Flora Vilalta

Els diners de Successions van bé per l' Educació i la Sanitat

2011-03-15T22:48:00.002+01:00

Joaquim Nadal, ha afirmat avui que “les línies vermelles” dels socialistes en relació als Pressupostos són “considerar prioritàries les despeses, no retallables, en educació, salut, benestar, barris i seguretat” i, pel que fa als ingressos, “és evident que no és el moment de suprimir l’impost de Successions”. “Nosaltres mantenim el criteri que es correspon amb la generositat que demana el president de la Generalitat, però no hi ha un Govern que pugui ser ajudat si no es deixa ajudar: no estem demanant al Govern que incompleixi el seu programa electoral, simplement diem ‘ara no’”, ha explicat Nadal, que ha dit al Govern que “si heu dramatitzat com ho heu fet, ara no és el moment de suprimir Successions, teniu quatre anys per complir la vostra promesa. Nosaltres no ho faríem mai, però en tot cas ara no, de cap manera, per intentar quadrar els números”.

Nadal ha recordat que “si el president i el seu conseller d’Economia volguessin presentar els Pressupostos ho poden fer, amb 400 milions d’euros d’ingressos de l’impost de Successions, i tenen l’obligació política de pressupostar 1.450 milions del fons de competitivitat que es deuran a Catalunya a finals d’any en aplicació de l’acord de finançament. No és veritat que l’estira i afluixa amb el Govern espanyol sigui justificació suficient. Es deuen i s’han de pagar”. Segons el president del Grup Parlamentari Socialista, “no es poden retallar simultàniament despeses i ingressos, és un mal principi pressupostari. Si retallen despeses i alhora ingressos, la possibilitat de quadrar els Pressupostos recula, és un principi elemental de sumes i restes”.

El Grup Parlamentari Socialista, ha dit el seu president, “està 100% d’acord amb què l’anunci de retallades indiscriminades, desordenades, en totes direccions, és un disbarat. L’esquitxada de les retallades crea por, desconfiança que la gent tingui temor que les coses no estan bé i genera descrèdit. El Grup parlamentari Socialista també està 100% d’acord amb què suprimir successions no és oportú” i ha recordat que es tracta de “dues afirmacions de dues persones directament vinculades a CiU: un diputat i un expresident”.

“Hi ha, com a mínim, dues maneres de governar: una, present, i l’altra, absent. Activa, i passiva. Responsable i irresponsable. El mínim que podem dir és que tenim un govern absent: no està present en els grans temes que sorgeixen cada dia i afecten directament a la governació de Catalunya”.

Prometien un canvi, alguns ho varen creure,ara canvi = retrocés

2011-02-15T22:21:00.003+01:00

Nadal assegura que el Govern “ha traspassat una frontera intolerable” en posar en dubte la defensa que el PSC fa de Catalunya

El Cap de l’Oposició es pregunta: “quantes retallades, renúncies i serveis escapçats hauran d’aguantar els ciutadans construïts sobre xifres inflades i errònies?”

El president del Grup Parlamentari Socialista, Joaquim Nadal, ha afirmat avui que el portaveu del Govern, Francesc Homs, “va traspassar ahir una frontera intolerable: apropiar-se de Catalunya, del sentiment de catalanitat, identificar només CiU amb Catalunya i dir que altres, el PSC, a l’hora de triar entre Catalunya i un partit polític espanyol trien el partit polític”.
En roda de premsa al Parlament, Nadal ha afirmat que els socialistes “hem estat al costat dels catalans i catalanes des de l’existència del partit. Això no admet discussió. Si el govern de Catalunya insisteix que vol ser ajudat en una situació difícil de crisi, que faci els passos per ser ajudat. Que no traspassin la frontera de la dignitat de les persones i dels partits. No pot jugar amb la dignitat de les persones, no pot jugar amb els serveis a les persones d’una forma partidista i interessada, fent culpable el partit del costat”.

El president del Grup Parlamentari Socialista s’ha preguntat: “quantes retallades, renúncies i serveis escapçats hauran d’aguantar els ciutadans construïts sobre l’infundi de xifres inflades i errònies? És una qüestió principal: inflar xifres de dèficit, tergiversar-les, sumar dues vegades per justificar retallades, insistir en aquestes retallades i insistir amb contumàcia en suprimir impostos és un contrasentit que el poble de Catalunya no pot acceptar”.

Segons Nadal, “és greu retallar serveis sanitaris, serveis educatius, serveis complementaris de serveis educatius, infraestructures de mobilitat, justificar les retallades en comptes que es presenten malament i no es presenten al Parlament de Catalunya”. “On és el pla d’ajustament del Govern? Perquè no l’ha presentat al Parlament. Perquè s’ha lliurat al Govern d’Espanya i no al Parlament? Què hi ha que no permeti el seu debat parlamentari a Catalunya?”, s’ha preguntat.

“On s’és vist -ha explicat Nadal- que qui vol ser ajudat no ensenyi números ni papers i enganyi amb els números que fa. Que no fugi d’estudi dient que la lletra petita no permet cobrar el fons de competitivitat. És fals. La carta del conseller Castells ho acredita; 1.450 milions d’euros que es van pagar el 2009 i el 2010, i el 2011 s’han de pagar”.

Joaquim Nadal ha assegurat que “fa la impressió que el Govern només vol treballar per uns quants catalans i no per a tots. Si això no fos veritat, posposaria el seu compromís de suprimir l'impost de successions i utilitzaria els ingressos d’un impost que afecta el 6 per cent dels catalans en mantenir serveis que diu que vol retallar”. “Barrejant els que ens deuen i el que devem és quan CiU enganya tothom: tergiversa xifres, dramatitza la realitat, tira pedres sobre la seva teulada i fa caure el crèdit català als mercats internacionals”.

Del Dragon khan al Tren de la Bruixa

2011-02-08T21:42:00.002+01:00

Han passat les eleccions, ha començat un nou Parlament i Catalunya té un nou govern, el govern dels millors?.
Això no sé si mai ho sabrem, el que si podem dir és que es el govern de les contradiccions, un govern desorientat, amb un gran timó però sense rumb, on cada mariner diu i es desdiu i els uns es replican als altres.

Algunes perles:

Oriol Pujol revela que la Generalitat gairebé "no pot pagar les nòmines".
El govern tranquil•litza els empleats de la Generalitat sobre les seves nòmines.
Oriol Pujol diu ara que la seva alerta de les nòmines era "una forma de parlar".

Dilluns 31 de gener de 2011: El Govern de Mas incompleix la seva paraula i manté els 80km/h en 1/3 de la zona actual. Tenim un anticicló i la comunitat cientifíca desaconsella superar el 80m/h.

Jordi Pujol ja no veu arguments per oposar-se a la independència de Catalunya.
Oriol Pujol anirà el 10 d'abril a votar 'sí' en no tenir el "dilema" de Mas.
QUI DIRIGEIX EL PROJECTE POLÍTIC DE CiU? EL PRESIDENT ARTUR MAS?
O LA FAMÍLIA PUJOL? QUÈ HI DIU DURAN LLEIDAI?

Article 485 del Programa Electoral de CiU per les eleccions al Parlament de Catalunya: “Suprimirem l’impost sobre successions i donacions amb caràcter immediat”.
Artur Mas va anunciar que l’impost serà suprimit en el transcurs aquest 2011 per “no privilegiar a ningú”. Mas Colell admet que NO és el moment ideal per fer-ho, però que aquest és un compromís molt ferm i està en joc la credibilitat.
El Govern de Mas, doncs, pretén eliminar un impost que aporta entre 400 i 500 M€ a la Generalitat, i que ara deixarà d’ingressar cada any.

A principis de gener, la consellera Rigau anuncia que aquest any s’eliminarà la Setmana Blanca als centres que ho demanin. Més tard diu que es mantindrà aquest curs, però que es redueix la partida de 800.000€ aprovada per a la subvenció d’activitats extraescolars (a 3€ per escolar). Es planteja també eliminar la 6a hora.
La primera acció d’aquest govern ha estat encarregar un estudi sobre l’educació separada, recuperant una vella idea recurrent de la dreta relacionada aparentment amb l’eficàcia, que contradiu el principi d’igualtat i pedagògicament superada. Rigau defensa que puguin rebre diners públics.
El Govern introdueix de nou la divisió entre centres públics i privats, i es torna a la doble xarxa escolar en funció de la titularitat. A més, Rigau ha fitxat com a assessor del Departament a Antonio Arasanz, president de l’associació de pares d’alumnes de l’escola concertada i privada no confessional.

Article 196 del Programa Electoral de CiU per les eleccions al Parlament de Catalunya: “Preveurem un tractament fiscal favorable, en forma de desgravació, per a la subscripció de pòlisses d’assegurament privat d’assistència sanitària, i donarem suport a les iniciatives empresarials sorgides en el sector sanitari”.
Boí Ruiz anuncia desgravació per persones subscrites a una mútua privada, i anima a la gent a contractar aquests serveis. De nou, el govern de treballa pels que més tenen, per aquells que es poden pagar una mútua privada.
Boi Ruiz va anunciar que a causa de la crisi s’ajornen obres a hospitals com el Josep Trueta de Girona o el Verge de la Cinta a Tortosa. Diu que cal reformular el model de proximitat, i això implica el tancament d’alguns hospitals comarcals. Afecta a molts pacients: suposa el desplaçament a una altra localitat per a ser atesos.
Ruiz assegura que no fan falta més metges a Catalunya sinó que el problema és d’organització estructural. Els centres sanitaris hauran de compartir serveis i professionals per treure més rendiment i estalviar despesa. Si ara els metges van desbordats, què espera el conseller Ruiz, que el personal hospitalari i sanitari treballi més hores?.

Us recordo que en el Tren de la Bruixa donaves voltes i més voltes i de tant en tant sortia la bruixa i et donava un cop al cap.

Intervenció del President Montilla la nit electoral

2010-11-29T23:03:00.001+01:00

Molt bona nit,

Vull en primer lloc agrair els ciutadans i ciutadanes de Catalunya l’afecte i el respecte que
m’han dispensat al llarg del meu mandat com a president.

En aquests moments, el meu cor està al costat de tots aquells i aquelles que m’han donat
suport en aquesta campanya electoral i en aquestes eleccions.

Al costat dels centenars de milers d’homes i dones que enmig d’una gran crisi econòmica,
d’incerteses sobre el futur, de desencís amb respecte de la política, de tensions sobre el nostre
autogovern, han decidit fer confiança en mi i en el Partit Socialista.

La meva actuació política a partir d’ara els tindrà com a principal referència i font d’inspiració.
Tinc en el pensament els milers d’homes i dones de la família socialista. He pogut comprovar al
llarg d’aquests mesos la fortalesa del seu compromís i les seves conviccions. La nostra
organització és sòlida, portadora de valors i esperances, memòria de combats i promesa d’un
futur millor.

Avui hem perdut unes eleccions però no hem estat derrotats en les nostres conviccions que
segueixen vives en tots i cadascun de nosaltres, en la confiança dels que no es resignen a una
societat injusta, en l’esperança dels que volen escriure la seva pròpia història.

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han parlat: els socialistes hem estat derrotats en
aquestes eleccions i els nostres adversaris, als que felicito, han obtingut una victòria àmplia.
Correspondrà, doncs, a Artur Mas la formació del futur govern. Com li he dit personalment fa
uns moments li desitjo el màxim encert per afrontar una situació econòmica difícil.
Als socialistes de Catalunya ens correspon a partir de demà mateix reflexionar sobre aquests
resultats i obrir un procés de canvis per respondre a les demandes de la societat catalana, dels
treballadors i dels sectors progressistes.

Hem de construir una alternativa al nou govern, controlant la seva acció i col·laborant en la
lluita contra la crisi en coherència amb el que hem plantejat al llarg de la campanya electoral.

Vaig anunciar abans de les eleccions que no tornaria a ser candidat a la presidència. Avui
anuncio també que en el proper Congrés del PSC no tornaré a ser candidat a la primera
secretaria del partit. Caldrà reflexionar sobre els resultats. Caldrà impulsar canvis interns i
renovar el nostre projecte polític, mirant al futur, tan lluny de nostàlgies com d’inèrcies.

Caldrà seguir afrontant la crisi econòmica i els seus efectes des d’allà on els ciutadans vulguin
que ho fem. El nostre partit ha d’endegar una reflexió profunda sobre les seves propostes
polítiques per Catalunya, les seves formes organitzatives, els seus lideratges, la seva connexió
amb la societat. Ha de fer-ho amb la màxima obertura de mires, recollint el millor que conté i
essent capaç també d’expressar les demandes i energies dels progressistes que no en formen
part.

Vull ser impulsor i garant d’aquest procés. Crec que aquest servei ha de constituir el nucli de
les meves preocupacions i dedicacions en el futur immediat.

El nostre partit segueix exercint importants responsabilitats de govern a nivell municipal i
d’Estat, segueix representant un part molt important de la societat catalana i defensa els
interessos dels treballadors i els sectors populars que han de trobar en nosaltres la seva més
genuina expressió política.

Personalment no tinc més que paraules d’agraïment pels electors i electores socialistes i per la
militància del meu partit. Estaré en el lloc que em correspongui en els combats que compartim i
que millor serveixi els interessos i els valors pels que he treballat tota la vida.

Moltes gràcies.

galeria fotos campanya novembre 2010

2010-11-27T20:18:00.005+01:00

Catalunya vot a vot

2010-11-26T22:37:00.002+01:00

Montilla crida a anar a votar perquè “quanta més participació hi hagi, més legitimitat tindrà el Parlament”

Alerta que “un govern de dretes faria que tinguéssim més confrontació amb Espanya”

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha cridat avui a anar a votar perquè “quanta més participació hi hagi, més legitimitat tindrà el Parlament i el Govern que surti”, tot afegint que “serà legítim en qualsevol dels casos, però serà molt més legítim quanta més gent voti”. En aquest sentit, Montilla ha instat en aquestes últimes hores de campanya ja que “encara queden hores” per a “fer un darrer esforç per tractar que veïns, companys, amics” exerceixin el seu dret de vot el proper diumenge.

Montilla ha fet aquestes declaracions en el segon míting-llampec dels que té programats per avui, en aquest cas a Vilafranca del Penedès, on ha recordat la “transcendència” de les eleccions del 28 de Novembre, “pel moment que vivim fruït de la crisi econòmica”. És per això que el candidat socialista ha assegurat que per “lluitar contra aquesta crisi necessitem un govern socialista i d’esquerres”, doncs, segons ell, “és el que augura una sortida progressista de la crisi”.

D’aquesta manera, el president Montilla ha alertat que “no és el mateix un govern de dretes, que el que fa és retallar prestacions i que posa en perill l’Estat del Benestar, i que en el cas de Catalunya - ha apuntat – el que faria seria també és més confrontació amb Espanya, i no centrar-s’hi en el que ens hem de centrar tots plegats, que és crear ocupació i generar confiança, i no buscar altres problemes”, ha sentenciat. “Si hi ha una participació molt important i una victòria de l’esquerra que asseguri les polítiques socials, aconseguirem que no acabin pagant més la crisi els que ja l’estan patint”.

Lectura recomanada

2010-11-24T21:52:00.002+01:00

19 noviembre 2010

Las próximas elecciones autonómicas
en Catalunya del 28-11

Tengo que admitir que tal respuesta me sorprendió, pues aquellos
que se alegran de que no se restituya el tripartito de nuevo, están
celebrando que no vaya a haber de nuevo un gobierno de izquierdas
en Catalunya, pues no hay ninguna otra posibilidad de que las
izquierdas gobiernen en Catalunya si no es sumando los escaños
parlamentarios pertenecientes a estos tres partidos de izquierda, es
decir, PSC, ERC e ICV-EUiA, los tres mayores partidos de izquierda
en Catalunya. Por lo visto, tales voces prefieren que se constituya
un gobierno socialista en alianza con CiU a que se reproduzca el
tripartito. Esta preferencia parece basarse en dos hechos. Uno es
que tales voces se encuentren más cómodas con las políticas
económicas, fiscales y sociales de CiU que con las políticas
económicas, fiscales y sociales del gobierno tripartito. Esto aplica en
especial al equipo económico del gobierno socialista español, de
clara sensibilidad liberal.

Pero otro hecho es la percepción equivocada de que CiU no es
independentista, con lo cual se tranquilizan, pues consideran que el hecho
de que ERC (un partido explícitamente independentista) estuviera en el
gobierno tripartito ha creado grandes tensiones a nivel de España, que han
sido capitalizadas por el nacionalismo reaccionario del PP, poniendo al PSOE
a la defensiva. Comprendo, pero no comparto, esta lectura basada en un
escaso conocimiento de lo que es y significa CiU en Catalunya y en España.
El hecho de que la derecha dominante en España sea el PP (una derecha
que, debido a sus orígenes históricos y a sus posturas frecuentemente
ultraderechistas, no es homologable a la mayoría de la derecha europea)
explica que sectores de las izquierdas gobernantes definan a CiU como un
partido de centro.

CiU, sin embargo, es un partido de derechas, y es el mayor partido de las
derechas en Catalunya, donde el PP no es un partido mayoritario sino
minoritario. CiU es una coalición de dos partidos, CDC y Unión Democrática,
que tienen sensibilidades distintas. El CDC es liberal (en realidad,
neoliberal), perteneciente a la Internacional Liberal, y Unión es democracia
cristiana (perteneciente a la misma familia política europea que el PP).Y tal
coalición está hegemonizada por CDC, que ha sido siempre independentista,
aunque es parte de su carácter y personalidad jugar a las ambivalencias.
Pero, por fin, Artur Mas declaró, sin ambigüedades, que él mismo está a
favor de la independencia, en el reciente programa “Tengo una pregunta
para usted” de TVE. De ahí que en el panorama actual, preferir a CiU sobre
ERC para establecer un gobierno en Catalunya, sería preferir a un partido
de derechas que, en la práctica, presionará para alcanzar la independencia
(y que sería probablemente la fuerza mayoritaria en el gobierno de la
Generalitat) a un partido minoritario independentista y que, además, es de
izquierdas. CiU ha apoyado todas las políticas fiscales, económicas y
sociales regresivas propuestas por el gobierno Aznar en las Cortes
Españolas, que han afectado negativamente el bienestar social de las clases
populares de España, incluyendo las de Catalunya. Gobernó con el PP
durante el periodo 1996-2000, apoyando también las políticas del gobierno
Aznar durante el periodo 2000-2004. No así ERC.

Naturalmente que sería preferible que las izquierdas no independentistas
tuvieran mayoría por sí solas. Pero PSC e ICV-EUiA no sumaron ni sumarán
mayoría. Preferir que los socialistas se aliaran con CiU en lugar de con ERC
es anteponer sus prejuicios (basados en un conocimiento erróneo de la
realidad catalana) a los intereses de las clases populares de Catalunya y,
por cierto, también de España. ERC ha votado a favor de la mayoría de las
medidas progresistas en las Cortes Españolas, no por ser independentista,
sino por ser de izquierdas. Nunca voté a ERC, ni pienso votarlos, y si
hubiera un referéndum por la independencia en Catalunya, votaría en
contra. Pero prefiero más a ERC que a CiU. Y lo hago porque mi mayor
compromiso es con el bienestar de las clases populares, no sólo de
Catalunya, sino de toda España.

EL IMPACTO DE CiU EN CATALUNYA
CiU fue el partido gobernante de Catalunya durante veintitrés años y es, en
parte, responsable de que Catalunya en el año 2003 (cuando terminó su
mandato) tuviera uno de los gastos públicos sociales por habitante más
bajo de la UE. Durante tal mandato priorizó las políticas públicas a favor de
reforzar la identidad nacional catalana (estableciendo instituciones propias
como los Mossos de Escuadra, Televisión y Radio públicas de la Generalitat
de Catalunya, y otras instituciones) y a favor de los servicios privados (tales
como sanidad y educación privada concertada) a costa de la subfinanciación
de los servicios públicos. No hay plena conciencia en España del retraso del
estado del bienestar catalán, que CiU atribuyó al déficit fiscal, es decir, a
que Catalunya recibía del estado central menos fondos de los que le
correspondían (incluso después de haber contribuido a los fondos de
solidaridad) por el nivel de desarrollo económico que tenía Catalunya y la
carga fiscal que tenía. Este déficit existe y responde a una realidad, y su
negación, acusando a Catalunya de insolidaria, egoísta, y otros epítetos que
utiliza la derecha española, ha creado una gran frustración en amplios
sectores de la población catalana, que ha beneficiado electoralmente a CiU
que se ha presentado como la defensora de Catalunya. Tal déficit existe,
como lo ha reconocido el propio gobierno Zapatero. Según el Instituto de
Estudios Fiscales del Ministerio de Economía y Hacienda, tal cantidad
responde a un 6.55% del PIB de Catalunya. Ahora bien, asignando la mayor
cantidad de estos recursos al estado del bienestar en Catalunya, éste
tendría 965 euros per cápita más de lo que tiene, una cantidad importante,
pero insuficiente para corregir el enorme déficit de gasto público social por
habitante que Catalunya tiene con el promedio de la UE-15, que es de
2.735 euros. Este enorme déficit se debe al escaso ingreso de fondos al
estado, al cual han contribuido los recortes de impuestos llevados a cabo
por el PP (1996-2004) con el apoyo de CiU (y por el PSOE en la época
2004-2008). De esto, como es de esperar, CiU no habla nunca aunque tales
políticas han sido la causa del déficit estructural del estado español (el 50%
del déficit estructural actual del estado español se debe a la reducción de
ingresos debido a la crisis económica, 40% a la reducción de impuestos
durante todos estos años, y sólo un 10% a los incrementos de gastos
públicos, sobre todo en seguro del desempleo, que han actuado como
estímulo económico).

Estos déficits de gasto público social se han corregido sustancialmente
durante el periodo tripartito (ver “Comparación de la evolución del gasto
público social en Catalunya: periodo CiU vs Tripartito”, y “La campaña
mediática contra el Tripartito en Catalunya (y en España), en
www.vnavarro.org). Pero tales correcciones se han visto oscurecidas,
cuando no ocultadas, por el debate del Estatut de Catalunya, que ha sido
utilizado electoralmente por CiU para desacreditar al gobierno central y al
gobierno tripartito de la Generalitat de Catalunya, con la ayuda de los
medios públicos catalanes (TV3 y Catalunya Ràdio) que, con notables
excepciones, han continuado dominados por un pensamiento nacionalista
(cercano al independentismo) y neoliberal. Ejemplos de esta campaña de
descrédito en los medios públicos hay miles. Una voz representativa fue
Pilar Rahola (que ha escrito una biografía acaramelada de Artur Mas,
candidato a la Presidencia de la Generalitat por CiU), que tiene un enorme
protagonismo en el espacio mediático de TV3 (además de su columna diaria
en La Vanguardia, el diario más anti-tripartito de Catalunya, conocido
coloquialmente como Masguardia). Al día siguiente de que el Tribunal
Constitucional anulara elementos importantes del Estatut, Pilar Rahola
escribió que tal anulación era una muestra de que “España no nos quiere”,
identificando al Tribunal Constitucional con España, e ignorando
maliciosamente que las Cortes Españolas, representantes del pueblo
español, habían aprobado por gran mayoría todo el Estatut. Un tanto
semejante ocurre con Joan B. Culla, el tertuliano más utilizado por TV3 y
Catalunya Ràdio (que Gramsci definiría como el intelectual orgánico del
“pujolismo”) que constantemente, a través de su columna en El País
(edición catalana), selecciona citas de la derecha y ultraderecha españolas
como representativas de España, olvidando maliciosamente otras citas de
otros españoles que cuestionan las anteriores. Y como no, el ultraliberal
Sala i Martín, claramente promocionado por TV3 (y que en su día comparó
el gobierno tripartito con la dictadura del Norte de Corea) presenta
constantemente al tripartito como un desastre, ignorando que tal gobierno
ha sido, entre otros hechos, el que ha aumentado más el gasto público
social por habitante en la historia de Catalunya, modernizando su estado del
bienestar. Las estridencias y manipulaciones de datos de este ultraliberal
independentista, son bien conocidas en Cataluña (y en EEUU, por cierto). El
locutor de TV3, Jaume Barberá, pujolista acérrimo, que le promocionó (a
Sala i Martín) en TV3 en sus orígenes, dedicó su programa “Singulars”, dos
días antes de la Huelga General, a atacar a los sindicatos y promocionar una
postura neoliberal anti-clase trabajadora. Y así un largo etcétera. Catalunya
tiene sus Jiménez Losantos, lo que ocurre es que son mucho más
sofisticados que tal locutor.

LA EXPERIENCIA DEL GOBIERNO CiU
CiU cuando gobernó lo hizo en términos muy parecidos a lo que fue la
democracia cristiana italiana, la cual se estableció a base de unas redes
clientelares a lo largo del territorio italiano, con unos comportamientos
caciquiles que reflejaban una corrupción generalizada. CiU no es la
democracia cristiana italiana, pero tiene algunos elementos comunes con
ella. Ni que decir tiene que grandes sectores de tal partido son ajenos a
prácticas corruptas, y la mayoría de su electorado conservador estaba, y
continúa estando, motivado por razones ideológicas afines al ideario
nacionalista conservador catalán, meritorio de ser debatido y estar presente
en la sociedad catalana. Pero el equipo dirigente de CiU, sin embargo, sí
que ha estado imbuido en una cultura clientelar que incluyó,
frecuentemente, casos de corrupción. CiU, ha utilizado la bandera catalana
–la patria catalana, la definían- para fines financieros partidistas y
personales. La acusación de Pasqual Maragall, Presidente del Primer
Tripartito, a la dirección de CiU, entonces liderada por Artur Mas, de que la
Generalitat convergente había exigido el pago de un 4% a sus proveedores
privados para fines del partido, estaba basada en un hecho real. El único
error es que la tajada, en realidad, fue en muchas ocasiones incluso mayor.
El caso Palau de la Música (instrumentalizado por CiU) muestra el grado de
corrupción al que se llegó en la financiación de aquel partido y sus
fundaciones. Y el caso ADIGSA, en el que está involucrado el nº 2 de Artur
Mas, el consejero Felip Puig, es otro caso de los muchos que se conocen en
Catalunya. El que fue Consejero de Economía del gobierno CiU, Macià
Alavedra, y el vicesecretario general de Presidencia de la Generalitat, Lluis
Prenafeta, ambos estrechos colaboradores de Jordi Pujol en los gobiernos
CiU fueron detenidos en otra operación anti-corrupción (para beneficio
personal) que se desarrolla en Barcelona, dirigida hasta hace poco por el
Juez Baltasar Garzón, predeciblemente un juez muy impopular en círculos
de CiU. Y el padre del candidato Artur Mas, Artur Mas Barnet, es uno de los
defraudadores fiscales descubiertos en la operación Jade Limusina del Fiscal
Anticorrupción que investiga una fuga de capitales (2 millones de euros en
el caso de este señor) a través del Banco LGT de Liechtenstein.

Por otra parte, Unión Democrática es la rama política de la Iglesia catalana,
una iglesia profundamente conservadora, aunque no reaccionaria como lo
es la Iglesia española. Durán i Lleida, hostilmente anti-tripartito ha acusado
al gobierno catalán de ignorar las familias, ocultando que tal gobierno ha
dedicado cuatro veces más recursos (transferencias públicas y servicios
públicos) a las familias en Catalunya que el gobierno CiU en un periodo de
tiempo comparable (últimos ocho años de su mandato). La falta de rigor en
las declaraciones de la dirección de CiU sólo queda sobrepasada por las de
Alicia Sánchez Camacho, candidata del PP de Catalunya cuyo catastrofismo
es su carácter definitorio (la última intervención electoral del tal candidata
ha sido hacer un videojuego en el que se eliminan (¿asesinan?) a los
inmigrantes ilegales y a los independentistas).
Las críticas de Durán i Lleida al Tripartito reflejan una falta de comodidad
por parte de la Iglesia catalana hacia la redefinición de la unidad llamada
familia por parte del tripartito, expandiendo para incluir otras familias
además de la familia tradicional. Unión Democrática parece considerar
familia sólo la versión que incluye al hombre en el trabajo, la mujer en casa,
cuidando de los niños y de los ancianos. La inauguración de la Basílica de la
Sagrada Familia por el Papa reflejó la visión de la familia que tiene la Iglesia
catalana. La única vez que aparecieron mujeres en las solemnidades
religiosas fue cuando cuatro monjas aparecieron para lavar el suelo y
limpiar la mesa donde aparecería más tarde el hombre pontífice. Esta
Iglesia está ahora indignada y junto con los fundamentalistas nacionalistas
(estimulados por el comportamiento del Tribunal Constitucional y las
siempre presentes voces jacobinas en el panorama español) están muy
movilizados, causa del pronóstico favorable a CiU en las encuestas.
El electorado de izquierdas, sin embargo, está muy desmovilizado,
resultado primordialmente de las políticas de austeridad desarrolladas por el
gobierno Zapatero, enormemente impopulares, y que afectan en su
desánimo, primordialmente al PSC, pero también a ERC e ICV-EUiA, pues al
gobernar conjuntamente en coalición, les afecta también, por mucho que
sus políticas económicas, fiscales y sociales sean diferentes. El equipo
económico del gobierno PSOE está dañando al tripartito, y de no cambiar,
afectará muy negativamente a la totalidad del socialismo español.
Subrayar esto, que es evidente, no implica que el tripartito no cometiera
errores, y uno de los mayores fue el no cambiar los medios públicos TV3 y
Catalunya Ràdio, permitiendo la promoción de la conocido costra
nacionalista y neoliberal continuadora del pujolismo anterior. Y ello fue
primordialmente debido a la influencia de ERC (y su alianza con CiU en el
consejo rector de tales medios) y que significó un gran error, pues en su
ansia (legítima) de promocionar el independentismo, mantuvo a aquellos
equipos heredados de la época anterior, que reprodujeron la versión
conservadora neoliberal que ha beneficiado a CiU. Este ha sido uno de sus
mayores errores, pues la dimensión social –el mayor éxito del tripartitoapenas
ha sido visible mediáticamente. Pero el mayor problema negativo
desmovilizador ha sido la crisis y la respuesta errónea a la crisis llevada a
cabo por el gobierno Zapatero. El PSC debería haberse distanciado de tales
políticas.
Por otra parte, PP y CiU fueron los mayores responsables de las políticas
que incubaron la crisis en Catalunya y en España (tales como la reducción
de impuestos), continuadas algunas de ellas por el gobierno PSOE. La
sustitución del tripartito por uno hegemonizado por CiU y más tarde por PPCiU
en España, representará el ataque frontal más acentuado que habrá
visto el estado del bienestar catalán y español. Su propio pasado (la
experiencia del gobierno CiU y PP) y las propuestas que han hecho (bajar
impuestos y reducir el gasto público, así como desregular todavía más el
mercado del trabajo) son las medidas que llevarán a una situación que
dañará todavía más a las clases populares de Catalunya y de España.

* El día 18 de octubre se colgó una versión incompleta de este artículo. El
texto definitivo es el que se puede leer ahora. Lamentamos profundamente
el error.

Vicenç Navarro, Catedrático de Políticas Públicas de la Universidad
Pompeu Fabra y Profesor de Public Policy. The Johns Hopkins
University
Publicado en Sistema Digital

Tots al Palau Sant Jordi

2010-11-19T21:51:00.002+01:00

José Montilla convoca als socialistes, progressistes, catalanistes i gent d’esquerres a “omplir de gom a gom el Palau Sant Jordi el proper dia 25”

El candidat socialista a la reelecció proposa una mesura “per donar més qualitat de vida a les persones cuidadores de dependents”

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha cridat al combat polític en els propers dies per tal que “el PSC torni a guanyar la presidència de Catalunya”, i ha convocat als socialistes, progressistes, catalanistes i gent d’esquerres “a omplir de gom a gom el proper dia 25 el Palau Sant Jordi de Barcelona”. “El 25 omplirem el Palau, i el 28 omplirem les urnes de vots per fer possible el govern socialista que Catalunya necessita. Us convoco, no em falleu”, ha instat el líder dels socialistes catalans.

En un acte celebrat a La Farga de L’Hospitalet, que ha aplegat a més d’un miler de persones, i on Montilla ha compartit cartell amb l’alcaldessa Núria Marin, el candidat Celestino Corbacho i l’ex ministre Josep Borrell, el candidat del PSC ha reiterat que “enfront de la dècada conservadora que pretén Artur Mas, jo us proposo quatre anys més de polítiques d’esquerres, amb un govern socialista, un govern per lluitar contra la crisi”.

Montilla ha apel•lat directament als ciutadans que han decidit votar en blanc i els ha demanat que “si teniu el cor a l’esquerra no deixeu en blanc el vostre vot”. El president català els ha demanat una reflexió perquè “del vostre vot dependrà el futur del país, ens heu de donar una segona oportunitat”.

Més qualitat de vida pels cuidadors de dependents

Durant la seva intervenció el candidat socialista ha anunciat una altra de les seves propostes per governar Catalunya, “una cosa ben senzilla que afecta a moltes persones però especialment les dones: més qualitat de vida per a les persones cuidadores de persones dependents”. Montilla ha apostat per “donar més suport a les persones cuidadores” dedicant-hi més de 107 M€ per millorar la seva qualitat de vida a través de programes de formació, més atenció telefònica i creació de grups d’ajuda mútua o suport d’un professional per a les tasques més complexes.

Unir el país

2010-11-17T21:57:00.002+01:00

El president de la Generalitat i candidat del PSC a la reelecció, José Montilla, ha assegurat avui que “sóc i seré un President que facilita els acords que uneixen al país”, en referència a la mesura que ha fet pública avui i que serà la primera que prendrà com a president: un Pacte per la Competitivitat i l’Ocupació.

“No sóc un president que proposa mesures que divideixen, que porten a un carreró sense sortida i conflictiu, i que no se centren en la principal preocupació que és lluitar contra la crisi”, ha manifestat Montilla, que s’ha mostrat confiat “a garantir aquesta aliança social pel progrés de Catalunya i contra la crisi: tenim les propostes, tenim la cultura de l’acord, i sóc la persona adequada, estic convençut, per liderar una resposta col•lectiva i consensuada”.

En un acte celebrat a Terrassa, on també han intervingut el president d'Aragó i secretari d’Organització del PSOE, Marcelino Iglesias, i l’alcalde de Terrassa i membre de l’Executiva socialista, Pere Navarro, el president de la Generalitat ha volgut deixar clar que “no m’interessa la política ficció, ni la política melancòlica ni victimista: sóc un líder pràctic, orientat a l’acord i que facilita el consens” i s’ha mostrat convençut que “aquesta és la meva principal fortalesa i això és, crec, el que més li cal a Catalunya en aquests moments”.

“Hem d’acordar, junts, totes les mesures d’estímul econòmic i de creació d’ocupació a Catalunya”, ha indicat el President, que ha destacat que per arribar en aquests acords ja es disposen de les bases, com són l’Acord Estratègic, les 30 Mesures contra la crisi o els Pactes Nacionals Sectorials.

Catalunya emprèn

José Montilla ha aprofitat també per destacar la proposta ‘Catalunya emprèn’, presentada avui i que, ha assegurat, està pensada perquè aquelles persones que volen muntar una empresa “tenen múltiples necessitats”, i “per donar resposta a totes elles, l’administració ha de preveure la resposta més eficaç”.

“Amb totes aquestes mesures, els socialistes volem que Catalunya es posi al capdavant dels països de la Unió Europea amb majors facilitats per crear i consolidar una empresa, i donar millor resposta a tots els emprenedors i emprenedores”.

La garantia, Montilla

De la seva banda, Marcelino Iglesias ha advertit que "en aquestes eleccions Catalunya s'hi juga vàries coses", tot argumentant que "o bé seguir endavant amb el president Montilla o bé ficar-nos en un embolic". D'aquesta manera, Iglesias ha indicat que "els adversaris del PSC són la dreta neocentralista espanyola del PP", que ha qualificat de "partit xenòfob, amb unes teories de la immigració que avergonyirien a qualsevol partit de la dreta europea", o "el bloc dels nacionalistes de la dreta i de l'esquerra amb un substrat comú, que sabem com comencen però no com acaben". "La garantia, la solidesa, les ofereix el Govern de Montilla; la resta, aventures molt perilloses".

Viladecans, s'ha desbordat

2010-11-14T19:13:00.002+01:00

Montilla: “Vull que la Catalunya silenciosa parli i decideixi. No vull un país d’esquerres amb un Govern de dretes”

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha assegurat avui que “vull que la Catalunya silenciosa parli i decideixi”, i ha afegit que “no vull un país d’esquerres amb un Govern de dretes. Vull tots els vots de la majoria, que no en falti cap, perquè després no ens haguem de penedir”. En aquest sentit, Montilla ha instat a anar a votar perquè “som majoria els que volem progrés, la justícia social i l’autogovern”, tot afegint que “hem d’anar tots a votar per no fer passos enrere, ja que una majoria que no camina, no avança; una majoria que no parla, calla i atorga; i una majoria que s’ho mira, acaba veient com es retallen els seus drets”.

Montilla ho ha dit davant de més de 2.500 persones en el pavelló Cúbic de Viladecans, que s’ha desbordat, i acompanyat pel president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, la número 10 de la llista per Barcelona, Eva Granados, i l’alcalde del municipi, Carlos Ruiz. El candidat socialista ha ressaltat la importància d’aquestes eleccions on “està el joc el futur de Catalunya i el model de societat que tots volem”. D’aquesta manera, Montilla ha recordat que els nacionalistes “han votat cada any contra els pressupostos del PSOE, vitals contra al crisi i per les inversions de Catalunya”, i ha lamentat que el líder de Convergència “prefereixi el líder del PP, Mariano Rajoy, com a president a Espanya”. “Ja no ho dissimula”.

Tanmateix, el líder socialista ha explicat que Mas diu que aquestes eleccions “no són unes eleccions entre esquerres i dretes, sinó entre el present que volem i el futur que volem”, i per dir tal cosa, segons Montilla, “s’ha de tenir desvergonyiment”. “Aquests professionals de la dreta diuen sempre el mateix, que les diferències entre l’esquerra i la dreta són coses antigues, del passat, que ja no serveixen, però ho diuen sempre els mateixos, els conservadors, els que semblen diferents, més moderns, més acceptables, més elegants, però que són el que són, llops que es disfressen amb pells de xai, i no una altra cosa”, ha denunciat Montilla.

Suport incondicional de Zapatero

De la seva banda, José Luis Rodríguez Zapatero ha volgut donar “tot el seu suport” al president Montilla, tot explicant-li que “tot i que partim d’una situació difícil i que mai ningú no ens ha regalat res, sabem que tenim força i compromís, i amb aquesta força i amb aquest compromís el dia 28 podem donar la sorpresa; la remuntada està en marxa, ara, per la sorpresa”.
A més, el president del govern espanyol li ha demanat al PP que “mai no tornin a fer una política contra Catalunya per intentar guanyar vots, que respectin l’Estatut i el català, Rajoy té l’oportunitat de rectificar, i que fins que no ho facin, que Artur Mas digui públicament que no pactarà amb el Partit Popular”.

2010-11-13T19:58:00.001+01:00

“Mas diu que eliminarà impostos per valor de 800M€. Jo li pregunto: què vol retallar? Vull respostes clares”

José Montilla alerta que CiU “per fora són estatutaris, per dins sobiranistes, i en el pinyol, independentistes. Però tots, de dretes. Independentistes de dretes”

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha volgut advertir avui de la mesura que ha anunciat el candidat de CiU, Artur Mas, “que diu que eliminarà els impostos per valor de 800 milions d’euros”, i li ha demanat “respostes clares”, tot preguntant-li “què vol retallar, quants metges, mossos i mestres vol acomiadar i si vol tancar escoles”. En aquest sentit, Montilla ha assegurat que “menys ingressos són més despeses” i que “no s’hi val enganyar la gent”. “Per això a mi no m’escoltareu rebaixar impostos, i menys a qui més té”, ha explicat el líder socialista, i ha afegit que “per això us dic que hi ha gent que no és de fiar, i el candidat de CiU no ho és”.

Montilla ha fet aquestes declaracions davant més de 1.300 persones al Palau Firal de Tarragona, acompanyat del vicepresident del govern i Ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, pel cap de llista per Tarragona, Xavier Sabaté, i l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. El candidat socialista ha explicat que “jo no em resigno davant la crisi i els seus efectes", i ha reiterat que “lluitaré, lluitaré i lluitaré contra la crisi”. “El meu objectiu principal és que tothom pugui treballar i progressar. Sóc i seré President de la Catalunya de l’esforç, el treball i el rigor, no el de les falses dreceres i les passes enrere. Seré la vostra garantia”. Montilla també s’ha volgut referir a les “dues dretes” que, segons ell, s’amaguen sota les sigles de CiU, una la “dreta estatutària” i, una altra, “la dreta sobiranista”, que és la que “mana” a la federació nacionalista, “la que dirigeix Mas, la que vol governar Catalunya, la del concert econòmic i la que vol trencar i separar-se d’Espanya”. “Per fora són estatutaris, per dins sobiranistes, i en el seu cor, en el pinyol, independentistes”, ha afirmat el candidat socialista, tot afegint que “tots són de dretes, la dreta que admira Cameron i que exclou un pacte amb el PP. Tot el contrari, en el fons és el que desitgen i el que estan preparant”.

Rubalcaba demana a Mas si pactarà amb el PP de la catalanofòbia

El vicepresident del govern espanyol i Ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba ha demanat a Artur Mas que es pronunciï clarament sobre “si pactarà amb el Partit Popular, el partit que amb el seu líder al capdavant, Mariano Rajoy, va recórrer l’Estatut, va inventar la catalanofòbia i que enfronta Catalunya amb la resta d’Espanya; que ho digui, que en campanya els partits s’han de retratar”, ha sentenciat. “Perquè semblen haver oblidat que Rajoy demanava poble rere poble un referèndum i emetien cunyes de ràdio a Andalusia advertint que a Catalunya no es podria parlar en castellà”.

Cinc Compromisos per Catalunya

2010-11-11T20:49:00.001+01:00

El president Montilla anuncia a través de Twitter els seus Cinc Compromisos per Catalunya

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha anunciat aquesta tarda a través de @fetsandtwitts els seus Cinc Compromisos per Catalunya, uns compromisos que presentarà públicament aquest vespre durant l’acte d’inici de campanya que tindrà lloc a Barcelona.
Aquests compromisos, tal i com els ha formulat el president, són:

1. No pactaré amb el PP, en cap circumstància. Ni un pas enrere en polítiques socials.

2. Defensaré l’Estatut, tot l’Estatut i res més que l’Estatut. No volem falses dreceres.

3. No convocaré, promouré o toleraré un referèndum il•legal i inconstitucional sobre la independència.

4. Lideraré la lluita contra la crisi amb les reformes que calguin per garantir la recuperació econòmica.

5. Faré un Govern socialista, d’esquerres, progressista i catalanista. GARANTIA DE PROGRÉS.

El president Montilla ha avançat així a què es compromet per continuar governant el país i ho ha fet a través del @fetsandtwitts, la nova eina de comunicació 2.0 que ha posat el marxa el PSC per relatar el dia a dia de la campanya i del candidat. El president s’ha acomiadat dels seguidors d’aquest canal fins aquest vespre en què s’iniciarà “la campanya més important de la història de Catalunya”.

MONTILLA, Garantia de progrés

2010-11-08T17:51:00.003+01:00

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha presentat avui el lema de la campanya del PSC per les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Envoltat de les persones que l’acompanyen a la llista, Montserrat Tura, Celestino Corbacho, Laia Bonet, i els candidats territorials, Joaquim Nadal, Joaquim Llena i Xavier Sabaté, Montilla ha defensat el lema de campanya "Garantia de progrés", "que és el meu compromís, la meva garantia i la meva paraula", assegurant que “a Catalunya li convé una majoria socialista amb idees clares, i un projecte clar, perquè per abordar el futur del país calen solucions i no problemes”.

En aquest sentit, el candidat socialista ha assegurat que “el PSC, els socialistes, i jo ens oferim com la garantia del progrés, del diàleg i de la justícia social” i s’ha compromès a desenvolupar una campanya de “més Catalunya, més Estatut i més Justícia”, sense “aventures, falses dreces, ni invents, ni passes enrere”.

El candidat a la reelecció ha reiterat que els socialistes “parlem clar i català, i fem propostes davant el silenci dels nostres principals adversaris, que amaguen les seves propostes, o bé perquè no en tenen, o bé perquè no volen que coneixem les seves intencions, com va fer David Cameron al Regne Unit, o bé perquè tenen compromisos ja adquirits que volen amagar”. Així, el president Montilla ha instat a “continuar, en aquesta línia, la de presentar propostes de progrés econòmic, per la justícia social, defensant l’autogovern i desplegant l’Estatut”.

Lluita contra la pobresa

2010-11-05T22:08:00.002+01:00

Montilla aposta per la creació d’un Pla de lluita contra la pobresa

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció avisa que des de CiU “pensen fer la fragmentació i desmuntatge del sistema de salut de Catalunya, basat en el servei públic, sigui quina sigui la seva fórmula de gestió”

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha anunciat avui el compromís de posar en marxa un Pla de lluita contra la pobresa, que “serà una acció coordinada amb l’objectiu de reduir en dues legislatures el nombre de famílies amb fills en situació de pobresa”. En aquest sentit, Montilla ha destacat la necessitat de “finalitzar amb la transmissió de pobresa d’una generació a la següent, una de les més grans injustícies socials”, i ha afegit que “això es pot aconseguir combinant mesures universals amb mesures específiques per als infants i famílies més vulnerables”.

D’aquesta manera, el dirigent socialista ha reiterat que “les polítiques socials estan al capdamunt de les nostres preocupacions, són consubstancials al model de societat que defensem”, alhora que ha recordat que “defensem l’Estat del Benestar com a garant del nostre model de societat, i tot i que pensem que ha de ser més eficient, no creiem, en absolut, que calgui retallar-lo”. És per aquest motiu que Montilla ha mostrat la seva sorpresa per “les propostes que parlen de que cal integrar el sector privat en el model de salut, perquè ja hi és”.

Així doncs, el líder socialista ha contraposat els plantejaments que “fem els socialistes catalans d’implicació del sector privat en estratègies de país, sota el lideratge i l’impuls econòmic de les institucions” als que proposen CiU, com proposar avantatges fiscals per als usuaris de mútues. Per a Montilla, “les paraules d’Artur Mas en aquest sentit confonen i són un atac directe a un dels serveis públics més ben valorats per la ciutadania, i només poden llegir-se en termes de que CiU i el senyor Mas pensen fer la fragmentació i desmuntatge del sistema de salut de Catalunya, basat en el servei públic, sigui quina sigui la seva fórmula de gestió”.

Declaració del president Montilla sobre la presumpta vinculació de CDC amb el cas Palau

2010-11-03T18:13:00.002+01:00

Ahir vam conèixer la decisió de la Fiscalia de demanar al jutge Solaz que imputi els
senyors Colom i Osàcar en una peça separada del cas Palau de la Música.

No cal subratllar que es tracta d’un fet d’una enorme transcendència.
Quan la Comissió d’Investigació creada pel Parlament de Catalunya va abordar el cas
Palau, els responsables de CDC amb Artur Mas al capdavant van afirmar que el
“Daniel” mencionat en el sumari no era Daniel Osàcar, home de confiança d’Artur Mas
i responsable de finances de CDC.

Segons la Fiscalia això no és cert.

Avui Artur Mas en comptes de donar cap mena d’explicació i com a única resposta a
l’actuació de la Fiscalia es limita a dir que la Fiscalia ha entrat en campanya.
És una afirmació del tot irresponsable venint del màxim dirigent de CDC.
Els partits democràtics hem de respectar les institucions i els procediments
democràtics.

En defensa de l’honorabilitat de la política i per evitar que el procés electoral es vegi
distorsionat per aquest procediment judicial, és absolutament necessari que
Convergència es mantingui en la línia de respectar les institucions, la independència de
la justícia i la lliure actuació de la fiscalia.

D’altra banda, no és concebible iniciar una campanya electoral amb una ombra de
dubte tan gran pel que fa al finançament de la fundació d’un dels principals partits
catalans.

La ciutadania espera de tots un capteniment rigorós i responsable. I que la campanya
electoral no es vegi alterada per un debat com aquest. Jo no ho desitjo.

Per això demano solemnement a Artur Mas que parli clar als catalans. Que doni la seva
paraula d’honor que ni CDC ni la seva Fundació s’han finançat irregularment, que no hi
ha cap mena de relació entre l’adjudicació d’obra pública a una empresa i donatius al
Palau de la Música que arribaven d’una o altra forma a la Fundació de CDC o als seus
successius responsables de finances.

Crec en l’honorabilitat d’Artur Mas i crec que els catalans confiaran en la seva paraula.
Tant si és per dir que no hi ha res de res com per acceptar que potser s’ha comès
alguna irregularitat.

Tot menys el silenci. Tot menys menystenir el paper de la justícia i de la fiscalia en
aquest afer.

Li demano a Artur Mas un gest de sinceritat i de responsabilitat que la ciutadania, ben
segur, sabrà reconèixer.

2010-10-29T21:59:00.001+02:00

El candidat del PSC reitera que “no pactaré amb el PP” i es pregunta “què més ha de fer el PP perquè Artur Mas digui que mai serà president gràcies als seus vots”

El president de la Generalitat i candidat del PSC a la reelecció, José Montilla, ha afirmat que “hi ha opcions polítiques que utilitzen les situacions derivades de la crisi per fomentar l’odi entre persones i territoris” i n’ha posat un exemple: “la dreta espanyola més reaccionària ha volgut fer d’un dels principals signes de la nostra identitat, la llengua, un tema de confrontació jurídica, política i social”.

En referència al Partido Popular, Montilla ha assegurat que “juguen amb la nostra llengua i el nostre model de convivència lingüística per un grapat de vots”. El candidat del PSC ha anat més enllà, i s’ha preguntat: “Davant d’aquesta ofensiva del PP, què fa Artur Mas?”. “La dreta espanyola ataca la nostra llengua, i la resposta d’Artur Mas és criticar el president del seu país”, ha afirmat Montilla.

En aquest sentit, el candidat socialista a la reelecció ha lamentat l’actitud de Mas: “No critica l’actitud del PP, no surt a defensar la llengua: m’ataca a mi”. Montilla ha refrescat la memòria al candidat de CiU, recordant que ha estat gràcies als governs d’esquerres que s’ha impulsat clarament la llengua catalana al cinema, a les universitats i a les escoles. Tot, “sota les constants crítiques i calúmnies del Partido Popular”.

José Montilla ha fet aquestes declaracions durant l’acte celebrat al FAD de Barcelona amb diverses entitats de la cultura popular i tradicional catalana, on ha emplaçat el seu oponent als propers comicis del 28N a que aclareixi la seva política de pactes postelectorals: “Jo ho he dit clar: no pactaré amb el PP. Volem sentir dir el mateix a Artur Mas”. Finalment, Montilla s’ha preguntat: “Què més ha de fer el PP perquè Artur Mas digui que mai serà president gràcies als seus vots? Què és capaç de deixar-los fer, per no tancar la porta a un possible pacte?”.

Un govern catalanista, d'esquerres i progressista ja només és possible amb un Govern Socialista

2010-10-24T19:36:00.004+02:00

El president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, José Montilla, ha assegurat avui que “un govern catalanista, d’esquerres i progressista ja només és possible amb un Govern socialista”, i ha afegit que “ara, el 2010, només un Govern Socialista pot continuar escrivint les línies de la justícia social, el catalanisme integrador i els ponts del diàleg federal”. És en aquest sentit que Montilla ha afirmat que “seré President sense renunciar als meus principis, sense renunciar a formar un govern coherent, pel que penso comptar amb els millors i obert a totes les persones qualificades del nostre país que vulguin participar en aquesta etapa decisiva, i a diferència d’altres no em caldrà anar molt lluny per trobar-los. Perquè molts sou aquí”.

Montilla ha fet aquestes declaracions durant la seva intervenció a l’acte anomenat “Punt i a part”, que ha tingut lloc aquest matí a Barcelona, acompanyat pels consellers socialistes que han format el Govern d’esquerres dels darrers 7 anys, i on ha posat en evidència que “només seré President a partir d’un programa que asseguri la recuperació econòmica, la justícia social, la defensa i la unitat civil del poble de Catalunya i l’entesa amb els pobles d’Espanya”. Per aquest motiu, el candidat socialista ha afirmat que “ara cal fer un punt i a part” perquè, segons ell, “el tripartit ha fet un gran servei, però el seu temps ha passat”, tot argumentant que “no me’n penedeixo, en absolut, hem d’estar orgullosos de la feina que hem fet, però no el reeditarem. Encara que sumem”.

Tanmateix, el líder dels socialistes catalans ha reiterat que “ara cal un Govern socialista, presidit per un socialista, per fer possible, novament i renovadament, el projecte polític del catalanisme d’esquerres que volem i que el país necessita. Un govern per lluitar contra la crisi i defensar la justícia social, un govern per defensar l'autogovern i cercar l'entesa amb els pobles d'Espanya -ha advertit- on camins incerts, aventures, dreceres o passes enrere, cap ni una”.

2010-10-17T21:46:00.003+02:00

El president Montilla crida al PSC a un combat polític de primer ordre

El candidat del PSC es mostra convençut de guanyar “a la nostra manera, cercant la complicitat d’àmplies majories i cercant també l’acord amb la resta de pobles d’Espanya”
El primer secretari del PSC i candidat socialista a la presidència de la Generalitat, José Montilla, ha cridat avui al PSC “a un combat polític de primer ordre”, el qual “estic convençut que, comptant amb tots i totes vosaltres, el guanyarem”. “Ens declarem adversaris dels que vulguin dividir Catalunya i dels que vulguin separar Catalunya d’Espanya”, ha assegurat el president

Montilla, que al mateix temps s’ha declarat aliat “dels que defensin la unitat de la societat catalana, de la justícia social, de l’autogovern de Catalunya i de l’Espanya federal”.

José Montilla ha pronunciat aquestes paraules en la cloenda de la VIII Conferència Nacional del PSC, on ha quedat aprovat per unanimitat el programa per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. El president Montilla s’ha mostrat convençut d’aconseguir la victòria electoral “a la nostra manera, cercant la complicitat d’àmplies majories i cercant també l’acord amb la resta de pobles d’Espanya”. En aquest sentit, el candidat socialista ha demanat als membres del PSC “que representem les nostres idees amb orgull i que parlem de les nostres propostes amb convicció”, i ha esperonat als membres de la seva candidatura assegurant que “si pensem en la victòria, la sentirem, la farem nostra”.

Fets, no mentides

Montilla ha fet referència a les paraules d’ahir de la número dos de la candidatura, Montserrat Tura, alertant dels tòpics i les mentides que fan servir els partits de dretes: “Primer tòpic: aquest govern no ha fet feina. Mentida. Segon tòpic: la gestió pública és sempre pitjor que la privada. Una altra gran mentida. Tercer tòpic: només CiU sap defensar Catalunya. Mentida”.

Així mateix, el candidat del PSC a les properes eleccions ha volgut deixar clar que “ho hem demostrat al llarg de set anys: amb més autogovern, amb millor finançament i amb més inversió pública de l’Estat a Catalunya que quan governava la dreta”, i ha manifestat que això són “fets, i no paraules. Fets, i no mentides”.

Pels joves sense feina: Un contracte de futur

2010-10-17T20:47:00.002+02:00

Montilla: “Els meus compromisos seran molt concrets i tocaran de peus a terra. El primer és pels joves sense feina”

El candidat del PSC proposa un Contracte pel Futur perquè cap jove menor de 30 anys estigui a l’atur durant més de 6 mesos sense tenir l’oportunitat de formar-se
El primer secretari del PSC i candidat a la Presidència de la Generalitat, José Montilla, ha anunciat avui que, “a banda del programa que aprovarem aquest cap de setmana, com a candidat em reservo el dret a presentar el meus propis compromisos, que seran col•lectius del conjunt del partit, que seran molt concrets i tocaran de peus a terra. Propostes, la majoria d’elles, centrades en combatre la crisi econòmica i seguir modernitzant el nostre país, fugint de les proclames, dels eslògans, de les propostes de dues línies buides i sense contingut d’altres candidats”.

“La proposta que avui els vull presentar va especialment dedicada als joves. Concretament, als joves que estan a l’atur i que ni estudien ni treballen. I que han d’estudiar, per poder treballar. Per poder trobar una feina. O una feina millor que la que ara estan en condicions de trobar”, ha assegurat.

Durant una roda de premsa en el marc de la Conferència Nacional-Convenció pel Programa Electoral del PSC, José Montilla ha anomenat aquesta proposta “Contracte pel futur”, perquè, ha explicat, “és un contracte: ajudarem als joves a formar-se, i ells s’han de preparar per tenir un millor futur. I per ajudar-nos a que el país tingui un futur millor”. En aquest sentit, ha afegit que “oferirem als joves que no treballen ni estudien la possibilitat de formar-se mitjançant dues fòrmules: Beques per a la formació i crèdits salari”.

Montilla ha assegurat que “jo no els prometré mai que reduiré l’atur a la meitat en quatre anys. Sense dir com, a més a més. Perquè nosaltres el que no farem, el que jo mai no faré, és enganyar-los. Les nostres són propostes que toquen de peus a terra. Que el que pretenen és millorar les coses en la mesura de les nostres possibilitats. I que busquen donar als nostres joves i al nostre país, oportunitats que a molts ens agradaria haver tingut, i que hem de fer que ara siguin possibles”.

Segons el candidat socialista, “amb aquesta mesura, cap jove menor de 30 anys a Catalunya estarà a l’atur durant més de 6 mesos sense tenir l’oportunitat de formar-se, sense tenir l’opció d’accedir a una formació que els doni més oportunitats d’accedir a un lloc de treball. Crec que aquestes són les propostes i les mesures que necessita el nostre país”.

Per la seva banda, la número 10 de la llista per Barcelona del PSC, Eva Granados, ha explicat que “volem fer aquest compromís amb els joves que tenen aquestes dificultats i volem aquest compromís per part seva perquè s’incorporin de manera activa en la seva formació”. “Sabem que les persones que estan a l’atur i tenen poca formació ho tenen molt dificil per trobar feina”, ha dit Granados, per qui “la formació és la clau per sortir de la crisi i pel canvi del model productiu”.

Presentació de les candidatures

2010-10-10T19:39:00.001+02:00

A Barcelona, on la fotografia s’ha fet a la seu central del PSC per l’amenaça de mal temps, el president Montilla ha fet una crida per intensificar els esforços per explicar la feina feta i els nous projectes que el PSC prepara pel futur. Montilla s’ha mostrat convençut que “si guanyem Barcelona, guanyarem Catalunya”, i ha retret a CiU que no va creure mai en el potencial i el lideratge de la capital: “per CiU, la plaça Sant Jaume va ser durant molts anys una trinxera per la confrontació política, per nosaltres és un espai de cooperació, confiança i treball pels ciutadans de la capital i de l’àrea metropolitana”. “Catalunya ha donat la mà a la seva capital i estic convençut que també ajudarà a impulsar Catalunya en aquesta nova etapa”.

2010-10-02T16:47:00.001+02:00

“Elegim un gran equip: gent preparada, lluitadora, honesta, d’esquerres, catalanistes del primer a l’últim”

José Montilla afirma que “he treballat aquests quatre anys amb l’objectiu que aquesta terra doni oportunitats a tothom, i vull treballar quatre anys més per retornar al país tot el que m’ha donat”

El primer secretari del PSC i candidat a la Presidència de la Generalitat, José Montilla, ha afirmat avui al Consell Nacional del partit que “elegim un gran equip: proposem gent preparada, lluitadora, honesta, d’esquerres. Catalanistes, del primer a l’últim. Perquè catalanista és el partit, el conjunt del partit. Perquè aquest és un partit d’ampli espectre. Un partit plural, amb gent preparada, honesta, capacitada, amb mèrits”. “Us demano que m’acompanyeu en aquest viatge, que siguem els màxims possibles, que impliquem el màxim de ciutadania possible, que lluiteu, que treballeu amb la mateixa convicció que jo ho faré. Treballeu, treballem. Lluiteu, lluitarem.

Perquè estic convençut, no ho dubteu, que guanyarem”, ha afegit.
Durant la seva intervenció, José Montilla ha recordat els seus orígens i ha assegurat que “vaig venir a buscar oportunitats, com molts altres en els anys 60 i 70 o com han fet altres en aquesta darrera dècada provinents d’arreu del món. I les vaig trobar, aquest és un dels motius pels quals m’estimo aquest país. He treballat aquests quatre anys amb l’objectiu que aquesta terra, el nostre país, doni oportunitats a tothom. I vull treballar quatre anys més per retornar al país tot el que el país m’ha donat”.

“Crec –ha dit el candidat socialista– que cal seguir treballant per Catalunya en la mateixa direcció, però amb renovada empenta. Amb la mateixa tenacitat, però amb més força. Amb la mateixa dedicació, però encara amb més ganes. I amb el mateix sentit de progrés, cohesió, i justícia social que impregnen el nostre projecte polític. Però encara més, molt més”.

CiU no és ni el recanvi

En aquest sentit, José Montilla ha demanat “ambició i coratge, i voluntat de continuar treballant pels catalans des de l’esquerra i des de el catalanisme integrador, perquè l’alternativa és la dreta de tota la vida, la de CiU, aquells que no van dubtar mai per donar el seu vot a José María Aznar, però que li van negar per dos cops a Zapatero. El nostre país no pot tornar enrere”. Segons el primer secretari socialista, “els que es proclamen com l’opció del canvi, no són el canvi real. Són els d’abans, i són els mateixos. Només cal veure les cares: en Mas, en Puig, l’Espadaler, el Fernández Teixidó, la Núria de Gispert. Tots membres dels governs de Jordi Pujol. I aquests són el canvi? No són ni el recanvi! És tornar al passat, és canviar a pitjor, i això no podem permetre-ho”.

“Els que van ensorrar o ensopir Catalunya no poden presentar-se com els que la poden aixecar. Catalunya ja està dempeus i mira cap el futur amb confiança, malgrat els problemes, malgrat la consciència que té la majoria de la població dels problemes pels que estem passant. Però amb ganes de superar-los”.

Els pressupostos de l'Estat compleixen amb Catalunya

2010-09-30T19:29:00.002+02:00

“Els Pressupostos compleixen un any més amb Catalunya”
El Govern de l’Estat inverteix 3.134,3 milions d’euros en infraestructures a Catalunya per a l’any que ve i destina un 58% dels recursos a polítiques socials

El coordinador dels diputats i el senadors del PSC, Francesc Vallès, ha valorat molt positivament la inversió de 3.134,3 que els Pressupostos Generals de l'Estat destinaran l'any que ve a Catalunya. Vallès ha constatat que aquesta inversió compleix “estrictament i una vegada més” amb la Disposició Addicional Tercera. “Gràcies a l’Estatut”, ha explicat, “i en un context de dificultat econòmica, de necessitat de reducció del dèficit públic i de retallada de la inversió en infraestructures, Catalunya té garantida la inversió que li correspon”.

La inversió en infraestructures estarà destinada principalment al ferrocarril (1.501 M€), les carreteres (335 M€), els aeroports (151,6 M€), els ports (197 M€), la innovació i el medi ambient (244 M€). Vallès ha ressaltat que aquestes xifres “permetran dur a terme infraestructures estratègiques per al desenvolupament i la millora de la competitivitat al nostre país, com l’alta velocitat fins a la frontera amb França o el transport ferroviari de mercaderies i la connexió amb el port de Barcelona”.

El coordinador dels diputats i els senadors del PSC ha destacat l’augment en la despesa social dels Pressupostos, en un moment d’especial dificultat per a molts ciutadans que pateixen els efectes de la crisi: destinen el 58% a la inversió en polítiques socials. Vallès ha destacat la forta inversió que es destinarà l’any que ve a les pensions mínimes (2.350 M€, augmenten un 2,6%), les beques (144 M€, un 8% més) o les places per a l’educació de 0 a 3 anys (17,4 M€).

22.300 milions d’euros en set anys

Vallès ha explicat que durant els set pressupostos que ha aprovat el Govern de Zapatero, s’han invertit a Catalunya 22.300 milions d’euros, mentre que en els vuit de l'etapa Aznar només se’n van invertir 12.000 milions d'euros. És a dir, en set anys de Governs socialistes s'han invertit' pràcticament el doble que en vuit anys del govern del PP”.

CiU haurà d’explicar per què va donar suport durant vuit anys als Pressupostos d’Aznar, que van provocar la major desinversió de l’Estat a Catalunya, i en canvi es nega a aprovar uns comptes que compleixen amb l’Estatut i amb Catalunya”.

Compliment Pla de Govern 2007-2010

2010-09-25T16:30:00.002+02:00

Aquesta setmana, el Govern de Catalunya ha presentat un balanç del compliment del seu Pla de Govern 2007-2010. Mai s’havia fet tant en tan poc temps. El Govern ha assolit més del 90% dels objectius a dos mesos d’acabar la legislatura: És un balanç que evidencia la seriositat, el rigor i la tenacitat del President Montilla per fer avançar el país i superar dèficits històrics, fins i tot en moments de crisi econòmica.

La fórmula del “1 2 3 5”, és a dir, que en 1 dia de gestió del Govern del President Montilla hi ha 2 metges, 3 mossos i 5 mestres nous, explica gràficament la feina feta i les nostra prioritat: la política social i la millora de la qualitat de vida dels nostres conciutadans i conciutadanes.
Hi ha d’altres xifres. El Govern ha construït en 4 anys més de 1.000 equipaments, 5 equipaments per setmana. S’han fet 410 escoles, 288 escoles bressol, 123 centres de salut, 77 biblioteques, 23 comissaries, 18 palaus de justícia, 14 parcs de bombers, 8 hospitals, 90 quilòmetres d’autovia, 212 km de camins rurals, entre altres. Que traduït en paraules vol dir haver desenvolupat una societat més justa, amb millors serveis a la ciutadania, i una Catalunya millor preparada per afrontar els reptes del futur.

Com diu el President Montilla a la seva carta a la militància socialista, “aquest és el canvi real a Catalunya: polítiques dirigides a millorar la qualitat de vida de les persones”. Estem orgullosos d’aquest balanç i és el moment d’explicar la feina feta als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.”Us encoratgem a fer-ho perquè s’ha fet una gran feina i l’hem de transmetre amb la força que ens caracteritza.”

Davant el “Canvi Real” que representa el President Montilla, ens trobem el “Gran Engany” sobre el qual Artur Mas està construint la seva oferta electoral. Ho hem vist amb el concert econòmic, indefinit, contradictori i inviable; o hem vist en les seves contradiccions sobre el futur nacional de Catalunya (de l’independentisme a terminis del Sr. Puig a la “entesa amb Espanya” del S. Duran); ho hem vist amb la seva proposta “d’aprimar” l’administració entre un 20 i 25 per cent, que en termes de personal al serveis públics suposaria l’acomiadament de fins a 50.000 empleat públics, i el que això suposaria en la qualitat dels serveis a les persones. Pura confusió. Pura regressió social.

Hem fet més que mai i ara, més que mai, hem d’explicar-ho. Els catalans i catalanes han de saber què és el canvi real que representem. Et necessitem per donar-ho a conèixer i estem segurs que així, parlant de les propostes i dels fets, guanyarem les eleccions.

Consell Nacional del PSC

2010-09-18T20:37:00.002+02:00

José Montilla reivindica “el compliment amb els compromisos adquirits” per part dels socialistes, en contrast amb “les aventures, els invents i els jocs de mans” de CiU

El candidat del PSC recorda que “van estar 23 anys al govern i mai van voler reformar l’Estatut, i ara voldrien viure 23 anys més de l’engany del concert econòmic o de l’administració única”

El primer secretari i candidat del PSC a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, José Montilla, ha reivindicat “el compliment amb els compromisos adquirits” durant els anys en què ha presidit el govern català. Uns anys durant els quals les polítiques socials han experimentat un impuls sense precedents a Catalunya malgrat el context de crisi econòmica mundial. Montilla ha recordat que el govern català “va ser el primer en respondre a la crisi”, contribuint a la sostenibilitat econòmica i defensant els sectors més desafavorits del país.

En aquest sentit el candidat del PSC ha recordat que “només els socialistes som la garantia de la defensa dels serveis públics i de la protecció social”, mentre que altres formacions polítiques “no han fet cap proposta seriosa, només fórmules que no tenen futur”, com ara ingressar menys i gastar més. Tot plegat, segons Montilla, són “jocs de mans que no porten enlloc”.

José Montilla ha reconegut que “potser nosaltres parlem menys que els altres, però podeu estar segurs que fem molt més”. I ho ha demostrat amb les dades contrastades de l’obra de govern, com ara les dues escoles construïdes cada setmana, l’augment dels recursos en salut en un 76 per cent, l’aprovació de la Llei de la Dependència, la contractació de 7.600 nous Mossos d’Esquadra, l’impuls de la Llei de Barris, o la construcció del doble de quilòmetres de metro que durant tots els anys de governs de CiU.

“Ens vam comprometre i hem complert”, ha subratllat Montilla, tot alertant que “no guanyarem pel que hem fet però quan parlem de futur parlem de les coses que després fem, a diferència d’altres que fan promeses que saben que no compliran i esperen que la gent se n’oblidi”.

El candidat del PSC, doncs, ha refermat el compromís dels i les socialistes amb les polítiques socials, amb les quals segons ell “no valen invents, ni jocs de mans ni construir un gran engany com fa CiU”. Montilla ha estat contundent: “van estar 23 anys governant i mai van voler reformar l’Estatut, i ara voldrien viure 23 anys més de l’engany del concert econòmic o de l’administració única”. Segons el primer secretari del PSC, “els socialistes no podem permetre que visquin els propers 23 anys d’un concert econòmic i d’una administració única que deixarien de banda el mateix dia en què necessitessin el PP per governar”. “Com han fet sempre”, ha recordat Montilla.

Finalment, José Montilla ha manifestat que davant un candidat convergent que “no sap què vol i si ho sap no ho diu”, el PSC renova la seva proposta electoral amb la credibilitat de que “allò prometem ho complim i diem quin país volem, sense subterfugis i avalats pels fets”. “Ara toca parlar de propostes i programes, no d’invents, de dreceres ni de passes enrere”, ha conclòs.

Manifest electoral

El Consell Nacional d’aquest dissabte ha convocat oficialment la Conferència Nacional de Programa Electoral que el PSC celebrarà els propers 16 i 17 d’octubre. Avui els consellers nacionals han donat el seu vist-i-plau al Manifest Electoral, que ha de servir de base per la proposta programàtica amb la qual els socialistes catalans concorreran a les properes eleccions al Parlament que tindran lloc el 28 de novembre.

Manifest del PSC - 11 de setembre

2010-09-09T19:59:00.003+02:00

El Partit dels Socialistes de Catalunya celebra
la Diada Nacional de Catalunya de 2010 amb un
missatge de confiança, afirmació i reivindicació.
Som conscients de les dificultats que hem
d’afrontar en el terreny nacional, cultural,
econòmic i social. Però estem convençuts que
la Catalunya del 2010 està en millors condicions
que mai per encarar el futur amb confiança i
progrés.

1. Afirmem, un cop més, que Catalunya és una
nació, que el català és la nostra llengua i que
l’Estatut, aprovat per la majoria dels ciutadans
i ciutadanes de Catalunya, és la nostra llei de
lleis. Cap Tribunal pot, ni podrà, jutjar els nostres
sentiments ni negar la nostra voluntat.

2. Reivindiquem el catalanisme social, el
catalanisme popular que suma i cohesiona. Un
sentiment transversal que fa país, que relliga
territoris i accents, que integra els nouvinguts i
que ens fa un sol poble. Catalunya s’ha de pensar,
defensar i construir sencera, sense exclusions.
socialistes.ca

3. Creiem en el catalanisme social com una
actitud quotidiana que ens permet viure la
ciutadania democràtica, la identitat nacional
i la cohesió social amb plenitud i de manera
integradora. La nació és la casa, el barri, la ciutat,
el país. No hi ha nació sense societat. Volem un
catalanisme que faci possible la justícia social.
Aquesta és també la nostra ambició nacional.

4. Defensarem l’Estatut, tot l’Estatut, aprovat
per la ciutadania de Catalunya. Desplegarem la
integritat del seu text amb nous instruments,
sense renúncies.

5. Plantegem el federalisme com l’única opció
possible per a l’Espanya del segle XXI. Mentre
Espanya avança cap a l’horitzó federal, Catalunya
no renunciarà a tot el potencial que l’autogovern
previst a l’Estatut ens permet. Espanya no té
temps per perdre i Catalunya no pot esperar.

6. Parlarem clar, les eleccions al Parlament de
Catalunya són una autèntica cruïlla: no volem
ni dreceres, ni invents, ni sorpreses, ni cap pas
enrere. L’Estatut és i ha de ser la gran avinguda
de l’autogovern, de la unitat civil i del progrés
econòmic i social de Catalunya. No renunciarem
a allò que suma i ens fa forts per altres objectius
que, sota l’aparença d’una major ambició, ens
poden empobrir, afeblir i dividir.

7. Oferim un projecte de futur sòlid i útil, com
el que representa el President Montilla. No
volem quimeres, ni frustracions, ni conflictes
innecessaris. Volem rigor, fermesa, serietat i
resultats. Som la Catalunya que sap on va. Som
la Catalunya de l’Estatut.

Visca Catalunya!

.

El president Montilla anuncia la data de les eleccions i CiU es posa nerviosa

2010-09-08T22:24:00.002+02:00

El PSC surt en bloc a exigir a Artur Mas una rectificació a Tremosa per una campanya neta

Dirigents socialistes recriminen les lamentables paraules de l’eurodiputat de CiU l’endemà mateix de donar-se a conèixer el dia de les eleccions
El Partit dels Socialistes de Catalunya ha expressat unànimement aquest dimecres el seu sentiment de rebuig cap a les desafortunades paraules de l’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, en què ha qualificat el president de la Generalitat de ser “el president que Franco somniava per a una Catalunya en democràcia”.
Destacats dirigents del PSC han qualificat de lamentables i desafortunades les paraules de Tremosa i han exigit al candidat convergent a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, Artur Mas, una rectificació en ares d’una campanya de joc net i de contraposició de propostes.
En aquest sentit, el viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha exigit "no només una rectificació de Tremosa, sinó també una desautorització per part de la seva força política”. Iceta ha recordat també la crida que ahir mateix feia el president Montilla a “un esforç de totes les forces polítiques per un debat viu, democràtic, sobre propostes, lideratges i gestió, que fos entenedor i útil, estimulant de la participació a les eleccions”.
El diputat del PSC i conseller d’Educació, Ernest Maragall, ha considerat “particularment greu” que Artur Mas no hagi rectificat les declaracions de l’eurodiputat de CiU, i ha afirmat que tot plegat “demostra en quin concepte té la institució de representació ciutadana”. “M’espanta el silenci del senyor Mas”, ha afegit.
Per la seva banda, el també diputat del PSC i conseller de PTOP, Joaquim Nadal, ha qualificat les declaracions de Tremosa de “desafortunades i impròpies d’un càrrec públic”. Pel que fa a Artur Mas, Nadal ha recordat que “ahir advocava per la netedat de la campanya” i li ha aconsellat: “ara ja té una primera feina, que és netejar a casa seva”.
La consellera de Treball, Mar Serna, ha acusat Tremosa de “desprestigiar la política amb les seves declaracions” ja que “actituds com aquestes, d'un membre destacat de CiU, l'únic que aconsegueixen és allunyar encara més a la ciutadania de la política”. Serna ha recordat també que tant el portaveu del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol, com el candidat Artur Mas “han evitat desautoritzar l'eurodiputat”.
El conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, ha recordat que les declaracions de Tremosa “no són el seu primer exabrupte sobre Montilla” i ha coincidit en que “el pitjor de tot plegat és l’absència de rectificació per part de CiU”.
Finalment, l’eurodiputada socialista Maria Badia ha considerat que "Tremosa no és la persona més indicada per donar lliçons d'antifranquisme i menys al president Montilla, que va lluitar per la democràcia". Maria Badia ha reconegut que, en la seva qualitat d’eurodiputada, “és una vergonya per nosaltres tenir companys que vulguin donar aquesta imatge de Catalunya i dels catalans a les institucions europees”.

2010-07-30T18:05:00.000+02:00

Bones vacances !!!!!!!!!!!!

Feina feta

2010-07-29T18:02:00.001+02:00

Avui hem acabat el període de sessions, del Parlament de Catalunya, previstes fins el mes de juliol.
Cal dir que no ha estat un període fàcil sinó més aviat complicat, sobretot els últims mesos.
La crisis, la sentencia del TC, les presses d’alguns partits per començar la campanya electoral, les comissions d’investigació, tot ha contribuït a enrarir aquest final.
Però cal no oblidar, que també hem aprovat moltes lleis, que sens dubte i malgrat no tinguin el ressò mediàtic que convindria contribuiran al benestar de les persones.
Els pressupostos que en el seu dia va aprovar el Parlament han permès continuar amb una acció de govern decidida. Més escoles, més hospitals, més infraestructures,més barris dignes, més atenció a les persones.

El nou Dissabte Roig del PSC aconsegueix fer 8.082 afiliats

2010-07-24T20:44:00.004+02:00

El nou Dissabte Roig del Partit dels Socialistes de Catalunya, que s’ha celebrat en més de 170 municipis, ha estat tot un èxit i ha aconseguit fer un total de 8.082 afiliats. Aquesta jornada d’acció política al carrer, que té un tarannà tan informatiu com festiu, ha comportat la instal•lació de 230 carpes a pobles, ciutats i platges d’arreu de Catalunya per tal de donar a conèixer la gestió del Govern de la Generalitat.

Més de 2.500 persones de l’organització ha participat en el desenvolupament d’aquesta jornada festiva dels socialistes catalans, en la qual s’han repartit 100.000 fulletons informatius sobre la gestió del Govern presidit per José Montilla, a més 30.000 ventalls, 50.000 pilotes de platja i 50.000 globus amb el logotip socialista.

2010-07-22T19:50:00.003+02:00

MALGRAT L’AJUST EN INFRAESTRUCTURES A CAUSA DE LA
CRISI, ES MANTÉ EL COMPROMÍS EN INVERSIONS PREVIST A
L’ESTATUT

Davant la compareixença del ministre Blanco davant la Comissió de
Foment del Congrés per donar compte els ajustos que es portaran a
terme en la realització d’obra pública al conjunt de les comunitats
autònomes, cal destacar que pel que fa a Catalunya:

‐ Només 5 de les 182 obres de més d’1 MEUR que es duen
a terme a Catalunya es veuen greument afectades.

‐ Si bé Catalunya pot ser de les comunitats que més obres
rescindides té, juntament amb Cantàbria, Aragó i Castella-Lleó,
és també la comunitat que té més obres en curs. En aquest
sentit, cal destacar que percentualment afecta un 2,7% del
total de les obres i no és ni molt menys la comunitat més
afectada (Aragó 12%, Cantàbria 22% Castella –Lleó 9%
Astúries i València 3%, Murcia 8%, , Extremadura 10% ).

‐ NO S’HAN VIST AFECTADES per les rescissions les obres
de ferrocarrils a Catalunya algunes de les quals de gran
importància com l’alta velocitat o l’estació de la Sagrera.
Hi ha unes obres estratègiques per Catalunya que s’han vist
rescindides i per les quals cal reclamar fórmules per trobar-hi una
solució:
- Enllaç A-2-AP7 a Castellbisbal
- A-27 Valls-Montblanc
- A-2 Medinyà-Orriols

El Govern de la Generalitat, a través del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques, treballarà per tal que el
Ministeri de Foment trobi fórmules per reprendre i impulsar
aquestes obres el més aviat possible.

FOMENT MANTÉ EL COMPROMÍS EN INVERSIONS PREVIST A
L’ESTATUT

- Malgrat les afectacions, perquè és lògic que Catalunya
participi solidàriament en la necessària reducció del dèficit,
cal posar de relleu que l’ajust garanteix totes les
inversions en ferrocarril i respecta la Disposició
Addicional Tercera.

- L’anunci confirma que es mantenen la resta d’inversions
previstes a Catalunya en carreteres, ports i aeroports i,
sobretot, l’aposta pel ferrocarril a Catalunya, i en concret,
per l’alta velocitat. NO ES TOCA cap de les grans obres
de l’AVE que estan en marxa: el túnel que creua
Barcelona, l’arribada de l’alta velocitat a Girona, el corredor
del Mediterrani i l’estació de la Sagrera.

- En qualsevol cas, la inversió en infraestructures a
Catalunya continua sent la més alta de la història i
supera amb escreix la dels vuit anys de Governs del
Partit Popular amb el suport de CiU.

fotogràfia El Segre.com

Faré campanya en defensa de la senyera de tots, en defensa de l'Estatut de tots

2010-07-18T21:07:00.003+02:00

José Montilla retreu a Mas que “com a resposta a la indignació catalana contra la sentència hi hagi líders que s’aixequin de la taula abans d’hora o bé siguin incapaços de presentar cap proposta”
El primer secretari del PSC i president de la Generalitat, José Montilla, ha afirmat avui que “la Catalunya somiada es construeix amb fets i no amb paraules; fets com el d’ahir al Parlament de Catalunya, cercant la unitat”. “Bé està el que bé acaba. Però ningú no entén que com a resposta a la indignació catalana contra la sentència hi hagi líders que s’aixequin de la taula abans d’hora o bé siguin incapaços de presentar cap proposta”, ha afegit.
Segons José Montilla, “ahir vam aconseguir la unitat en el Parlament en l’últim segon, amb un cop d’audàcia. També aconseguirem la victòria electoral en el darrer segon. Però no n’hi haurà prou amb l’audàcia. Caldrà molta feina, molt compromís de molta gent. Caldrà contundència en els missatges. Claredat en els discursos. I també reclamar que els nostres principals adversaris parlin clar. Si volen canviar de bandera, que ho diguin. Si renuncien a defensar l’Estatut, que ho diguin. Jo faré campanya en defensa de la senyera de tots, en defensa de l’Estatut de tots”.
Durant la seva intervenció a la cloenda de la Convenció del Programa Marc, que ha reunit 900 delegats i 200 convidats a Lleida, el president de la Generalitat ha considerat que “tampoc no ens podem enganyar sobre les possibilitats d’unitat real entre les forces polítiques catalanes” i “hem d’acceptar que la sentència del Tribunal Constitucional ens ha situat davant d’una disjuntiva: o bé refer el pacte estatutari i reforçar el pacte constitucional o bé optar per trencar el marc estatutari i constitucional. També hi ha una tercera opció, la del PP, la de la dreta espanyolista, antiga nacionalment i socialment”.
“I l’opció dels socialistes catalans és clara: ens proposem refer el pacte estatutari, defensant l’Estatut votat pels catalans i el potencial d’autogovern que conté, reforçar el pacte constitucional de 1978, sense renunciar a una futura reforma de la Constitució per dotar-nos d’un Senat federal i reconèixer de forma clara la plurinacionalitat d’Espanya”, ha indicat Montilla, que ha afegit que “no estic parlant d’una reforma per demà, sóc conscient que amb l’actual correlació de forces i amb la posició del PP això avui no és possible”.
En aquest sentit, el primer secretari socialista ha assegurat que “els que volen trencar el marc estatutari i constitucional tenen l’obligació de dir-ho, com ho fa Esquerra Republicana. Demano la mateixa claredat a CiU i a Artur Mas, que té l’obligació de decidir. O defensa l’Estatut que van votar els catalans i una Espanya federal, o defensa la ruptura amb Espanya”. “La sentència ha malmès moltes coses. I això no s’arregla ni amb una resolució del Parlament ni amb una resolució del Congrés. S’ha produït una ruptura de confiança i un distanciament emocional que caldrà superar. I això reclama de tots molta intel•ligència, tenacitat i voluntat de pacte. Per mi no quedarà”, ha explicat.
“Som gent seriosa i sabem cap a on anem”
Referint-se al Programa Marc, el primer secretari socialista ha assenyalat que “són temps difícils, però els socialistes som gent seriosa i sabem cap a on anem. Amb aquest Programa Marc hem traçat l’horitzó del nostre projecte polític i de país. Un horitzó ple d’esperança, per guanyar el futur de Catalunya”.
“Els socialistes som els arquitectes dels pilars fonamentals de l’estat del benestar a Catalunya i Espanya. Per això sabrem reformar-lo i reforçar-lo evitant el desmantellament que pretén la dreta”, ha conclòs.

Volem l'Estatut, tot l'Estatut

2010-07-05T12:32:00.001+02:00

Dilluns 28 de juny, el Tribunal Constitucional feia públic el “fallo” de la Sentència que resolia el recurs presentat pel Partido Popular davant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Aquesta sentència, que es produeix gairebé 4 anys després de presentar-se el recurs, sent l’Estatut plenament vigent i amb prop de 50 lleis que el desenvolupen, ha declarat inconstitucional un article sencer, 13 paràgrafs d’altres articles, i sotmet a una interpretació restrictiva ( coneixerem l’abast quan sigui pública la sentència) 27 articles més.
Tot i que s’ha d’esperar a disposar de la totalitat de la sentència, quan aquesta es faci pública, per poder realitzar la corresponent valoració jurídica rigorosa, cal fer una valoració política de la mateixa.
NO volíem la sentència d’un TC en situació anòmala. El TC s’hauria d’ haver inhibit o haver declarat la plena constitucionalitat de l’Estatut votat pels catalans.
La Sentència no dona la raó al Partit Popular, que impugnava 124 articles.
El TC ha declarat la constitucionalitat de l’Estatut, amb algunes salvetats: 14 preceptes declarats inconstitucionals (1 article sencer i 13 parcialment), 23 articles i 4 disposicions addicionals que han de ser interpretats
No renunciarem a allò que el poble de Catalunya va votar. Volem recuperar a través de la política i dels mitjans legals i institucionals més adients,el que la sentència ha anul∙lat o interpretat de forma restrictiva.
El nostre projecte, i la única possibilitat d’unitat catalanista, és la defensa íntegra de l’Estatut i el seu ple desenvolupament, a través de la política, refent el pacte estatutari en la seva integritat, reforçant l’esperit ample i generós del pacte constitucional.
El procés d’elaboració de l’Estatut ha valgut la pena. Malgrat la Sentència, tenim un Estatut molt millor del que teníem el 2005
Malgrat la retallada, la major part de l’Estatut és constitucional i comporta un avenç molt important respecte l’anterior,en reconeixement nacional, en competències, en millora de recursos, en millora dels instruments que tenim per defensar els nostres interessos.
És un esforç que ha valgut la pena i convé continuar donant tot el suport al President Montilla. No renunciàrem a les aspiracions legitimes del poble de Catalunya.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada del Parlament de Catalunya pel PSC
Publicat al setmanari El9Nou (5 de juliol de 2010)

Declaració institucional del President de la Generalitat amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut

2010-06-30T11:15:00.001+02:00

Bona nit, benvolguts conciutadans,

Avui, pocs dies després del quart aniversari de l’aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental.

Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència.

La indignació que sentim no ens ha d’impedir afirmar amb rotunditat que l’Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.

La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l’Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.

L’Estatut és ben viu però s’ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d’ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul•lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d’autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.

El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica al llarg d’aquests anys.

El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d’Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l’esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.

Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és l’actitud, la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya.

Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l’Estat de Dret, acatar aquesta sentència.

Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d’aquesta sentència, en allò que qüestiona l’Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l’Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya.

Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s’ha pactat, signat i votat.

Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.

No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació.

No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d’autogovern contingudes en l’Estatut que varem votar.

Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m’ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel•ligència.

Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país.

Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n’he parlat amb el president del Parlament, amb el cap de l’oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari.

A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d’accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.

Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l’Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d’experts juristes una anàlisi d’urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d’aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l’Estatut, alguns dels quals ara han estat qüestionats.

Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d’aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.

Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l’Autogovern de Catalunya, del qual l’Estatut n’és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.

Quart.- He parlat amb el president del Govern d’Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s’hauria d’haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l’Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d’aquesta sentència.

Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d’afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d’organitzar per poder expressar cívicament i democràticament la nostra voluntat d’autoafirmació i d’autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l’autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.

I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d’aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d’Espanya.

Insisteixo: som davant d’una sentència que és responsabilitat exclusiva d’un tribunal. No som davant d’un judici de la resta d’Espanya contra Catalunya. L’Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.

Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:

Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut.

L’Estatut es l’expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya.

Hi ha d’altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.

L’Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d’una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients.

Ara és el moment d’expressar la grandesa de Catalunya.

De demostrar tot el que ens uneix i d’oblidar el que ens separa.

De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d’un poble madur i que sap el que vol.

D’afirmar la nostra voluntat d’autogovern amb determinació.

De treballar amb intel•ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l’Estatut.

D’exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats.

Tot això no serà fàcil.

No us vull enganyar.

Tots sabem que vivim temps difícils en què s’encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència.

Per això, hem d’actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor.

No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.

Creieu-me, la fórmula d’èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d’un objectiu tan assenyat com el d’exigir el compliment d’un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya.

Estic convençut que podem superar aquesta prova.
Que aquest propòsit és possible.

Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l’alçada de les nostres responsabilitats.

Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.

La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya.

Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.

Mentrestant, jo, com a president, defensaré l’Estatut. El nostre Estatut.

Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de president de la Generalitat.

Aquesta és la meva paraula. Aquest és el meu compromís.

Visca Catalunya.

2010-06-19T17:34:00.003+02:00

“El TC encara és a temps de rectificar, encara és a temps d’adonar-se que no pot sentenciar Catalunya”

José Montilla afirma que “a la Catalunya d’avui i demà, ni especuladors ni estafadors han de tenir ni tolerància ni contemplació”

El primer secretari del PSC i President de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat avui que “els ciutadans volen que parlem clar i català, sense paranys, sense jocs de mans. Hi haurà candidats que potser parlaran el català millor que jo. Però us asseguro que no són ni seran més sincers que jo. I és més greu faltar a la veritat política, que faltar a la correcció lingüística”. En aquest sentit, ha afirmat que “no vull ni un pas enrere” i, referint-se al quart aniversari de l’Estatut, ha indicat que són “quatre anys per creure en el nostre Estatut i no per frivolitzar amb horitzons avui impossibles. I quatre anys esperant una sentència que no hauria de dictar aquest Tribunal Constitucional”.

Durant la seva intervenció davant el Consell Nacional del PSC, José Montilla ha subratllat que “el TC encara és a temps de rectificar, encara és a temps d’adonar-se que no pot sentenciar Catalunya”. “No hi ha Tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat”.
“Ni tolerància ni contemplació”

El primer secretari socialista considera que “el futur serà per a aquells que estiguin disposats a esforçar-se, a arriscar, i a contribuir amb el seu esforç al benestar de tots”. “Catalunya necessita emprenedors i empresaris,no estafadors i embaucadors. Catalunya necessita patriotes, no caradures. Catalunya necessita generositat. No jocs de mans, ni de factures, ni de interessos. Catalunya necessita treball i compromís”.

Segons José Montilla, “hem lluitat molt de temps per jutjar a la gent pel que fa i pel que són. Pel seu present, no pel seu pedigrí. Pel seu treball, no per la seva herència. No pels seus cognoms, ni la seva condició social, ni les seves relacions. A la Catalunya d’avui i demà, ni especuladors ni estafadors han de tenir ni tolerància ni contemplació”.

Reforma laboral: CiU ha de dir quina farien ells

Referint-se a la reforma laboral, el President de la Generalitat ha explicat que “els ciutadans estan cansats que els polítics vulguem fer d’actors, de presentadors del telenotícies. Els polítics ens l’hem de jugar per defensar les idees en les que creiem. Ens l’hem de jugar per impulsar les accions a què ens hem compromès. Ens l’hem de jugar dient la veritat encara que vagi en contra nostra. Ens l’hem de jugar prenent decisions que no agraden als ciutadans, que no agraden ni als qui ens han votat i ens han fet confiança. Però que, torno a dir, són imprescindibles”.

En aquest context, Montilla ha dit als dirigents de Convergència i Unió que “si tan important és la reforma, i la proposada no els agrada, que comencin per dir quina reforma farien ells, que l’expliquin als ciutadans. Perquè no s’hi val a reclamar una reforma, dir que és un bunyol quan es proposa, i no explicar les propostes alternatives”

2010-06-08T22:56:00.000+02:00

Consideracions del PSC sobre la
Iniciativa Legislativa Popular per organitzar un referèndum
sobre la independència

Avui la Mesa del Parlament, amb els vots de Convergència i Unió, ERC i ICV-EUiA,
ha donat llum verda a la tramitació d'una iniciativa popular per convocar
un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. El PSC ha sol•licitat un
dictamen al Consell de Garanties Estatutàries perquè creiem que no
s’ajusta a la legalitat.

Des del PSC continuarem en la defensa de l’Estatut aprovat per la ciutadania
en referèndum el 2006.

Davant d’aquest fet creiem que:

És un error perquè:
• la pregunta no reuneix les qüestions fixades per llei
• no s’emmarca dins les competències de la Generalitat
de Catalunya

Defensar avui el nostre Estatut és contradictori amb obrir la porta a un
referèndum d’independència.
És inconcebible fer-ho quan el Tribunal Constitucional encara no s’ha
pronunciat sobre l’Estatut.
Aquest referèndum NO estava fixat en la resolució unitària que va adoptar el
Parlament.

CiU cau en dues contradiccions recolzant la ILP:
‐ Artur Mas no pot demanar que es defensi l’Estatut i després
defensar referèndums.
‐ CiU va votar contra la Llei de Consultes, i s’abona a la primera
pregunta que es farà sobre la independència.

Ha mort el projecte nacional de CiU?
Ha nascut el seu projecte independentista?
Aquest procés servirà per saber si el
projecte de Mas és la independència

No hi ha cap contradicció al Govern:
‐ Es va signar un projecte de 4 anys que portava la Llei de Consultes.
‐ ICV va donar recolzament a les consultes populars arreu de
Catalunya;
‐ ERC sempre ha estat independentista i ho segueix sent.
Considerem en que la consulta no es farà, perquè no respecte la llei. Per això
l’hem portat al Consell de Garanties Estatutàries.

Raons per portar el Referèndum al CGE:

La qüestió nuclear de la pregunta és la independència, però queda
emmarcada en mig d’altres valors altament positius i ben valorats per a la
ciutadania com són democràcia, Estat de dret i Estat social.
“Democràcia, estat de dret i estat social” ja formen part del sistema
institucional i de valors en el que viu la ciutadania de Catalunya i és un marc
respecte del qual òbviament es troba ben predisposada.
Es diu i s’afegeix, “integrat a la Unió Europea”, el que dona a entendre,
suggereix, que “independència” i “integració a la Unió Europea” es donen
sense solució de continuïtat.
En realitat és ben al contrari, no hi ha tal automatisme i el fet de que ara estem
integrats a la UE formant part d’Espanya no ens confereix cap prioritat.

El President Montilla al Senat

2010-05-26T12:05:00.002+02:00

Comencem a recollir els fruits de la gran intervenció, que el president Montilla, va fer dilluns passat al Senat.

El Senat, a petició del PSOE, ja ha iniciat el procés per renovar els magristrats del TC.

El Parlament de Catalunya, mitjançant un informe jurídic, demana que el TC suspengui la sentencia sobre l'Estatut fins que renovi els seus membres.

“No admetrem lliçons de la dreta en polítiques socials”

2010-05-17T16:51:00.001+02:00

El director de campanya del PSC, Jaume Collboni, ha assegurat avui que “no admetrem lliçons de la dreta en polítiques socials”. En aquest sentit, ha volgut deixar clar que “el ciutadà ha de tenir clar que els socialistes quan reformem, ho fem per mantenir el sistema de benestar social i, en canvi, la dreta, quan reforma, ho fa per retallar serveis socials i suprimir drets que després mai tornen”. A més, ha afegit que “la recepta de la dreta de baixar impostos, incrementar despesa i reduir el dèficit no suma, és una fal•làcia, és enganyar a la gent, i a més a més és impossible”.

Jaume Collboni, s’ha mostrat partidari de les mesures “impopulars, contundents, però necessàries i conjunturals”, del Govern central per fer front a la crisi, i que, segons ell “hauran de ser progressives: qui més tingui, més haurà de contribuir”. En aquesta línia, ha emplaçat Convergència i Unió i PP a fer costat al Govern en moments de dificultat i no fer electoralisme. “Mas i Rajoy viuen en un món diferent. En el món del desgast gratuït en interès propi i insolidari amb el necessari esforç col•lectiu per sortir ràpidament de la crisi”.

2010-05-16T20:42:00.002+02:00

Llei d’Acollida de les persones
immigrades i retornades
a Catalunya

El Parlament ha aprovat una llei pionera al sud
d’Europa, que facilita la integració de persones
immigrades i la cohesió del país
En un moment on la crisi econòmica està
colpejant a la ciutadania i quan la cohesió
social està començant a patir les conseqüències
d’aquests problemes econòmics
que pateixen bona part de la societat, el
Parlament de Catalunya ha donat un pas
endavant i ha decidit entomar el fenomen
de la immigració com quelcom rellevant per
aconseguir una Catalunya forta. Perquè una
societat cohesionada és una societat forta.
I com molt bé explicava la diputada socialista
Consol Prados en la seva intervenció
en el Ple de la cambra catalana, “les societats
competitives , dinàmiques, i riques, ja
no es mesuraran només pel seu nivell de
creixement econòmic, sinó també per la capacitació
de la seva població, pel nivell de
benestar, pel grau de cohesió social, per la
maduresa de la ciutadania d’organitzar-se i
ser ciutadania activa”.
I és que, òbviament, no és gens fàcil incorporar
de cop a la nostra societat a més d’un
milió de persones nouvingudes, que són les
que han arribat a Catalunya en menys de 10
anys. Però, tal i com explicava Consol Prados,
“davant la immigració: ni negar els reptes,
ni tancar els ulls, ni fer proclames demagògiques
i simplistes. Comprendre la realitat
i treballar com fem amb la Llei d’acollida”.
I aquest és precisament el camí que ha
agafat el Govern de la Generalitat: no amagar-
se i entomar la immigració com allò que
és, un fenomen que és necessari gestionar per
aconseguir la plena integració dels nouvinguts.
I per ara, la feina està donant els seus
fruits. “La Llei de barris, el Pacte Nacional
per la Immigració, la Llei d’acollida,... són
polítiques clares i necessàries per gestionar
els impactes de la immigració.I aquests impactes
arriben als nostres barris i municipis.
Per això cal el suport i la cooperació amb
els ajuntaments, entitats , agents socials i
econòmics que coneixen les necessitats des de la proximitat”.
Perquè l’ immigrant que arriba al nostre país
es pugui integrar, són necessàries dues condicions
indispensables: “voluntat de pertànyer
per part de les persones immigrades, i
oportunitats per part de la societat que l’acull”
Amb aquesta llei, Catalunya és la primera
comunitat de l’Estat espanyol en establir
un marc legal de referència integral per a
l’acollida. Aquesta aprovació permetrà crear
un servei universal de primera acollida arreu
del territori i desenvolupar les noves competències
de la Generalitat en l’àmbit de la
integració i les migracions. Aquesta llei forjada
durant molts mesos en comissió a la
Cambra catalana és una de les mesures
més importants del Pacte Nacional per a la
Immigració, que va ser signat per la majoria
de forces polítiques parlamentàries, els
agents socioeconòmics i les organitzacions
del sector el desembre de 2008.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada al Parlament de Catalunya (PSC-CpC).

Publicat al setmanari el 9Nou / 14 de maig de 2010.
.

1er de Maig

2010-04-30T21:50:00.003+02:00

SORTIREM DE LA CRISI AMB TOTS ELS DRETS

Amb motiu del 1er de maig,
el PSC vol manifestar el seu compromís per sortir de la crisi
sense retallades socials ni de drets als treballadors,
malgrat les pressions de la dreta per suprimir drets laborals
o d’aquells que diuen que mantenir la cohesió social i la justícia social és “massa car”

2010-04-29T19:15:00.002+02:00

Sr. President, senyores i senyors diputats,

Pel nostre grup parlamentari, haver signat i votar aquesta proposta de resolució no suposa cap esforç, ni cap sacrifici, ni cap exercici de responsabilitat, ni tampoc una contribució a un gest unitari pensant de cara a la galeria.

No entenc a aquells que, amb grans escarafalls parlant de superresponsabilitat, demanen reconeixement per haver arribat a aquest acord quan, senzillament, estan complint amb la seva obligació i fent un acte de coherència.

Nosaltres votem aquesta proposta perquè entenem que, com a catalanistes i federalistes, la nostra obligació permanent és defensar l’autogovern i defensar l’Estatut. I la votem també per respondre positivament a la crida que feia el president de la Generalitat divendres passat, conegut el cinquè intent fallit del Tribunal Constitucional per dictar sentència sobre el recurs presentat pel Partido Popular contra l’Estatut d’Autonomia.

Votem aquesta resolució perquè volem afirmar un cop més la nostra convicció sobre la plena constitucionalitat de l’Estatut.

Votem aquesta resolució perquè volem reiterar, tantes vegades com calgui, l’especial respecte que ha de merèixer a tots una llei que ha estat referendada per a la ciutadania a la que ha de servir.

Votem aquesta resolució perquè, precisament des del respecte que ens mereixen les institucions i l’Estat de dret, no podem deixar d’assenyalar que el Tribunal Constitucional està en una situació anòmala. Incomplet per la defunció d’un magistrat, amb quatre magistrats amb un mandat que va acabar fa més de dos anys i mig, i amb un magistrat que ha estat atípicament privat de participar en les deliberacions i votacions sobre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut.

Votem aquesta resolució perquè creiem que el Congrés i el Senat han de complir amb la seva obligació institucional d’assegurar que el Tribunal Constitucional estigui complet i que els magistrats que l’integren no hagin sobrepassat els seus mandats.

Votem aquesta resolució perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no entendrien que les institucions catalanes no utilitzessin tots els mitjans al seu abast per defensar l’autogovern de Catalunya i el nostre Estatut. Perquè nosaltres seguim creient en l’Estatut. I el defensarem sempre, peti qui peti, passi el que passi. En això compartim també l’actitud del President Montilla expressada ahir mateix en aquesta Cambra.

I, per cert, volem aprofitar per solemnitzar el nostre suport a les decisions preses en aquest sentit pel govern de Catalunya en la seva reunió de dimarts.

Votem aquesta resolució perquè tots els elements que la integren no sols no posen en qüestió el nostre sistema institucional, sinó que pretenen assegurar el correcte funcionament de totes les institucions. També els punts tercer i quart de la proposta. I per això no acceptem l’esmena del Grup Mixt que pretén eliminar el punt tercer. I tampoc no volem pronunciar-nos ara sobre el contingut concret de la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional com pretén l’altra esmena del Grup Mixt.

Votem aquesta resolució perquè volem donar un missatge alt i clar a les institucions espanyoles i als demòcrates i progressistes de tota Espanya.

Perquè aquesta qüestió, senyores i senyors diputats, no és una controvèrsia entre Catalunya i la resta d’Espanya. Ni a Catalunya les opinions són monolítiques ni tampoc no ho són a Espanya.

Vegin, sinó, l’opinió del director del diari Público: “La exigencia constitucional de consensos amplios pretendía que la composición de la más alta instancia del sistema reflejara la evolución de las mayorías parlamentarias. Por tanto, quienes tanto predican las bondades de la Constitución sólo tienen que hacer una cosa: cumplirla”.

O parin atenció a aquest fragment d’un editorial del diari de més tirada a Espanya, el diari El País: “Obstinarse en que sea el tribunal en su actual composición quien se pronuncie, y no otro sin recusaciones ni prórrogas, pondría de manifiesto una inaceptable pretensión de determinar el contenido de la sentencia a través de argucias”. Jo no sería capaç de dir-ho més clar.

No estem demanant que es canviïn les regles de joc, només estem exigint que es compleixin.

No presionem el Tribunal Constitucional ni neguem la seva funció, només aspirem a que desenvolupi les seves funcions amb plena normalitat institucional, perquè les seves decisions puguin ser acceptades amb normalitat.

Demanem que tothom recordi que el nostre Estatut va ser negociat entre una delegació del Parlament i les Comissions Constitucionals del Congrés i del Senat, que va ser aprovat per majoria absoluta per les Corts Generals, i que va ser sotmès a referèndum dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya que, de forma majoritària, el van aprovar. I ho fem perquè sembla assenyat no promoure un xoc de legitimitats, i no hauria de difícil evitar-lo.
Creiem sincerament que aquí no només està en joc l’Estatut. Aquí està en joc una determinada interpretació de la Constitució.

La Constitució de 1978 va ser un gran espai de trobada. ¿Seguirem cabent-hi els que varem lluitar per aconseguir-la i la varem votar? ¿O ens veurem expulsats del consens constitucional 30 anys després? El que va ser possible el 1978, ¿no ho és avui? Nosaltres confiem avui en la Constitució com hi varem confiar llavors. La Constitució també ens pertany. També és la nostra.

En la nostra opinió alguns pretenen imposar una visió restrictiva de la Constitució, precisament la visió dels que es negaven a incorporar el concepte de nacionalitats i regions el 1978, la visió dels que van votar en contra del Títol Vuitè de la Constitució. I això és molt greu i pot causar un mal irreparable a Espanya. Que el que llavors es va poder solucionar, no s’espatlli avui.

Acabo.

Fa més de tres anys i mig el Partido Popular va presentar un recurs contra el Estatut cridant “España se rompe”. Si quelcom ha quedat clar en aquests més de tres anys i mig és que Espanya ni s’ha trencat, ni es trenca. En aquests més de tres anys i mig ha quedat clar que l’Estatut és una llei vigent que s’ha anat desplegant, proporcionant a Catalunya més competències, i a totes les Comunitats Autònomes un nou sistema de finançament. Hem vist també com d’altres Comunitats Autònomes s’han inspirat en el nostre Estatut per a reformar els seus propis Estatuts. I no ha passat res. Res no s’ha trencat. Ni el Partido Popular ha presentat recurs contra aquests Estatuts.

Res no s’ha trencat. I així ha de ser. Així ha de continuar essent. I perquè sigui així, no hi ha millor camí que el que assenyala la pròpia Constitució. La que van fer i defensar Jordi Solé Tura i Miquel Roca. La que va defensar fins el seu assassinat ignominiós Ernest Lluch. Aquesta Constitució, llegida a la llum de llavors, amb la mirada clara dels que volien que servís per unir, i no amb la mirada dels que, en intentar apropiar-se-la, només causaran divisió.

Reflexionin també, senyors del Partido Popular, si la millor manera d’unir Espanya és impedir que es pugui parlar en català al Senat. Votin la proposta de modificació del reglament del Senat acordada entre el grup Socialista, l’Entesa Catalana de Progrés, el grup de Convergència i Unió, i altres senadors. Votin-la. I pensin en retirar el seu recurs contra el nostre Estatut, demostrin així el seu amor a Catalunya i a Espanya.

Moltes gràcies, senyor President, senyores i senyors Diputats.

Discurs del portaveu del grup PSC-CpC Miquel Iceta

2010-04-25T22:34:00.002+02:00

“Jo vull claredat. Mas vol la independència; nosaltres, l’Estatut”

José Montilla diu a Rajoy que “jo no vull canviar les regles del joc, el que vull és que es compleixin”
El primer secretari del PSC i President de la Generalitat, José Montilla, ha afirmat avui que Artur Mas “vol i dol; ara diu que si es fa una consulta independentista a Barcelona aniria a votar, doncs bé, jo li dic que no s’amagui i que digui clarament el que vol, que faci una campanya per tot Catalunya demanant la independència si aquestes són les seves conviccions”. “Jo vull claredat. Ell, la independència. Nosaltres, l’Estatut”, ha afegit.

José Montilla ha dit aquestes paraules durant un míting celebrat al pavelló de la Mar Bella de Barcelona, on el PSC ha innovat amb un nou format a l’estil d’un “talk show” en què Manuela De Madre ha exercit de mestra de cerimònies. Abans de donar pas a les intervencions de Jordi Hereu i José Montilla, per l’escenari hi han passat Pilar Díaz, presidenta de l’Associació d’Amputats St Jordi; Matías Carnero, president del comitè d’empresa de SEAT; i César Mascaraque, enginyer industrial, MBA de Harvard i Managing Director per Europa de www.ask.com, que han explicat les seves experiències i com, gràcies al suport dels governs d’esquerres, han pogut desenvolupar la seva vida, la seva feina i els seus projectes.

Durant la seva intervenció, el primer secretari socialista ha assegurat que “no em preocupen les consultes” perquè “representen el sentiment i l’opinió d’altres ciutadans que surten i s’expressen democràticament”. En canvi, ha afegit, “em preocupen els que s’amaguen i enganyen o no són conseqüents. Avui sabem què fa en Mas? I demà, què farà? Demà, Artur Mas, no anirà a donar suport a cap consulta tot i que se’n mor de ganes, ha decidit amagar-se i envia, de moment, a Felip Puig i Oriol Pujol en representació seva”.

“Mas i jo som diferents. Molt. Molt diferents. Però les nostres diferències personals i polítiques no són res al costat de les diferències que tenim sobre el model de país”, ha dit Montilla, per qui “no podem donar força a qui divideix, sinó a qui suma, i no volem un país que enfronta les persones en funció de si són nacionalistes o no, ni tampoc volem que Catalunya la presideixi qui amaga sistemàticament les seves intencions” “Jo, en canvi, no m’amago de res: Ni del que sóc, ni del que penso, ni del que faig. Aquesta és la diferència”, ha explicat.

TC: “Vull que es compleixin les regles del joc”

En referència al Tribunal Constitucional, José Montilla ha assenyalat que “amb tot el respecte institucional, he volgut transmetre als catalans i a la resta de pobles d’Espanya que potser havia arribat el moment de dir que ni Catalunya ni Espanya han de suportar una nova fase de desgast i descrèdit d’una de les institucions més rellevants del nostre sistema polític”. “I que el TC hauria de reflexionar sobre si, amb la seva composició actual, està en condicions de treballar amb la normalitat i la serenor que serien desitjables”, ha indicat.
Montilla ha dit ser “conscient que la situació anòmala del TC, pel que fa a la seva composició i el bloqueig de la seva renovació, té com a principal responsable al PP. I sóc jo, el president de Catalunya, qui té l’obligació de demanar la immediata renovació dels membres que han esgotat el seu mandat, pel bé de Catalunya, pel bé d’Espanya, i pel bé de la pròpia institució”. Perquè, segons el primer secretari del PSC, “en democràcia les lleis són les regles del joc i s’han de respectar, complir, i fer-les complir. I en un Estat de Dret, el que no és normal, és haver d’exigir el compliment de les lleis. Per tant, senyor Rajoy, li vull dir una cosa: Jo no vull canviar les regles del joc, El que vull és que es compleixin”.

2010-04-23T09:25:00.000+02:00

Bona diada de Sant Jordi

2010-04-16T20:16:00.001+02:00

“Cal demanar la immediata renovació d’aquest Tribunal Constitucional que no ha sabut estar a l’alçada”

Declaració de la secretària de Justícia del PSC i ponent de l’Estatut, Lídia Santos

- El PSC considera que la situació generada per la votació d’aquest matí al Tribunal Constitucional en relació a la sentència de l’Estatut és molt greu. Els socialistes no entenem aquest procés i el poble de Catalunya no entén en absolut l’actuació del Tribunal.

- Ens trobem davant un Tribunal Constitucional incapaç d’afrontar les seves responsabilitats en relació a l’Estatut de Catalunya, en una situació d’absoluta precarietat, en la mesura que no ha estat renovat en els terminis que preveu la Constitució. Per tant en una situació constitucionalment anòmala.

- Queda en evidència que la no renovació del Constitucional ha afectat seriosament la seva capacitat per trobar una sortida raonable al recurs del Partit Popular.

- Per tant, el Tribunal Constitucional i els seus magistrats han de reflexionar molt seriosament sobre el paper que la Constitució els hi atorga i sobre les conseqüències polítiques dels seus actes i decisions.

- El Tribunal Constitucional està al servei de la Constitució, d’Espanya, de les comunitats autònomes i dels ciutadans i, per tant, cal demanar la immediata renovació d’aquest Tribunal que no ha sabut estar a l’alçada.

- Els socialistes insistim en la constitucionalitat i legitimitat d’aquest Estatut que ve donada per la voluntat del Parlament de Catalunya i les Corts Generals i refrendada pel poble de Catalunya. Per tant, és incomprensible que vulgui ser modificat per opinions personals i no per la recta interpretació de la Constitució.

- Catalunya continuarà el seu camí, com ha fet fins ara, desplegant l’Estatut que li dóna les cotes d’autogovern més àmplies que mai hagi tingut.

2010-04-13T23:43:00.001+02:00

Comunicat PSC Osona

Com a PSC Osona reafirmem el compromís dels socialistes amb les polítiques d’immigració que s’han realitzat als pobles i ciutats de Catalunya a favor de la convivència i la integració.

L’Executiva comarcal del PSC Osona, per tant, donem suport als companys del grup socialista de Vic que, han expressat la seva pròpia posició, diferent de la de l’alcalde de Vic, per l’ús incorrecte que vol fer de les dades del padró i, que van en contra dels nostres ideals com a persones i com a partit.

Des del PSC Osona pensem que s’han de continuar fent accions i desenvolupant projectes per evitar que la immigració sigui un motiu per fer demagògia , política ineficaç i populista.

El PSC sempre ha apostat per fer polítiques a favor de la convivència, la integració i el respecte a les persones.

Osona, 13 d’abril de 2010

2010-04-08T22:21:00.002+02:00

José Montilla reivindica “la unitat dels progressistes al voltant del PSC com a partit central del país i de les esquerres catalanistes

El president de la Generalitat i primer secretari del PSC reclama també “la unitat política, institucional i catalanista al voltant de l’Estatut aprovat entre les Corts Generals i el Parlament de Catalunya, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya”

El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, ha reivindicat “la unitat dels progressistes al voltant del PSC com a partit central del país i de les esquerres catalanistes”, un partit que segons ha expressat defensa “un socialisme renovat, contemporani, obert a totes les sensibilitats emergents que expressen desig de canvi i de renovació ètica i moral de la nostra societat”.

Així mateix, Montilla també ha volgut reclamar “la unitat política, institucional i catalanista al voltant de l’Estatut aprovat entre les Corts Generals i el Parlament de Catalunya, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya”. El primer secretari dels socialistes catalans ha demanat “la unitat civil del poble català, amb la determinació renovada de fer cada dia realitat el designi d’esdevenir un sol poble”, una unitat civil que segons ha dit “ha de ser unitat social”. “No hi ha nació sense societat i és, precisament, el combat per la justícia i la cohesió social la millor contribució a la nació” ha dit.

José Montilla ha pronunciat aquestes paraules en el decurs de la presentació del llibre ‘Tal com ho vaig viure’, el llibre de memòries de Joan Reventós, que s’ha presentat avui a La Pedrera de Barcelona, i en la qual també han intervingut el president del PSC, Isidre Molas, i l’eurodiputat socialista, Raimon Obiols, que ha definit Reventós com “un guanyador de la política”.

Propostes Conferència Oberta

2010-03-27T18:20:00.002+01:00

La nostra iniciativa ha nascut perquè som conscients que una distància creixent entre ciutadania i política pot ser molt perniciosa. Els nostres debats arreu de Catalunya i aquest primer Plenari volen contribuir a crear una dinàmica de regeneració política i social a Catalunya, una renovació democràtica amb nous instruments de deliberació comuna i d’iniciativa ciutadana. La millor manera d'evitar l'empobriment de la política, o el seu segrest per petits nuclis de poder, és socialitzar-la.
O els ciutadans fem política o correm el risc d'una política al marge o en contra dels nostres interessos. La democràcia no és sols cosa dels polítics i dels partits. Per això estem creant espais de deliberació amb gent que compartim idees i valors, sense tenir necessàriament un compromís partidari, en un marc de participació, pluralisme i respecte.

Volem impulsar, des de la base, una xarxa de Consells Cívics de Catalunya Causa Comuna: un conjunt de “cooperatives democràtiques” generant debats, propostes i iniciatives, on col·labori gent sense filiació política amb activistes polítics, socials i sindicals capaços de treballar transversalment. Volem fer-ne una aliança de base per la revitalització democràtica, pel desenvolupament de noves polítiques d’innovació política i de solidaritat social. Volem una democràcia neta i vigorosa que refaci els ponts entre ciutadania i política.

Aquestes són les nostres propostes:

1. Catalunya: la causa comuna cívica i democràtica

Una Catalunya dividida no pot guanyar. Una societat civil activa, diversa i creativa ha d’impedir les lògiques partidistes desarrelades que s’alimenten de personalismes i confrontacions excloents. Volem superar l’excés de divisions polítiques que fomenten la desafecció ciutadana i obren el risc del populisme, el clientelisme i l’abstenció. Més que barallant-se, volem veure els responsables polítics i socials del país debatent democràticament i a fons els millors projectes per a una Catalunya millor i més forta.

Volem lluitar contra la instrumentalització de l’opinió pública. La política de mercat, de propaganda negativa i de desqualificació a través dels mitjans afebleix la democràcia perquè desorienta i allunya els ciutadans. Ens oposem a la manipulació política dels mitjans de comunicació i a la manipulació mediàtica de la política, perquè afavoreixen als més poderosos i degraden la nostra democràcia. Volem informació objectiva, verídica i plural, amb més coincidència entre opinió pública i opinió publicada, tant en els mitjans públics com en els privats.

2. Catalunya: la causa comuna pel progrés econòmic i per la justícia social

La crisi és un repte formidable. La selva global que ens hi ha portat generaria, si no hi féssim front, una economia afeblida i una societat de mercat, amb els nostres béns comuns (de l’educació i la sanitat fins a l’habitatge i el territori) tractats com a mercaderies subjectes a l’especulació, amb més precarització del treball i més deslocalitzacions. Ens cal, per contra, una economia amb més coneixement, creativitat, obertura, diversificació i productivitat. L’impuls de la R+D+I, una formació d’excel·lència, l’ajut a la renovació de la petita i mitjana empresa i el lideratge de Catalunya en el desenvolupament de l’eurorregió i de l’eix mediterrani són objectius estratègics essencials.

Volem una societat prospera i justa, cohesionada i culta, amb més igualtat i millors polítiques socials, amb més qualitat de vida. Vodem una plena igualtat de gènere, especialment en els salaris i en la vida laboral i familiar. Les dones han de tenir la paritat en les institucions i en la societat.
Hem d’impedir que el territori de Catalunya, el seu medi ambient i el seu paisatge tornin a ser l’objecte de l’especulació d’uns pocs, degradant i enlletgint el nostre país. Catalunya no ha de tornar a ser mai més la víctima del capitalisme especulatiu sobre el territori.

3. Catalunya: la causa comuna de la nació i de la cohesió del poble

Volem ser una sol poble, sense discriminacions ni fractures. La unitat civil del nostre poble i la igualtat de drets i deures de tots els que viuen i treballen a Catalunya són una causa sagrada.
Exigim un compromís comú contra la instrumentalització partidista del fet migratori. Som beligerants contra la xenofòbia i el racisme. La força de Catalunya és la seva capacitat de societat-gresol. Les falses dreceres de les afirmacions identitàries excloents, lluny d'enfortir el país, podrien esquinçar-lo amb un xoc d'identitarismes populistes i demagògics enfrontats. Catalunya necessita que s’hi identifiquin tots els ciutadans i ciutadanes que hi viuen i hi treballen. Som un poble fill de moltes llavors, sempre solidari amb els nou vinguts. A tots ells els diem que val la pena fer-se en aquest país, i fer-se d’aquest país. No es renuncia als orígens pel fet de viure, estimar, treballar i morir en la terra on neixen els fills. La llengua no ens dividirà: cal el ple respecte a la llengua de cadascú, així com l’afermament i la millora de l’escola comuna, que aplega els infants de tots els orígens per a fer-ne ciutadans complets.

4. Catalunya: la causa comuna del bon govern i de l’ètica

Volem una administració eficient, que eradiqui tota mena de corrupció en les institucions i en la societat. El servei públic ha de ser una de les tasques més honorables; ha de ser valorat i prestigiat. Cal millorar constantment l’eficiència, l’austeritat i la transparència de l’administració pública, i cal simplificar-la. L’exercici de responsabilitats públiques no és compatible amb els negocis privats: cal un estricte règim d’incompatibilitats que impedeixi dràsticament una confusió que, quan es tradueix en escàndols de corrupció, genera la desafecció ciutadana i l’afebliment de la democràcia.

Proposem un compromís comú per a eradicar la lacra lliberticida de la corrupció en les institucions i en la societat. Creiem en la necessitat vital d’ un compromís ètic renovat en la política, el servei públic i la societat.

5.Catalunya: la causa comuna de l'educació i la cultura

Proposem fer de l’educació la prioritat de les prioritats. Volem deixar a les noves generacions un país millor i volem deixar uns fills i filles millors al nostre país. La capacitat col·lectiva del nostre país comença a l'escola. La força i la qualitat de l’escola pública són la base del futur del país. Hem de mantenir-la en un lloc de preeminència estratègica, aconseguint un màxim d’eficiència pedagògica, garantint l’equitat educativa al conjunt de la població, adaptant l’escola al seu entorn, al territori i a la seva complexitat. Els educadors han de tenir reconeixement, autoritat i suport constant dels poders públics i de la societat. L'educació és el nostre instrument bàsic d'unitat civil i d'oportunitats iguals per a la infància. Una societat culta, de persones lliures i responsables, es genera a l’escola.

6. Catalunya: la causa comuna de l’autogovern i del federalisme a Espanya i a Europa

Volem el màxim autogovern per a Catalunya en una Espanya i una Europa que reconeguin la nostra identitat. La diferència no és desigualtat, no és cap privilegi, no ha de ser motiu de confrontació. Contra els qui pretenen treure profit del xocs d’identitats, proposem l’horitzó federal de llibertat, fraternitat, solidaritat i unió dels pobles de l’Estat i d’Europa. Volem una política d’afirmació catalana i de mà estesa als altres pobles, per avançar cap a un federalisme plurinacional a Espanya i cap a una Europa més integrada políticament, condició cada vegada més imprescindible per superar els reptes de la crisi, garantir la cohesió social de les seves societats i els drets individuals i col·lectius dels seus ciutadans i ciutadanes.

Primer Plenari Conferència Oberta

2010-03-27T16:37:00.002+01:00

Montilla: “Vull idees noves, noves persones”

El primer secretari del PSC inaugura el primer plenari de la Conferència Oberta afirmant que “no vull un partit monolític, sinó dinàmic; no vull un partit tancat en sí mateix, sinó obert a tots els progressistes”

El primer secretari del PSC i President de la Generalitat, José Montilla, ha afirmat avui que “vull idees noves, noves persones, nous reptes: els socialistes de Catalunya farem un esforç sense precedents per escoltar, i necessitem estar més oberts que mai a rebre propostes, però també crítiques” perquè “no vull un partit monolític, sinó dinàmic; no vull un partit tancat en sí mateix, sinó obert a tots els progressistes i disposat a dialogar amb tots aquells i aquelles que ho vulguin”.

Montilla ho ha dit a l’acte inaugural a Barcelona del primer plenari de la Conferència Oberta. Catalunya Causa Comuna, en què també hi han participat Raimon Obiols i Jordi Hereu. Segons el primer secretari socialista, “no necessitem les propostes de sempre, sinó aquelles que siguin capaces de donar resposta a les noves necessitats de Catalunya” i per aquest motiu vol “que moltíssima gent es pugui sentir reflectida en les nostres propostes perquè hagi pogut participar en la seva elaboració”. “Vull una Catalunya millor, i la vull construir pels catalans, però també amb els catalans”, ha afegit.

El President de la Generalitat ha assegurat que “comença una llarga cursa, una cursa que alguns volen que sigui de velocitat, però és també una cursa de fons. Alguns volen victòries electorals, nosaltres volem una victòria de les idees”. “Si perdem la batalla de les idees –ha dit Montilla– no en guanyarem cap altre. Però la victòria de les idees no serà possible si no fem un debat a fons, de noves propostes i amb noves persones, obert i plural, d’àmplia base, i representatiu de la tota la nostra societat i dels espais emergents amb noves visions. hem d’escoltar a la nostra societat”.
Montilla ha recordat que “estem treballant en l’elaboració d’un Programa Marc que sigui capaç, d’establir quines són les reformes, els canvis i les accions que volem portar a terme en el futur” i “en aquest esforç de renovació programàtica caldrà introduir també l’experiència del debat obert que desenvolupa la Conferència Oberta”. “Cal ser valents, la societat ens reclama una adaptació constant a les seves necessitats, i nosaltres hem d’estar a l’alçada, hem de saber recollir els seus neguits, les seves propostes, i també, com no, les seves crítiques”, ha conclòs.

“Una Catalunya dividida no pot guanyar”

Per la seva banda, Raimon Obiols, ha explicat que a la Conferència Oberta “hem convidat a la gent sense cap tipus de frontera, només calia gent que tingués la voluntat de raonar amb nosaltres, que estigués en disposició de treballar i escoltar”. “Hi ha desafecció política, però reverteix en acció perquè la gent actua sobre aquesta base. No hi ha escepticisme que porta a la passivitat, sinó motor de reacció democràtica, civil, enfront d’una Catalunya disgregada”, ha afegit.
“La causa comuna de Catalunya ha estat sempre una Catalunya de progrés. Una Catalunya dividida no pot guanyar, una Catalunya dividida no guanyarà mai. Hi ha qui vol la divisió de Catalunya, la dreta espanyola i espanyolista és el que vol; a Catalunya no ho aconseguiran”, ha indicat.

En la mateixa línia, Jordi Hereu ha constatat que “estem aquí per intercanviar punts de vista, experiència, construcció de projecte, amb ganes de construir un sol país, una sola societat”. “Ens uneix la voluntat d’afrontar els reptes del present, però també del futur, que val la pena construir-lo col·lectivament: la Conferència Oberta només es pot entendre com la mà estesa al diàleg i a la construcció del futur”, ha assenyalat.

2010-03-25T10:28:00.002+01:00

Les contradiccions de CiU amb la MOROSITAT

CiU no proposa el mateix al Parlament de Catalunya que al Congrés dels Diputats.

A les Corts exhibeix una capacitat de pacte i esmena que no planteja al Parlament de Catalunya

Mentre a Catalunya plantegen el pagament a 30 dies sense marge, al Congrés accepten introduir mecanismes de gradualitat en els terminis de pagament d’aquí al 2013

CiU intenta enganyar i enredar la ciutadania fent un paper de consens i diàleg a Madrid que permet que la resta de grups puguin donar suport a la Llei de Morositat i sent inflexible a Catalunya

Ciu exhibeix a Madrid més flexibilitat i capacitat de diàleg que al Parlament de Catalunya.

CiU EXHIBEIX AL CONGRÉS MÉS FLEXIBILITAT I CAPACITAT DE DIÀLEG QUE AL PARLAMENT DECATALUNYA.

CiU al Parlament de Catalunya

1. Va fer una proposta que tenia a veure NOMÉS amb el sector públic.

2. Va fer una proposta que no establia mecanismes per al seu compliment.

3. Va fer una proposta al contemplar una reducció dels terminis de pagament a 30 dies de les administracions públiques.

4. Per tant, era una proposta, INVIABLE, INAMOVIBLE, INTRANSIGENT i IRREAL i amb l’únic objectiu de desgastar al Govern.

5. Era una proposta trampa i demagògica, ja que la Generalitat JA HA REDUIT considerablement la mitjana:

a. 1998 (Artur Mas, Conseller en Cap): Govern pagava a 290 dies.
b. 2010 (tot i la crisi i les dificultats econòmiques): Govern paga en un termini de pagament de 86 dies de mitjana.

Resolució aprovada pel Parlament de Catalunya, en el Ple Monogràfic sobre la Crisi del dia 24 de febrer de 2010,

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

(…) c) Continuar treballant, amb la constatació de l’esforç fet i en el marc de la crisi econòmica, per reduir el termini de pagament, amb l’objectiu d’arribar als seixanta dies.

(Aprovat amb el vot dels grups que donen suport al Govern i l’abstenció de la resta)

Tant el Govern central com el de la Generalitat adopten el compromís de treballar per reduir el temps de pagament.

2010-03-06T16:35:00.002+01:00

Manifest 8 de març de 2010

Les dones i els homes socialistes commemorem que avui, 8 de març, el Dia
Internacional de les Dones, fa 100 anys que la socialista Clara Zetkin va proposar
aquesta celebració amb l’objectiu de promoure el sufragi universal femení,
30 anys de l’adopció de la Convenció per a l’eliminació de totes les
formes de discriminació contra les dones i 15 anys de la Plataforma d’Acció
de Beijing.

Hem de tenir molt presents aquests cent anys de lluita pels drets de ciutadania
de les dones. Avui hem de reivindicar més fort que mai la importància
de la igualtat d’oportunitats com a condició indispensable per al creixement
sostenible, l’ocupació, la competitivitat, l’excel·lència científica i la cohesió
social.

La igualtat entre dones i homes és una qüestió de drets fonamentals i
de justícia social però també una condició prèvia per a la superació de la crisi
econòmica i financera que estem patint.

Les i els socialistes treballem per una transformació de les estructures i els
models tradicionals que persisteixen a la nostra societat. El dèficit que suposa
la baixa participació i representació de les dones, sobretot en el sector
econòmic i financer, significa una pèrdua de talent femení que no ens podem
permetre. D’altra, constatem la pervivència dels estereotips sexistes a la nostra
societat, sent especialment preocupant la reproducció d’esquemes masclistes
entre les generacions més joves.

En aquest context ens comprometem a seguir treballant perquè la igualtat de
gènere sigui una prioritat en totes les agendes polítiques i avalem la feina feta
pel govern d’esquerres a Catalunya que ha aconseguit que en 4 anys s’hagin
duplicat els recursos destinats a la lluita contra la violència de gènere. S’han
posat en marxa protocols sectorials de detecció, atenció i recuperació de les
dones que han patit maltractaments; es disposa de 19 jutjats de violència sobre
la dona i 5 oficines d’atenció a la víctima del delicte; s’han especialitzat
efectius dels Mossos d’Esquadra des dels Grups d’Atenció a la Víctima i s’han
creat espais específics a les comissaries; s’està desplegant la Xarxa d’Atenció
i Recuperació Integral amb nous Centres d’Intervenció Especialitzada (Salt,
Sant Feliu de Llobregat, Amposta i Tarragona); i s’ha dotat de més recursos al
món local pels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones.

En l’àmbit de la igualtat d’oportunitats a la feina més de 400 empreses catalanes
han rebut suport i formació per a l’elaboració de plans d’igualtat;
accions com el Jo, directiva, la xarxa Ariadna de mentoria, la incorporació de
dones en el sector del metall i del motor, o els ajuts a les dones rurals per a
l’accés a la cotitularitat de les explotacions agràries han millorat la presència
de dones en sectors molt masculinitzats i en àmbits de presa de decisió. I
més de 3300 dones en situació de vulnerabilitat per l’atur o la violència s’han
beneficiat de diversos tipus d’ajuts.

Des del socialisme seguirem apostant per un nou contracte social que asseguri
el repartiment entre dones i homes de tots els treballs, els remunerats i
els de cura de les persones, així com el repartiment del poder en tots els àmbits.

Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes requereixen
d’una veritable conscienciació de tots els agents socials i la seva rendibilitat
es tradueix en majors taxes d’ocupació, més contribució al PIB, majors ingressos
fiscals, índex de natalitat sostenibles i més cohesió social.

Sens dubte, la qualitat de les nostres democràcies requereix una participació equilibrada d’homes i dones en tots els espais de presa de decisions, sobretot en l’àmbit financer i econòmic en un moment de crisi com el que vivim.

DIA INTERNACIONAL DE LES DONES
8 de març de 2010

2010-03-01T17:27:00.002+01:00

A Torelló, presenten el DVD sobre el Respecte que ha elaborat l’Ajuntament i la Xarxa de Debat Educatiu

Aquest dilluns, a la sala d’actes de Gestiomat, s’ha presentat el DVD del Respecte, elaborat per l’Ajuntament de Torelló, en el marc dels treballs de la Xarxa de Debat Educatiu. La regidora d’Educació, Flora Vilalta, ha explicat que aquest instrument pedagògic es farà arribar als centres educatius de Torelló i, a través d’ells, arribarà a totes les famílies.

El curs 2007/08 es va iniciar un procés de debat que va conduir a introduir el valor del Respecte com element clau en el desenvolupament de la programació de la Xarxa de debat educatiu al llarg del curs 2008-2009. Entre les accions que es van portar a terme per treballar aquest valor van destacar la Festa del Respecte i el concurs d’Arts Visuals i Plàstiques sobre el Respecte, amb la corresponent exposició a la Biblioteca Dos Rius. Les dues accions van tenir una notable repercussió (especialment el concurs amb una participació de 1.168 alumnes) i van respondre perfectament a les pretensions del projecte.

El concurs tenia com a finalitat elaborar i editar un material pedagògic que servís per treballar aquest valor a l’aula i dins de l’entorn familiar a partir de tres eixos importants: el respecte a un mateix, el respecte als altres i el respecte a l’entorn. D’aquí va sorgir la idea d’elaborar el DVD del Respecte.

La intenció d’aquest DVD és esdevenir una eina útil per reflexionar sobre el valor del Respecte, de com es treballa i es mostra en la vida quotidiana i de com amb l’exemple dels grans esdevé model d’actuació per als infants i joves, i també, de com entre tots es va fent de la pedagogia activa el motor de la tasca educativa.

La Xarxa de Debat Educatiu és un espai on es troben totes les persones que estan implicades en l’educació dels infants i joves del municipi: docents, pares i mares de les AMPA, personal de pediatria del CAP, entitats del lleure, experts en l’àmbit educatiu, persones a títol personal, tècnics municipals... El projecte, que va néixer el febrer de 2005, està impulsat per les regidories de Benestar Social, Esports, Joventut i Infància i Educació de l’Ajuntament de Torelló, amb la col·laboració i l’assessorament tècnic de l’àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona.

Ara toca continuar treballant per Catalunya.

2010-02-12T21:58:00.000+01:00

Des de l’any 1987, els diferents governs de CiU van incomplir un mandat del Parlament que demandava desconcentrar i descentralitzar el país almenys en cinc regions, malgrat tenir majories absolutes i comptar amb un govern central governat pel PP al que, de manera incondicional, varen donar suport una i altra vegada.
El projecte de llei de vegueries emana de l’Estatut i té per finalitat fer més propera, àgil i simplificada l’administració de la Generalitat i l’administració supramunicipal de cooperació local.
Només la dreta catalana parla de més despesa i de duplicitat administrativa i de manera especial CiU que per cert va crear els Consells Comarcals.
Acostar l’administració a la ciutadania és apostar per l’eficàcia, l’eficiència i la transparència. Les estructures actuals han de desaparèixer a favor de les de nova creació.
El govern de la Generalitat encapçalat pel president Montilla ha fet en menys de quatre anys tot allò que CiU va deixar al tinter: la llei d’educació, la llei de salut, aconseguir un nou finançament, gràcies al qual, en un període de crisis com l’actual, el govern ha pogut aprovar uns pressupostos que posen l’accent en les persones.
Seguretat, salut, educació i mesures per crear ocupació són els objectius del president Montilla.
Només cal donar una ullada a la comarca i percebre els grans canvis en edificis escolars, en les noves infraestructures, en carreteres: l’eix Torelló-Olot, el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, ( alguns deien que no es faria), la llei de barris, que permet a molts municipis osonencs fer un gir radical en el seu paisatge urbà... .
Mentre uns treballen, d’altres es dediquen a fer campanya electoral per esgarrapar un grapat de vots i arribar al govern per treure l’impost de successions, segons declaracions del Sr. Mas en un programa de televisió, que actualment només afecta a les herències milionàries.
Una oposició seriosa, en moments tant delicats com els que el país està suportant, es dedicaria a fer costat al govern, aportar idees i propostes.
Ja arribaran les eleccions, ara toca continuar treballant, el govern ho fa i el Parlament també ha de fer-ho.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya

Publicat al setmanari El 9Nou

Trapàs de Renfe-Rodalies a la Generalitat

2009-12-29T22:40:00.001+01:00

- És un dia de gran satisfacció pel PSC i un moment històric tant pel que fa al desenvolupament estatutari com a la gestió del transport públic a Catalunya. D'aquelles noticies que canvien la conformació de l'estructura competencial de la Generalitat i que repercutiran en el dia a dia dels usuaris del servei de Rodalies.

- Cal deixar clar que és un traspàs íntegre de les competències en matèria de Rodalies. És el que disposa l'Estatut que va ratificar el poble català en referèndum i així es complirà a l'acord. El traspàs de Rodalies demostra que l’Estatut és un instrument vàlid i eficaç.

- Cal recordar als ciutadans que la competència en Rodalies ja constava a l'Estatut del 1979, però que CiU en 23 anys de Govern no va voler o no va saber negociar aquesta competència. Encara més, l'abril del 2003 va tenir l'oportunitat d'iniciar la negociació i la va rebutjar. Ha estat el Govern del president Montilla qui ha entomat aquest repte amb responsabilitat conscient que cal millorar el dia a dia dels ciutadans.

El Govern reforma l’Impost de Successions per fer-lo més just

2009-12-20T23:59:00.001+01:00

IMPACTE SOBRE ELS CONTRIBUENTS. Actualment un 55 % dels contribuents que ha de fer la declaració l’impost no paga res. Gràcies a la reforma, aproximadament un 94 % dels contribuents no pagaran res per aquest impost.

Només seguirà pagant un 6 %, dels contribuents, és a dir, les herències de gran quantia.

RESULTAT DE LA REFORMA:

Ø Se suprimeix l’impost per a les classes mitges i les treballadores.

Ø Es rebaixa l’impost a les classes mitges altes.

Ø Es manté substancialment l’impost per a les grans herències.

IMPACTE SOBRE LA RECAPTACIÓ. La reforma de l’impost s’aplicarà de manera progressiva (entre l’1-01-2010 i l’1-07-2011).

Gràcies al 6 % de contribuents que seguirà pagant, es conserva una part important de la recaptació que la Generalitat obtenia fins ara. Quan l’impost s’implementi plenament (2012), s’estima que la recaptació estarà prop dels 450 milions d’euros. Es a dir, la meitat del que es recapta actualment.

COMPLIR ELS COMPROMISOS. La reforma compleix un compromís del Govern d’Entesa i el President Montilla.

Reforma a fons, SÍ. Supressió, NO.

Per ser coherents amb els nostres principis: la justícia social, la redistribució de la riquesa i reconèixer l’esforç d’estalvi de les famílies.

L’impost tal i com funcionava ara no era just. Generava situacions difícils d’entendre. Hi havia patrimonis mitjans que havien de pagar massa i, per això, calia reformar-lo a fons.

HOMOLOGACIÓ AMB EUROPA. Ens situem en la mitjana europea: una situació molt similar a Alemanya, Holanda, França o Gran Bretanya, etc.

A la immensa majoria de països de la UE aquest impost existeix (excepció: la Itàlia de Berlusconi).

Els països d’Europa mantenen l’impost, però un impost considerablement inferior al que teníem fins ara a Catalunya. Gràcies a la reforma, ens equipararem a la majoria de països europeus.

PRESERVAR L’IMPOST. Aquesta reforma és la millor manera de preservar l’impost de cara al futur.

La reforma elimina objectivament qualsevol necessitat de suprimir l’impost. Gràcies a la reforma, només pagaran un 6 % dels contribuents. Després d’aquesta reforma, qui segueixi defensant la supressió es posarà al servei dels interessos de les famílies amb més patrimoni de Catalunya i perjudicarà les finances de la Generalitat i la qualitat dels serveis públics de Catalunya.

CiU I PP SON ELS PARTITS DE LES GRANS FORTUNES. CiU i PP, que segueixen defensant l’eliminació de l’impost, després d’aquesta reforma profunda, només defensen els interessos de la minoria més rica de Catalunya.

No podem admetre que CiU i PP identifiquin l’interès general dels catalans i les catalanes amb l’interès particular de la minoria més rica (el 6 % dels contribuents) de Catalunya.

CiU HA PERDUT EL NORD. Quan governava, no sols no va eliminar aquest impost, si no que ni tal sols el va reformar per fer-lo més just. Ara és incapaç de reconèixer que el Govern ha fet el que calia.

Recordant a Jordi Solé Tura

2009-12-04T23:25:00.003+01:00

Avui hem perdut Jordi Solé Tura, un dels principals referents polítics dels demòcrates, dels catalanistes, dels socialistes i dels federalistes.

La seva contribució a la lluita antifranquista, a la renovació de l’esquerra, a l’entesa entre les esquerres catalanes, a la transició, a l’elaboració de la Constitució de 1978 i de l’Estatut de Catalunya de 1979, al desenvolupament del PSUC fins el 1986 i del PSC des del 1989 fins a la seva mort, ha estat importantíssima.

Regidor, Diputat, Senador, Ministre, professor universitari i, per sobre de tot, mestre de vàries generacions, el millor homenatge que podem fer-li és ser fidels al seu llegat polític, a la seva referència ètica, defensant de forma apassionada un projecte democràtic, catalanista d’esquerres i federal.

Ell ja no és entre nosaltres però les seves idees i el seu compromís han d’il·luminar per molt de temps la nostra acció política.

Acompanyem avui la seva família i amics en un moment dolorós, que sabrem superar si hem après de la seva tenacitat i del seu optimisme.

El combat polític de Jordi Solé Tura és el nostre i la seva visió política ha d’il·luminar la nostra acció avui i en els anys a venir.

President Montilla

2009-12-01T16:35:00.002+01:00

El Ple de l'Ajuntament de Torelló celebrat el 30 de novembre es va aprovar una moció a favor de l'editorial "La Dignitat de Catalunya" publicada per 12 diaris catalans. La moció es va aprovar amb els vots a favor del PSC,CiU,ICV-CdG i els vots en contra d'ERC que va presentar dues esmenes que no es van acceptar.

Text de la Moció
DECLARACIÓ DE SUPORT A L’EDITORIAL CONJUNT PUBLICAT PER
DOTZE DIARIS CATALANS.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’Ajuntament de Torelló, en l’exercici de la seva legítima funció cívica i institucional,
vol expressar el seu suport i la seva adhesió a l’editorial, publicat conjuntament per
dotze diaris catalans, i titulat ‘La dignitat de Catalunya’. Al mateix temps, l’Ajuntament
de Torelló subscriu la declaració consensuada per l’Associació Catalana de Municipis i
Comarques (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i fa una crida als
ajuntaments catalans a manifestar el seu suport explícit a l’editorial i els seus
continguts.
“Els ajuntaments catalans volem expressar el nostre suport a l’editorial conjunt que,
amb el títol La Dignitat de Catalunya, diversos mitjans de comunicació han publicat en
defensa de Catalunya i de l’Estatut.

Ens volem sumar a l’esperit que inicia aquest editorial, i reafirmar-nos en l’esperit que
ha caracteritzat els 30 anys de la democràcia local: el compromís amb les institucions i
amb el poble de Catalunya des de la proximitat.

L’aprovació de l’Estatut va marcar un abans i un després en la manera d’expressar la
voluntat pública del nostre país, d’administrar-nos institucionalment, però sobretot en
l’oportunitat de comptar amb mecanismes de gestió justos, eficaços i eficients. Això és
especialment important en el cas dels ajuntaments.

Ara, després que el Parlament de Catalunya i les Corts aprovessin el text, que el poble
de Catalunya el refrendés, portem tres anys esperant la sentència del Tribunal
Constitucional davant les demandes d’inconstitucionalitat interposades. I això dibuixa
escenaris preocupants, especialment per al futur de la gestió municipal.

L’Estatut inclou els municipis, per primera vegada, dins del sistema institucional de la
Generalitat, igual que hi estan presents el Govern, el Parlament i les altres institucions.
Ens reconeix, per primer cop, competències pròpies dels ajuntaments i la necessitat de
comptar amb el finançament necessari per desenvolupar-les. L’Estatut determina també
l’obligació de l’aprovació d’una llei de finances locals de Catalunya en el marc de la
garantia de suficiència de recursos.

Posar en perill els avenços aconseguits en la redacció de l’Estatut, tant pel que fa als
governs locals, com a les diverses millores socials, econòmiques o d’infraestructures
que inclou és amenaçar, greument, la cohesió social que tant hem treballat per
mantenir a Catalunya.

Per això, reiterem el nostre suport a l’editorial, i a l’esperit que emprèn; i fem una
crida a tots els ajuntaments de Catalunya perquè, individualment, s’hi adhereixin”.

Finalment, tots els grups municipals representats a l’Ajuntament de Torelló,

ACORDEN

1. Manifestar el seu suport a l’editorial ‘La dignitat de Catalunya’, publicat per dotze
diaris catalans.
2. Expressar el seu acord amb les idees que recull l’editorial en la línia de defensar
Catalunya i l’Estatut.
3. Celebrar l’adhesió a l’editorial dels agents socials, culturals, esportius i econòmics
del país, i alhora animar a tots els ajuntaments catalans a expressar-hi el seu suport.
4. Reclamar la màxima unitat política en la defensa de l’Estatut aprovat pel Parlament
de Catalunya, les Corts Espanyoles i el poble de Catalunya.
5. Sol·licitar a les forces polítiques estatals que reforcin el Tribunal Constitucional per
tal que aquesta institució recuperi la legitimitat i la independència amb les quals va ser
creat.
6. Comunicar aquest acord al govern de la Generalitat de Catalunya, al govern de
l’Estat, al Consell Comarcal d’Osona i a l’Associació Catalana de Municipis i
Comarques (ACM) i a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

25 de Novembre dia Internacional contra la violència de gènere

2009-11-24T21:55:00.003+01:00

Ens queda molt treball per fer en el llarg camí cap a la igualtat, per aconseguir la construcció d’una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes.

A punt de complir-se cinc anys de la promulgació de la Ley Integral de Medidas Urgentes contra la violencia de género i gairebé dos anys de la Llei dels Drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista, és hora de reconèixer allò que aquestes lleis pioneres han suposat per a la societat i també la seva transcendència a nivell mundial: aquestes mesures legals han estat imprescindibles perquè la conscienciació social en contra d'aquests crims hagi calat profundament en la societat, i han tingut una especial rellevància en la protecció de les víctimes de maltractaments i en el respecte i la dignitat que han assolit les dones al llarg d'aquests anys.

A Catalunya, tot i la tasca feta pels ajuntaments, la sequera de respostes polítiques a aquest fenomen durant els diferents governs de CIU ha fet que encara resti molta feina per fer. Tot i amb això, aquestes lleis estan demostrant ser eficaços instruments: molts han estat els maltractaments evitats i els assassinats que s'han impedit. Moltes les dones que són, han estat i seran protegides i salvades d'una situació de greu risc físic i psíquic, i moltes també les persones que han pogut sortir de l'espiral de terror, crueltat i violència que els maltractaments signifiquen, gràcies a aquestes Lleis i al seu desenvolupament. Però també han estat moltes les persones que, gràcies a les referències marcades per ambdues lleis, han arribat a identificar i rebutjar la violència que es mantenia en costums i hàbits disfressats de normalitat.

En aquest temps, les campanyes de conscienciació social han produït els seus fruits, però no podem passar per alt que queden missatges, palesos o soterrats en les famílies, en l'educació, en els mitjans de comunicació, en la publicitat, en la televisió, en els videojocs, etc., que segueixen transmetent una imatge de les dones que denigra profundament el seu paper i la seva situació en la societat, que les menysprea i les anul•la, que les fa responsables, gairebé, de tots els mals, mantenint un estereotip femení cruel i inacceptable i, sobretot, injust.

Aquesta imatge, tergiversada i malèvola, s’insereix en el més profund de les persones més joves que estan formant la seva personalitat i les fa reproduir tan terrible violència, cosa que comporta que l'edat de maltractadors i víctimes sigui cada vegada menor i que els casos de maltractament hagin augmentat en les franges d'edat inferiors als 30 anys.

Hem de treballar, doncs, perquè la percepció social que hom té de les dones no segueixi sent esbiaixada, de dependència ni de dominació. I en aquesta tasca és imprescindible implicar i reconèixer a tots aquells homes que estan convençuts que sense igualtat d’oportunitats no assolirem mai la justícia social ni transformarem un model de societat que ens impedeix assolir la felicitat a totes i a tots, a tots aquells que saben que aquesta lluita és també la seva.

L'educació en valors democràtics implica situar el paper de les dones com a persones en igualtat de drets i per això, l'educació, tant dins de la família com a l'aula, ha de ser l'eix de les nostres properes actuacions de manera prioritària. El desenvolupament de programes específics contra la Violència de Gènere a les Escoles, Instituts i Universitats ha d'abordar-se com a base fonamental, com el puntal definitiu per a acabar amb la violència de gènere. Però també cal cercar un compromís més explícit en pares i mares perquè qüestionin i combatin tot allò que contribueixi a la perpetuació dels rols de la desigualtat, i perquè transmetin missatges directes als seus fills i a les seves filles: “que no se t’acudeixi controlar a una dona”, i “no et deixis mai controlar per un home”.

Ens queda molt treball per fer en el llarg camí cap a la igualtat, per aconseguir la construcció d’una societat sense subordinacions culturals i socials entre dones i homes. A les novetats legislatives introduïdes per la Llei dels drets de les Dones per a l’eradicació de la violència masclista caldrà afegir-hi aquelles que incorpori la futura Llei d’igualtat catalana que s’està dissenyant en aquests moments. I no cal dir que encara existeixen països a Europa que ni tan sols quantifiquen els assassinats per violència de gènere i en els quals aquests no són considerats com específics de violència contra les dones. És aquest un repte que caldrà intentar resoldre durant la Presidència Espanyola de la Unió Europea a partir de Gener de 2010 i per al qual ja s'ha anunciat un primer pas definitiu: la creació de l'Observatori Europeu de Violència de Gènere i l'aplicació de l'Ordre de Protecció Europea que suposarà un nivell de protecció uniforme per a les víctimes de violència de gènere en tots els Estats de la Unió.

Estem en un moment en què la societat ha d'agafar, encara amb més decisió, les regnes del canvi de valors en els i les joves i ha de fer una crida general al respecte, a la dignitat, a la llibertat, a la igualtat, a la integritat i al valor social imprescindible de les dones com a subjectes posseïdors dels drets fonamentals.

El futur no és només l'arribada del temps esperat, el futur ha de ser construït, i aquesta construcció ha de ser aixecada sobre els pilars dels drets humans, de tots ells. Si en falta algun, com ara succeeix amb la Igualtat, el futur mai arribarà. És cert que tots i totes hem de construir el futur, però també és veritat que l'aportació dels i les joves és decisiva perquè l'espai conquerit sigui un lloc de convivència on es trobin la igualtat amb la llibertat, i la justícia amb la dignitat.

PSC - Polítiques de Dones

Uns pressupostos per fer front a la crisis amb rigor i austeritat

2009-11-15T22:26:00.002+01:00

El Govern català ha elaborat els Pressupostos per a l’any vinent tenint en compte tres factors determinants: la davallada d’ingressos fruit de la recessió,els recursos addicionals provinents del nou model de finançament i les restriccions imposades pel marc normatiu i financer en relació al dèficit públic.

Els Pressupostos del 2010 incorporen, per primera vegada, els recursos addicionals procedents del nou model de finançament. En concret, aquesta transferència del govern de l’Estat suma 2.613 milions d’euros, un import que permetrà atenuar la forta davallada dels ingressos i, al seu torn, reduir el dèficit tendencial que l’administració catalana hagués generat sense aquesta injecció extraordinària.

Els ingressos vinculats al sistema de finançament amb el model anterior haguessin caigut, el 2010, en 4.704,3 milions d’euros (-22%). Gràcies a l’entrada en vigor del nou model acordat el passat mes de juliol, la disminució d’aquest capítol ha estat de 2.091,3 milions d’euros (-9,8%), menys de la meitat.

Els objectius pressupostaris són: Incrementar el dèficit per garantir la cohesió social i estimular l’economia, invertir per sobre dels 6.000 milions€ per reactivar l’economia i austeritat i rigor: reducció del 0,4% de la despesa total del sector públic.

Les actuacions principals incloses als pressupostos:

El pressupost destinat a salut puja 9.883,1 M€, un 26,8% del total.

S’invertiran 6.308,9 M€ en educació, un 17,1% del total.

Les actuacions de protecció social sumen un total de 2.110,5 milions d’euros.

El govern preveu transferir 4.116,7 M€ als ens locals.

Es pressuposten 608,3 M€ per a actuacions d’R+D+i i 805,9 per a societat de la informació i coneixement i telecomunicacions.

Les iniciatives en matèria energètica es dotaran amb 41,3 M€. Les polítiques de consum i defensa de la competència rebran 16,7 M€.

El foment de l’ocupació es dotarà de 732,5 M€, 285,9 dels quals es destinaran a programes de promoció de l’ocupació i 218,7 a polítiques de qualificació i formació professional, entre d’altres. Els crèdits destinats al foment de l’activitat econòmica i a les pimes pugen un total de 1.331,6 M€. D’aquests préstecs destaquen els adreçats al foment de la creació d’empreses i l’economia cooperativa, al sector agrari, ramader, pesquer, forestal i agroalimentari de Catalunya i els 300 milions de la línia ICFcrèdit per a pimes.

El foment del comerç rebrà 79,5 M€ i el pressupost per a turisme i oci puja a 87,8 M€. Els comptes per al 2010 també preveuen 262,1 M€ per a infraestructures agràries i rurals, 256,4 dels quals serviran per crear una xarxa de regadius per aconseguir un ús eficient de l’aigua de reg. També es destinaran 184,8 M€ per a l’agricultura, l’alimentació i la indústria agroalimentària i la pesca.

El capítol d’infraestructures i mobilitat pren un relleu important en aquests pressupostos amb un total de 3.042,1 M€, 2.406,5 dels quals es dedicaran a transport públic i 635,6 a comunicacions i logística.

Els 596,5 M€ destinats a la política d’habitatge permetran concedir ajuts a prop de 80.000 llars per pagar els seus habitatges, concedir 30.000 avals per al lloguer i rehabilitar 45.000 habitatges, entre d’altres mesures.

Les actuacions ambientals sumen un total de 336,9 M€.

A la comarca d’Osona el pressupost destinat a inversions continua posant l’accent en
les infraestructures, l’habitatge, la salut i l’educació.

Osona, que en aquests moments presenta un índex molt elevat i preocupant d’atur, es
beneficiarà d’uns pressupostos que tenen com a objectiu prioritari fer front a la crisis
amb dues prioritats: les politiques socials perquè ningú es quedi enrere i recuperar
econòmicament el país mantenint els màxims històrics d’inversió.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada pel PSC al Parlament de Catalunya

Comença el nou curs polític al Parlament de Catalunya

2009-10-01T18:21:00.002+02:00

Després del període vacacional, el curs polític al Parlament comença amb el debat de política general. El ple ha tingut lloc els dies 29,30 de setembre i 1d'octubre. Ha estat un debat intens marcat per la crisis que Catalunya pateix al igual que la resta del món.
Les propostes de resolució que el Parlament ha aprovat han estat les presentades pels grups de l'Entesa i fan referència a: el desplegament de l'Estatut, les polítiques adreçades a l' estat del benestar i les polítiques per fer front a la crisis.

Adjunto el Discurs del President Montilla

Intervenció del president de la Generalitat, José Montilla,
en el Debat d’Orientació Política General
29 de setembre de 2009
Molt bona tarda, molt honorable president, il·lustres diputades i diputats, honorables
membres del Govern,
Els dies 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre de 2008 varem celebrar el darrer Debat
d’Orientació de Política General.
Feia tot just quinze dies que s’havia produït la fallida de Lehman Brothers, amb el
consegüent esclat d’una crisi financera mundial, que va accelerar i agreujar la crisi
econòmica que és a l’origen de la recessió econòmica que encara estem patint. Aquest és el
context en el que hem viscut el darrer any.
I en aquest context...
El 21 d’octubre de 2008 tenia lloc la signatura del Pacte Nacional per a la Recerca i la
Innovació.
El 31 d’aquell mateix mes culminava el desplegament dels Mossos d’Esquadra per tot el
territori de Catalunya.
El 19 de desembre es signava el Pacte Nacional per a la Immigració.
El 3 d’abril ja d’aquest any 2009 entrava en servei l’eix Vic-Olot i el Túnel de Bracons.
El 2 de maig s’obria la Ciutat de la Justícia.
El 16 de juny s’inaugurava la nova Terminal 1 de l’Aeroport de Barcelona.
L’1 de juliol el Ple del Parlament aprovava la Llei d’Educació.
El 3 de juliol inauguràvem el nou Hospital de Sant Pau.
El 5 de juliol es feia realitat la primera fase del canal Segarra-Garrigues.
El 12 juliol s’anunciava l’acord del Nou Model de Finançament.
El 20 de juliol s’inaugurava la Dessalinitzadora d’El Prat de Llobregat
El 21 de juliol la Comissió Bilateral Estat-Generalitat acordava les bases del traspàs de
Rodalies-Renfe, amb un compromís d’inversió de més de 4.000 M€.
Fa deu dies varem signar, amb les organitzacions sindicals, empresarials i socials, un Acord
de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya.
I ahir mateix, vaig signar el Decret que assigna a la consellera de Treball les funcions i
serveis traspassats en matèria d’immigració, relatius a les autoritzacions inicials de treball
per a persones estrangeres. Malgrat l’incomprensible i indefensable recurs del PP anunciat
per la Comunitat Autònoma de Madrid.
Tot això, són realitats. Realitats triades d'entre les moltes realitats tangibles i eloqüents, que
confirmen que Catalunya –malgrat la difícil situació de crisi econòmica- va endavant. Se’n
surt.
Són la confirmació...
- que l’acció de Govern es concreta en obra feta,
- que el Parlament és capaç de donar al país una Llei plena de futur,
- que la col·laboració institucional, ben plantejada i treballada seriosament dóna fruits,
- que l’Estatut –malgrat les cassandres de torn- es desplega i s’aplica,
- que la cultura del diàleg i de l’acord amb la societat està ben arrelada.
Alguns d’aquests exemples (no farien falta tots) justificarien per si mateixos l’esforç de tota
una legislatura.
Per força menys se’ns havien venut com a extraordinàries algunes de les sis primeres
legislatures d’aquesta etapa democràtica.
Tots ells constitueixen la demostració de la intensitat de l’obra de govern en marxa.
No pretenc pas, ara, explicar-los amb detall. Ja en parlaré més endavant.
Però sí que volia afirmar, de manera rotunda, des del primer moment, la determinació del
Govern de Catalunya per evitar que el desànim i la resignació arrelin en la nostra
ciutadania.
Perquè és cert que hi ha una visió pessimista –i no voldria creure que sigui interessada- de
la nostra realitat.
Una visió que desmenteix la pròpia societat catalana.
La desmenteixen iniciatives empresarials, socials, culturals i professionals que es
desenvolupen arreu del país ... A tall d’exemples:
L’empresa Damm està invertint 500 M€ a la Zona d’Activitat Logística (del Llobregat).
Alstom localitza a Barcelona la seva seu mundial per a l’energia eòlica.
Gas Natural ha finalitzat el procés d’absorció d’Unión Fenosa
El grup català de tecnologia mèdica CH Werfen ha comprat una empresa americana per 90
M €.
Borges ha obert filials comercials a Xina i Índia.
L’enginyeria Abantia ha obert delegacions a Shenzen i Hong Kong.
Custo Barcelona triomfa a la passarel·la de Nova York.
INDO, amb la UPC i el Centre de Nanotecnologia, competeixen pel lideratge mundial en la
indústria òptica del futur.
Telstar serà present al futur reactor de fusió nuclear ITER.
La casa Torres treballa per determinar com el sector del vi es posicionarà davant del canvi
climàtic.
La compra d’Spanair per empresaris catalans facilita l’aposta de Barcelona com a seu del
hub internacional d’Star Alliance.
La fusió de Vueling amb Clickair enforteix el sector aeronàutic català.
Seat projecta crear a Martorell un nou centre sobre eficiència energètica i mediambiental i ja
han començat les obres de les naus que fabricaran el Q3.
L’equip del doctor Elias Campo de l’Hospital Clínic lidera el projecte internacional GENOMA
de leucèmia limfàtica crònica.
Els estudis del Dr. Joan Massegué en col·laboració amb l’IRBB (Institut de Recerca
Biomèdica de Barcelona) han permès identificar determinades molècules que provoquen la
metàstasi.
L’única investigació internacional en curs sobre la vacuna de la malària és la que segueix
dirigint el Dr. Alonso, al CRESIB.
Per tercer any consecutiu Ferran Adrià ha estat considerat el millor cuiner del món. A
Catalunya hi ha 49 restaurants que tenen, com a mínim, una estrella concedida per la Guia
Michelin.
Calixte Bieito ha rebut el Premi Cultural Europeu com a director escènic.
Ahir mateix vaig tenir el goig d’acompanyar el professor Manuel Castells en l’acte de
concessió del Premio Nacional de Sociologia i Ciència Política.
Per no parlar dels extraordinaris èxits (individuals i col·lectius) que els esportistes catalans
han obtingut el darrer any.
Tot això són alguns dels símptomes molt diversos de vitalitat, de voluntat de resistir, de
superar les dificultats, d’assolir l’excel·lència, de generar futur ...
Símptomes dels canvis els quals aquest Govern d’Entesa entén, representa i reforça.
Són exemples de l’esperit emprenedor que Catalunya no pot perdre ni pot ofegar ...
La millor recepta contra el pessimisme és la combinació d’esperit emprenedor i acció pública
eficient.
És amb aquesta mentalitat que el Govern de Catalunya afronta les dificultats d’avui i treballa
per superar-les.
Perquè no hi ha cap repte que se superi des del prejudici pessimista o negatiu.
I avui Catalunya té plantejats alguns reptes i alguns problemes que ens exigeixen al màxim,
que demanen el millor de cadascun de nosaltres.
L’enumeració merament indicativa d’accions de govern i d’iniciatives de la societat catalana,
són la millor mostra de la vitalitat del nostre país.
I també una nova demostració de com, a casa nostra, política i activitat emprenedora i
econòmica van relligades. La vitalitat privada i pública es reforcen mútuament. Governar
Catalunya, decidir el seu futur, fer el seu present és –com he dit molts cops- una tasca que
va més enllà del Govern. Continuarem per aquest camí de trams comuns perquè compartim
la responsabilitat de cercar futurs viables i de progrés pel país.
Un any més, doncs, comparec en seu parlamentària per complir el deure democràtic de
presentar, davant tots vostès, que són la representació de la ciutadania, les orientacions
polítiques del Govern.
I ho faig a partir d’un balanç del que ha estat el darrer any, sotmetent aquestes orientacions
a la consideració i discussió, per acordar –un cop substanciat el debat- les resolucions que
s’escaiguin per impulsar-ne l’acció.
Els avanço que tinc intenció de centrar aquesta primera intervenció en el principal problema
que tenen avui els ciutadans i ciutadanes de Catalunya: la crisi econòmica. El principal és
aquest. I no és un altre.
És probable que, de tant obvi, de tant prosaic, de tant real i de tan feixuc, alguns no el volen
veure o se’ls fa avorrit. Per això recorren a les grans proclames que, suposadament demà
mateix haurien de convertir Catalunya en el millor dels móns possibles.
Jo no ho veig així. En el meu ordre de prioritats, des del punt de vista polític i institucional,
com a president del país, el primer problema és el que pateix i afecta al conjunt de la
societat catalana: la crisi econòmica, amb les seves repercussions en el nostre teixit
productiu i amb les seves conseqüències socials; com lluitar per fer-hi front, com superar-la i
com i amb qui fixar les bases, perquè alguns dels problemes que estem patint en el present
no els tornem a patir en el futur.
Que la meva atenció es fixi principalment en la situació econòmica i social del país, no vol dir
que el Govern abandoni les seves obligacions en relació a la defensa i l’enfortiment del
nostre autogovern. Al contrari: l’objectiu de millorar les condicions de vida dels catalans, de
millorar les infraestructures del país, de tenir eines més bones i millors per governar
Catalunya, dóna ple sentit a l’esforç per defensar i enfortir el nostre autogovern. Una part de
la meva intervenció s’hi referirà.
Així, doncs, crisi econòmica i autogovern seran els dos temes centrals de la meva
intervenció d’aquesta tarda. Sense oblidar que l’acció de govern, més enllà de l’atenció a
aquestes dues prioritats, es desplega intensament en tots els àmbits de la nostra
responsabilitat.
Perquè ni l’atenció preferent a la crisi econòmica ni el desvetllament per desplegar l’Estatut
no se sostindrien sense el suport d’una obra de govern continuada, tenaç i orientada
estratègicament. És això el que he pretès deixar clar, radicalment clar, en les meves
primeres paraules, amb la intenció d’afirmar, davant de la ciutadania, que el govern pot
presentar, avui, molt més que intencions. Podem presentar uns resultats sòlids i
contrastables.
És gràcies a aquest gruix acumulat d’obra feta que podem afrontar amb una certa seguretat
les dificultats inherents a la situació de crisi econòmica. I és gràcies a la manera com hem
encarat i resolt alguns dels reptes de l’aplicació i la negociació del desplegament estatutari,
que podem contemplar amb serenitat les incerteses que encara planen sobre l’Estatut.
Dedicaré, per tant, una part de la meva intervenció a fer un repàs de síntesi d’alguns dels
aspectes més rellevants d’aquesta obra de govern en curs, amb la intenció de definir amb
nitidesa un perfil apreciable i recognoscible que relligui clarament la coherència entre les
intencions inicials i els resultats assolits.
Per tant, ordenaré la resta de la meva intervenció en tres parts. La primera estarà dedicada
a la lluita contra la crisi econòmica. La segona, a perfilar els trets distintius de l’acció de
govern. I la tercera, a una reflexió sobre l’estat del nostre autogovern.
Començaré, doncs, exposant la visió que té el Govern de l’evolució de la crisi econòmica a
Catalunya, recapitulant les mesures adoptades en els darrers mesos, per avançar després
les línies fonamentals de la nostra actuació futura, especialment les que orientaran la
confecció dels Pressupostos del 2010. I, finalment, a perfilar el nostre model de sortida de la
crisi, apuntant les reformes estructurals que l’haurien de facilitar i el pacte econòmic i social
que les hauria d’acordar.
Fidel al que he volgut que fos la meva línia de conducta des dels primers indicis de la crisi,
vull evitar llançar prematurament les campanes al vol sobre la superació de la crisi, ni
tampoc vull especular, instal·lat en un pessimisme tàctic desmesurat, sobre els terminis de la
recessió que patim. Màxim realisme, mínim pessimisme. Aquesta ha de ser la base de la
nostra actitud.
És cert que d’acord amb els informes de diversos serveis d’estudis, podria ser que ja
haguéssim superat el pitjor de la crisi, en la mesura que hem deixat enrere els majors riscos
sistèmics i que disposem d’alguns indicadors que ens permetrien construir un discurs potser
excessivament optimista, però crec que ens faríem un flac favor si entréssim en aquest joc.
El que és del tot cert és que encara estem en plena recessió, que, a dia d’avui, estem patint
de ple els efectes de la crisi, i que encara haurem de superar molts entrebancs abans de
poder respirar amb tranquil·litat.
Aquest reconeixement de la realitat, no es pot confondre amb una actitud de passivitat i de
resignació davant la delicada situació de la nostra economia. Ni encara menys, com dic,
amb l’acceptació d’un discurs pessimista sobre les nostres perspectives de futur. El
pessimisme pot ser una arma interessada per al discurs d’alguns. Però és absolutament
inapropiat per a qualsevol governant que vulgui actuar responsablement. Cal dir la veritat,
tant com cal evitar que alguns lideratges polítics i socials facin créixer el desànim de la
societat. Els líders del desànim no avancen, no lideren, i el que fan és recular el país.
El diagnòstic del Govern es fonamenta en una sèrie d’elements, que en conjunt ens fan ser
moderadament optimistes sobre l’evolució de l’economia catalana. I crec que estem aplicant,
en allò que és a les nostres mans, la teràpia adequada.
Una situació delicada que certifiquen les darreres dades de creixement de l’economia
catalana, corresponents al segon trimestre de 2009, que situen la taxa de creixement
interanual en un -4,5%. Una dada que vol dir dues coses: per una banda, quantifica
fidelment la duresa de la recessió; però, per l’altra, ens situa dins de la normalitat si fem una
comparativa amb els països veïns. És a dir, que tenim problemes seriosos. Però no estem
pitjor que la majoria d’economies del nostre entorn amb les que ens puguem comparar.
És a dir, ens trobem davant d’una situació internacionalment greu, que ha posat en
evidència els desequilibris (comuns i específics) que cada economia no va saber corregir a
temps durant el llarg període d’expansió.
En el nostre cas, s’ha accelerat l’esgotament d’un model de creixement en què havíem
fonamentat la forta expansió de la darrera dècada. I s’està manifestant sota la forma d’un
element diferencial que és el més preocupant: l’augment de l’atur, amb una taxa situada avui
al voltant del 16%. Aquí sí: en un nivell molt superior al del conjunt d’economies de la Unió
Europea.
Aquest augment de l’atur és i continuarà sent la preocupació bàsica del Govern i guiarà una
part important de la nostra acció els propers mesos, tant a l’hora d’adoptar mesures
dinamitzadores de l’economia, com per procurar que les xarxes de protecció social
garanteixin la cobertura dels sectors socials més afectats per la crisi.
Per tant, podem identificar ja algunes de les herències amb les que l’economia catalana i
espanyola sortiran d’aquesta crisi: una taxa d’atur i un nivell de dèficit públic (del conjunt de
les Administracions) més elevats del que tots voldríem segurament.
I és per això, que els dic que la situació continuarà sent delicada a mig termini. Perquè
aconseguir reduir l’atur i estabilitzar els comptes públics, simultàniament, no serà ni fàcil, ni
ràpid, ni senzill, i comportarà sacrificis, sobretot per part d’aquells que estiguin en condicions
de fer-los solidàriament amb els qui més malament ho passen.
Aquestes són les conseqüències més visibles dels desequilibris del nostre sistema
productiu, i per això les solucions vindran per la reconducció del sistema cap a una
estructura econòmica que, simultàniament, permeti:
‐ Augmentar el valor d’allò que fem, és a dir, del conjunt dels nostres productes i
serveis;
‐ Augmentar el valor del com ho fem, mitjançant una millora dels processos productius;
i
‐ Augmentar el valor del qui ho fa, és a dir, del conjunt de treballadors i treballadores.
En síntesi: augmentar la competitivitat i productivitat de la nostra economia. Un diagnòstic
àmpliament compartit, que ens indica amb nitidesa cap on hem d’orientar el nostre esforç
col·lectiu.
I cal actuar partint de la base sòlida que suposen les nostres fortaleses. I, certament, més
important que no pas els indicadors conjunturals de la situació, és la determinació d’una
societat i de les seves institucions per superar una situació adversa.
Estic convençut que Catalunya està preparada per afrontar i superar els reptes que l’esclat i
la profunditat de la crisi ha posat d’evidència de manera inajornable. Perquè el potencial de
la nostra economia és evident i perquè el país, amb el seu Govern al capdavant, està fent,
des de fa temps, els esforços necessaris en la direcció correcta.
No som davant d’una acció governamental aïllada, tancada o que defugi el diàleg. Al
contrari: si alguna cosa ha fet el govern, des de l'inici dels treballs per a l’Acord Estratègic,
ha estat dialogar, escoltar, buscar complicitats i consensos, amb les forces socials,
econòmiques i polítiques.
Per altra banda, ni la crisi econòmica ni la persistent cantarella pessimista d’alguns ens ha
de fer oblidar els sòlids actius d’una economia reconeguda internacionalment com una
economia potent, oberta a l’exterior i amb un diversificat teixit industrial.
Una economia, la catalana, que en termes globals representa pràcticament el 19% del total
de l’economia espanyola, i que en termes de PIB per càpita es posiciona com una de les
primeres regions econòmiques de la Unió Europea.
Una economia molt internacionalitzada, amb un grau d’obertura del 70% del PIB. El 30% de
les exportacions espanyoles són catalanes. Malgrat que les darreres dades conjunturals no
són gens positives, l’economia catalana farà valer aquesta posició avantatjosa, sens dubte, i
aprofitarà la represa de la demanda mundial, que, encara que sigui molt tímidament, es
comença a apuntar.
L’economia catalana segueix tenint una base indiscutible en un teixit industrial diversificat i
en uns empresaris i emprenedors compromesos, que mantenen la creació neta d’empreses
per sobre de les 1.000 al mes, fins i tot en les actuals circumstàncies.
Per tant, doncs, la intensitat de la crisi no ens ha de fer oblidar ni obviar aquesta realitat, ja
que són elements que actuaran com a catalitzadors distintius de la nostra recuperació
econòmica.
I hem de procurar que el desencís no segueixi minant l’autoconfiança. Perquè la confiança
en la nostra capacitat de superació és el motor més potent (encara que sigui intangible) de
tots els que necessitem posar en marxa i per sortir de la crisi.
També ha estat (i serà) decisiva la determinació amb què el Govern de la Generalitat ha
actuat per afrontar la situació econòmica i les seves principals conseqüències.
La nostra actitud, fins avui, no ha estat ni passiva ni resignada, sinó tot el contrari. Ho avalen
les mesures que de forma successiva hem anat adoptant, de les quals el conseller Castells,
el conseller Huguet o jo mateix, hem anat donant compte, tant aquí a la Cambra com davant
els agents econòmics i socials del país.
Totes les mesures han tingut com objectius prioritaris, per una banda, pal·liar els efectes
econòmics i socials de la crisi; i per l’altra, impulsar els ferments d’innovació que ens han de
permetre avançar en la transformació del model.
Podríem dir que el Govern ha actuat al màxim de les seves possibilitats. Tant pel volum de
recursos mobilitzats, com en els àmbits d’actuació. Anant, a vegades, fins i tot més enllà
dels estrictes límits competencials.
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, treballadors i empresaris, famílies i forces sindicals,
poden tenir la seguretat que aquesta seguirà sent la nostra conducta. Que no abaixarem la
guàrdia en cap moment, mantindrem el mateix nivell de compromís i prendrem noves
mesures, si és necessari i possible, fins que no es clarifiqui l’horitzó econòmic i tinguem la
certesa que el camí de la recuperació és més sòlid i estable.
Tot i que ja en varem parlar durant el plenari del mes de juliol, per precisar i ordenar el debat
és bo deixar constància, un cop més, del volum de recursos públics que el Govern de
Catalunya ha mobilitzat per fer front a les dificultats econòmiques del país.
En total, són més de 9.200 M€, que suposen al voltant d’un 4,2% del nostre PIB. Una
aportació realment important i meritòria si la comparem amb el que han fet altres governs i,
fins i tot més enllà, alguns dels països del nostre entorn.
- Més de la meitat d’aquests recursos, s’han mobilitzat en forma de préstecs i avals per
atenuar les restriccions dels mercats crediticis, especialment per a empreses –i en menor
mesura- famílies i persones.
- Prop d’un terç, és a dir, uns 3.000 M€, han estat despeses i inversions extraordinàries de la
Generalitat, amb un marcat caràcter contra-cíclic, per ajudar els diferents sectors a suportar
la caiguda.
- I 1.250 M€, són els recursos públics que es poden considerar mobilitzats o aportats a la
lluita contra la crisi, a base de mesures d’austeritat pressupostària i de simplificació
regulatòria i administrativa.
El Govern ha treballat a consciència, analitzant cas per cas de manera minuciosa i detallada;
avaluant totes les alternatives possibles.
Tot plegat ha exigit un gran esforç, però ha permès resoldre situacions empresarials i
sectorials molt difícils.
Hi ha hagut molts casos abordats positivament. Però n’hi ha dos que han tingut un major
ressò públic: el sector financer i el sector de l’automoció.
El cas del sector financer té una rellevància significativa, en haver estat l’epicentre del
terratrèmol financer mundial. Un daltabaix del que els nostres bancs i caixes no s’han pogut
aïllar totalment, malgrat que el bon funcionament de la regulació prudencial del Banc
d’Espanya, en aquest cas sí que ha evitat una cosa que hem vist en altres països, com són
els processos massius de capitalització a compte dels pressupostos públics.
Tanmateix, la crisi financera, al cap i a la fi, ha accelerat un procés de concentració sectorial
que ha de permetre les nostres entitats adaptar-se a la nova realitat internacional.
Un procés impulsat des dels governs i decidit en definitiva pels òrgans directius de les caixes
d’estalvis. El Govern de Catalunya ha assumit, en tot moment i en funció de les nostres
competències en aquesta matèria, la responsabilitat d’acompanyar, vetllant per la defensa
dels interessos de les entitats i dels ciutadans catalans, i hem expressat clarament la nostra
aposta clara per mantenir el pes del nostre sector financer. Tothom hauria de fer un esforç
de no politització partidista d’aquest procés.
L’altre exemple és el del sector de l’automoció. La situació també és prou coneguda per tots
vostès i n’hem parlat abastament aquí a la cambra. Precisament fa un any moltes veus
apuntaven que les perspectives de futur de les dues companyies de referència del sector
eren molt dolentes. I era evident que un futur incert per a Seat i Nissan posava també en
perill la resta d’empreses del sector.
Avui podem afirmar que l’actuació concertada d’institucions públiques, econòmiques i
sindicals, ha permès garantir la continuïtat d’un sector estratègic per a la nostra economia.
Les coses estan ara més ben encarrilades. La qual cosa no vol dir que no siguin possibles
noves etapes de dificultats.
Sigui com sigui, crec que hem fet el que calia. Tot i que no ha estat un camí fàcil.
Hem sabut liderar la reacció col·lectiva de la societat catalana, hem fet del diàleg exigent
una bandera, hem procurat comprometre tothom en la causa comuna d’un pla de viabilitat, i
que hi hagués un horitzó de futur.
Hem estat rigorosos i lleials en la negociació, i ponderats en la mediació. I hem pres, des del
Govern, les mesures que consideràvem necessàries i possibles.
La decisió de SEAT de fabricar a Catalunya l’Audi Q3 es pot considerar el paradigma d’un
bon treball, repeteixo, col·lectiu. En el que l’actuació responsable de les forces sindicals hi va
tenir molt a veure.
Ara bé, com hem dit en multitud d’ocasions, aquest conjunt de mesures preses fins ara i les
que puguem anar prenent i prendrem els propers mesos, no són suficients, tot i que ajuden, i
són imprescindibles per fer evolucionar el nostre model productiu cap al canvi necessari. Ja
era necessari fa un any i, en l’escenari de sortida de la crisi, serà imprescindible.
Un treball de fons iniciat durant l’anterior legislatura, quan encara teníem unes taxes de
creixement molt positives. L’any 2005, amb l’impuls del Govern del president Maragall es va
posar en marxa el procés que havia de desembocar en l’Acord Estratègic a partir de la
constatació dels senyals d’esgotament que donava el nostre model de creixement i
desenvolupament econòmic.
Aquell acord va suposar l’assentament de les bases per a la transformació del model, un full
de ruta i un àmbit d’expressió i de debat de propostes per a l’enfortiment de la nostra
economia.
Però va suposar alguna cosa més: va suposar l’inici d’una nova manera d’entendre la
governació de Catalunya. Més sensible i dialogant.
Un camí per assolir els grans acords de país, que, amb un esperit semblant, hem aplicat als
altres pactes que han seguit l’Acord: el d’Educació, el d’Habitatge, el d’Immigració, el de
Recerca i, espero que ben aviat, el d’Infraestructures. Més endavant hi faré referència
novament.
Crec que aquesta manera d’abordar els grans temes és idònia per garantir l’estabilitat. I si
una cosa cal millorar a la nostra societat, és reforçar l’estabilitat, generar confiança i sumar
les aliances necessàries. És el que fa falta, potser encara més, al conjunt de la societat
espanyola, per abordar el conjunt de reformes estructurals necessàries per fer evolucionar
en la direcció adequada el model econòmic per superar la crisi actual i conjurar els riscos de
noves recaigudes de les que podria ser més difícil refer-se.
Des del Govern de Catalunya col·laborarem, modestament, aportant aquest know how, que
podria ser de molta utilitat si es donessin les condicions prèvies que, avui per avui, no es
donen.
En els darrers mesos he exposat en ocasions diverses la meva visió sobre quines eren les
reformes estructurals que l’economia espanyola necessita. I que el govern central (i en
alguns casos la Comissió Europea) hauria d’abordar.
He parlat de la necessitat de reformes, tant en el Sistema de Relacions Laborals, com en el
Sistema de Pensions Públiques.
He parlat de reformes, igualment necessàries, en l’Educació, la Formació Professional i la
Universitària.
I he fet referència, també, a la incidència en determinats Sectors Regulats, com per
exemple el sector serveis, el sector del transport i el sector energètic.
Altres han parlat també de la necessitat de reformes, però no en el mateix sentit, ni amb els
mateixos objectius i propòsits.
En alguns casos és tan evident que, per exemple, mentre els uns parlem de la conveniència
de trobar mecanismes per facilitar la contractació, altres pensen només a abaratir els costos
de l’acomiadament.
Totes les reformes s’han d’abordar després de considerar les condicions socials i polítiques
de la seva maduració, així com els ritmes del seu plantejament i aplicació.
Hi ha sectors que només necessiten fer una posada al dia, una real evolució cap a escenaris
de major efectivitat i eficiència. Són sectors madurs, però amb un recorregut raonable i
possible encara, i que no podem confondre amb sectors obsolets o sense futur.
En el futur tot serà diferent, però no serà pas tot nou. D’acord amb les estimacions de la
Comissió Europea, d’aquí a deu anys, només una de cada cinc noves ocupacions es podrà
considerar efectivament nova. Les altres quatre correspondran encara a la substitució de
persones que es vagin retirant del mercat de treball.
La transformació del nostre model productiu afectarà a tothom -treballadors, empreses i
administracions públiques- i exigirà un esforç continuat d’adaptació.
I aquí és on tenim el gran repte: Fer aquesta transformació amb i per la gent, amb i per al
conjunt de la societat catalana, garantint en tot moment que els esforços exigits són alhora
ambiciosos i assumibles.
Ambiciosos; perquè el context competitiu global no ens deixa altra opció. I assumibles,
perquè hem de saber garantir que totes les empreses i tots els treballadors s’adapten al
ritme transformador que els exigim.
Les reformes donen els resultats, no a curt, sinó a mig i a llarg termini, i desgraciadament es
pensa molt en el curt termini, especialment des de l’oposició. Això no facilita les mateixes, tot
i que siguin necessàries i fins i tot algunes d’elles urgents.
En aquesta mateixa cambra, en d’altres legislatures, el president de la Generalitat havia
defensat amb orgull l’aportació catalana a l’estabilitat necessària per superar períodes de
crisi econòmica. Doncs bé, ara som a les mateixes: Catalunya pot fer i li convé fer una
aportació decisiva a la governabilitat per superar millor i en millors condicions la crisi.
És en interès de la societat catalana que podem i hem de fer la nostra aportació. I, en aquest
sentit, volia deixar clar que no accepto ni acceptaré passivament que, allò que fa quinze
anys eren aportacions responsables a la governabilitat, ara sigui considerat i menystingut,
en un sentit negatiu, com un senyal de submissió i renúncia.
Tornant a les nostres responsabilitats més directes.
Ara, a Catalunya, és moment de perseverar en la línia empresa, especialment amb el
principal instrument amb què compta el Govern que són els Pressupostos.
Vull avançar, només, les principals orientacions dels Pressupostos del 2010 que,
lògicament, tindran com a màxima prioritat pal·liar les conseqüències de la crisi i impulsar la
recuperació econòmica.
Aprofundint en la inflexió donada a la nostra acció de govern a causa de la crisi i que ens
obliga a reavaluar i resituar els objectius previstos en el Pla de Govern, reordenant prioritats
i calendaris. Això varem fer tot just fa uns mesos.
Tres notes caracteritzaran els Pressupostos de 2010: l’austeritat, el manteniment de les
polítiques que ens garanteixen el futur i el compromís d’atendre les necessitats
econòmiques i socials derivades de la crisi.
L’austeritat pressupostària ens ve obligada per la disminució dels recursos disponibles,
deguda a la minoració de les nostres fonts d’ingressos. Una minoració que es veu pal·liada,
però no compensada del tot, pels recursos addicionals que ens proporciona el nou
finançament.
En tot cas, es tracta de perseverar en el camí emprés amb el reajustament efectuat en el
Pressupost de 2009 el passat mes de juliol.
Una austeritat que afectarà principalment a la despesa corrent, no vinculada a l’atenció a les
persones o la despesa social, i que, pel que fa a les despeses de personal, seguirà una línia
de contenció.
Però més enllà de l’austeritat dictada per la situació de profunda crisi, crec que seria una
imprudència seguir actuant com si el país en general (i els ingressos públics també) hagi de
tornar, un cop passada la crisi, a una nova època de vaques grasses. Això tardarà.
Ens haurem d’acostumar a viure tots plegats amb els recursos justos per a garantir el que és
imprescindible, evitant despeses no estrictament necessàries. Cal que tothom sigui
conscient d’això. I en aquestes noves circumstàncies el comportament de les
administracions públiques ha de ser exemplar.
Aquests darrers dies s’ha parlat profusament dels informes, estudis, assessoraments i
consultories encarregades per l’administració de la Generalitat, i sobre la conveniència o
utilitat d’alguns d’ells. Altres, la majoria, com vostès saben són perceptius i obligatoris per
llei.
Permetin-me que deixi clares algunes coses a propòsit d’aquesta qüestió:
‐ El Govern ha retallat, ja l’any 2008 i respecte a l’anterior, i més encara aquest any,
les partides pressupostàries destinades a aquest tipus de despesa.
‐ Si s’ha dut a terme una auditoria sobre els treballs realitzats en un determinat
exercici és per decisió i voluntat expressa de qui els parla, i del seu Govern, tal com
vaig anunciar, davant aquesta cambra, fa més d’un any.
‐ El contingut d’aquestes auditories confirmen que no hi ha cap actuació irregular o
il·legal, tot i contenir algunes observacions crítiques, en un determinat percentatge,
en l’actuació del govern respecte a aquests treballs.
‐ I si s’ha donat a conèixer és pel nostre absolut compromís amb la transparència i el
rendiment de comptes.
‐ En etapes anteriors ni es podien conèixer tots els informes, no còpies, ni s’auditaven
internament, ni es responia a les preguntes dels diputats.
Ara bé: el Govern és conscient que encara ha de ser possible, en el futur, ajustar més
aquest tipus de despeses, millorar la seva gestió i pensa seguir-ho fent. I ho farà.
Crec que tenim l’obligació ineludible d’aprofitar aquesta situació, de crisi global, per a
revaluar la despesa pública i les prestacions associades, per reordenar les prioritats de les
nostres polítiques públiques. Pensant sobretot en la necessitat de fer més sostenible i més
eficient el nostre Estat del benestar. I no pretendre que pugui ser inqüestionable un
creixement exponencial dels serveis i, per tant, dels costos.
De moment deixo aquesta qüestió apuntada per recuperar-la més endavant quan els parli de
la resposta social a la crisi.
En tot cas, aquesta reordenació de les nostres prioritats no és un exercici teòric ni una
decisió que puguem posposar indefinidament. Ben al contrari. És una decisió que estem
obligats a prendre ara.
El Govern de Catalunya ha fet l’opció, en el marc de restricció pressupostària en el que ens
movem, de donar prioritat a les polítiques relacionades directament amb la formació i la
innovació i a les polítiques destinades a minorar els efectes econòmics i socials de la crisi.
Són dues prioritats coherents amb la trajectòria del Govern d’Entesa i amb la nostra aposta
per millorar la competitivitat de la nostra economia i per evitar, alhora, que ningú quedi
exclòs del progrés col·lectiu.
Combinar aquestes dues prioritats no és fàcil ni còmode, però és el que cal fer, és el que el
país necessita per assegurar-se el progrés econòmic i per garantir la cohesió social.
Per tant, seria una insensatesa, ara, fer marxa enrere en les polítiques per millorar la nostra
competitivitat i transformar el model productiu.
Polítiques que es troben definides en l’Acord Estratègic, en els Pactes Nacionals per a la
Recerca i la Innovació, en el d’Infraestructures, així com en la Llei d’Educació de Catalunya.
Per tant, mantindrem aquest esforç en la línia prevista que ara els anunciava.
Ampliarem els recursos destinats a la formació, molt especialment de les persones que
s’han quedat sense feina i en el marc dels plans locals anticrisi.
Impulsarem noves polítiques de suport a autònoms i emprenedors...
Per entendre’ns: volem associar els recursos obtinguts amb el nou finançament a les
polítiques orientades al futur, a rellançar la nostra economia, a millorar la nostra
competitivitat...
Els més de 34.000 M € previstos que suposa la concreció i aplicació, fins el 2013 del que es
preveia a la DA 3a. de l’Estatut, són recursos destinats a posar al dia les infraestructures, és
a dir, el nostre capital físic, recuperant un retard acumulat durant anys.
De la mateixa manera, una bona part dels recursos derivats de l’Acord de Finançament, han
de servir per preparar el nostre capital humà: educació, formació, i el nostre model econòmic
i productiu: recerca, innovació, internacionalització, etc.
D’aquesta manera aconseguirem, en pocs anys, preparar físicament i humanament, el
nostre país per a l’escenari més competitiu, que és el de la globalització.
L’altra gran prioritat és atendre les necessitats econòmiques i socials derivades de l’impacte
de la crisi en les persones, les famílies i les empreses.
Tenim el deure col·lectiu d’ajudar als qui ho estan passant malament, d’atendre les famílies
que tenen greus dificultats econòmiques, de facilitar el retorn al mercat de treball d’aquelles
persones que s’han quedat sense feina, de possibilitar el manteniment de l’activitat
econòmica.
Això es concretarà en un conjunt de mesures per donar suport a les famílies, en relació a les
beques-menjador, el lloguer d'habitatge i a les situacions de risc social.
Mesures que per assolir la plena eficàcia han d'aplicar-se en estreta col·laboració amb els
ajuntaments i les entitats del Tercer Sector.
Els ajuntaments estan essent, com sempre, l’administració que més durament ha de
treballar per ajudar les famílies fortament afectades per la crisi. És un tema que conec
sobradament, com vostès saben.
Per això el Govern vol que el màxim de recursos mobilitzables possible, dels destinats a
polítiques socials, es vehiculin a través dels ajuntaments. En aquesta direcció, com dic,
aniran algunes de les mesures específiques que, com a complement a les preses els darrers
mesos, prendrà el Govern les properes setmanes i mesos.
Seran ajuts que complementaran l’esforç que la Generalitat ha fet, els darrers anys, per
incrementar els recursos destinats a les corporacions locals. Uns recursos que hauran
passat de 371 M€ el 2003, a 1038 M€, de recursos propis de la Generalitat, aquest any
2009, malgrat la crisi i la caiguda dels nostres ingressos.
Fins ara hem fet bandera de l’objectiu d’evitar que ningú quedi al marge, que tothom seguís i
pogués tenir una oportunitat per superar els moments de dificultat. I ho seguirem fent, anant
al límit de les nostres possibilitats de dèficit.
Però també vull deixar dit ben clarament que, mentre que la prioritat de millorar la nostra
competitivitat és una prioritat a mantenir en el mig i el llarg termini, la prioritat d’ajudar a les
persones i als sectors més perjudicats per la crisi ha de tenir un horitzó temporal limitat.
Esperem.
Les ajudes i els plans cessaran a mesura que vagin desapareixent les circumstàncies que
els han fet necessaris, que els fan necessari.
Per dir-ho clar: no volem consolidar una despesa que només es justifica en moment de crisi.
No volem convertir-nos en un país subsidiat, amb una economia i una societat cada cop més
dependents dels recursos públics. No és aquesta la realitat avui, no ho serà en el futur.
I no ho volem perquè un increment desmesurat i desordenat de la despesa pública ens
impediria consolidar i fer sostenible el nostre Estat del benestar.
Per què no podríem mantenir les prestacions bàsiques ni posar-les al dia. I a la llarga,
comprometríem fins i tot l’esforç inversor que necessitem per seguir posant les nostres
infraestructures i els nostres equipaments al nivell que exigeix una economia més
competitiva.
En síntesi, doncs, els Pressupostos de la Generalitat per a l’any que ve s’adequaran a tres
criteris:
Primer: Austeritat en la despesa corrent,
Segon: Continuïtat amb l’aposta per les polítiques de millora de la competitivitat,
i Tercer: Atenció, fins al límit possible, cap a les necessitats econòmiques i socials derivades
de la crisi.
Fins aquí la meva exposició sobre com el Govern està afrontant el problema més greu que
avui pateixen els nostres conciutadans.
Insisteixo en el que he dit altres vegades, res –i quan dic res vull dir res- ens distraurà de la
nostra principal obligació, focalitzada en
‐ treballar fins a l’extenuació per minimitzar els efectes econòmics i socials de la crisi,
per escurçar en la mesura del possible la seva durada,
‐ estimular la recuperació que ens torni al camí de la prosperitat,
‐ i impulsar un nou model de progrés que sigui sostenible econòmicament i
ecològicament.
La proximitat del proper procés electoral no ens impedirà mantenir aquest compromís. Les
properes eleccions, i els legítims interessos dels partits, no poden passar per damunt de la
responsabilitat del Govern en actuar contingudament i amb el rumb fixat; i de la
responsabilitat de l’Oposició per col·laborar amb el Govern en els afers del país. Qui faci
càlculs polítics a costa de la crisi, o utilitzant-la com a arma electoral, s’equivocaria de dalt a
baix; perquè no només perjudicarà al país, sinó que de retruc es perjudicarà a ell mateix.
Senyores i senyors diputats:
El nostre comportament com a polítics, al govern i a l’oposició, ha rebut sovint un judici molt
crític d’una part de la ciutadania. Els mesos que venen aquesta mirada serà més severa
encara. I seria convenient que tinguéssim això present d’ara endavant. Evitant convertir, ja
des d’ara, la lògica confrontació govern oposició, i la singularització de projectes polítics, en
un espectacle que, per poc que ens descuidem, podria esdevenir lamentable.
Crec que la situació real amb què es troba avui Catalunya obliga a un gran esforç de
solidaritat i de generositat, de totes les forces polítiques, de les institucions públiques, dels
agents econòmics i socials. És per això que, més enllà, de l’acció pública i dels esforços
individuals de persones, famílies i empreses, crec que és imprescindible assolir acords
econòmics i socials que expressin la determinació col·lectiva per superar la crisi i la
solidaritat, com el recent Acord de Mesures per l’Ocupació Juvenil.
Estem treballant per a aprofundir i ampliar aquests acords a casa nostra i espero que ben
aviat puguem presentar resultats concrets. Mentre es discuteix, en altres espais i contextos,
sobre grans pactes; nosaltres hem d’anar fent acords reals, concrets, segurament més
modestos, però decisius en la vida socioeconòmica de Catalunya.
Com ja he dit fa una estona, la prioritat atorgada a les accions per combatre els efectes de la
crisi i a impulsar la recuperació, no és un producte en el buit, sinó que està emmarcada en el
conjunt d’una obra de govern de llarg abast i d’un gruix molt considerable.
En els propers minuts pretenc repassar els elements que considero més significatius de
l'acció del Govern realitzada en els darrers dotze mesos.
De manera telegràfica n’he enumerat alguns el primer minut d’aquesta intervenció.
Crec honestament que en molts aspectes aquest ha estat un any excepcional per la densitat
de l’obra de Govern executada.
Ha estat un any en el qual s'han combinat, com en molt poques legislatures dels trenta anys
del nostre autogovern, les noves iniciatives del Govern, l'entrada en servei d'infraestructures
cabdals i la culminació de projectes que venien d’un llarg recorregut.
Aquesta coincidència temporal no es deu, però, a un caprici de l’atzar. És la conseqüència
lògica d’un procés de treball i representa el punt de maduresa d’unes polítiques que estan
fent possible una transformació substancial de Catalunya en molts aspectes. És el fruit de
molta feina, planificada, acumulada i executada en els darrers anys.
La culminació d’aquests projectes configura el conjunt de les fites que marquen el relleu i la
fesomia de l’horitzó present i van conformant el futur de Catalunya.
Senyores diputades, Senyors diputats,
Sovint els governs s'adjudiquen la paternitat d'idees que en realitat són producte del
pensament o la iniciativa de professionals, ciutadans, entitats que des de moltes disciplines i
àmbits –també el govern, també els partits polítics- ja havien elaborat i proposat, a vegades
molt temps enrere.
És especialment instructiu en aquest sentit rellegir, per exemple, el Pla de Camins que l'any
35 va redactar Victorià Muñoz per a la Generalitat Republicana, en un moment convuls, per
veure com l'articulació del país que aleshores plantejava, en molts casos, encara avui, el
continuem executant.
El principal partit de l'oposició transforma en acusació al govern, el fet d’acabar només allò
que anteriors executius de Convergència i Unió van deixar projectat o començat... o
imaginat. Però quan es governa al servei del país, acabar –o millor dit, si volen, acabar bé o
recomençar millor- projectes d’interès general és una responsabilitat indefugible.
Bé, jo no vull entrar en polèmiques -tot i que hi hauria raons, moltes raons, per fer-ho- sobre
les condicions en què ens van lliurar molts d’aquests projectes, que en alguns casos han
hagut de ser profundament reformulats. I fins i tot sobre la idoneïtat d’algun d’ells.
Però sí que vull dir que crec en la continuïtat bàsica de l'acció dels governs. S’hi poden
afegir aportacions, introduir novetats. I s’elaboren projectes nous a partir d’una planificació
necessària, però cap govern seriós, de cap país, no pot pretendre iniciar-ho tot partint de
zero. Seria una greu irresponsabilitat.
I aquest ha estat el nostre tarannà: mantenir decisions que venien del passat, i alhora pactar
amb l’oposició -fins on ha estat possible- i amb els agents econòmics i socials del país, els
projectes que hem considerat més rellevants pel futur de Catalunya.
Amb el propòsit d’assegurar l'estabilitat necessària per fer possibles les grans polítiques de
país, les polítiques a llarg termini, les polítiques decisives que determinen el progrés de
Catalunya.
Fins avui, a més dels dos signats la legislatura anterior, hem signat ja tres pactes nacionals
dels quatre que, després d’una sèrie de converses amb els diferents partits, vaig plantejar a
tots els estaments del país. En dos d’ells hem pogut signar tots els grups. Me’n felicito
especialment.
El darrer pacte nacional, el d’infraestructures, com vostès saben està llest per ser rubricat
per molts dels principals agents concernits i implicats en la negociació, que ja hi han donat el
seu vist-i-plau.
No he volgut precipitar la signatura pública perquè volíem, en aquest debat d’orientació de la
política general, convidar novament a les forces polítiques que fins ara no han s’han mostrat
favorables a l’acord, que reconsiderin la seva posició.
Seria una llàstima no comptar amb la seva presència en el moment de signar uns
compromisos de tanta transcendència, amb un horitzó de mig i llarg termini. Especialment si
compartim gairebé, no dic el 100 %, però una part molt important del diagnòstic sobre la
situació.
A més a més, si hem estat capaços d’acordar alguns dels grans pactes de la legislatura,
com el de la Immigració i la Recerca...
Si hem votat conjuntament algunes lleis importants com ho és la Llei d’Educació...
Si hem votat conjuntament, amb el principal partit de l’oposició, pràcticament el 60%,
exactament 30 de 52, de les lleis impulsades pel Govern i debatudes en aquesta Cambra...
Em costa de veure, francament, altra raó que la merament conjuntural, tacticista i
electoralista per oposar-se a un Pacte com el d’Infraestructures, que compta amb el suport
de la majoria dels agents econòmics i socials del territori.
És tantíssim més el que ens uneix que el que ens separa, que es fa realment
incomprensible, després de les aportacions que hi ha fet, ara la principal força política de
l’oposició no vulgui acabar de fer seu aquest compromís amb el desenvolupament futur de
les nostres infraestructures.
Crec, sincerament, que s’equivocaran si fan de nou el que van fer amb motiu de l’Acord de
Finançament. Quedar-se sols o acompanyats, vostès ja m’entenen.
Les raons i arguments de cadascú han estat exposats abastament durant mesos.
Em reafirmo amb el què els deia abans: no és el monopoli de les idees i dels projectes el
que ha de reivindicar un Govern. No és el monopoli, sinó la capacitat també, a part de les
idees i dels projectes. de fer efectiva la seva viabilitat política, social, tècnica i financera.
També això.
Una tasca sempre difícil, en totes les èpoques, perquè exigeix prioritzar els recursos,
vertebrar grans equips de persones, i vetllar per no comprometre els pressupostos dels
temps futurs, més enllà del necessari, ni deixar ferides en els col·lectius o els territoris.
És sobretot en aquest sentit, que vull reiterar ara, un a un, alguns dels principals elements
que al meu entendre, han suposat, en àmbits ben diversos, aportacions profundes i
decisives a la transformació del país.
Són els que els he enunciat en començar la meva intervenció.
Hi ha projectes acabats després d’anys de treball i obres, fites rellevants en projectes de
llarg abast, lleis que obren la porta a una nova etapa en àmbits ben definits i que aquest
govern i els que vindran en el futur hauran d’anar aplicant progressivament.
1.- En primer lloc, vull situar l'entrada en servei de les primeres hectàrees regables del
Segarra-Garrigues. De tots, és segurament el projecte amb més càrrega històrica, amb més
valor simbòlic per a un territori.
És cert que aquesta entrada en funcionament s'ha produït en una petita part del que és el
projecte, però enmig de moltes dificultats, i condicionats per uns processos judicials oberts a
Europa el 1999 i al 2001 amb dues sentències condemnatòries del Tribunal Europeu de
Justícia.
Però el Govern de la Generalitat, amb la col·laboració del govern central, ho han afrontat des
de la responsabilitat. Podíem haver caigut en la temptació de fer populisme, però hauríem
posat en perill el futur del conjunt de l'obra. I de retruc la imatge del Govern de Catalunya
davant de la Unió Europea. A partir d’ara tot serà més senzill, encara que queda molta feina
per fer.
Falta molt de temps per arribar a engegar el rec de la darrera hectàrea planificada,
certament. L'esforç es podrà fer en condicions segures, amb l'horitzó clar. Això és el que
desitjo, pel que hem treballat i continuem treballant.
Convido els ciutadans de Catalunya a veure in situ les obres del Segarra-Garrigues. És,
probablement, l'actuació de transformació territorial més important d'Europa, que hi ha en
marxa en aquests moments, i s’està fent amb un gran respecte pel patrimoni natural i,
alhora, amb respecte a la normativa europea. Aquest ha estat el procés de reconducció que
hem fet.
El canal aportarà aigua, però també infraestructura elèctrica i de telecomunicacions. És a dir,
els factors bàsics per a que puguin sorgir les iniciatives empresarials, agrícoles o no, que
aquestes comarques necessiten.
I és de justícia, tanmateix, reconèixer la situació difícil que travessa en aquests moments un
sector important de la pagesia, lligada a què ens trobem en una fase de preus baixos, ja
sigui en la fruita de pinyol, el vi, la llet o l’avellana. Algunes pràctiques de mercat, així com
efectes col·laterals de la crisi econòmica hi tenen a veure.
El Govern seguirà treballant per trobar mecanismes de suport al món de la pagesia i del
camp, a l’agricultura, al turisme rural, en definitiva, a aquell sector de la nostra societat que
fa una aportació qualitativament tan important al que Catalunya és avui.
2.- Hem inaugurat la dessalinitzadora del Prat. El país ha girat pàgina dels temps que la
seva àrea metropolitana principal, Barcelona, la cinquena d’Europa, corria el risc de trobarse
amb restriccions que comprometien greument la seva competitivitat i la qualitat de vida
dels seus ciutadans.
Aquest risc s’ha acabat. S’ha superat. I la dessalinitzadora és l'emblema d’un extens conjunt
de mesures ja implantades o en desplegament, i que a mig termini reequilibraran els usos de
l'aigua en les conques internes de Catalunya.
Per exemple, l’any vinent estarà molt avançada la connexió Fontsanta-Trinitat que permetrà
gestionar unitàriament el conjunt de l’aigua de les conques del Ter i el Llobregat i de les
dessalinitzadores.
3.- Garantia i qualitat eren també els vectors que guiaven els articles de la llei que en
matèria de sector elèctric aquesta cambra va aprovar el desembre passat.
L'apagada de juliol 2007 va posar en evidència la fragilitat amb què es prestava un servei
essencial. I l'ordenament en vigor no protegia prou els consumidors.
La nova llei, elevant els estàndards tècnics de les xarxes dels operadors de distribució, fixant
temps màxims de reposició de servei, establint procediments preventius basats en la
transparència de la xarxa cap a l'administració, i actualitzant el règim sancionador al nivell
real dels greuges causats per les interrupcions del subministrament, dota Catalunya d'un
marc que garanteix als ciutadans i a les empreses fer les seves inversions amb la fiabilitat
racionalment exigible.
El Govern avançarà ara substancialment en la promoció de les energies renovables, gràcies
al decret aprovat la setmana passada mateix. En els propers mesos, doblarem
aproximadament la potència d’energies verdes en servei.
4.- Un altre instrument per canviar situacions molt enquistades és la Llei de les
urbanitzacions de baixa densitat, aprovada per aquesta cambra a la primavera.
La llei traça i obre un camí per solucionar un problema que afecta moltes persones i àrees
molt extenses del territori. Que ha estat un maldecap durant trenta anys per molts alcaldes,
que no disposaven d'un instrument específic per fer-hi front.
Una llei, doncs, que clarifica per fi les obligacions urbanístiques dels propietaris, i facilita el
finançament de les obres, que caldrà fer, en benefici de la qualitat de vida dels residents i
del respecte a l'entorn.
Aquest juliol hem publicat la primera convocatòria de subvencions per a l’elaboració dels
programes d’adequació urbanística.
M’aturo un moment aquí per fer una reflexió. Acabo d’esmentar la dessalinitzadora, la llei del
sector elèctric i la d’urbanitzacions de baixa densitat. Hi podria afegir altres actuacions, com
la Llei de Barris, que ha arribat a la sisena convocatòria i més de cent barris i nuclis urbans
beneficiats, o la protecció i ordenació del sistema costaner. Tant se val.
Són actuacions que donen resposta a necessitats que venen de lluny. Que s’haurien d’haver
plantejat, discutit, aprovat i executat, algunes d’elles fa molt de temps.
Les sequeres no han arribat amb aquest Govern. La dessalinitzadora, sí.
La degradació dels barris no va arribar amb aquest Govern. La llei de Barris sí.
Les deficiències de la xarxa de distribució elèctrica no han aparegut fa dos anys. La llei que
hi posa exigència, ordre i control, sí.
L'urbanisme que va degradar moltes poblacions amb urbanitzacions il·legals va començar fa
moltes dècades. La llei que tractarà de corregir aquest greu problema, el de les
urbanitzacions il·legals, és d’ara.
Són només alguns exemples d’una continuïtat institucional que no ha estat possible. Perquè
hem hagut d’actuar, en molts casos, a partir del no res o d’una base molt pobra.
5.- Sí que podem parlar d’obres iniciades fa anys i fruit de la inversió de l’Estat a Catalunya
en el cas de l'obertura de la terminal T1. Que ve de lluny, entre altres coses perquè la
primera pedra es va posar tot just el dia abans del debat d’investidura, si no m’equivoco, del
president Maragall.
És cert que no s'ha pagat amb el pressupost de la Generalitat, però mereix figurar en
aquesta relació, perquè és el resultat de l’exigència dels seus representants públics i del
clam de tota la societat per tenir una infraestructura aeroportuària que permeti a Catalunya
explotar tot el seu potencial, en el marc de la nova economia global.
En termes quantitatius la T1 suposa el mateix que tenir un segon aeroport sencer, amb
l'avantatge de no haver-lo hagut de fer lluny de la ciutat, com han fet altres com Milà o París.
Barcelona ja té l'aeroport que es mereixen el seu present i el seu futur.
La conjunció –no casual- d’aquesta inauguració amb moviments empresarials en el sector
aeronàutic, alguns d'ells dinamitzats des del Govern, fan preveure uns propers anys de
creixement, malgrat la crisi, sostingut de viatgers, especialment si la crisi es va superar.
Perquè les noves estratègies operatives d'aquestes companyies, en el marc de les seves
aliances, juntament amb la promoció sistemàtica de l'aeroport del Prat -que ja es duu a
terme des del Comitè de Rutes Aèries- i la propera participació dels actors catalans, estic
convençut de la Generalitat i d’altres, en la gestió de l'aeroport són la combinació de factors
que farà possible que el nostre principal aeroport, que ja és líder en el nombre total de
destinacions diferents que cobreix, superi paulatinament també el seu retard en vols
intercontinentals.
Igualment, com saben tots els lleidatans, les obres de l’aeroport de Lleida-Alguaire estan tan
avançades que esperem poder inaugurar aquesta nova infraestructura abans d’acabar el
2009.
6.- L'entrada en servei del túnel de Bracons, i de l’eix Vic-Olot sencer és igual, a un altre
nivell, a un moviment de fons en l'estructura de comunicacions del país. La Garrotxa
s'apropa a una part de Catalunya que li quedava injustament distant.
Alguns altres grans eixos viaris finalitzaran aviat, com per exemple el tram fins a Sant Quirze
de Besora de la C-17.
7.- La Llei d'Educació pren la seva força tant del seu text, de la llavor de millora que
contenen els seus articles, com de l'amplíssim recolzament amb que va ser aprovada. Tot i
que, òbviament, vostès saben que m’hagués agradat que en tingués encara més.
Ha estat pensada i serà una llei per molts anys. I sabem que prefigura el servei públic
educatiu modern i excel·lent que la societat reclama. El llarg debat sobre la llei d'educació ha
tingut la gran virtut de situar el futur d'aquest servei en primeríssima fila de les expectatives
dels ciutadans. La llei s'ha començat a desplegar des d'aquest mateix curs i els garanteixo
una elevada velocitat de creuer en l'aprovació de la normativa derivada que s’hi preveu.
I per part nostra seguirem amb el rumb traçat de fer de nou o remodelar vora de 100 escoles
per curs com hem fet fins ara. Aquest darrer any, sense anar més lluny, entre noves i grans
remodelacions, 104.
8.- El nou Hospital de Sant Pau té el doble valor de renovar en profunditat l'equipament
sanitari de referència per centenars de milers de ciutadans, alhora que permet que un dels
nostres principals patrimonis arquitectònics esdevinguin el nou centre on bulliran moltes de
les iniciatives que han començat a concretar-se arran de la designació de Barcelona com a
seu de la Unió per la Mediterrània.
Es consolida així, definitivament, el rol principal que desitjàvem per a Catalunya, a través de
la seva capital, en les relacions internacionals dins l'espai del món que ocupem.
L’any que ve inaugurarem el nous hospitals de Sant Joan Despí i de Mollet, i cap a final
d’any el de Reus. 9, entre altres.
9.- El desplegament del Cos de Mossos d'Esquadra al Camp de Tarragona i les Terres de
l'Ebre que ha permès finalitzar un procés de molt forta càrrega simbòlica. Però vull subratllar,
també, la tenacitat i l'esforç de moltes persones que han permès que cada mes de
novembre, durant aquests anys, amb una precisió encomiable, de metrònom, s'hagin anat
inaugurant comissaries i la resta dels mitjans materials que requereix l’activitat policial.
O la tasca de l'Institut de Seguretat que ha anat formant, any rere any, ciutadans en l'ofici
de policies perquè el calendari de desplegament no s'estronqués, sense rebaixar l'estàndard
d'exigència.
A partir d'ara podrem valorar els índexs i els nivells d'èxit en matèria de seguretat, que és el
que de debò ho hem vingut fet fins ara amb resultats com saben molt positius, i ho
continuarem fent ara perquè és el que en realitat importa als ciutadans.
Si més no, en poques setmanes inaugurarem també el complex central Egara, a Sabadell,
que podríem anomenar la gran comissaria de Catalunya.
10.- No m'estendré en el model de finançament. Però sí que vull fer-hi una breu referència
per situar-lo en aquesta relació de fets del Govern d’aquest darrer any.
Per afirmar, d’entrada, que un èxit col·lectiu d’aquesta magnitud, aconseguit amb el lideratge
inqüestionable del Govern, justificaria, per si sol, un balanç de legislatura.
En el Ple Extraordinari que varem celebrar el 24 de juliol, vaig donar les tres principals raons
per les que considerava, que es tracta d’un bon acord:
1a.- Perquè s’ajusta als criteris previstos a l’Estatut i desplega totes les seves potencialitats.
2a.- Perquè s’ha assolit en unes circumstàncies complicades, en plena crisi econòmica i
havent de superar multitud d’obstacles i d’inèrcies polítiques i, novament, amb una dura
campanya en contra de les legítimes pretensions de Catalunya.
3a.- Perquè hem aconseguit capgirar la lògica general dels models anteriors, en acotar
l’aplicació del principi de solidaritat als serveis bàsics de l’Estat del Benestar, com diu
l’Estatut. I perquè el propi model té garantits els mecanismes que el fan estable,
actualitzable cada any, i revisable cada cinc.
Vaig afirmar i afirmo que l’acord dóna compliment a l’aspiració continguda a l’Estatut, de
millorar el nostre autogovern...
- Catalunya rep un tracte més just i equitatiu
- La Generalitat disposarà de més diners per poder atendre les necessitats de la
societat catalana.
- Tindrem més capacitat de decisió sobre els propis recursos.
- I redueix significativament el nostre dèficit fiscal.
Aquest acord és la victòria de les raons... i de les aliances. Sense les primeres no es lluita
fins el final, amb determinació, tenacitat i paciència. I sense les segones, la força moral no
es transforma en força política i en canvi social. Raons i aliances; arguments i complicitats.
Aquesta ha de ser la força de Catalunya.
11.- La Ciutat de la Justícia que va ser inaugurada al maig és, a més d’una obra senyera en
l’espai metropolità, el referent de tot l'esforç fet en la millora de les condicions materials de la
justícia, al llarg i ample del país. I que ha suposat també l’oportunitat d’introduir noves
formes més eficients de treball, amb l’aplicació sistemàtica de les noves tecnologies.
Tampoc aquí s’aturen les intervencions: al 2010 inaugurarem els edificis de Berga i Viella. I
al llarg d’aquest any n’hem inaugurat uns quants.
12.- L’acord pel traspàs del servei de rodalies i el compromís històric d’inversió en
infraestructura i maquinària de 4.000 milions d’euros per part del Govern de l’Estat són la
resposta a la situació inacceptable que varen patir els ciutadans l’any 2007. I sobretot la
prova inequívoca de la nostra aposta decidida per una política de mobilitat en la qual el
servei ferroviari jugui un paper central.
13.- L'aprovació de la fórmula jurídica de l'Euroregió com a agrupació regional dins de la
Unió Europea representa un pas important per a la seva operativitat, de manera que ha de
permetre obtenir recursos comunitaris per a projectes estratègics dels que tenim en comú,
per servir encara més de lobby, de motor d’impulsió de projectes comuns, segurament el
més conegut l'Eix Mediterrani, que finalment també ha estat adoptat com una prioritat pel
Govern espanyol. I també ho comença a ser per les autoritats comunitàries.
14.- I finalment, per cloure aquesta llista, vull afegir l’aprovació del Pla Marc de Mitigació del
Canvi Climàtic. La primera figura en aquesta matèria d’àmbit català, alineada amb les
demandes internacionals de responsabilitat col·lectiva envers el nostre planeta, però també
pensant en el futur del nostre teixit productiu, que sap que el canvi de paradigma que
suposa revisar les emissions en CO2 és en part una oportunitat de liderar nous escenaris de
mercat.
Aquest Pla Marc ens ha donat una presència a escala internacional que, unida a l’excel·lent
imatge de marca de Barcelona, han permès conduir cap al nostre país la trobada
internacional de màxim nivell que clourà els debats previs a la reunió de Copenhague. Els
avanço que a diferència del procés de Kyoto, el Govern de Catalunya participarà en
diferents fòrums per tal de fer el màxim d’aportacions al text final.
He deixat fora d’aquest exercici de síntesi, actuacions que he celebrat especialment, com
ara haver aconseguit, abans del termini fixat per la UE l’any 2000, la reducció del nivell
màxim de víctimes a la carretera.
Avui mor cada dia una persona menys a la carretera que fa deu anys. I no deixarem de
treballar per rebaixar més la xifra.
També podia haver-hi inclòs la Llei de fosses o la Llei de l’oficina anti-frau, que milloren el
sistema democràtic.
O la constitució del BioPol a l’Hospitalet o la signatura dels contractes-programa amb els
centres de Recerca, la recepta electrònica que millora el procés d’administració de fàrmacs,
també el programa 1X1 d’aules digitals o l’esforç que des del Departament de Governació
s’està fent per cobrir amb la TDT l’enorme majoria de les llars, al conjunt del país, i un llarg
etcètera.
O la pionera llei de centres de culte.
Igualment, podia haver descrit les respostes que duu a terme el Govern davant el repte del
compliment de la llei de la dependència que, tot i les dificultats, genera avui prestacions per
a més de 81.000 persones.
O que s’ha més que doblat el pressupost destinat als serveis socials, amb un increment del
117% entre el 2003 i el 2009.
O el decret aprovat aquest mateix matí pel Consell de Govern de desplegament de la llei de
suport a les famílies que ha explicat la consellera.
O la capacitat de resistir l’impacte de la crisi que ha tingut un sector clau de l’economia
catalana com el Turisme. Està resistint, però tots (els governs i agents) som conscients que
cal un procés d’adaptació a les noves circumstàncies. Varem tenir ocasió de recordar-ho fa
quinze dies, a l’Alt Empordà, amb motiu del Centenari de la Costa Brava.
O l’èxit de la cultura catalana al Festival de Guanajuato i a la Biennal de Venècia, gràcies al
treball tenaç i eficient de l’Institut Ramon Llull, convertit realment en el millor instrument de
promoció de la llengua i la cultura catalanes, amb el suport no exclusivament del govern de
Catalunya, sinó de moltes altres administracions.
En definitiva, senyores i senyors diputats, les actuacions a les que m’he referit dibuixen una
Catalunya...
‐ que recupera els seus dèficits i desequilibris en serveis essencials com l'aigua i
l'energia,
‐ que amb l’acció coordinada de les diferents administracions es vertebra amb noves
infraestructures que la projecten al món i que la relliguen internament,
‐ que modernitza els seus serveis públics,
‐ que completa la potència del seu autogovern amb un finançament just i amb
l'assumpció arreu d'una responsabilitat essencial com la seguretat pública
‐ i que adquireix noves competències, els nous reptes que li marca l'Estatut, com ara
el transport diari de centenars de milers de persones, a partir de l’1 de gener
‐ Una Catalunya que juga un rol central a la Mediterrània i que s'alia amb els seus
veïns per tenir una veu més forta a Europa.
‐ Una Catalunya que parla i participa per resoldre els problemes que més preocupen
arreu del món.
D’aquesta visió sintètica de l’acció de govern que els acabo de relatar, crec que se’n
desprèn, més enllà de la plena justificació de l’aposta política de les forces progressistes del
país pel Govern d’Entesa, una percepció de la fortalesa del nostre autogovern, en el qual les
institucions funcionen, les lleis es compleixen, els plans i programes s’executen... atenent les
aspiracions i demandes de la ciutadania.
No em sembla ni òbvia ni banal aquesta consideració, sobretot quan, des d’angles diversos,
s’alcen veus posant en qüestió la validesa de l’autogovern assolit.
Estic convençut que la normalitat democràtica que implica l’acció institucional continuada i,
concretament, l’acció de govern sostinguda i eficaç, és la millor manera de defensar el
nostre autogovern dels seus adversaris.
Estic convençut que el que realment ens enforteix i ens legitima és l’exercici constant de les
nostres facultats i competències, de manera que la legitimitat democràtica d’origen i la
legitimitat derivada de la pràctica i del costum, es complementen positivament per fer créixer
robustament la voluntat i les institucions que governen els afers col·lectius de la ciutadania
catalana.
He dit en començar que l’atenció prioritària a la situació econòmica no era contradictòria
amb la dedicació a vetllar per l’autogovern i més concretament pel desplegament de
l’Estatut. És més, crec que no hi ha qüestió, en plantejar la dicotomia lluita contra la crisi/
defensa de l’autogovern és un fals problema.
Fins ara no he fet altra cosa que parlar de l’autogovern, de com l’hem exercit, de com hem
utilitzar els instruments que ens proporciona.
Ara bé, també sóc conscient que la societat catalana viu amb preocupació la incertesa que
encara plana sobre l’Estatut de 2006 a causa dels recursos presentats davant del Tribunal
Constitucional. I que segons com finalitzés el pas de l’Estatut pel Tribunal podria produir-se
al país un greu problema de confiança política mútua entre l’Estat i les institucions catalanes.
No és la meva intenció ni la del Govern eludir aquest estat d’ànim col·lectiu. Però vull deixar
ben clar que no té cap sentit actuar com si ja s’hagués produït una situació adversa pel
nostre autogovern, perquè els més perjudicats seríem nosaltres mateixos, en perdre unes
energies precioses que necessitem per treballar per sortir de la crisi.
Vol dir això que el president de la Generalitat i el Govern de Catalunya contemplen amb
indiferència i despreocupació la incertesa que plana encara sobre l’Estatut, pels interrogants
oberts de la Sentència del Tribunal Constitucional? En absolut. Tot el contrari.
El Govern de Catalunya ha actuat, actua i actuarà amb fermesa, diligència i serenitat per
desplegar l’Estatut. Complint amb el mandat que es deriva d’una llei plenament vigent i de la
voluntat d’autogovern manifestada pel poble de Catalunya.
El que no fa ni farà el Govern és especular sobre futuribles. Nosaltres ens hem traçat una
línia de conducta diàfana, transparent. La resposta a com reaccionarem davant d’una
hipotètica sentència adversa del Tribunal Constitucional està implícita en la línia de conducta
que hem mantingut fins ara i que –recordin- ha permès, entre altres coses, arribar a un
acord de finançament després d’un llarg i aspre procés negociador en el que hem vençut
tota mena d’obstacles i d’inèrcies.
I si em permeten dedicaré els propers minuts a fer explícita aquesta línia de conducta.
El Govern creu en l’Estatut i actua en conseqüència. Complim amb el deure de governar
Catalunya amb els instruments d’autogovern que disposem.
El compliment d’aquest deure comporta desplegar l’Estatut en la part que ens correspon
directament i negociar el seu desenvolupament en la part que correspon al Govern central i
a les Corts Generals.
I naturalment exigeix governar d’acord amb el marc normatiu definit per l’Estatut, utilitzant
les nostres facultats i exercint les nostres competències, com ho fan tots els governs del
món. Confiats com estem en la validesa i les possibilitats del nostre autogovern.
Crec que estem demostrant amb els fets que estem complint amb els nostres deures. Que el
desplegament estatutari que depèn directament de les institucions catalanes ha assolit un
grau més que notable.
Que hem negociat amb intensitat el desplegament que depèn de l’acord entre els governs
de Catalunya i d’Espanya. Que hem obtingut resultats importants, entre els que destaca en
primer lloc l’acord sobre el nou finançament. Que aquestes negociacions no han estat fàcils
ni ho seran en el futur no és cap novetat. Però davant de les dificultats el Govern de
Catalunya ha demostrat fermesa en els propòsits, tenacitat en mantenir la seva posició, rigor
en el seus plantejaments i flexibilitat quan ha calgut per fer possible l’acord. El que no hem
fet ni farem és ni lamentar-nos ni defallir.
La mateixa actitud mantindrem en el futur: fermesa en els nostres objectius, tenacitat per
aconseguir-los, rigor en les nostres formulacions i disposició als acords justos i raonables.
Oferint –i alhora exigint- lleialtat institucional.
Per tant no especularem sobre hipòtesis no verificades. Si en un moment determinat cal
defensar encara més el nostre autogovern i el nostre Estatut ho farem seguint els criteris
que els acabo de recordar.
Cercant, en tot moment, a més a més, la màxima unitat del conjunt de forces polítiques i
socials del nostre país.
Oferint i demanant lleialtat a cadascuna d’elles.
Respectant i exigint que es respecti la força de les institucions, la principal de les quals és la
Generalitat, avalada, entre altres raons, per 650 anys d’història.
Tenint present que la nostra principal obligació, en aquest cas, és la de fer prevaldre el pacte
polític al que vam arribar amb les institucions espanyoles i que va ser referendat pel poble
de Catalunya. Avui, per avui, aquesta és la nostra responsabilitat davant seu.
Bé, el debat d’aquests tres dies serà molt probablement el darrer de la legislatura. Per això,
abans de finalitzar la meva primera intervenció, no voldria deixar de fer una mirada de
conjunt, amb la intenció d'esbossar-ne una interpretació general i d'explicar el sentit de
l'acció política del Govern.
Per sobre de les anècdotes i de les vicissituds del camí recorregut, crec que hi ha una
coherència bàsica en les grans línies d'acció de govern. Una coherència que adquireix tot el
seu sentit si -a més- les contemplem en la perspectiva llarga del canvi polític iniciat el 2003,
amb l'arribada al Govern de Catalunya de les forces representatives del catalanisme
d'esquerres.
En contra dels qui volen veure la governació de les esquerres del país com un parèntesi -
més o menys anecdòtic i poc legitimat- del que seria un mena d'ordre natural en la direcció
política de l'autogovern de Catalunya, afirmo amb total convenciment la validesa i la solidesa
de l'opció de govern que hem construït el Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel
Canvi, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida
i Alternativa, és a dir el conjunt plural del progressisme catalanista.
Una validesa i una solidesa que es verifiquen si analitzem la coherència entre els propòsits
inicials de la nostra aliança política, l'acció de govern empresa i els resultats assolits.
Tres eren els grans objectius plantejats: l'alternança política, la millora de l'autogovern i el
canvi de les principals polítiques públiques.
En primer lloc, la verificació de l'alternança política, que ha significat acabar amb la pretensió
de monopolitzar la representació del catalanisme i, fins i tot més enllà, la pretensió de
representar tota la societat catalana, per part d'una força política.
Amb el canvi polític hem superat una mena de tabú que pesava sobre la governació de la
Generalitat. Hem fet visible el pluralisme polític i social de Catalunya. Hem comprovat la
viabilitat del projecte polític del catalanisme d'esquerres (el meu projecte, el nostre projecte).
I hem iniciat també un procés de reforma democràtica de les nostres institucions
d'autogovern.
En definitiva, amb l'alternança política s'ha enriquit la societat catalana, en fer-se més
evident que mai la seva diversitat interna, la seva complexitat social i la seva pluralitat
d'opcions polítiques. Hem assolit així la normalitat democràtica, en demostrar-se que les
nostres institucions poden estar servides alternativament per projectes polítics de diferent
orientació.
El segon gran objectiu ha estat la millora de l'autogovern. Certament, un objectiu que en la
seva formulació genèrica era compartit per la majoria de les forces polítiques catalanes, però
que s'ha de reconèixer que va ser impulsat i concretat amb l'arribada de les esquerres
catalanistes al Govern de Catalunya.
No vull amagar les contradiccions, les tensions i el desgast que ha suposat el llarg,
extenuant i encara inacabat procés del nou Estatut d'Autonomia. Totes les forces polítiques
catalanes -les del Govern i les de l'oposició, les favorables i les contràries a l'Estatutn'estem
pagant els costos. I la societat catalana ha estat sotmesa a una tensió que pot haver
derivat en un sentiment de fatiga i desafecció. I la relació de Catalunya amb les institucions
centrals de l'Estat i -el que és més preocupant- amb la societat espanyola, se'n ha ressentit.
Però, tot i reconeixent aquests inconvenients i costos associats, puc afirmar que l'Estatut és
un gran instrument, és el millor instrument de que disposem per progressar en la nostra
capacitat d'autogovern al servei dels ciutadans de Catalunya.
Jo no sóc d’aquells que ho considera caduc caduc tot just acabat de néixer. Ara per ara,
l'Estatut fixa el nivell de la nostra ambició i de la nostra exigència. Com acabo de dir, la
nostra responsabilitat és estar-ne a l'alçada.
A l'alçada de la lluita per vèncer, i haurem de vèncer totes les resistències.
A l'alçada de la profunditat de la transformació que implica en el nostre autogovern i en el
conjunt del sistema autonòmic espanyol.
De tot plegat, n'hem tingut un tast en la dura, difícil, però finalment reeixida, negociació del
finançament, que -voldria recordar- ha significat, a més, la prova de foc de la coherència del
Govern en la defensa de l'Estatut i la superació, per tant, de la divergència de fons que va
portar al final avançat de l'anterior legislatura.
Però com he dit en parlar de l'acció de govern, el que resulta determinant per legitimar
l'autogovern és l'ús que se'n faci, són les polítiques que s'apliquin per atendre les necessitats
i les aspiracions de la societat.
Una societat que ha canviat molt i a la qual les polítiques públiques han de servir per
aconseguir una societat més justa i sostenible.
Per això, el tercer gran propòsit que ha animat la nostra acció política és donar un nou
impuls i una nova orientació a aquestes polítiques públiques.
Unes polítiques que suposen un notable increment dels recursos per atendre les principals
necessitats col·lectives. L'eslògan “Més mestres, més mossos, més metges” és molt més
que una més o menys afortunada frase publicitària. És l'expressió sintètica d'una política de
serveis públics que respon a la lògica de la proximitat a la ciutadania i a la de mantenir la
cohesió social d'una societat catalana cada dia més complexa.
Unes polítiques que cerquen, des d’una convicció profunda, la col·laboració amb el món
local, honorant el compromís de donar-li més i millor suport, associant-lo al disseny dels
plans d'actuació i a la seva gestió, fent-lo sentir copartícep i corresponsable de la governació
del país.
Unes polítiques que s'ocupen de resoldre dèficits històrics en les nostres infraestructures
bàsiques de transport, hidràuliques i energètiques.
Unes polítiques que es guien per possibilitar la transformació del nostre model productiu,
amb un ingent esforç inversor en les infraestructures imprescindibles per millorar la nostra
competitivitat, amb una especial sensibilitat per mantenir de forma constant el progrés de la
nostra recerca, amb un afany renovat per assegurar noves i millors oportunitats de formació
als nostres joves.
Unes polítiques que es dediquen a ordenar i endreçar el nostres territoris, aplicant
instruments útils per protegir-los, per redreçar les zones urbanes degradades, per salvar el
nostre patrimoni natural i paisatgístic.
Unes polítiques que procuren fer de la nostra llengua l'element central de la integració social.
Unes polítiques que s'esforcen en ser el resultat d'una àmplia concertació social que
reflecteixi les preocupacions i els anhels de la gran majoria dels catalans i de les catalanes i
el sentiment de les institucions socials més representatives.
En definitiva, unes polítiques orientades a impulsar el progrés econòmic, a fer viable el
nostre Estat del benestar que assegura la cohesió social, a possibilitar l'equilibri territorial i
ecològic, i a fer créixer la nostra identitat cultural.
L'orientació de totes aquestes polítiques és un actiu que avui està jugant al nostre favor en la
gestió de la difícil situació econòmica que travessem.
Sense el coixí de les polítiques socials, avui seria molt més difícil atendre les noves
necessitats generades per la crisi.
Sense la ja llarga experiència de la llei de Barris, avui seria molt més difícil assegurar la
cohesió social.
Sense l'orientació de la nostra política econòmica cap a la millora de la nostra competitivitat,
avui seria molt més difícil plantejar-se correctament la sortida de la crisi.
Sense l'hàbit de cercar acords per les grans qüestions de país, avui seria molt més difícil
posar d'acord les institucions i els agents econòmics i socials per treballar conjuntament per
superar la crisi.
Per concloure, crec honestament, que avui Catalunya és un país que ha verificat la fortalesa
del seu sistema democràtic amb l’alternança, que disposa d'un millor autogovern i que aplica
unes polítiques que permeten afrontar amb un nivell d'eficàcia raonable els grans problemes
de la societat catalana.
És una conclusió que valida i justifica l'opció de govern que represento i que defenso per al
meu país.
Senyores i senyors diputats, acabo amb una darrera reflexió.
Els he presentat els principals resultats de la nostra acció de Govern, les línies d’actuació
que treballarem en els propers mesos i també el capteniment amb el que crec que hem
d’afrontar algunes de les qüestions més rellevants de la conjuntura política.
Espero que en el debat posterior podrem ampliar i debatre sobre aquestes qüestions, i
respondre, naturalment, sobre les que els portaveus dels grups parlamentaris vulguin
plantejar-me.
Però aquest és, com vostès saben perfectament, un Debat d’Orientació Política General. I
crec molt convenient dedicar, uns breus minuts finals, a expressar com veig, personalment,
l’orientació de la política catalana... i l’horitzó nacional.
Crec, sincerament, que la política catalana pot quedar atrapada per l’excés retòric, verbal o
tàctic.
Que podem embogir, si la cursa permanent pel titular o la declaració gruixuda i la
competitivitat extrema en el terreny polític i electoral ens porta a una incapacitat per a veure
la realitat com és, per a mesurar-la i ponderar-la, per a repensar-la.
Si la nostra rivalitat, que ha de ser al servei de les nostres idees però sobretot del país, ens
altera la perspectiva de les coses.
Si la impaciència ens impedeix fruir, desplegar i aprofitar el que tenim, que és molt i que està
tot just per explorar.
Si la confrontació excessiva ens limita la necessària col·laboració i dificulta les exigibles
lleialtats polítiques que, entre Govern i oposició, que estem obligats a practicar,
especialment en temps de crisi i de problemes greus com els que tenim.
Crec que correm el perill de generar una constant insatisfacció malaltissa si no som capaços
d’obrir un llarg període de serenitat i tranquil·litat per a desplegar el més gran instrument
d’autogovern que mai hem tingut a la nostra història.
Un Estatut que té els elements de singularitat, bilateralitat, i capacitat d’autogovern més
ambiciosos i profunds que mai ha tingut Catalunya.
Hem de centrar la política catalana en el desplegament de l’Estatut.
Són contraproduents les declaracions que puguin qüestionar, només tres anys després de la
seva entrada en vigor, el caràcter estratègic d’aquest gran instrument.
Jo confio plenament en l’Estatut.
Crec en el seu potencial per a donar respostes a les demandes exigents de la societat
catalana.
Catalunya no pot semblar com aquelles criatures mal criades que desitgen amb delit i
insistència una joguina magnífica i, quan la tenen l’abandonen, reclamant-ne altra vegada
una de nova sense, ni tan sols, obrir-ne la caixa, sense gaudir-la.
No podem conrear la insatisfacció i el caprici. Catalunya necessita constància i
perseverança madures.
A mi no em fa nosa l’Estatut, malgrat algunes observacions que a vegades s’han fet des
d’aquesta tribuna. Ni és una cotilla. No és un mal menor. Jo no el vull canviar.
El vaig votar i el defensaré amb total i absoluta convicció que és el millor per Catalunya.
Catalunya se la juga si no sap treure profit d’aquest Estatut.
Perquè podríem entrar en una dinàmica de poca credibilitat si ara, en comptes de desplegar
l’Estatut, ens dediquéssim a deixar-lo de banda, perquè total com sembla ser que hi ha un
tribunal que el retallarà no és aquest el camí.
Els que vulguin anar massa ràpid, és legítim. Però crec que no podem accelerar al país
deixant-lo desconcertat i desorientat. La pressa ens pot perjudicar.
És temps de bona lletra i línies rectes. Als qui, legítimament, tot els sembla massa lent, els
hem de dir que, per arribar lluny, cal, bé sempre, arribar amb tothom.
Que la velocitat ens pot fer caure en la precipitació.
Que les presses, de vegades, no porten enlloc.
Jo també vull anar lluny, però amb tothom alhora, i a temps. No a destemps i sense la
majoria.
Jo crec que el president de la Generalitat, per la seva doble condició de cap de govern i
president de Catalunya, no ha de posar mai en risc la cohesió social ni la unitat civil. Ni la
solvència i la fortalesa de les nostres institucions. Ni el respecte de Catalunya de cara
enfora.
No pot fer-ho i jo no ho faré.
No és temps d’aventures, ni de sorpreses ni d’invents. De cap tipus. No vull fulls de ruta que
desconeixen les etapes, les necessàries parades de descans, ni finals imaginaris sense
camins, ni trajectes. Sense mapes. En aquest context de crisi crec que el país s’ho pot
permetre encara menys.
No és temps d’invents. No vull fer-li dir a l’Estatut el que no diu. Però demanarem, crec que
en això estarem tots d’acord, tots no, però la majoria, demanarem el compliment d’allò
pactat i ho complirem amb el mateix nivell d’exigència. No farem jocs de mans ni equilibris
per inventar-nos realitats. La nostra ambició ha d’estar traçada.
No és temps, tampoc, de passes enrere, ni de resignació. No tornarem a negociar allò que
vàrem negociar i que a tots plegats tant ens va costar. No acceptarem renúncies. No
desfarem camins que volem convertir en grans avingudes per a la majoria del país. No ens
aturarem. I encara menys, farem marxa enrere.
Aquest és el meu compromís. Aquesta es l’orientació política general que crec que li convé a
Catalunya. Aquesta és, senyors i senyores diputats, la meva paraula.
Acabo. Encara no fa tres anys que tinc l’immens honor de ser president de la Generalitat.
Mai estaré prou agraït a la confiança rebuda en aquesta cambra. Em sento honorat,
compromès i deutor.
Quan ets president de Catalunya sents que les teves idees polítiques inicials han de
transformar-se en conviccions morals compartides.
Que la Presidència t’obliga a interpretar i representar sempre la totalitat i la centralitat de les
esperances i les preocupacions de la nostra nació i de la seva gent, i que t’exigeix quelcom
més que una acció de govern o una acció política.
M’estimo el meu país. I cada dia aprenc a estimar-lo encara més. Sento que el meu
compromís per ell i pels meus ciutadans creix i madura... Aquest Estatut és de tots, sí; però
faré d’aquesta Presidència l’acció política més decidida en la defensa i el desplegament de
la nostra llei de lleis. Aquest és el meu compromís personal, polític i institucional.
No és el moment d’aturar-se pel desànim o el cansament. Tampoc és el moment de
distreure’ns, perdent les referències i les diferències entre el que és urgent, necessari o
convenient.
No és el moment per a defallir. Estic convençut que ens calen més resultats... i segurament
menys proclames.
En definitiva, senyors i senyores diputats a treballar tots plegats que n’hi ha molta feina, i els
nostres conciutadans no poden esperar.
Moltes gràcies.

Osona es beneficia de la Llei de Barris

2009-07-23T17:03:00.002+02:00

El Govern adjudica la sisena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris a 26 nous projectes

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha adjudicat avui els 99 MEUR d’ajuts de la sisena convocatòria de la Llei de barris, que beneficiaran els projectes presentats per 26 municipis. Aquesta convocatòria marca l’inici d’una nova etapa en el desplegament de la Llei, dividint els ajuts en tres línies d’actuació:

S’impulsen 10 nou projectes de regeneració integral

S’inclouen 15 nous projectes de viles de menys de 10.000 habitants amb ajuts de fins al 75% del total del seu cost

Se signa el primer contracte de barri, de suport a aquells que ja han finalitzat el seu projecte, amb el Districte II de Terrassa

Es genera una nova inversió de més de 167 MEUR en 26 barris, dels quals 99 MEUR els aporta la Generalitat i, la resta, els ajuntaments

La inversió pública total a través del Programa s’aproparà ja als 1.200 MEUR i s’arribarà a 117 barris amb actuacions de regeneració en marxa.
Una nova etapa

El dia 2 d’abril d’enguany, el DOGC publicava la resolució del conseller Joaquim Nadal per la qual s’obria una sisena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris, ara dividida en tres línies d’actuació. Aquest fet respon a la voluntat del Govern de garantir la continuïtat del programa, quatre anys després del seu inici amb 92 barris amb projectes en marxa, tot mantenint l’alt grau d’atenció específica i curosa que actualment es dedica a cadascun d’ells. A més, cal tenir en compte que els primers projectes de barris ja són una realitat i es poden avaluar tant els resultats com les necessitats futures.

És per això que, a partir d’aquesta sisena convocatòria d’ajuts, la Llei de barris es divideix en tres línies, que permeten donar resposta a les diverses situacions dels municipis. Una destinada a nous projectes d’intervenció integral; una per a municipis de menys de 10.000 habitants, i una altra per a acompanyar als que ja han finalitzat els seus projectes. En total, s’han adjudicat un any més 99 MEUR en ajuts.

A aquesta convocatòria, que ha endegat la nova etapa, es van presentar 74 projectes, dels quals 30 optaven als ajuts de regeneració integral, 42 als ajuts per a municipis de menys de 10.000 habitants i 2 al contracte de barri per a municipis que ja han finalitzat les seves actuacions.

L’adjudicació dels ajuts de la sisena convocatòria de la Llei de barris permet passar dels 92 als 117 barris amb projectes de regeneració integral en marxa i el primer contracte de barri. El Govern concedirà una subvenció total de 99 MEUR, que s’afegiran a la part que aportaran els ajuntaments beneficiaris. En total amb aquesta convocatòria es generarà una inversió pública de 167 MEUR en els 26 barris beneficiats. Així, entre les sis convocatòries, s’arriba a prop de 1.200 MEUR d’inversió pública compromesa per a la millora integral dels barris d’arreu de Catalunya.

Criteris de selecció
Un cop finalitzat el termini de presentació de sol·licituds per a cadascuna de les modalitats, la Comissió de Gestió del Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes ha valorat la llista dels 74 projectes que s’hi han presentat i que podien ser finançats segons els criteris que fixen la Llei i el Reglament, així com la quantitat concreta que en cada cas es proposa. Posteriorment, ha fet una proposta al conseller de Política Territorial i Obres Públiques perquè dictés la resolució definitiva.
Els criteris d’avaluació per determinar els barris beneficiaris han tingut en compte la problemàtica urbanística i els dèficits d’equipaments i serveis de la zona. També s’han valorat les característiques demogràfiques, les problemàtiques socials i econòmiques més paleses, com ara la taxa d’atur, el nombre de persones beneficiàries de pensions assistencials o el percentatge de població en risc d’exclusió.

Tres modalitats d’ajuts

Els 26 projectes beneficiats finalment es distribueixen entre les tres línies d’ajuts de la següent manera:

Projectes d’intervenció integral

Fins ara, el programa de barris abastava 92 projectes i beneficiava més de 804.000 persones (un 11% de la població catalana). Per tal de mantenir l’atenció individualitzada a cadascun dels projectes i evitar que un nombre excessiu de municipis amb actuacions cofinançades desnaturalitzés els objectius del Programa, s’ha volgut mantenir el número de municipis amb projectes en marxa en un centenar.

Per això, en aquesta nova convocatòria es destinen 53,81 MEUR a donar entrada a 10 nous barris al Programa ordinari:

Torelló
Casc Antic
8,26 MEUR
4,13 MEUR

Viles amb projectes

Es concedeixen un total de 43,03 MEUR per als 15 projectes triats per al nou programa “Viles amb projectes”, en el marc del qual s’impulsaran programes de regeneració integral en municipis de menys de 10.000 habitants. En aquest cas, ateses les capacitats pressupostàries d’aquests ajuntaments, el percentatge de finançament dels projectes arribarà fins a un màxim del 75% del cost, una possibilitat que ja preveu la mateixa Llei de barris.

Han resultat beneficiaris d’aquest tipus d’ajuts els següents projectes:
Centelles
Nucli antic
5 MEUR
3,75 MEUR

Roda de Ter
Nucli antic
5 MEUR
3,75 MEUR

Sant Bartomeu del Grau
Casc antic
3,43 MEUR
2,57 MEUR

La sisena, barri a barri

Projectes de regeneració integral

Torelló, casc antic: municipi situat al cor de la Vall del Ges. És la tercera població en número d’habitants de la comarca, després de Vic i Manlleu. L’àmbit d’intervenció engloba el nucli antic i una zona esportiva a la perifèria contigua.

Les actuacions més destacades són el condicionament de carrers i de la Ronda Pollancredes; la millora ambiental del riu Ges, del parc municipal i d’”Els Comuns”; la rehabilitació d’elements comuns dels edificis; la construcció de la sala polivalent annexa al pavelló; el soterrament de contenidors de recollida selectiva; la construcció d’un aparcament dissuasori de vehicles en els accessos al nucli antic, i l’impuls de programes socials destinats a gent gran i a la diversitat de la població.

Viles amb projectes

Centelles, nucli antic: el municipi va néixer a l’entorn de l’església de Santa Coloma, a la sagrera. La població seguí creixent al llarg de l’antic camí ral que anava de Vic a Caldes de Montbui i al voltant del nucli antic trobem els creixements del segle XVIII.

Es preveu la compra i rehabilitació del Palau dels Comtes per a l’ús com equipament; la reurbanització de places i carrers principals, així com del torrent i de la font de la Cira; la restauració de l’antic edifici de Correus per a l’ús com Espai Jove i l’impuls d’un Projecte de diversificació i promoció del comerç urbà al nucli antic.

Roda de Ter, nucli antic: àrea on s’agrupen espais emblemàtics i de gran valor arquitectònic i simbòlic, com el passeig del riu Ter, la fàbrica La Blava o Can Planoles, però amb un alt grau de degradació i abandonament, així com un llegat cultural i humà important, derivat de la presència d’escriptors de gran renom.

Entre les actuacions previstes hi ha un nou equipament municipal a la Blava; la rehabilitació de Can Planoles com a equipament de barri; la dotació d’un fons per a la rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis; la urbanització del carrer Pere Almeda, Plaça Major i Ramon Martí, i l’impuls del Programa Roda Jove.

Sant Bartomeu del Grau, nucli antic: l’àrea d’intervenció consta de dues zones ben diferenciades; d’una banda, el casc antic del poble desenvolupat resseguint la carretera- Carrer Vell i de l’altra, les naus de recinte de la antiga fàbrica Puigneró.

Les principals actuacions es concentraran a la Plaça nova i vial transversal; la remodelació integral del Carrer Vell; la creació d’un centre cívic i d’un centre de dia, l’adaptació d’una nau com a pista poliesportiva coberta, i l’impuls de programes de recuperació de locals inactius, foment del comerç sostenible i gestió d’horts ecològics.

DISSABTE ROIG A VIC I MANLLEU

2009-07-19T20:18:00.003+02:00

Desenes de persones s'han acostat a les carpes que el PSC ha instal·lat a Vic i a Manlleu per rebre informació sobre el nou finançament i l'acció de govern de la Generalitat.

ELS QUATRE FRACASSOS DE CiU

2009-07-13T17:27:00.002+02:00

El gran fracàs polític de CiU

Miquel Iceta ha constatat el gran fracàs polític de Convergència i Unió, que ha decidit rebutjar l’acord amb l’argument que és il•legal. L’actitud de la federació nacionalista només pot explicar-se a través de la constatació dels seus “quatre fracassos”: “un gran fracàs polític, perquè aspiraven a fer caure els Governs de Catalunya i d’Espanya utilitzant com a palanca el finançament amb una aliança objectiva amb el Partido Popular; un fracàs d’oposició, per haver fet un ridícul espantós donant fins a 11 xifres diferents durant el procés; un fracàs estrepitós i profund del patriotisme, per haver desaprofitat la ocasió de posar els interessos del país per davant dels petits interessos de partit; i un fracàs social, per haver quedat completament aïllats en la societat catalana amb l’única companyia del PP en la seva croada contra l’acord”.

2009-07-13T17:17:00.002+02:00

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL MOLT HONORABLE PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Bona tarda,

L’Acord sobre el finançament que el nostre Estatut exigia, arriba a bon port. Finalment, tindrem un nou model, plenament estatutari, des del primer dia.

En aquestes, les meves primeres paraules vull demanar-vos disculpes pel soroll i la incertesa excessius que, potser, entre uns i altres hem provocat.

Sé que ha estat un procés llarg, massa llarg, difícil i incomprensible en molts moments. Però negociar una xifra és una cosa relativament fàcil. Canviar tot un model de finançament, és molt més complicat. Però ho estem aconseguint.

Catalunya ha demostrat que sap dir no, quan toca. I que sap dir sí, quan la proposta és justa i estatutària. Aquest serà un gran acord… que farà gran a Catalunya, a la seva gent i els valors col·lectius que representem. Perquè garantirà, alhora, la solidaritat i la justícia.

Aquest Acord no serà una victòria d’uns contra d’altres. Ni de Catalunya contra Espanya. Ni del govern de Catalunya contra el govern espanyol. Ni d’unes comunitats contra d’altres. Ni tampoc d’unes forces polítiques contra d’altres.

Serà la victòria de la justícia.

No era legítim, ni justificable, ni convenient penalitzar als que més aportem. Catalunya veurà, finalment, reconeguts els seus drets i el que és també molt important els seus arguments i les seves raons.

Espero que algun dia la història jutgi com es mereixen aquells qui no han tingut cap escrúpol a minar i malmetre les bases de la convivència entre Catalunya i els altres pobles d’Espanya, llençant contra el nostre país tantes mentides i tantes calúmnies. Aquells que fins i tot avui segueixen negant-nos el que és just.

I també espero que es reconegui l’esforç de tots els que hauran fet possible aquest Acord. Jo ho faré. És de justícia.

Les claus d’aquest èxit col·lectiu són diverses. I molts els protagonistes. El meu reconeixement al Govern d’Espanya que, malgrat les circumstàncies difícils, ha complert els compromisos bilaterals amb Catalunya.

El suport de la societat civil ha estat clau: la seva exigència, la seva crítica constructiva, les seves aportacions i, finalment, el seu suport. Perquè governar Catalunya no és una tasca només del seu Govern. Tots fem país, tots som responsables del seu destí i del seu futur.

Vull agrair el treball dels màxims responsables de les forces polítiques que donen suport al Govern. Mantenint la fermesa i la coordinació imprescindibles. Parlo del Partit dels Socialistes de Catalunya, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, i parlo, en particular, d’Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta part final de la negociació.

Rigor, força i ambició combinades, han fet imparable la força de Catalunya. Cadascú ha fet el que havia de fer, i tots junts, hem fet el que calia. Tots treballant per Catalunya.

Vull destacar, especialment, l’habilitat i la fermesa de la negociació encapçalada pel nostre conseller d’Economia, Antoni Castells. Està dirigint un procés negociador llarg i complex, Per assolir els nostres objectius com a país.

Avui he parlat amb els líders de totes les forces polítiques representades en el Parlament de Catalunya. A tots els he traslladat la meva convicció política i moral de la bondat d’aquest Acord. Temps hi haurà de fer tot tipus de valoracions. És un Acord que ens permetrà obtenir, amb la màxima ambició, el que preveu l’Estatut i que compleix, escrupolosament, tots els seus preceptes.

Catalunya, des del primer dia, rebrà uns recursos per sobre de la mitjana, i obtindrem una xifra que es correspon als més ambiciosos objectius que ens havíem fixat col·lectivament. Una xifra similar a la que havien indicat algunes de les més importants institucions econòmiques del país.

Com a President, vull dir-vos que tinc l’esperança que un cop tancat el llarg procés de negociació del nou finançament, viurem aquest èxit com un èxit de país, i convido a tots els catalans a que el facin seu, més enllà de les lògiques partidàries.

També convé treure lliçons d’aquesta llarga negociació, per a afrontar nous reptes. El treball rigorós, la tenacitat, la fermesa, la unitat política i la prudència combinada amb l’ambició legítima, converteix els reptes, en objectius; i transforma els objectius, en fets.

Tindrem un nou finançament. Un bon Acord. Podem estar satisfets…, sí; però dediquem immediatament ja tots els nostres esforços a fer servir aquests recursos per garantir la cohesió social, per a lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI.

Moltes gràcies.

2009-07-03T23:00:00.002+02:00

La Llei d’Educació de Catalunya

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei d’Educació de Catalunya, una llei que ha comptat amb un ampli consens polític.

El consens educatiu i polític és la condició imprescindible per
assegurar una Llei duradora en el temps i
no subjecte, com ha succeït amb les lleis estatals, a constants canvis,
conseqüència de l’alternança dels governs. L’acord amb les principals
forces polítiques assegura un marc estable i, al mateix temps, ens deixa
un espai ben fèrtil per desenvolupar en el futur el model educatiu català. Així, la Llei és una Llei de país, una Llei de tots, ancorada,
en el seu esperit i en la seva lletra, en premisses netament progressistes.

El text de la LEC està orientat a fer possibles, coordinadament, dos objectius cabdals: l’equitat i l’excel·lència.

Només el valor afegit del saber pot fer competitiu el nostre model de producció
a escala europea i internacional, tot preservant el drets laborals i les garanties
de l’estat del benestar. Per aquesta raó, la LEC vol enfortir i renovar les escoles
catalanes, perquè el potencial humà que elles generen ha de ser l’eix d’una
nova economia, arrelada en el coneixement.

Només una millora dels resultats educatius de tot l’alumnat pot garantir la
cohesió social. Per aquesta raó, la LEC apunta cap a fites noves i exigents,
centrades en la qualitat educativa i en la funció de les escoles com a eina per a
la superació de les desigualtats d’origen. Perquè la veritable qualitat educativa
cal mesurar-la en termes d’equitat i excel·lència, amb independència de les
diferències culturals, econòmiques i socials de què parteixen els i les alumnes.

La LEC, en conseqüència, reflecteix l’opció per un model propi de l’educació i
fa realitat, així, algunes de les competències que l’Estatut atribueix a la
Generalitat.

El concepte de coresponsabilitat té una vessant important: el de la
coresponsabilització de tots els centres públics i privats concertats en
l’escolarització equilibrada de l’alumnat, d’acord amb criteris territorials o de
zona, com a punt neuràlgic que ha de garantir que tots aquests centres tenen
les mateixes obligacions en matèria de satisfacció del dret de la ciutadania a
l’escolarització.

La LEC referma el català com a llengua pròpia de Catalunya i com factor
d’inclusió social. Reforça la importància del català a l’escola i el seu
aprenentatge. Aposta, al mateix temps, per la potenciació del plurilingüisme i
vol assegurar un bon nivell d’aprenentatge d’una tercera llengua.

La LEC no pretén proposar nous models organitzatius i curriculars detallats. No
pretén novament canviar-ho tot, però fa possible tots els canvis.
Els canvis que possibilita la LEC són canvis estructurals. L’actual caràcter homogeni i uniformitzador del sistema educatiu no dóna resposta a la pluralitat
de l’alumnat. Cal canviar les regles de joc i donar suport a les bones pràctiques
per tal que els centres puguin atendre aquesta pluralitat. La clau que fa
possible aquest canvi és l’autonomia escolar: un concepte ben arrelat tant en
les bones pràctiques que realment han reeixit en els centres com en les
reivindicacions per a la millora de l’educació.

La LEC modela la direcció dels centres públics com lideratge distribuït, on
l’accent recau, no en la persona individual, sinó en els òrgans col·legiats, en
l’equip directiu i, eventualment, en el consell de direcció. Aquest reforçament
institucional dels centres ha de garantir el respecte de les normes, dels
compromisos educatius i de les responsabilitats professionals.

Un dels trets més destacables de la LEC és que posa els centres públics i els
privats concertats en peu d’igualtat. Ambdós tipus de centres, considerats com
a complementaris, queden englobats en la prestació del Servei d’Educació de
Catalunya.

La millora dels resultats educatius no és possible sense la complicitat de les
famílies. La LEC manté els Consells escolars, amb representació de mares i
pares, com a òrgans de participació i govern dels centres docents. Introdueix,
però, mitjançant la carta de compromís educatiu, un nou mecanisme de
participació i implicació explícita de cada família en l’educació escolar dels fills.

Aquesta carta expressa els objectius necessaris per assolir un entorn de
convivència i respecte en el desenvolupament de les activitats educatives i
compromet mútuament les famílies i els centres.

La Llei d’Educació aprofundeix la cultura de l’avaluació, com a camí que ha de garantir la millora dels resultats.
L’avaluació abastarà tots els àmbits educatius: alumnat, professorat,
direccions, centres. Estarà regulada pels principis d’objectivitat, rigor i
transparència i serà responsabilitat d’una Agència d’Avaluació del Sistema.

El Govern de la Generalitat de Catalunya es compromet novament, com ja ho
va fer amb el Pacte Nacional, a incrementar progressivament els recursos
econòmics destinats a l’educació, per tal de situar-los en la mitjana europea.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada al Parlament de Catalunya pel grup Socialista.

Publicat al setmanari El9Nou (3 de juliol de 2009).

2009-06-27T13:31:00.003+02:00

Com cada any militants i simpatitzants del PSC de Torelló quan comença l'estiu ens trobem per fer una arrossada.

Bon temps, bon arròs i bon ambient.

Campanya Eleccions Europees

2009-05-29T18:10:00.002+02:00

Raimon Obiols a Vic

Raimon Obiols, candidat socialista al Parlament Europeu, va ser aquest dijous a Vic. Una vuitentena de militants i simpatitzants socialistes van participar en aquest sopar-acte de campanya electoral a l'Edifici del Sucre de Vic. A l'acte hi van intervenir Miquel Arisa, Primer Secretari del PSC Osona, Flora Vilalta, Diputada al Parlament de Catalunya i Raimon Obiols.

Obiols va ressaltar la importància d'anar a votar en aquestes eleccions europees del proper 7 de juny i va demanar el vot per tal d'aconseguir un canvi de majoria al Parlament Europeu.

Podeu veure les fotos de l'acte clicant aquí
Més informació
Notícia publicada a El 9 nou, divendres 29 de maig de 2009

2009-03-05T22:49:00.002+01:00

DE LA PARITAT NUMÈRICA A LA DEMOCRÀCIA PARITÀRIA

Manifest 8 de març 09

Les dones i els homes socialistes commemorem un any més el 8 de març, el Dia Internacional de totes les dones. Un dia ple de reivindicacions i d´esperances. La situació actual de crisi econòmica fa que l´assentament d´un nou model econòmic i social més equitatiu i igualitari esdevingui més imprescindible que mai, i en aquesta necessària transformació l´experiència, els coneixements i els valors de les dones han de tenir un paper protagonista.

Les polítiques progressistes dels darrers anys han significat un avenç importantíssim quant als dret de les dones. Els diferents governs socialistes han construït un marc legislatiu que ha situat aquests drets en l´agenda política. Avui, la Llei integral contra la violència de gènere ens permet disposar de més instruments i més recursos per lluitar contra aquesta xacra intolerable. A Catalunya, el desplegament de la Llei dels drets de les dones per a l´eradicació de la violència masclista suposarà la implementació d´una àmplia xarxa de serveis i recursos per a les dones a tot el territori. La Llei d´igualtat efectiva entre homes i dones i el procés actual de definició de la Llei d´igualtat catalana ens fa donar un gran pas endavant per fer real el dret constitucional a la igualtat i eliminar les discriminacions per raó de gènere, creant condicions d´igualtat en tots els àmbits socials.

El respecte al dret de les dones a decidir sobre la seva salut sexual i reproductiva es farà realitat amb una legislació que garanteixi un avortament legal, segur i accessible a totes les dones tal i com ens marquen les diferents conferències internacionals de Nacions Unides i les resolucions del Parlament Europeu.

Les fites aconseguides són moltes, no ens podem permetre ni un pas enrere. En aquesta època de crisi és fonamental seguir treballant amb l´horitzó de la justícia social i la igualtat d´oportunitats com a garantia de manteniment de l´estat del benestar.

Les dones i els homes socialistes ens vàrem declarar feministes en el darrer congrés del nostre partit. Així doncs, pensem que hem de seguir avançant en l´aprofundiment democràtic, hem de passar de la paritat numèrica a la democràcia paritària. Perquè es tracta de què moltes dones, a més d´accedir a llocs de responsabilitat, puguin exercir el poder amb les condicions necessàries i sense cap tipus de discriminació, en l´àmbit públic i en el privat.

Creiem fermament que s´ha de reconèixer el temps, la seva gestió, com un nou dret de ciutadania. Només donant valor a la vida quotidiana de les persones aconseguirem vèncer aquesta crisi i construir una societat on els valors d´igualtat, equitat i paritat siguin els fonaments bàsics de la convivència.

El projecte socialista per a la construcció d´una societat basada en la igualtat, l´equitat i la paritat, és un camí en el que és cabdal el compromís i la complicitat dels homes. Aquests homes, que com varen fer les dones fa molts anys, reflexionen sobre el rol social masculí. Aquests homes que estan construint unes noves masculinitats per contribuir i ser partícips, juntament amb les dones, en la construcció d´una societat més justa. Una societat que reconegui el dret de les dones i els homes a compartir en equilibri totes i cadascuna de les facetes de la vida.

2009-02-19T22:42:00.002+01:00

Manifest d’alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors del
Partit dels Socialistes de Catalunya
en suport al
Projecte de Llei d’Educació de Catalunya

En l’ideari polític del socialisme català, l’educació i el municipalisme, són una prioritat.

Són les nostres senyes d’identitat.

En els municipis on tenim responsabilitats de govern, el nostre partit ha fet sempre una defensa decidida perquè se senti la veu dels ajuntaments a l’hora de prendre decisions al voltant de l’educació dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.

El nostre compromís amb l’educació està guiat per dos principis. En primer lloc, defensem el dret a l’educació de tota la ciutadania, garantint una plaça escolar de qualitat a tots els infants i joves. En segon lloc, entenem l’educació com un factor imprescindible —l’autentica clau de volta— de la cohesió social.

En els municipis on el PSC ha governat, governa, i governarà, l’educació és i serà l’eix principal de les nostres actuacions. Ens hem implicat a fons en l’organització d’activitats escolars i extraescolars. Treballem per donar la màxima qualitat a l’ensenyament entre els 0 i els 3 anys, als ensenyaments artístics, als ensenyaments professionals i a la formació de les persones adultes. Hem estat constants generadors de serveis i programes adreçats a l’educació de la ciutadania i al conjunt de la comunitat educativa.

Amb el projecte de Llei d’Educació de Catalunya, i amb el nou marc que estableix l’Estatut d’Autonomia de 2006, fem un pas endavant: s’obre l’oportunitat de fer de la coresponsabilitat una realitat. Fins ara, des dels ajuntaments hem fet un exercici de responsabilitat per completar i donar força a les accions i polítiques del Govern de la Generalitat. Amb la nova llei passem a ser legalment coresponsables de l’educació dels nostres ciutadans i ciutadanes. El concepte de coresponsabilitat confereix a Catalunya un model propi, un model de país, de relació entre les administracions. Aquest model atorga més capacitats i un major potencial per construir plegats, des dels principis progressistes i d’esquerres, el sistema educatiu que Catalunya necessita.

Tenim el ple convenciment que la futura Llei d’Educació de Catalunya farà possible que en cada vila, poble o ciutat tinguem els millors centres educatius, els que es mereixen els nostres conciutadans i conciutadanes.

I tenim aquest convenciment, perquè la Llei d’Educació de Catalunya, tot reconeixent les administracions locals com administracions educatives coresponsables amb el Govern de la Generalitat, estableix la proximitat com un eix bàsic de l’acció política. Perquè la Llei d’Educació de Catalunya defineix un model educatiu sostingut en els principis d’igualtat d’oportunitats en l’accés, d’equitat, de coeducació, de suficiència, d’excel·lència i de gratuïtat de l’educació obligatòria. Perquè d’acord amb l’Estatut, la Llei estableix el Servei d’Educació de Catalunya, en el qual s’integren els centres públics i els centres privats concertats, que ha de fer possible una distribució més equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. Perquè la Llei dibuixa un model integrador i cohesionador, articulat al voltant de les zones educatives, que ha de permetre corregir les desigualtats d’origen a l’interior del sistema educatiu i abordar amb garanties d’èxit la integració escolar de l’alumnat nouvingut. Perquè la Llei dóna nova embranzida a les Oficines Municipals d’Escolarització, a les aules mixtes de planificació escolar, als plans educatius d’entorn, als programes de transició al treball, a les activitats extraescolars i complementàries. Perquè la Llei farà possible les modificacions que l’escola necessita, potenciant que cada centre faci els canvis que consideri adients per adequar-se a la diversitat del seu alumnat per tal de millorar-ne els resultats acadèmics i la cohesió social. Perquè la Llei ve acompanyada d’una memòria econòmica que garanteix el finançament adequat per a la seva posada en marxa, alhora que preveu els recursos suficients per afrontar la prestació dels serveis que es traspassin o es deleguin als ajuntaments.

Com a alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores tenim l’ambició i la responsabilitat d’aprofitar les oportunitats de millora educativa que representa aquesta Llei per als ciutadans i ciutadanes del present i del futur de Catalunya. Els qui apostem per la millora educativa en els nostres municipis estem apostant pel seu futur. Estem convençuts i convençudes que l’èxit escolar és la base de l’èxit social, i aquest és el nostre compromís. Des dels ajuntaments no podem quedar-nos al marge dels canvis que necessita el sistema educatiu de Catalunya. Així doncs, per tot el que hem dit anteriorment, els alcaldes i alcaldesses, regidores i regidors socialistes, mitjançant el present manifest, expressem el nostre suport al Projecte de Llei d’Educació de Catalunya.

Barcelona, 19 de febrer de 2009

Flora Vilalta

Regidora d'Educació de l'Ajuntament de Torelló

Secretària d'Educació del PSC. d'Osona

Mesures per fer front a la crisi

2009-02-05T13:39:00.001+01:00

Davant la situació de crisi econòmica que patim, el conseller Antoni Castells ha presentat en roda de premsa les diferents mesures adoptades per la Generalitat per fer-hi front.

1.- Principals paquets de mesures :

1. Pla de mesures de dinamització i de suport als sectors socials més afectats per la desacceleració (15 d’abril de 2008)
2. Decret llei de mesures urgents en matèria fiscal i financera (1 de juliol de 2008)
3. Mesures de control de la despesa de la Generalitat durant l’exercici pressupostari 2008 (15 de juliol de 2008)
4. Mesures anunciades pel President de la Generalitat al Debat de Política General (30 de setembre de 2008), i aprovades pel Parlament de Catalunya a través de la Resolució 301/VIII sobre l’orientació política general del Govern (2 d’octubre de 2008)
5. Mesures de suport a empreses i treballadors (16 de desembre de 2008)
6. Mesures extraordinàries en matèria d’habitatge (23 de desembre de 2008). A més, cal tenir en compte que els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (aprovats pel Parlament el 16 de desembre de 2008) també es van elaborar amb una clara orientació per fer front a la crisi i protegir els sectors més vulnerables de manera que són, una plasmació de bona part de les mesures incloses en aquests paquets.

2.- Línies d’actuació prioritàries:
En total, el Govern de la Generalitat ha presentat 61 mesures, que s’estructuren en vuit línies d’actuació:

- Inversió en obra pública
- Polítiques de promoció i millora de l’accés a l’habitatge
- Finançament i impuls de l’activitat empresarial
- Fiscalitat
- Polítiques actives d’ocupació i d’acció social
- Tràmits administratius i marc regulador
- Impuls i adaptació de les actuacions de caràcter estructural en curs
- Austeritat pressupostària

3.- Principals mesures adoptades i estat d’execució
D’aquestes 61 mesures, entorn de dos terços estan en una fase d’execució avançada, més d’un quart s’estan gestionant per una molt propera execució (al llarg del primer trimestre de 2009) i només quatre estan encara pendents d’execució ja sigui perquè estan en estudi o en procés de negociació amb altres ens o administracions. Més concretament, entre les mesures que ja estan en plena execució cal destacar les següents:

• Pel que fa a la inversió en obra pública:

- Anticipació de la licitació i adjudicació de diversos eixos viaris (entre altres, Olost-Olvan, Palamós-Platja d’Aro, variant sud de Lleida, eix diagonal entre Vilanova i la Geltrú i Manresa) per un import de 576,6 M€ (adjudicacions fetes entre el 25 de setembre i el 4 de desembre de 2008 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques).

• Pel que fa a les polítiques de promoció i millora de l’accés a l’habitatge:

- Increment de la deducció al tram autonòmic de l’IRPF en un 1,5% de les quantitats dedicades a la rehabilitació de l’habitatge habitual del contribuent (art.3 del Decret llei de mesures urgents en matèria fiscal i financera del Departament d’Economia i Finances, aprovat pel Govern l’1 de juliol de 2008).

- Garantia (avalloguer) de cinc mesos als propietaris d’un habitatge davant de situacions d’impagament del lloguer (Decret 171/2008 del Departament de Medi Ambient i Habitatge, de 26 d'agost, pel qual es modifica el Decret 54/2008, d'11 de març, pel qual s'estableix un règim de cobertures de cobrament de les rendes arrendatícies dels contractes de lloguer d'habitatges i s'estableix la seva entrada en vigor).

- Nova línia de l’ICF de 100 M€ per al finançament d’operacions de compra o urbanització de sòl per a promocions d’habitatge protegit (conveni entre el Departament d’Economia i Finances i el Departament de Medi Ambient i Habitatge signat el 4 de novembre de 2008).

- Avançament del 60% de les subvencions de rehabilitació d’habitatges i d’edificis d’habitatges per tal de facilitar-ne el finançament (mesura del Departament de Medi Ambient i Habitatge en execució des del gener de 2009).

• Pel que fa al finançament i impuls de l’activitat empresarial:

- Ampliació dels avals per a fons de titulització de crèdits per a pimes de les entitats financeres: el quart trimestre de 2008 es van concedir avals per 1.200 M€ (article 35.1 c) de la Llei 16/2007, del 21 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008) i el 2009 se’n concediran 1.500 M€ més (article 38.1 c) de la Llei 15/2008, del 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009).
- Ampliació de la línia ICFcrèdit fins a 300 M€ per al 2008, el 20% més que l’any 2007. Fins a la data s’han disposat prop de 191 M€ (conveni amb les entitats financeres signat el 21 de juliol de 2008).

• Pel que fa a les polítiques actives d’ocupació i d’acció social:

- Ajuts per a polítiques actives per part de les entitats locals al llarg del període 2008-2009, per valor de més de 100 M€ (Ordre TRE/165/2008 del Departament de Treball, de 15 d’abril, per la qual s’aproven les bases reguladores dels ajuts per a la realització de projectes i accions per a l’ocupació amb les entitats locals i s’obre la convocatòria per al període 2008-2009).
- Nova línia de préstecs de mediació, en condicions preferents, de 100 M€, per finançar cursos de millora professional de persones aturades, que s’articula mitjançant un conveni entre l’ICF i el Departament de Treball. Fins a la data, s'han presentat 55 sol·licituds (Acord de Govern del 25 de novembre de 2008).

• Pel que fa als tràmits administratius i marc regulador:

- Implementació del Pla per a la facilitació de tràmits a l’activitat econòmica i empresarial i la simplificació administrativa, que ha suposat fins ara un estalvi estimat de 228 M€, fruit de la reducció de tràmits i desplaçaments (Decret 106/2008 de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica, aprovat pel Govern del 6 de maig de 2008).

• Pel que fa a l’impuls i adaptació de les actuacions de caràcter estructural:

- Revisió i nou impuls de l’Acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011, amb un pressupost total de 33.195 M€, dels quals 9.061,1 M€ corresponen al 2009 (Acord de Govern de l’1 de juliol de 2008).
- Pla de mesures contra la inflació: un 79,5% de les 39 mesures es troben en fase molt avançada o estan totalment implementades. Només una de les 39 mesures no s’ha iniciat.

• I finalment, pel que fa a l’austeritat pressupostària:

- Contenció de la despesa corrent durant el 2008, amb una reducció en un 25% de determinades partides (que ha suposat un estalvi de 73 M€), la contenció en el creixement de les plantilles de la Generalitat i limitacions a noves autoritzacions de compromisos de despeses amb càrrec a exercicis futurs i a nous programes, convocatòries d’ajuts i actuacions de caràcter no recurrent (Acord de Govern del 15 de juliol de 2008).

En relació amb les mesures de propera execució o que estan en una fase molt inicial d’execució, cal assenyalar:

• L’Incasòl facilitarà l’accés al sòl de la seva propietat a les empreses, mitjançant l’atorgament al seu favor d’un dret de superfície a llarg termini, pel desenvolupament de la seva activitat (a partir del març-abril de 2009).

• La Generalitat donarà garantia a les entitats financeres per a la concessió de préstecs als compradors d’habitatges protegits, comprometent-se a comprar els habitatges de les llars que no puguin pagar la hipoteca (a través d’ADIGSA), i destinant l’habitatge novament al mercat d’habitatge protegit (a partir del febrer-març de 2009).

• L’ICF oferirà noves línies de finançament en els següents camps:

- Una línia de préstecs de 100 M€ per al finançament de promocions d’habitatges de lloguer protegit (mitjançant conveni de l’ICF i del Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el Ministeri d’Habitatge, en procés de signatura).

- Una nova línia d'avals de l'ICF de 500 M€ per empreses afectades per les condicions de restricció de liquiditat actuals, per tal de facilitar el finançament de capital circulant (a partir de febrer de 2009).

- Una nova línia ICF-EEFF-CIDEM de 57 M€ per al finançament de projectes d'R+D+i en col·laboració amb les entitats financeres (primer semestre de 2009).

4.- Impacte econòmic
El conjunt de mesures del Govern de la Generalitat per fer front a la crisi, sintetitzades en aquest document, suposen la mobilització de prop de 7.700 M€, que representen un impacte directe d’entorn del 3,5% del PIB (vegeu detall en annex III), dels quals:

- Prop de 4.400 M€ són recursos financers (1.457 M€ dels quals a través de l’ICF i 2.700 M€ en avals per a fons de titulització d’actius).
- Uns 2.940 M€ són despeses i inversions directes de la Generalitat.
- I la resta (uns 350 M€) són l’estalvi de recursos que s’estima aconseguir amb les mesures d’austeritat pressupostària i de simplificació reguladora i administrativa.

A aquests, s’hi ha d’afegir els recursos vinculats a l’aplicació de l’Acord Estratègic, la resta d’inversions previstes per la Generalitat al Pressupost del 2009 i les mesures aplicades per l’Estat, com ara els 28.900 M€ de recursos de l’ICO, dels quals també es beneficiaran les empreses i famílies catalanes. Només les obres d’infrastructures que actualment hi ha en execució a Catalunya, ja superen els 12.150 M€, que representen prop del 6% del PIB.

A part, cal tenir en compte que algunes d’aquestes mesures impliquen la participació del sector privat i, per tant, la mobilització de recursos privats que s’afegeixen als que aporta l’administració. Aquest és el cas, per exemple, de les línies de crèdit que ofereix l’ICF, que permeten finançar una part dels projectes d’inversió empresarials, com ara la nova línia de 100 M€ per a promocions d’habitatge protegit de lloguer (conveni signat entre el Departament d’Economia i Finances i el Departament de Medi Ambient i Habitatge el 4 de novembre de 2008), o la línia ICFcrèdit per a inversions de pimes.

Altres exemples de mesures que comporten la mobilització de recursos privats són els drets de superfície que l’Incasòl atorgarà a les empreses per facilitar-les l’accés al sòl de la seva propietat pel desenvolupament de la seva activitat, la deducció al tram autonòmic de l’IRPF en un 1,5% de les quantitats dedicades a la rehabilitació de l’habitatge habitual del contribuent o els convenis per facilitar el finançament a la promoció i a la compra d’habitatges protegits, entre altres.

2008-12-17T12:13:00.003+01:00

Bones festes i un 2009 ple de reptes i oportunitats per a tothom.

XARXA DE DEBAT EDUCATIU DE TORELLÓ

2008-12-17T11:58:00.003+01:00

La revista De Prop ha publicat un article sobre la Xarxa de debat educatiu de Torelló.

Aquesta revista digital, parla sobre política educativa en l'àmbit local, es pot consultar a l'adreça www.deprop.net apartat experiències.

BALANÇ DE DOS ANYS DE GOVERN D'ENTESA

2008-11-30T21:00:00.002+01:00

ESCOLES: si quan governava CiU se’n feien 50 a l’any, ara el Govern en construeix 100. (250 se’n van fer durant el quinquenni 1999-2003, 517 entre 2004 i 2008)

HABITATGE PROTEGIT: la construcció no s’atura: s’ha incrementat un 83% el nombre d’habitatges protegits iniciats entre el 2003 i el 2008

LLOGUER: aquest any 2008, 55 mil persones rebran ajuts per a pagar el lloguer. D’aquestes, 27 mil joves ja estan cobrant la Renda Bàsica d’Emancipació (el 2003 les ajudes eren ZERO)

MOSSOS D’ESQUADRA: més I A TOT CATALUNYA: 9.500 el 2003, més de 14.000 aquest any

MÉS INVERSIÓ EN BOMBERS, MENYS INCENDIS FORESTALS: de 2003 a 2008 la inversió en bombers va passar de 8 a 32 M€ i les hectàrees forestals cremades van disminuir de 5.936 a 100.

METRO I FERROCARRIL: es multiplica per 3 la INVERSIÓ, de 2.750 M€ de 1999-2003 a 8.039M€ el 2008.

PEATGES: en 4 ANYS HEM CANVIAT LA REALITAT A LES AUTOPISTES. MOLT AVIAT N’HI HAURÀ MÉS LLIURES DE PEATGE: Quilòmetres d’autopistes lliures de peatge: 286 (2003) , 650 (2008)

SERVEIS SOCIALS: s’han incrementat un 119% els recursos pels serveis socials: 323 M€ (2003) – 1.071 M€ (2008)

BARRIS RENOVATS I COHESIONATS: l’11,2% de la població catalana ha estat directament beneficiada per la Llei de Barris. En total 93 barris de tot Catalunya (79 municipis) s’han vist beneficiats.

FORMACIÓ: la millor vacuna contra l’atur. Entre 2003 i 2007 s’ha incrementat en un 72% el nombre de persones que han rebut formació ocupacional i contínua

SALUT: la despesa per càpita invertida per millorar la qualitat de la nostra salut pública s’ha incrementat en un 45% de 2003 a 2008

EDUCACIÓ DE 0 A 3 ANYS: en els darrers 5 anys hem incrementat un 81% el nombre de places públiques de llars d’infants. Ara hi ha ja més de 43.000 places.

R+D+I: de la mà del Govern de la Generalitat, LES EMPRESES CATALANES INNOVEN. Hem multiplicat per 9 aquesta inversió, de gairebé 9 milions d’euros destinats a la innovació l’any 2003, a més de 81milions aquest any.

2008-11-22T20:23:00.002+01:00

Professionals de llars d'infants d'Osona demanen la regulació de les seves condicions laborals

Treballadores de les llars d'infants concentrades aquest dimarts a Vic. Noranta professionals de llars d'infants d'Osona han demanat aquest dimarts a Vic que la futura Llei catalana d'educació (LEC) reguli 'l'escandalosa' diferència que hi ha entre les condicions laborals del primer cicle de l'educació (de zero a tres anys anys) i els del segon cicle (de tres a sis anys). Les treballadores de les llars d'infants denuncien que perceben menys salari per 'més hores treballades' i que disposen de molt menys temps per planificar l'acció educativa. Aquests noranta professionals han lliurat 223 signatures de suport a aquesta demanda a la diputada del PSC i presidenta de la Comissió d'Educació i Universitats del Parlament, Flora Vilalta.Les mestres i educadores de les llars d'infants denuncien en els documents lliurats a Vilalta el que consideren un greuge respecte d'altres col·lectius del món de l'educació i demanen un tracte 'just' i 'adequat' tant per part de la Generalitat i els ajuntaments com també dels grups parlamentaris i de les patronals del sector. La campanya, iniciada per la Federació d'Ensenyament del sindicat CCOO, s'ha posat en funcionament ara perquè es vol que les reivindicacions es discuteixin dins de les negociacions de la nova LEC.Els professionals de les llars d'infants asseguren que tot i els avenços que ha experimentat l'educació infantil, de la que actualment se’n reconeix el caràcter educatiu, encara existeix una gran diferència en les condicions laborals dels treballadors. Per això CCOO demana ara que la nova llei contempli les condicions laborals dels treballadors del sector.La diputada del PSC i presidenta de la Comissió d'Educació i Universitats, Flora Vilalta, ha emplaçat aquest col·lectiu a lliurar una còpia de les reclamacions i signatures a tots els grups parlamentaris per poder discutir les demandes. Vilalta considera bo incorporar aquesta reivindicació al debat de la futura LEC. La diputada socialista també ha demanat a CCOO que reclami un conveni propi pels treballadors de les llars d'infants de Catalunya que reguli les seves condicions laborals. Actualment el sector es regula per un conveni de caràcter estatal. / MARC RIERA / ACN.

Publicat al setmanari El 9Nou (21/11/08)

Uns pressupostos per fer front a la crisi i protegir els sectors més vulnerables

2008-11-15T19:33:00.001+01:00

Els pressupostos del Govern de la Generalitat pel 2009,pivoten sobre tres eixos: Reforcen la cohesió social, incentiven l’economia en un moment de crisi i posen l’accent en l’esforç de contenció.

Aquests pressupostos s’han elaborat amb tres condicionants bàsics:

La crisi econòmica, que requereix l’impuls de polítiques compensatòries i dinamitzadores, a la vegada que redueix els ingressos disponibles,el límit màxim de dèficit autoritzat per la Llei d’Estabilitat Pressupostària i la manca del nou model de finançament previst per l’Estatut

Els Pressupostos de la Generalitat per al 2009 estan condicionats per la crisi i hi volen fer front impulsant l’activitat econòmica i protegint els sectors més vulnerables.
Malgrat totes les limitacions, els Pressupostos del conjunt del sector públic creixeran clarament per sobre del PIB nominal i contribuiran, d’aquesta manera, a contrarestar la caiguda de l’activitat econòmica, sostenint la inversió i el consum
Aquesta priorització es manifesta en el creixement de les següents polítiques:
Polítiques socials: increment de 725,5 milions d’euros de les despeses en les àrees de salut, educació i protecció social
Impuls a l’activitat econòmica: cal fer esforços per continuar contribuint a contrarestar la caiguda d’activitat que s’està produint.
Productivitat i competitivitat: la despesa en R+D+i incrementa en 126,4 milions i el pressupost per al foment de l’ocupació creix en 163,7 milions
Per altra banda el govern realitza un important esforç de rigor i d’austeritat en la despesa: el pressupost d’administració i serveis generals es redueix en 45 milions d’euros
Per disposar dels recursos suficients per finançar aquest nivell de despesa en les polítiques abans esmentades, es fa necessari assolir un dèficit de 2.127 milions (un 1% del PIB), el màxim permès per la Llei d’estabilitat pressupostària.

Malgrat ser uns pressupostos fets en època de crisis i recessió econòmica, cal destacar que les inversions a la comarca d’Osona creixen de manera considerable. El total previst pel 2009 és de 86.711.675 mentre que el 2008 la quantitat pressupostada ha estat de 40.580.853. Fent la comparativa per comarques podem constatar que Osona és una comarca amb un nivell alt d’inversió prevista pel 2009.

Les inversions reals previstes tenen com a objectiu prioritari les persones , el seu desenvolupament humà, el nivell de benestar i el creixement econòmic: infraestructures viaries,escoles,habitatge,hospitals i medi ambient, són les partides que reben més dotació per fer front a aquestes necessitats.

Flora Vilalta i Sospedra
Diputada al Parlament de Catalunya pel PSC.
Publicat al setmanari Osona Comarca (13/11/2008)

2008-10-02T10:23:00.001+02:00

DEBAT DE POLÍTICA GENERAL- Setembre/Octubre 2008

El president a la ciutadania

· “Ha arribat l’hora de parlar de les nostres responsabilitats. Interpel·lar-nos a nosaltres mateixos no sobre qui som o on volem anar sinó sobre com fem les coses. Moltes vegades perdem la força per la boca. Parlem poc de les nostres responsabilitats. Un país emprenyat, resignat o malenconiós és un país en estat de decepció. Així un país no avança”.

· “El país que m’estimo fa de l’esforç i el treball un senyal d’identitat”.

· “No comparteixo justificació d’estat d’ànim. Cal no perdre els reflexos. És hora de recuperar alhora els signes d’identitat, capacitat de treball i desplegar els nostres projectes”.

· “La fórmula de Catalunya serà la clau de volta per reforçar el nostre lideratge. Treball, tenacitat, rigor, creativitat i ambició”.

· “La conllevancia no produeix prou beneficis. La resignació tampoc. L’estatut és gran oportunitat, el seu desplegament complet ens donarà gran capacitat. Renovem el nostre compromís per sortir reforçats com a país”.

· “El meu govern serà ambiciós per a Catalunya, encara més. Aquests valors configuren el fil roig del catalanisme present a la majoria de les forces polítiques”.

Un president que governa

· “L’acció de govern no pot quedar paralitzada per la preocupació de l’Estatut i el finançament”.

· “Si ara ens quedem paralitzats per les expectatives, ens desgastaríem inútilment i alimentaríem el desànim polític”.

· Reitera la insatisfacció del govern per l’incompliment del termini del 9 d’agost per acordar el nou finançament.

· “La publicitat de les nostres aspiracions no és una bona tècnica negociadora. Voluntat i rigor es quedarien coixos sense unitat”.

· “El govern treballa per obtenir el millor model i no acceptarem mal acord. Si tenim convicció que podem acceptar un bon acord ho farem”

· “El poble té dret a que s’apliqui l’Estatut que va votar. La Generalitat té voluntat política per al ple desplegament. Està blindat amb els nostres arguments. L’Estatut preveu finançament suficient, autònom, solidari i transparent”.

La crisi econòmica es deu als “excessos del fonamentalisme neoliberal”

· La crisi és de “diagnòstic obert” i de “pronòstic greu”. El president alerta que la crisi no serà “lleu ni breu”, però no preveu que la situació financera d’altres països arribi a Catalunya.

· Montilla adverteix que el Govern “va adquirir alguns compromisos davant dels ciutadans per l'ampliació d'algunes prestacions i serveis” que la situació econòmica “pot condicionar”, i que per materialitzar-los, “haurem de reprogramar i planificar amb més fases de les previstes, com haurà de fer tothom: famílies, empreses i governs”.

· “La crisi la patiran les famílies de Catalunya i les nostres empreses. Però el govern català, en l'àmbit de les seves possibilitats, manté el compromís de treballar perquè ningú no es quedi enrere”.

· Montilla alerta “dels riscos que representen per a una societat democràtica els excessos de tots els fonamentalismes ideològics”. “Avui patim les conseqüències del fonamentalisme neoliberal, que creia que la desregulació dels mercats era el millor camí cap al progrés econòmic”.

· Montilla lamenta que aquest fonamentalisme hagi fet de la cobdícia el seu “valor suprem”.

L’esforç del Govern en l’atenció sanitària

· La despesa sanitària per habitant ha passat de 860 a 1.250 euros en sis anys

· Les llistes i el temps mitjà d’espera per a intervencions continua reduint-se tot i l’augment de la població atesa

· La meitat de les 886 actuacions previstes en el Pla d’Inversions en Equipaments de Salut 2004-2012 ja han estat finalitzades

· Denuncia l’impacte econòmic que tenen a Catalunya decisions que es prenen a nivell estatal i que no tenen contrapartida suficient.

Els alumnes de 6è de primària faran una prova d’avaluació a final de curs

· La prova, organitzada pel Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, se centrarà en els coneixements lingüístics i matemàtics i constarà d’exercicis escrits i proves orals.

· Afirma que el Govern obrirà el debat sobre la reforma del calendari escolar.

· Destaca que “reformarem el sistema de formació inicial i continuada del professorat”.

Un nou Contracte de formació pel treball que donarà facilitats a les persones aturades

· El Servei d’Ocupació de Catalunya oferirà un programa de crèdits per a formació a totes les persones aturades que acceptin subscriure aquest compromís de formació.

· Els ajuts s’atorgaran a partir d’un pla personal de recerca de feina elaborat conjuntament entre la persona aturada i els 184 orientadors laborals de les oficines de Treball.

· Els crèdits seran d’un màxim de 5.000 euros, sense interessos, i a tornar fins a un màxim de 6 anys.

· L’objectiu és que ningú es quedi enrere per falta de formació i capacitació.

· La mesura comptarà amb un volum de crèdit de 100 milions d’euros.

Nova Llei del Sistema de Policia i el Pla de Seguretat de Catalunya 2008-2011

· La nova normativa definirà un model policial propi amb l’objectiu de coordinar tots els cossos policials del país.

· El Pla oferirà una visió integral de la seguretat de Catalunya.

Resum del discurs del President Montilla.

“Volem una política moguda per sentiments de frustració? O en volem una
altra guiada per la ferma voluntat de construir un país de primera, respectat pel que és
capaç de fer, (...) Volem un país obsedit en el plany de no veure amplament
reconeguda i respectada pels altres la fortitud i la grandesa que no ens sabem
guanyar?”
M. Iceta

2008-09-21T20:45:00.001+02:00

Comunicat de condemna de l’Ajuntament de Torelló pel cas de violència masclista.

Els grups municipals que integren l’Ajuntament de Torelló volen expressar la seva més rotunda i enèrgica condemna a l’agressió que ha patit aquest matí una veïna del municipi a mans de la seva exparella.

Una vegada més, lamentablement, la violència masclista i de gènere es revela com una dels pitjors xacres de la nostra societat i a la qual s’ha de combatre amb tots els mitjans democràtics que tenim a l’abast.

Aquest Ajuntament lamenta profundament els fets, alhora que vol posar de manifest la seva solidaritat envers la víctima i la seva família, així com amb totes les dones que pateixen qualsevol forma de violència.

Així mateix, l’Ajuntament vol desitjar una ràpida, completa i feliç recuperació a la víctima, amb l’esperança que, en el futur, no es repeteixin episodis de violència com aquest, en cap de les seves formes, ni aquí ni enlloc.

Ajuntament de Torelló

Torelló, 19 de setembre de 2008

L'11 de setembre a Torelló

2008-09-12T19:31:00.002+02:00

Ofrena floral del PSC

Ofrena floral de l'ajuntament.

2008-07-31T21:04:00.001+02:00

Bones vacances!!!!

2008-07-20T19:48:00.002+02:00

S'ha acabat el congrés del PSC amb un balanç del tot positiu, tant pel que fa a les conclusions i compromisos com per la gran participació que hi ha hagut.

El congrés en totes les seves ponències ha posat damunt de la taula els problemes de la ciutadania i un cop més de manera valenta i decidida el PSC ha apostat per fer-hi front i buscar solucions.

S'ha parlat de Catalunya, dels seus territoris i de la seva gent.

José Montilla ha deixat clar que primer és Catalunya i que exigirà amb fermesa el compliment del finançament i el desplegament del Estatut.

Un bon congrés, una bona executiva i a continuar treballant per Catalunya.

2008-07-16T19:23:00.002+02:00

Avui es celebra l'ultim Ple abans de les vacances d'estiu i he fet la pregunta al President de la Generalitat, durant la sessió de control i en nom del meu grup Parlamentari.

Pregunta Diputada

Molt honorable President de la Generalitat,

L’arribada a Catalunya de persones nouvingudes per motius de processos migratoris ha fet que les aules de les escoles haguessin d’acollir un gran nombre d’infants i joves que provenen de diverses cultures i que tots ells porten a les seves motxilles bagatges molt diferents pel que fa a la llengua, els costums, els hàbits i els sistemes educatius dels països de procedència en el cas en que hagin estat escolaritzats.

El nostre sistema educatiu ha hagut de fer front i donar resposta per assolir una bona integració i cohesió. Des del any 2004 comptem amb les aules d’acollida i els plans educatius d’entorn així com també amb un immens contingent de bons professional que han fet que tot plegat fes funcionar el sistema educatiu.

Les persones que arriben al nostre país no sempre arriben al començament del curs escolar i això fa que es produeixi el que hem anomenat com “matricula viva”
Aquest fet no es dona per igual a tot arreu, la distribució varia i això fa que alguns municipis i comarques es vegin afectades de manera desigual.

Enguany el Departament d’Educació vol posar en marxa els Espais de Benvinguda Educativa, amb caràcter de prova pilot als municipis de Reus i Vic.

Aquests espais experimentals i complementaris als recursos actuals vigents, possibilitaran una atenció individualitzada als infants, als joves i a les seves famílies, un espai d’acolliment, formació i informació que permetrà conèixer i donar resposta de manera eficient a les necessitats que es detectin en el futur alumnat alhora que els permetrà promoure la seva integració social, el coneixement de la llengua catalana , la realitat cultural del país d’acollida i el seu entorn més immediat el barri i el municipi.

¿Molt Honorable President, creu vostè que l’implementació d’aquests espais suposa un canvi en el model d’integració iniciat l’any 2004 o és un pas més endavant que complementa les estratègies que ja es porten a terme i que tot plegat contribuirà a enfortir la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el prestigi del nostre model educatiu?.

Resposta President

Senyora diputada, permeti’m que ho digui ben clar d’entrada: no estem davant d’un canvi de model en la política d’integració escolar dels infants i joves nouvinguts a Catalunya.

Estic convençut que tota la Cambra comparteix que el repte més important que té plantejat la societat catalana, és la plena integració de la nova immigració arribada d’arreu del món en els darrers anys.

Aquest repte es concreta de manera real i exigent en les nostres escoles, que l’han assumit des del primer moment amb gran professionalitat i sensibilitat social.
El nostre sistema educatiu ha acollit en el curs 2007-2008 un total de 133.000 alumnes d’origen estranger, que representen un 12,5% del total dels alumnes.

Ho estem fent amb nous recursos i instruments com són les Aules d’Acollida i els Plans Educatius d’Entorn.
Ara bé, sabem que el fenomen de la matricula viva durant tot el curs escolar pot representar en alguns casos una distorsió del procés educatiu dels centres.

Per resoldre aquestes dificultats el departament d’Educació ha decidit posar en marxa els Espais de Benvinguda Educativa a Vic i Reus. Municipis que en el curs 2006-2007 comptaven amb un 16,9% i un 15,2% d’alumnes estrangers, respectivament.

Es tracte d’iniciatives pilot i, en tot cas, complementaries de les Aules d’Acollida.
Els Espais de Benvinguda volen guiar el procés que va de l’arribada a la ciutat a la incorporació a l’escola, amb la voluntat que aquesta es faci en les millors condicions possibles per facilitar el procés de plena integració dels nous alumnes.

S’ubiquen dins els Plans Educatius d’Entorn i n’assumeixen, per tant, la seva lògica inclusiva. També han d’inserir-se en la perspectiva de la futura Llei d’Acollida de les persones immigrants.
La seva funció d’acolliment, d’informació i de formació, es preveu en el temps i variable en funció de cada cas.

En tot cas, vull subratllar que les famílies són ben lliures d’utilitzar-lo o no.

Per tant no hi ha la més mínima voluntat segregadora en aquesta iniciativa, ni amaga cap intenció de voler capgirar el model d’integració escolar. El que hi ha és voluntat de dotar-nos de més recursos i de més instruments per assolir la finalitat que tots volem: la plena integració escolar i social dels nous alumnes

ARROSSADA PSC DE TORELLÓ

2008-07-06T20:54:00.004+02:00

El PSC de Torelló va celebrar una arrossada. El bon temps, el bon ambient i molta animació varen ser presents durant tot el dia.

Ara toca esperar la propera arrossada.

2008-06-27T17:44:00.000+02:00

Entra en servei la variant de les Masies de
Voltregà, primer tram del desdoblament de
la C-17 entre Manlleu i Ripoll

En el marc de les obres a l’Eix Vic – Ripoll (C-17), el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha posat en servei la
variant de les Masies de Voltregà, de 8,5 quilòmetres de longitud. Aquest
és el primer tram del desdoblament entre Manlleu i Ripoll que entra en
servei i representa un terç del tram a desdoblar. La nova variant permet al
trànsit de pas evitar els nuclis urbans de les Masies de Voltregà i,
d’aquesta manera, representa una millora en la fluïdesa i la seguretat
viàries, molt significativa. Els treballs a la variant de les Masies de
Voltregà han comptat amb un pressupost de 52 MEUR. L’Eix Vic – Ripoll
significarà una inversió global de 290,7 MEUR en les obres de
desdoblament i la gestió i manteniment de tota la infraestructura.

La nova carretera consisteix en una via preferent de dues calçades, formades
cadascuna per dos carrils de circulació de 3,5 metres d’amplada i vorals
exteriors de 2,5 metres. Les calçades estan separades per una mitjana de 3
metres, amb vorals interiors d’un metre d’amplada.

La variant compta al llarg del seu recorregut amb quatre enllaços:
-Enllaç inicial, ja existent, que correspon a la bifurcació entre la C-37 i
l’actual C-17.
-Enllaç sud de Manlleu, també existent, en el punt on se separa la nova
C-17 desdoblada de la C-37.
- Nou enllaç d’accés a Sant Hipòlit de Voltregà. Està format per dues
rotondes, una a cada costat de la variant, i un pas superior sobre el
tronc.
- Enllaç de Torelló. Correspon a la remodelació de l’accés a Torelló per la
carretera BV-5525 (carretera de Conanglell).Comunicat de premsa

Gabinet de Comunicació i Premsa
Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Foto: El9Nou

LLEI D'EDUCACIÓ DE CATALUNYA,UNA LLEI DE PAÍS

2008-05-11T19:23:00.005+02:00

La Llei d’educació de Catalunya fixarà per primera vegada el model educatiu propi basat en l’equitat i l’excel·lència.

La futura Llei integra tots els recursos educatius en un sol sistema públic, que permet incrementar recursos, fomentar l’autonomia dels centres i dels projectes educatius, dóna un nou impuls a la carrera professional i a la funció directiva, permet una flexibilitat curricular basada en la pròpia autonomia dels centres.

L’avantprojecte de llei incorpora també l’obligatorietat de l’escolarització entre els tres i sis anys.

La Llei consagra de manera explicita el paper fonamental de les famílies en l’educació dels seus fills, d’aquí la “carta de compromís educatiu” entre les famílies i el centre.

La futura llei crea les zones educatives, el concepte territori ens porta a parlar de govern local assumint un paper fonamental que sumat a l’administració autonòmica ha de donar un resultat òptim de recursos, capacitats i estratègies.

Com diu el Conseller Maragall: “no és una llei que vulgui canviar-ho tot sinó que fa possible tots els cavis”.

L’avantprojecte comença ara un llarg recorregut fins que arribi al Parlament per la seva aprovació.

Ara és doncs el moment perquè tots la comencem a fer nostra, que la sapiguem enriquir, millorar per tal de que al final de la seva tramitació ens sentim orgullosos de tenir per primera vegada una llei d’educació catalana.

Flora Vilalta Sospedra
Diputada del PSC al Parlament de Catalunya.

Publicat al setmanari El 9Nou (30-05-08)

Publicat al diari Més la Marxa (30-05-08)

9 de març, una data clau per Catalunya

2008-02-27T19:43:00.005+01:00

En les properes eleccions generals del 9 de març es decideix la continuïtat del model de progrés i la política del benestar iniciada ara fa quatre anys pel govern del president Zapatero.

El vot triplement útil
Útil per continuar, durant quatre anys més, avançant en una etapa de progrés social que ha començat al llarg d’aquesta legislatura. Quatre anys per a desplegar la Llei de la Dependencia o la Llei d’Igualtat entre homes i dones, quatre anys per millorar les pensions, la qualitat de la nostra educació o els serveis sanitaris.
Útil perquè farà possible el desplegament efectiu del nostre Estatut i el nou model de finançament que la societat catalana necessita.
Útil perquè jubilarà politicament al PP que durant quatre anys s’ha dedicat a atacar Catalunya utilitzant-la per atiar la crispació.

Des d' aquí faig una crida a la participació i us demano que feu confiança votant al PSC.