25 de Novembre dia Internacional contra la violència de gènere

Ens queda molt treball per fer en el llarg camí cap a la igualtat, per aconseguir la construcció d’una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes.



A punt de complir-se cinc anys de la promulgació de la Ley Integral de Medidas Urgentes contra la violencia de género i gairebé dos anys de la Llei dels Drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista, és hora de reconèixer allò que aquestes lleis pioneres han suposat per a la societat i també la seva transcendència a nivell mundial: aquestes mesures legals han estat imprescindibles perquè la conscienciació social en contra d'aquests crims hagi calat profundament en la societat, i han tingut una especial rellevància en la protecció de les víctimes de maltractaments i en el respecte i la dignitat que han assolit les dones al llarg d'aquests anys.




A Catalunya, tot i la tasca feta pels ajuntaments, la sequera de respostes polítiques a aquest fenomen durant els diferents governs de CIU ha fet que encara resti molta feina per fer. Tot i amb això, aquestes lleis estan demostrant ser eficaços instruments: molts han estat els maltractaments evitats i els assassinats que s'han impedit. Moltes les dones que són, han estat i seran protegides i salvades d'una situació de greu risc físic i psíquic, i moltes també les persones que han pogut sortir de l'espiral de terror, crueltat i violència que els maltractaments signifiquen, gràcies a aquestes Lleis i al seu desenvolupament. Però també han estat moltes les persones que, gràcies a les referències marcades per ambdues lleis, han arribat a identificar i rebutjar la violència que es mantenia en costums i hàbits disfressats de normalitat.



En aquest temps, les campanyes de conscienciació social han produït els seus fruits, però no podem passar per alt que queden missatges, palesos o soterrats en les famílies, en l'educació, en els mitjans de comunicació, en la publicitat, en la televisió, en els videojocs, etc., que segueixen transmetent una imatge de les dones que denigra profundament el seu paper i la seva situació en la societat, que les menysprea i les anul•la, que les fa responsables, gairebé, de tots els mals, mantenint un estereotip femení cruel i inacceptable i, sobretot, injust.




Aquesta imatge, tergiversada i malèvola, s’insereix en el més profund de les persones més joves que estan formant la seva personalitat i les fa reproduir tan terrible violència, cosa que comporta que l'edat de maltractadors i víctimes sigui cada vegada menor i que els casos de maltractament hagin augmentat en les franges d'edat inferiors als 30 anys.




Hem de treballar, doncs, perquè la percepció social que hom té de les dones no segueixi sent esbiaixada, de dependència ni de dominació. I en aquesta tasca és imprescindible implicar i reconèixer a tots aquells homes que estan convençuts que sense igualtat d’oportunitats no assolirem mai la justícia social ni transformarem un model de societat que ens impedeix assolir la felicitat a totes i a tots, a tots aquells que saben que aquesta lluita és també la seva.




L'educació en valors democràtics implica situar el paper de les dones com a persones en igualtat de drets i per això, l'educació, tant dins de la família com a l'aula, ha de ser l'eix de les nostres properes actuacions de manera prioritària. El desenvolupament de programes específics contra la Violència de Gènere a les Escoles, Instituts i Universitats ha d'abordar-se com a base fonamental, com el puntal definitiu per a acabar amb la violència de gènere. Però també cal cercar un compromís més explícit en pares i mares perquè qüestionin i combatin tot allò que contribueixi a la perpetuació dels rols de la desigualtat, i perquè transmetin missatges directes als seus fills i a les seves filles: “que no se t’acudeixi controlar a una dona”, i “no et deixis mai controlar per un home”.




Ens queda molt treball per fer en el llarg camí cap a la igualtat, per aconseguir la construcció d’una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. A les novetats legislatives introduïdes per la Llei dels drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista caldrà afegir-hi aquelles que incorpori la futura Llei d’igualtat catalana que s’està dissenyant en aquests moments. I no cal dir que encara existeixen països a Europa que ni tan sols quantifiquen els assassinats per violència de gènere i en els quals aquests no són considerats com específics de violència contra les dones. És aquest un repte que caldrà intentar resoldre durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea a partir de Gener de 2010 i per al qual ja s'ha anunciat un primer pas definitiu: la creació de l'Observatori Europeu de Violència de Gènere i l'aplicació de l'Ordre de Protecció Europea que suposarà un nivell de protecció uniforme per a les víctimes de violència de gènere en tots els Estats de la Unió.




Estem en un moment en què la societat ha d'agafar, encara amb més decisió, les regnes del canvi de valors en els i les joves i ha de fer una crida general al respecte, a la dignitat, a la llibertat, a la igualtat, a la integritat i al valor social imprescindible de les dones com a subjectes posseïdors dels drets fonamentals.


El futur no és només l'arribada del temps esperat, el futur ha de ser construït, i aquesta construcció ha de ser aixecada sobre els pilars dels drets humans, de tots ells. Si en falta algun, com ara succeeix amb la Igualtat, el futur mai arribarà. És cert que tots i totes hem de construir el futur, però també és veritat que l'aportació dels i les joves és decisiva perquè l'espai conquerit sigui un lloc de convivència on es trobin la igualtat amb la llibertat, i la justícia amb la dignitat.




PSC - Polítiques de Dones