A FAVOR D'UNA LLEI REVOLUCIONÀRIA

El Govern espanyol ha tirat endavant la Llei per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a persones en situació de dependència.
Aquesta llei consagra un nou dret fonamental, conjuntament amb l’Educació pública, la Sanitat pública i el sistema de pensions. Fixa un nivell bàsic de cobertura per a tots els espanyols, finançament estatal i uns barems comuns de valoració, que en el futur hauran de ser comuns també a nivell europeu.

És una llei revolucionària que ens posa al mateix nivell del països modèlics pel que fa als serveis socials d’atenció a les persones dependents.

La Llei de la Dependència consagra un dret per nosaltres imprescindible.

Cap debat tècnic-jurídic hauria d’alterar la posada en marxa d’una llei que comportarà beneficis evidents per a un gran nombre de ciutadans .

El nostre criteri, d’entrada, és contrari al recurs davant el Tribunal Constitucional perquè la discussió no és competencial, sinó política

A Catalunya, la Llei de Serveis Socials, avui en tràmit parlamentari, consagrarà el quart pilar de l’Estat del Benestar. La llei catalana regularà el conjunt dels serveis socials (dels que l’atenció a la dependència n’és una part molt significativa) exercint plenament les nostres competències.

S’estima que hi ha 332.000 persones en situació de dependència (gent gran, persones amb discapacitat física o psíquica i malalts mentals)

El 20% dels majors de 65 anys són dependents. Només el 2,35 % rep atenció social domiciliària

Gairebé el 57% dels majors de 85 són dependents.

Pel PSC primer són les persones dependents i les seves famílies, que qualsevol debat tecnic-juridic.

Només les persones en situació de dependència i les seves famílies saben com és d’important que una llei d’aquestes característiques es tiri endavant , crec que mai ens podrien perdonar que per picabaralles politiques, aquesta llei sofrís retards.

La grandesa d’un país i l’orgull de pertinença ha de ser directament proporcional al fet de que tots els ciutadans se sentint partícips del estat del benestar.

A instàncies de CiU, el Consell Consultiu, ha emès un dictamen no vinculant en què es consideren inconstitucionals diferents aspectes de la llei

Aquest dictamen es basa en que la Constitució no recull l’atenció a les persones dependents com un dret fonamental, i per tant l’Estat no pot legislar en matèries que són competència exclusiva de la Generalitat

Aquest argument no té en compte que en el moment de redactar la Constitució no es contemplava aquest dret, de manera que si es fa una lectura restrictiva estem impedint un avenç social molt important.

Malauradament CiU només fa cas del consultiu quan li convé.

CiU va evitar que s’interposés recurs d’inconstitucionalitat a aquestes lleis, contra els dictàmens del Consultiu:
1. Llei Orgànica d’Universitats (2002)
2. Reforma de la Llei Orgànica sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i llur integració social (2001)
3. Reial Decret de mesures urgents de liberalització del sector immobiliari i transports (2000)

El Consultiu també va trobar elements d’inconstitucionalitat a la Disposició addicional novena de la Llei de mesures fiscals i administratives (1998) i a la Llei de mesures de reforma del sistema financer (2003). En aquestes ocasions, CiU va desestimar les recomanacions del Consultiu, que tenen caràcter no vinculant.

Pel PSC ara és el moment de donar resposta a les necessitats de les persones en situació de dependència.


Flora Vilalta i Sospedra
Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya.

Publicat al setmanari el 9Nou (12 de febrer de 2007)