Iniciativa Legislativa Popular per organitzar un referèndum
sobre la independència
Avui la Mesa del Parlament, amb els vots de Convergència i Unió, ERC i ICV-EUiA,
ha donat llum verda a la tramitació d'una iniciativa popular per convocar
un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. El PSC ha sol•licitat un
dictamen al Consell de Garanties Estatutàries perquè creiem que no
s’ajusta a la legalitat.
Des del PSC continuarem en la defensa de l’Estatut aprovat per la ciutadania
en referèndum el 2006.
Davant d’aquest fet creiem que:
És un error perquè:
• la pregunta no reuneix les qüestions fixades per llei
• no s’emmarca dins les competències de la Generalitat
de Catalunya
Defensar avui el nostre Estatut és contradictori amb obrir la porta a un
referèndum d’independència.
És inconcebible fer-ho quan el Tribunal Constitucional encara no s’ha
pronunciat sobre l’Estatut.
Aquest referèndum NO estava fixat en la resolució unitària que va adoptar el
Parlament.
CiU cau en dues contradiccions recolzant la ILP:
‐ Artur Mas no pot demanar que es defensi l’Estatut i després
defensar referèndums.
‐ CiU va votar contra la Llei de Consultes, i s’abona a la primera
pregunta que es farà sobre la independència.
Ha mort el projecte nacional de CiU?
Ha nascut el seu projecte independentista?
Aquest procés servirà per saber si el
projecte de Mas és la independència
No hi ha cap contradicció al Govern:
‐ Es va signar un projecte de 4 anys que portava la Llei de Consultes.
‐ ICV va donar recolzament a les consultes populars arreu de
Catalunya;
‐ ERC sempre ha estat independentista i ho segueix sent.
Considerem en que la consulta no es farà, perquè no respecte la llei. Per això
l’hem portat al Consell de Garanties Estatutàries.
Raons per portar el Referèndum al CGE:
La qüestió nuclear de la pregunta és la independència, però queda
emmarcada en mig d’altres valors altament positius i ben valorats per a la
ciutadania com són democràcia, Estat de dret i Estat social.
“Democràcia, estat de dret i estat social” ja formen part del sistema
institucional i de valors en el que viu la ciutadania de Catalunya i és un marc
respecte del qual òbviament es troba ben predisposada.
Es diu i s’afegeix, “integrat a la Unió Europea”, el que dona a entendre,
suggereix, que “independència” i “integració a la Unió Europea” es donen
sense solució de continuïtat.
En realitat és ben al contrari, no hi ha tal automatisme i el fet de que ara estem
integrats a la UE formant part d’Espanya no ens confereix cap prioritat.