Avui dimarts 6 de juny hem celebrat a Vic un acte de campanya pel SÍ a l'Estatut, hem comptat amb la Consellera Montserrat Tura. Les intervencions han anat a càrrec de la Consellera, en Josep Burgaya i la meva.Ha començat el compte enrere i cada dia que passa és un dia menys que queda per arribar al 18 de juny.
El 18 de juny marcarà un abans i un desprès, si el SÍ s’imposa de manera majoritària.
Catalunya si juga el seu futur, i això no és poca cosa.
El nou Estatut d’autonomia de Catalunya és un pas decisiu en el camí cap a una Espanya més plural, descentralitzada i més semblant a allò que realment és. Aquest és el resultat de l’important aposta que el presidents Zapatero i Maragall han fet per una Espanya cada dia més federal, amb una organització territorial que pugui donar resposta a les necessitats i realitats de la ciutadania del segle XXI.
El nou Estatut d’Autonomia de Catalunya posa al dia l’autogovern, el finançament i el reconeixement de la singularitat nacional de Catalunya, aconseguint d’aquesta manera un encaix entre dues realitats nacionals que comparteixen estat i que necessiten d’un nou marc de relacions per afrontar els reptes de futur.
Catalunya necessita més competències i millor finançament per fer front als reptes de futur. Catalunya necessita continuar creixent per encapçalar el creixement de la resta d’Espanya.
El nou Estatut dóna respostes a reptes que quedaven per resoldre: establint una carta de drets i deures, establint una nova regulació del món local, comprometent-se amb els valors del segle XXI, aprofundint en la qualitat democràtica de les institucions catalanes o millorant la qualitat d’una administració tan important com és la de justícia.
Lluny de trencar Espanya, com es diu de forma insistent per part del Partit Popular, el nou Estatut garanteix un marc de benestar conjunt per als catalans i la resta dels espanyols.
El PP no vol cap Estatut. Ni aquest, ni cap altre. El PP vol fer trontollar el Govern Zapatero i les seves reformes, atrapats com estan entre el passat de les seves mentides i el futur d’un escenari de pau que els ha agafat a contrapeu i que no lideren.
No és veritat que vulguin un altre Estatut. No volen cap Estatut, només voler derrotar Zapatero i Maragall i tornar al poder. L’Estatut és la seva coartada, i el vot del SÍ, és la nostra resposta.
Els qui, conscients dels dèficits que té el present Estatut de Catalunya i d’acord amb la seva reforma votaran NO al Referèndum, han d’explicar als ciutadans amb qui volen aprovar un Estatut que vagi més enllà i quan ho voldran fer. També han de justificar com es pot dir no a un avenç tan important per quedar-se en el punt en el què ens trobem ara.
Amb el vot negatiu, Catalunya queda en via morta, amb el vot positiu, Catalunya dona un gran salt per millorar les condicions de vida dels seus ciutadans.
Els partidaris del NO no tenen alternatives. El PP no té un projecte alternatiu a l’Estatut. Tampoc ERC pot liderar al Parlament de Catalunya els 2/3 diputats necessaris per a un nou procés de reforma en el marc de la nostra Constitució. El seu vot “NO” és una proposta de bloqueig, no té cap possibilitat de construir una altra majoria. El seu vot “NO” és un fre a les aspiracions i a les demandes de la ciutadania de Catalunya.
Un SÍ poc contundent, debilita Catalunya. ERC sap que l’únic Estatut possible és el què, al final del procés parlamentari al Parlament de Catalunya, al Congrés i al Senat sumi majories polítiques i democràtiques. I aquest Estatut ha recorregut tot el procés amb acords i pactes per fer-lo possible, útil i constitucional, que és, la manera de fer-lo des de la legalitat. El Vot “NO” d’ERC no obre pas a un altre Estatut. Com tornaran a fer-ne un altre sense majories a Catalunya?. Per això un SÍ dèbil o poc contundent debilita Catalunya, limita les seves possibilitats i perjudica la nostra imatge a Espanya.
El vot “NO” alimentarà la frustració i el ressentiment. Aïllarà Catalunya del procés de reformes i debilitarà el seu protagonisme en els debats polítics on es decidiran els interessos de Catalunya. El vot “NO” porta Catalunya a una via morta. Sense sortida. Sense expectatives. Sense alternatives. Sense horitzó.
El NO enfronta Catalunya amb Espanya i permet el discurs del nacionalisme uniformador alimentant el conflicte enlloc de l’acord i el diàleg.
Per què és bo aquest Estatut, per què estem entossudits en demostra-ho , per què demanen el SÍ?
Perquè:
1.- El nou Estatut es compromet amb els valors del segle XXI. És l’instrument que permetrà construir una Catalunya de benestar, basada en la cohesió social, sostenible, que aposti per la cultura de la pau, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i les noves tecnologies, que reconegui la riquesa de la diversitat i que impulsi la nostra cultura i la nostra llengua, dins i fora de Catalunya.
2.- El nou Estatut reconeix la singularitat nacional de Catalunya i els seus drets històrics, i garanteix la màxima protecció i projecció de la llengua i cultura catalanes. Suposa un salt endavant en drets lingüístics i estableix que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen el dret a usar la llengua que lliurement escullin, però també el deure de conèixer tant el castellà com el català.
3.- El nou Estatut estableix un capítol de drets i deures. Es compromet amb la gent de Catalunya. Proclama la voluntat dels poders públics de Catalunya per garantir la plena integració social i l’exercici, en condicions d’igualtat, de tots els drets de ciutadania per als joves, la gent gran, les dones i les persones amb discapacitats. D’aquesta manera, el nou Estatut recull un títol de drets on es defineixen drets civils (de les persones, de les famílies, de la gent gran), drets socials (en els àmbits de l’educació, la sanitat, els serveis socials, laboral, l’habitatge o el medi ambient), drets polítics i administratius, i drets lingüístics .
4.- El nou Estatut suposa un aprofundiment en la qualitat democràtica de les institucions catalanes. En la regulació de les institucions polítiques catalanes, el nou Estatut vol fomentar la participació ciutadana, establir criteris de paritat entre homes i dones, millorar la capacitat de control i investigació sobre les actuacions de l’administració i dels representants públics.
5.- El nou Estatut millorarà la justícia apropant-la als ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. La Generalitat podrà gestionar l’administració de justícia. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà la darrera instància judicial i es crearà el Consell de Justícia de Catalunya.
6.- El nou Estatut s’ocupa dels problemes que més preocupen a la ciutadania. El nou Estatut dóna capacitat a la Generalitat per treballar en aquells àmbits que més preocupen als ciutadans de Catalunya, com ara l’ocupació, la seguretat, la immigració i els permisos de treball dels treballadors estrangers. Incorporant noves competències i millorant les que ja tenim serà possible treballar pel benestar i el progrés del país. El nou Estatut permetrà decidir des de la proximitat sobre allò que afecta als catalans. D’aquesta manera, podrem decidir sobre els trens de rodalies, les beques de l’ensenyament obligatori o les inspeccions laborals que més s’adaptin a la nostra realitat.
7.- El nou Estatut reforça l’Administració local i la incorpora al sistema institucional de Catalunya. Es crea el Consell de Governs Locals, com a òrgan de representació dels municipis i les vegueries. Els municipis i les vegueries constitueixen l’estructura bàsica de l’organització territorial. El nou Estatut garanteix l’autonomia del món local i les competències. El món local, pràcticament absent en l’Estatut de l’any 1979, veu reforçada la seva posició. El nou Estatut atribueix als governs locals competències en àmbits com ara l’organització i la gestió del territori, l’urbanisme, la mobilitat, la prestació de serveis d’atenció a les persones, els serveis socials públics d’assistència primària o el foment de les polítiques d’acollida de les persones immigrants. També, per a l’exercici d’aquestes competències, ofereix garanties per a la suficiència financera dels ens locals. El nou Estatut els garanteix el finançament , i les seves finances estaran regides per la suficiència de recursos, l’equitat, l’autonomia i la responsabilitat, també els garanteix els recursos suficients per afrontar la prestació dels serveis, la titularitat dels quals se’ls traspassi o delegui. Tota nova atribució ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris.
8.- El nou Estatut incorpora un sistema de finançament transparent, just i solidari, que ens aporta els recursos necessaris per a construir una societat més pròspera i cohesionada. No farem realitat una societat del benestar a Catalunya sense els recursos que ha d’aportar el nou model de finançament. El nou Estatut incorpora un sistema imprescindible per garantir el progrés econòmic del país. Només amb un finançament adequat podrem tenir l’educació, la sanitat, les infrastructures, la formació, les noves tecnologies i els estímuls que necessitem per fer una Catalunya econòmicament competitiva i amb unes polítiques socials potents.
Per tot això la prioritat absoluta del socialistes és aprovar l’Estatut. El Sí ens fa avançar, el No ens posa en via morta. La victòria del No seria un triomf del PP contra Catalunya i contra Zapatero, no ho consentirem.
El NO té diferents motius, però dintre del NO no n’hi ha matisos, ja que tots els vots negatius sumaran en contra de l’avenç de identitat nacional, d’autogovern i millor finançament que l’Estatut suposa.
Amics i amigues, el 18 de juny cal anar a votar i cal votar SÍ, perquè volem una Catalunya preparada pels reptes del segle XXI, perquè no volem que la resta de comunitats autònomes ens passin al davant, perquè estimen Catalunya i la volem rica i plena.
Votem SÍ el 18 de juny.
Flora Vilalta.
