comprar els habitatges de les llars que no puguin pagar la hipoteca (a través d’ADIGSA), i destinant l’habitatge novament al mercat d’habitatge protegit (a partir del febrer-març de 2009).

• L’ICF oferirà noves línies de finançament en els següents camps:

- Una línia de préstecs de 100 M€ per al finançament de promocions d’habitatges de lloguer protegit (mitjançant conveni de l’ICF i del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el Ministeri d’Habitatge, en procés de signatura).

- Una nova línia d'avals de l'ICF de 500 M€ per empreses afectades per les condicions de restricció de liquiditat actuals, per tal de facilitar el finançament de capital circulant (a partir de febrer de 2009).

- Una nova línia ICF-EEFF-CIDEM de 57 M€ per al finançament de projectes d'R+D+i en col·laboració amb les entitats financeres (primer semestre de 2009).

4.- Impacte econòmic
El conjunt de mesures del Govern de la Generalitat per fer front a la crisi, sintetitzades en aquest document, suposen la mobilització de prop de 7.700 M€, que representen un impacte directe d’entorn del 3,5% del PIB (vegeu detall en annex III), dels quals:

- Prop de 4.400 M€ són recursos financers (1.457 M€ dels quals a través de l’ICF i 2.700 M€ en avals per a fons de titulització d’actius).
- Uns 2.940 M€ són despeses i inversions directes de la Generalitat.
- I la resta (uns 350 M€) són l’estalvi de recursos que s’estima aconseguir amb les mesures d’austeritat pressupostària i de simplificació reguladora i administrativa.

A aquests, s’hi ha d’afegir els recursos vinculats a l’aplicació de l’Acord Estratègic, la resta d’inversions previstes per la Generalitat al Pressupost del 2009 i les mesures aplicades per l’Estat, com ara els 28.900 M€ de recursos de l’ICO, dels quals també es beneficiaran les empreses i famílies catalanes. Només les obres d’infrastructures que actualment hi ha en execució a Catalunya, ja superen els 12.150 M€, que representen prop del 6% del PIB.

A part, cal tenir en compte que algunes d’aquestes mesures impliquen la participació del sector privat i, per tant, la mobilització de recursos privats que s’afegeixen als que aporta l’administració. Aquest és el cas, per exemple, de les línies de crèdit que ofereix l’ICF, que permeten finançar una part dels projectes d’inversió empresarials, com ara la nova línia de 100 M€ per a promocions d’habitatge protegit de lloguer (conveni signat entre el Departament d’Economia i Finances i el Departament de Medi Ambient i Habitatge el 4 de novembre de 2008), o la línia ICFcrèdit per a inversions de pimes.

Altres exemples de mesures que comporten la mobilització de recursos privats són els drets de superfície que l’Incasòl atorgarà a les empreses per facilitar-les l’accés al sòl de la seva propietat pel desenvolupament de la seva activitat, la deducció al tram autonòmic de l’IRPF en un 1,5% de les quantitats dedicades a la rehabilitació de l’habitatge habitual del contribuent o els convenis per facilitar el finançament a la promoció i a la compra d’habitatges protegits, entre altres.